10
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
17:20h
El jutjat social de Manresa acollirà dijous, si no accepta la petició d'aplaçament presentada per l'Ajuntament, el primer judici per la demanda presentada per treballadors interins del consistori per a la consolidació de les seves places de treball. En total, presenten demanda nou treballadors a través de la secció sindical de la CNT a l'Ajuntament, que té un total de 147 treballadors interins.
La demanda reclama el reconeixement de dret als treballadors de les places que ocupen des de fa anys en condicions de temporalitat, i indemnitzacions que oscil·len entre els 6.000 i els 25.000 euros per treballador, ja que el sindicat considera que existeix un "dany moral" i que l'Ajuntament ha actuat en frau de llei, "coneixedor que les places que ocupen aquests treballadors són estructurals i no temporals".
L'aplicació de la Directiva europea 1999/70CE
Una Directiva europea de 1999 (1999/70CE) instaba els estats a legislar per tal de limitar la temporalitat dels treballadors només a aquelles tasques delimitades en el temps, i a convertir tots els contractes per a treballs estructurals en indefinits. La directiva entén que amb aquesta situació s'establia una relació d'"abusibitat" entre empleador i empleat, i el que era més important, no establia diferència entre la contractació privada i la pública.
Malgrat que aquest 2023 es compleixen 24 anys de la directiva, la Unió Europea ha hagut de condicionar el pagament dels fons Next Generation per a què l'Estat espanyol hagi legislat a correcuita sobre l'estabilització de contractes temporals. "Però com que l'Estat i l'administració en general és qui té més contractes d'interinatge, la legislació, coneguda com a Icetazo, no ha recollit les demandes de la directiva europea i en molts punts entra en contradicció amb ella", explica el lletrat de la CNT.
Disparitat de sentències
A partit d'aquí, cada jutjat ha sentenciat com ha cregut, uns a l'empara de la legislació estatal i altres segons la directiva europea. Al final, davant la disparitat de sentències, l'assumpte va arribar al Tribunal Suprem que va regular una figura de treballadors "indefinit no fix" que no va convèncer un jutjat de Barcelona i l'Audiència de Madrid. Aquests dos òrgans han traslladat una qüestió prejudicial de conflicte d'interpretacions, de nou, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que és on es troba ara la pilota i que es preveu que resolgui aquest proper estiu.
"Mentrestant la jurisprudència en altres conflictes entre normes és clara -asseguren des del sindicat-, i diu que davant d'un conflicte sempre s'ha d'aplicar la norma de la administració superior, que en aquest cas és l'europea". "No pot ser que algun dels nou denunciants porti 17 anys d'interinatge a l'Ajuntament, o sigui cobrint una plaça que teòricament hauria de ser temporal", expliquen.
El paral·lel, l'Ajuntament de Manresa ha aplicat la normativa espanyola i el passat 2 de gener va tancar les convocatòries a 60 places de treball municipal que actualment estan cobertes per interins, que han hagut d'apuntar-se per optar a renovar el seu lloc de treball malgrat que porten anys treballant-hi. És el cas dels nou demandats que a banda de mantenir la via judicial, han hagut d'inscriure's per cobrir la plaça. "Ens hem de protegir davant del que pugui passar als jutjats".
Segons assegura l'advocat de la secció sindical de la CNT, l'Ajuntament podria actuar per motu propioconsolidant els llocs de treball que ocupen els treballadors interins sense necessitat d'obrir convocatòria. "De fet, és el que insta a fer la directiva europea en aquests casos", explica. "Aquests treballadors que porten anys treballant en una plaça estructural com si fos temporal ja han generat aquest dret", defensa el sindicat. I no només això, sinó que han estat treballant aquest temps amb la "càrrega moral de la temporalitat" a sobre seu. Per això la CNT també demana les indemnitzacions per "danys morals".
Una indemnització a la que els treballadors "segurament" es podrien avenir a renunciar, "només en el cas que l'Ajuntament reconsiderés la seva postura i els consolidés la plaça de treball sense necessitat de passar per tot el procés judicial", afirma el lletrat. A més, considera que això "seria el més intel·ligent per part seva", perquè darrere d'aquests nou treballadors hi ha "uns cent cinquanta interins" que esperen la sentència per actuar. "Només amb les indemnitzacions que hauria de pagar, l'Ajuntament entraria en col·lapse", explica.
L'Ajuntament no descobreix les seves cartes
Preguntat per NacióManresa, el departament de Recursos Humans de l'Ajuntament de Manresa no ha volgut fer pública la seva estratègia legal. Sí que té en compte la disparitat de sentències que s'estan donant a tot l'Estat per intentar allargar els processos legals i veure què és el que resolen majoritàriament els jutjats i, sobretot, quina serà la resposta del TJUE al conflicte d'interpretacions que els van traslladar el jutjat de Barcelona i l'audiència de Madrid.
La demanda reclama el reconeixement de dret als treballadors de les places que ocupen des de fa anys en condicions de temporalitat, i indemnitzacions que oscil·len entre els 6.000 i els 25.000 euros per treballador, ja que el sindicat considera que existeix un "dany moral" i que l'Ajuntament ha actuat en frau de llei, "coneixedor que les places que ocupen aquests treballadors són estructurals i no temporals".
L'aplicació de la Directiva europea 1999/70CE
Una Directiva europea de 1999 (1999/70CE) instaba els estats a legislar per tal de limitar la temporalitat dels treballadors només a aquelles tasques delimitades en el temps, i a convertir tots els contractes per a treballs estructurals en indefinits. La directiva entén que amb aquesta situació s'establia una relació d'"abusibitat" entre empleador i empleat, i el que era més important, no establia diferència entre la contractació privada i la pública.
Malgrat que aquest 2023 es compleixen 24 anys de la directiva, la Unió Europea ha hagut de condicionar el pagament dels fons Next Generation per a què l'Estat espanyol hagi legislat a correcuita sobre l'estabilització de contractes temporals. "Però com que l'Estat i l'administració en general és qui té més contractes d'interinatge, la legislació, coneguda com a Icetazo, no ha recollit les demandes de la directiva europea i en molts punts entra en contradicció amb ella", explica el lletrat de la CNT.
Disparitat de sentències
A partit d'aquí, cada jutjat ha sentenciat com ha cregut, uns a l'empara de la legislació estatal i altres segons la directiva europea. Al final, davant la disparitat de sentències, l'assumpte va arribar al Tribunal Suprem que va regular una figura de treballadors "indefinit no fix" que no va convèncer un jutjat de Barcelona i l'Audiència de Madrid. Aquests dos òrgans han traslladat una qüestió prejudicial de conflicte d'interpretacions, de nou, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que és on es troba ara la pilota i que es preveu que resolgui aquest proper estiu.
"Mentrestant la jurisprudència en altres conflictes entre normes és clara -asseguren des del sindicat-, i diu que davant d'un conflicte sempre s'ha d'aplicar la norma de la administració superior, que en aquest cas és l'europea". "No pot ser que algun dels nou denunciants porti 17 anys d'interinatge a l'Ajuntament, o sigui cobrint una plaça que teòricament hauria de ser temporal", expliquen.
El paral·lel, l'Ajuntament de Manresa ha aplicat la normativa espanyola i el passat 2 de gener va tancar les convocatòries a 60 places de treball municipal que actualment estan cobertes per interins, que han hagut d'apuntar-se per optar a renovar el seu lloc de treball malgrat que porten anys treballant-hi. És el cas dels nou demandats que a banda de mantenir la via judicial, han hagut d'inscriure's per cobrir la plaça. "Ens hem de protegir davant del que pugui passar als jutjats".
Segons assegura l'advocat de la secció sindical de la CNT, l'Ajuntament podria actuar per motu propioconsolidant els llocs de treball que ocupen els treballadors interins sense necessitat d'obrir convocatòria. "De fet, és el que insta a fer la directiva europea en aquests casos", explica. "Aquests treballadors que porten anys treballant en una plaça estructural com si fos temporal ja han generat aquest dret", defensa el sindicat. I no només això, sinó que han estat treballant aquest temps amb la "càrrega moral de la temporalitat" a sobre seu. Per això la CNT també demana les indemnitzacions per "danys morals".
Una indemnització a la que els treballadors "segurament" es podrien avenir a renunciar, "només en el cas que l'Ajuntament reconsiderés la seva postura i els consolidés la plaça de treball sense necessitat de passar per tot el procés judicial", afirma el lletrat. A més, considera que això "seria el més intel·ligent per part seva", perquè darrere d'aquests nou treballadors hi ha "uns cent cinquanta interins" que esperen la sentència per actuar. "Només amb les indemnitzacions que hauria de pagar, l'Ajuntament entraria en col·lapse", explica.
L'Ajuntament no descobreix les seves cartes
Preguntat per NacióManresa, el departament de Recursos Humans de l'Ajuntament de Manresa no ha volgut fer pública la seva estratègia legal. Sí que té en compte la disparitat de sentències que s'estan donant a tot l'Estat per intentar allargar els processos legals i veure què és el que resolen majoritàriament els jutjats i, sobretot, quina serà la resposta del TJUE al conflicte d'interpretacions que els van traslladar el jutjat de Barcelona i l'audiència de Madrid.