1 de 10
judici a la mesa

El TSJC absol Adriana Delgado i la mesa del Parlament

El tribunal, que ha pres la decisió sense unanimitat, considera que no hi va haver desobediència perquè no hi havia un mandat clar del TC

Aplaudiments al ple del Parlament després de fer-se pública l'absolució de Roger Torrent i la resta de membres independentistes de la mesa | ACN
per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 24 de novembre de 2022 a les 09:05 |
L'optimisme que transmetien algunes defenses al final de vista oral s'ha confirmat i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha absolt Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i l'alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet, Adriana Delgado, del delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) per haver permès el debat i votació de dues resolucions sobre l'autodeterminació i contra la monarquia l'any 2019. La Fiscalia els demanava entre 26 i 30 mesos de presó. La sentència s'ha pres per majoria i contrasta amb la que va condemnar la mesa de Forcadell (i que fa unes setmanes va ser anul·lada pel Suprem).

La sentència, de 105 pàgines, conclou per majoria que no hi ha delicte de desobediència perquè les ordres del TC no eren prou clares. La subscriuen els magistrats Carlos Mir, president del tribunal, i Francisco Segura, a qui la Fiscalia va intentar apartar fins a última hora per col·locar-hi el magistrat Carlos Ramos. Compta amb un vot particular de la magistrada Marta Pesqueira, que sosté que els quatre acusats haurien d'haver estat condemnats. Ara, es pot recórrer al Tribunal Suprem, que podria revertir l'absolució.


En tot cas, el TSJC considera que les providències que va dictar el TC els dies 10 i 16 d'octubre de 2019, en què s'ordenava a la mesa del Parlament que impedís la tramitació de determinades iniciatives, no eren prou específiques i permetien més d'una interpretació. La sentència també considera que no es pot acreditar que els quatre membres independentistes de la mesa tinguessin voluntat de desobeir els mandats del TC i que en tot moment van seguir les indicacions del secretari general del Parlament i del lletrat major.

La sentència diu que el que estava prohibint el TC era continuar el procés polític que havia començat després de les eleccions del 27 de setembre de 2015 amb la resolució 1/XI del Parlament, i voler materialitzar o exercir el dret d'autodeterminació i rebutjar Felip VI pel discurs del 3 d'octubre arran dels fets de l'1-O. Res d'això, conclou el TSJC, és el que feia la mesa permeten la tramitació de les resolucions que han estat jutjades. "Senzillament, només es volia parlar de l'autodeterminació com a mera proclama política, de futur, però sense intenció de materialitzar-la en una nova legislatura que res tenia a veure amb l'anterior". 

Costa hi presentarà recurs


L'independentisme ha celebrat la decisió dels jutges. Al Parlament, la presidenta en funcions, Alba Vergés, ha fet una breu declaració davant de l'hemicicle per reivindicar la cambra com a "baluar de la democràcia" i la majoria dels diputats s'han aixecat per aplaudir Torrent, que hi era present per la sessió de control al Govern, i la resta d'absolts. A través de Twitter, el conseller d'Empresa i Treball ha reivindicat la sentència és una bona notícia per a la llibertat d'expressió i ha reivindicat que al Parlament s'hi ha de poder parlar de tot allò que interessi a la ciutadania. ​Josep Costa ha celebrat també la victòria que suposa la sentència contra la Fiscalia i el TC, però ha avisat que la recorrerà perquè el veredicte no defensa la inviolabilitat parlamentària. "Tampoc no reconec l'autoritat del TSJC per absoldre'ns, el fet d'haver promogut i celebrat el judici ja és un atemptat contra la democràcia i la separació de poder, per això recorreré i la sentència", ha dit a través de Twitter.

Un cas "complex"


El judici es va fer a primers d'octubre i el president del tribunal, el magistrat Carlos Mir ja va advertir que la sentència no seria immediata perquè era un cas "complex". Finalment, menys de dos mesos ha tardat el tribunal a fer públic un veredicte aquest dimecres. Més enllà del factor Josep Costa, que va plantar el tribunal en plena vista oral, i d'alguns estirabots de la Fiscalia, el judici va seguir el guió previst.

Els acusats van defensar la capacitat del Parlament per poder parlar de tot -també per defensar l'autodeterminació o reprovar la monarquia- i van advertir que un tribunal, en aquest cas el Constitucional, no pot actuar condicionar el debat parlamentari. Els testimonis, especialment el lletrat major Joan Ridao i el secretari general del Parlament Xavier Muro, van rebaixar la gravetat de les actuacions dels membres de la mesa. El seu testimoni ha estat decisiu per a l'absolució. 

Judici contra tot pronòstic


El judici es va fer contra tot pronòstic, perquè durant molts moments semblava que era impossible que se celebrés. "A la vida s'ha de ser valent", va dir el magistrat Carlos Mir per argumentar que la vista oral havia de tirar endavant malgrat que, en aquell moment, encara no estava clara ni tan sols la composició del tribunal. Finalment, fa poques setmanes, el TSJC va avalar els tres magistrats que van jutjar el cas després del moviment de Fiscalia de revertir una de les recusacions, concretament la que feia referència a Carlos Ramos, substituït per Francisco Segura.

L'altre element que va posar contra les cordes la celebració del judici va ser Josep Costa. L'exvicepresident del Parlament, que durant tot el procediment ha seguit una estratègia de confrontació amb el tribunal, va marxar del judici a la segona sessió. Un judici es pot celebrar sense un dels acusats, però en principi no si no hi és una de les defenses. En el cas de Costa, ell mateix exercia la seva pròpia defensa, cosa que complicava la situació. Finalment, el tribunal va decidir tirar endavant la vista, oferint en tot moment la possibilitat a Costa de tornar al judici.

 

Participació