El centre tecnològic
Eurecat Manresa coordina el projecte europeu
Flexcrash, finançat amb quatre milions d'euros, que desenvoluparà una tecnologia de
fabricació flexible i híbrida mitjançant aliatges d'alumini d'alta resistència i sostenibles per produir
estructures de vehicles adaptats i resistents a col·lisions.
El projecte aborda els principals reptes de la indústria de l'
automoció, entre els quals destaquen el compliment de les regulacions i les restriccions d'emissió de
gasos d'efecte hivernacle i l'augment de la
seguretat dels passatgers.
En aquesta línia, Flexcrash "pretén desenvolupar estructures més
segures, lleugeres i circulars, que permetin reduir el pes del vehicle i incrementar-ne la seguretat dels passatgers, amb especial atenció a la
part frontal, afectada en el 70 per cent de les col·lisions d'automòbils", destaca la coordinadora tècnica del projecte,
Begoña Casas, investigadora de la Unitat de Materials Metàl·lics i Ceràmics d'Eurecat.
A més, les solucions del projecte "permetran impulsar un ús més
eficient dels recursos, tant de les matèries primeres com de l'energia, així com optimitzar les
cadenes de subministrament de materials, el que contribuirà a un important estalvi de costs", afegeix la directora de la Unitat de Materials Metàl·lics i Ceràmics d'Eurecat,
Montse Vilaseca.
Per fer-ho possible, el projecte identificarà les necessitats de seguretat per a la
mobilitat actual i futura i durà a terme proves avançades de xoc, de tenacitat, de fractura i de fatiga, i simulació de xocs, des de models amb materials avançats fins a proves virtuals. "Es necessiten nous mètodes a escala de laboratori per determinar les
propietats mecàniques rellevants en cas de col·lisió per optimitzar els materials i els paràmetres de fabricació i reduir el temps d'implementació", destaca Begoña Casas.
Es dissenyaran també estructures de xoc a mida tenint en compte un ampli rang d'
angles d'impacte, per tal de millorar la resistència a l'impacte angular respecte a les solucions actuals.
El consorci de Flexcrash està format per deu socis de l'Estat, d'
Itàlia, Alemanya, Suècia i Àustria. En concret, compta amb quatre centres tecnològics entre els quals, juntament amb Eurecat que coordina el projecte, destaquen
Virtual Vehicle, el centre de recerca
CRF de Stellantis i
Fraunhofer IWS; dues universitats com
Luleå Tekniska Universitet i
IMC University of Applied Sciences Krems; tres empreses industrials com
Gestamp,
Gemmate Technologies i
Aerobase Innovation, i
UNE com a organisme de normalització.