16
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
10:53h
Aquest dissabte, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, i el representant de la Junta de la Sèquia, Enric Casasayas, recrearan la històrica tradició del lliurament dels dotze galls capons al baró de Balsareny, com a pagament per a l'autorització de la tala d'arbres de la seva propietat. L'acte simbòlic tindrà lloc al Castell de Balsareny.
L'acte s'iniciarà a 2/4 d'11 del matí, amb l'inici de la cercavila des de la bassa (a mitja muntanya del castell de Balsareny) fins al castell, sota l'acompanyament de la colla Els que més sonen. Un cop al castell, l'alcalde Aloy farà el lliurament dels capons, seguint la tradició, acompanyat d'Enric Casasayas i de l'alcaldessa de Balsareny, Noèlia Ramirez. Els rebrà l'actual baró de Balsareny, Ignasi Alòs.
Posteriorment, a les 12 del migdia, se celebrarà la Festa dels Capons i s'obriran les portes del castell a tothom. Es podrà gaudir de visites guiades, tallers infantils i de ballada de gegants.
La història dels capons
L'inici de la tradició es remunta al segle XIV, quan el rei Pere III va donar permís a la ciutat de Manresa perquè construís una resclosa al riu Llobregat per aturar l'aigua i desviar-ne una part cap al canal de la Sèquia.
L'any 1583, una forta riuada es va emportar la resclosa dels Manresans, just a sota del castell de Balsareny. El fet va motivar una intervenció d'urgència, i els operaris manresans van tallar, sense permís, arbres de la propietat del baró del castell de Balsareny. El baró va posar un plet a la ciutat de Manresa davant del lloctinent de Catalunya i de la Reial Audiència, i el va guanyar.
Per això, l'any 1584 es va signar un pacte, en virtut del qual els manresans quedaven autoritzats a tallar arbres del baró, sempre que ho necessitessin, i a canvi s'obligaven a pagar un cens de dotze capons. El cens es va pagar fins que, amb la desamortització, s'aboliren els títols i drets senyorials. Tot i així, al principi dels ajuntaments democràtics es va restablir l'acte de lliurament de capons, com una mostra d'agermanament entre Balsareny i Manresa.
Aquest acte simbòlic té una gran rellevància perquè gràcies a la Sèquia, la ciutat de Manresa va poder prosperar econòmicament i, actualment, l'aigua del canal és la que Aigües de Manresa potabilitza per abastar la ciutat de Manresa i altres pobles de la comarca del Bages.
L'acte s'iniciarà a 2/4 d'11 del matí, amb l'inici de la cercavila des de la bassa (a mitja muntanya del castell de Balsareny) fins al castell, sota l'acompanyament de la colla Els que més sonen. Un cop al castell, l'alcalde Aloy farà el lliurament dels capons, seguint la tradició, acompanyat d'Enric Casasayas i de l'alcaldessa de Balsareny, Noèlia Ramirez. Els rebrà l'actual baró de Balsareny, Ignasi Alòs.
Posteriorment, a les 12 del migdia, se celebrarà la Festa dels Capons i s'obriran les portes del castell a tothom. Es podrà gaudir de visites guiades, tallers infantils i de ballada de gegants.
La història dels capons
L'inici de la tradició es remunta al segle XIV, quan el rei Pere III va donar permís a la ciutat de Manresa perquè construís una resclosa al riu Llobregat per aturar l'aigua i desviar-ne una part cap al canal de la Sèquia.
L'any 1583, una forta riuada es va emportar la resclosa dels Manresans, just a sota del castell de Balsareny. El fet va motivar una intervenció d'urgència, i els operaris manresans van tallar, sense permís, arbres de la propietat del baró del castell de Balsareny. El baró va posar un plet a la ciutat de Manresa davant del lloctinent de Catalunya i de la Reial Audiència, i el va guanyar.
Per això, l'any 1584 es va signar un pacte, en virtut del qual els manresans quedaven autoritzats a tallar arbres del baró, sempre que ho necessitessin, i a canvi s'obligaven a pagar un cens de dotze capons. El cens es va pagar fins que, amb la desamortització, s'aboliren els títols i drets senyorials. Tot i així, al principi dels ajuntaments democràtics es va restablir l'acte de lliurament de capons, com una mostra d'agermanament entre Balsareny i Manresa.
Aquest acte simbòlic té una gran rellevància perquè gràcies a la Sèquia, la ciutat de Manresa va poder prosperar econòmicament i, actualment, l'aigua del canal és la que Aigües de Manresa potabilitza per abastar la ciutat de Manresa i altres pobles de la comarca del Bages.