1 de 10
Entrevista

Jan Buxaderas: «Ara que puc, ho dono tot; d'aquí a 10 anys aquest ritme no l'aguantaré ni de broma»

Després de dos anys protagonitzant dos dels musicals més aclamats de Madrid, el joveníssim actor d'Aguilar de Segarra farà temporada al Tívoli de Barcelona amb el mític "Grease"

Jan Buxaderas serà al Tívoli fent 'Grease' del 3 de desembre al 12 de febrer | Arxiu personal
per Aina Font Torra, Manresa, Catalunya | 30 de novembre de 2022 a les 21:00 |
Fa quatre anys justos (bé, quaranta-set mesos), NacióManresa publicava l'entrevista a un noiet d'Aguilar de Segarra de 18 anys que havia debutat a la televisió interpretant un dels personatges de la sèrie de TV3 Com si fos ahir. D'aleshores ençà, la trajectòria professional del Jan Buxaderas Escolà no ha parat de créixer i expandir-se. Televisió, teatre de text, projectes audiovisuals i produccions musicals. Sí, aquestes últimes ben destacades en negreta, perquè són les que l'han convertit en un dels noms propis més cotitzats dintre del sector.

Va començar l'octubre de 2021 posant-se a la pell del Kenickie en la versió de Grease que va estrenar-se al Nuevo Teatro Alcalá de Madrid (amb una nominació als Premis del Públic BroadwayWorld Spain com a millor actor de repartiment inclosa), i s'ha consolidat amb el paper d'Sky a Mamma Mia, que fa tot just un mes i mig que ha encetat temporada al Teatro Rialto de la capital espanyola. Entremig, Televisió Espanyola el va fitxar per la sèrie de migdia Servir y proteger


Ara, i fins a mig febrer, l'actor del Bages haurà d'abandonar el musical d'ABBA per tornar al de Jim Jacobs i Warren Casey. I és que Grease arriba al Tívoli de Barcelona aquest dissabte, 3 de desembre, i ho fa amb Buxaderas a la maleta: "Et volem a tu!", li van dir des de SOM produce, la productora que hi ha al darrere del muntatge. Així doncs, des d'ara i fins al 12 de febrer, se'l podrà veure donant vida al personatge més gamberro d'aquest musical que Travolta i Newton-John van catapultar a l'èxit i que, de retruc, està permetent al jove aguilarenc fer-se un nom dintre del món de la interpretació. 

- Ja ho sap, que té pàgina de Viquipèdia?


- Sí, és molt fort; posar el teu nom a Google i que et surti l'enllaç de la Viquipèdia impressiona, realment. Recordo que quan me'n vaig assabentar, vaig estar investigant per veure si aconseguia esbrinar qui me l'havia fet.

- I se'n va sortir?

- Vaig acabar arribant a la conclusió que devia haver estat un bot informàtic que recull informació i l'afegeix en aquesta espècie d'enciclopèdia en línia. De fet, al començament, la informació meva que hi sortia estava tota agafada de l'entrevista que em vau fer a finals del 2018. La meva primera entrevista!

- Ara ja en deu portar unes quantes més...

- Sí! Ha plogut molt des de llavors!

- Com si fos ahir hi té alguna cosa a veure, amb tot el que li ha passat després?

- Hi té molt a veure. A banda de la visibilitat que em va donar, vaig guanyar moltíssima experiència com a actor però també com a persona. El ritme que has de portar si fas una sèrie diària és alt i exigent, i això fa que el teu nivell de maduresa artística creixi exponencialment. A més, en aquell moment jo acabava de començar els estudis a Aules i m'estava preparant per fer alguns càstings... Entre una cosa i l'altra, la rutina era frenètica!
 

- Alguns càstings, diu? De què, per exemple?

- Per fer Grease, justament! Quan em van trucar dient-me que m'havien agafat, no m'ho podia creure. El que passa és que vaig acabar dient que no...

- Com?

- Clar, hem de pensar que tot això va passar abans que esclatés la pandèmia. Per tant, ja fa força temps. En aquell moment, jo no tenia clar si anar a Madrid o no, primer perquè encara m'estava formant, i segon perquè ja feia temps que tenia un edema a les cordes vocals que requeria passar per quiròfan. Res greu, eh, però l'operació s'havia de fer tard o d'hora, i vaig pensar que com més aviat me la tragués de sobre, millor.

- Va ser dura, la renúncia?

- No va ser una decisió fàcil, evidentment, però tenint en compte que just després va arribar la Covid-19, no vaig acabar perdent-me res.

- Ostres, és clar! Quin ull, tu!

- Llavors, al desembre del 2020 la productora em va tornar a trucar i em va demanar d'unir-me a l'equip. I llavors sí que vaig dir que sí!

- Ja sabia quin paper faria?

- Sí. Em van dir que de les vuit funcions setmanals, en sis seria el Kenickie i en dues, el Danny Zuko.

- Carai! Al principi devia anar ben marejat.

- Però és súper estimulant que com a actor et donin aquesta oportunitat d'alternar papers. A mi m'encanta! El que sí que és cert és que hi ha dies que tens la veu una mica tocada o estàs cansat físicament i t'aniria bé fer el personatge que no et toca. Però, ei, tot fos això! Al final el que faig és llevar-me i dir: "Què toca avui? Això? Doncs som-hi!". El més divertit de tot és quan fem dues funcions en un mateix dia i en la primera faig d'un i en la segona, de l'altre!

- És energia pura!

- Mira, justament l'altre dia ho dèiem amb els meus representants: ara que puc, ho he de donar tot, perquè d'aquí 10 anys, aquest ritme no l'aguantaré ni de broma. Pensa que pràcticament cada dia marxo de casa a les nou del matí i no hi torno fins a dos quarts de dotze de la nit, entre assajos, classes, entrenament al gimnàs i les funcions. Però és que m'agrada tant, el que faig, que només puc demanar que aquest gaudi personal i professional duri i duri!
 

Jan Buxaderas donant vida a Kenickie Foto: Arxiu particular


- Vetlla per trobar moments de socialització?

- Ho intento tant com puc, bàsicament per un tema de salut mental. El que passa és que si abans socialitzar volia dir sortir fins les sis de la matinada i acabar afònic, ara és arribar a casa abans de les quatre amb les cordes vocals intactes. Però sí; procuro distreure'm perquè si no, per molt que tant amb l'equip de Grease com el de Mamma Mia tinguem una relació excel·lent, m'acabaria deprimint de fer cada dia el mateix i de veure la mateixa gent.

- I no hem de perdre de vista que estem parlant d'una feina.

- Exacte, i que jo cobro per fer-la. En aquest sentit, quan faig una funció m'agrada donar el màxim sempre. Al públic hi ha gent que potser li han regalat l'entrada pel seu aniversari, i que ve amb tota la il·lusió del món. I jo he de respondre com cal. No em puc permetre estar al vuitanta per cent un dia, perquè qui ens ve a veure, ve a gaudir d'un espectacle que potser és importantíssim per a ells. Estar sempre preparat i al cent per cent, doncs, és part de la feina.

- S'ha quedat mai afònic?

- Per sort, no. Però és el temor més gran que tenim els que ens dediquem a això. No ens ho podem permetre! I és per aquest motiu que hi ha dies que, si puc, fins les dues del migdia no dic ni piu. Faig silenci absolut. Llavors també em prenc vitamines, porto una dieta força estricta... Però bé, és part de la feina i part de l'encant que té tot plegat.

- Comparteix pis, a Madrid?

- Sí, amb dos amics.

- Actors, també?

- No! Un està estudiant economia i producció i l'altre és arquitecte. Això sí: tots dos són súper fans del teatre musical i n'han vist moltíssim, i fins i tot han actuat en produccions amateurs. Viure amb ells em va súper bé perquè és un altre entorn i em permet veure altres coses i agafar una mica d'aire. Els actors som molt intensos, tu!

- Com porta la fama?

- Si bé soc conscient que és fantàstic i m'encanta el que estic vivint ara mateix (amb tota la repercussió mediàtica que comporta i que t'exposa moltíssim), també relativitzo i em dic, molt sovint: "sí, està molt bé i és apassionant, però no et passis d'extraordinari perquè no ho ets". Faig una feina que genera moltes admiracions, però tinc molt clar que soc un paio normal que fins fa quatre anys estava fent segon de batxillerat a Sant Joan de Vilatorrada. Res ha canviat, des de llavors. L'únic és que m'estic guanyant la vida molt bé i que faig el que m'apassiona.  
 


- Propera parada, Broadway?

- Seria increïble, el que passa és que el meu anglès és una mica d'Aguilar de Segarra i serà difícil...

- I l'espanyol també, i miri on és!

- Sí, després de moltes classes de dicció; moltes! A casa em gravava i repetia i repetia fins que les "L", les "E" i les "A", no se'm notessin. El tema de dissimular l'accent català és motiu de complexos, realment. És un tema una mica tabú. Allà -i parlo a nivell professional- quan senten que tens accent català, et demanen que intentis normalitzar el castellà. Però com que a mi m'agrada, que se'm noti l'accent català, he aconseguit fer que al teatre no se'm noti, i pel carrer, sí. 

- Enyora Catalunya?

- Sí, és clar, és casa meva. Però a Madrid hi estic súper bé. El que més trobo a faltar és la meva família: la meva mare, el meu pare i el meu germà Marc...

- ... Que, per cert, fins fa pocs dies estava voltant pels escenaris d'alguns teatres de la capital espanyola, també...

- Sí. És molt bèstia. Quedàvem per esmorzar i rèiem perquè sembla una broma tot plegat. Tenim molt clar que això que ens està passant no és normal, però ho estem vivint d'una manera molt dolça. Familiarment, està sent un any espectacular. I els nostres pares són una part fonamental del que ens està passant al Marc i a mi.

- Una de les coses bones de tornar a Barcelona per fer Grease és que podrà passar el Nadal a casa.

- És el millor de tot, juntament amb el fet que tornaré a compartir espectacle amb la Berta, la meva parella.

- Va, mulli's! Amb quina escena es queda, de tot el musical?

- Amb la de Greased Lightnin', sense cap mena de dubte. L'he fet 240 cops, però és que la faria 240 cops més!
 

Buxaderas interpretant la mítica «Greased Lightnin’» Foto: Arxiu particular


QUIZZ RÀPID


* Quin és el consell que li hauria agradat que li donessin quan va començar la seva trajectòria professional?

- En diré un que sí que em van donar i me l'han seguit donant però que és el que més m'ha servit i que més em repeteixo: peus a terra.
 
* Una actriu i un actor amb qui li agradaria col·laborar?

- Ana San Martín i Miki Esparbé.
 
* Si hagués de fer un remake d'algun gran musical seria...

- Cabaret.
 
* Un director o directora que li agradaria que el dirigís?

- Julio Manrique.
 
* El lloc més especial on ha actuat?

- Al Tívoli.

* Un lloc on li agradaria molt actuar i encara no ho ha fet?

- Al Teatre Grec.
 
* L'indret que més l'inspira?

- Aguilar de Segarra.
 
* La cançó (o banda sonora) de la seva infantesa?

- El disc Besos del Canto del Loco.

* I la pel·lícula?

- Piratas del Caribe. Totes.
 
* Quin és el musical que ha vist més vegades?

- Rent.
 
* La seva darrera descoberta musical...

- Escolto moltíssim Måneskin, els guanyadors d'Eurovisió 2021.
 
* Acabi la frase: El teatre musical ha/hauria de ser...

- ...medicina per a l'ànima.

 

Participació