23
de novembre
del
2022
Actualitzat
el
24
de novembre
a les
11:13h
Tots ells tenen antecedents policials i penals per furts, estrebades, robatoris amb força o violència. Molts, per no dir tots, són multireincidents. La gran majoria, no tots, són joves extutelats, el que popularment i de forma despectiva, alguns anomenen exmenas, un estigma que els costarà treure's de sobre. Tots ells van protagonitzar algun episodi delinqüencial durant els estius calents de 2020 i 2021 a Manresa. Tots ells porten, encara, cicatrius d'una experiència vital convulsa que els martiritza per dins i que externalitzaven, en el millor dels casos, amb incivisme, i en el pitjor, delinquint.
Eren una quarantena, no més, i la policia els coneixia sobradament. A cadascun d'ells, personalment. Aquest dimecres quinze d'aquests joves han completat la primera etapa d'un programa pioner a Catalunya i molt ambiciós: iniciar un procés de socialització en valors i llengua perquè el món no els resulti un lloc tan hostil i, de passada, ells no semblin tan hostils a la resta del món. Eren vint-i-cinc inicialment, però alguns ja han començat a treballar, o han trobat, o reconegut, vincles familiars o relacionals que els aportaran una certa estabilitat.
Són asseguts a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de la Regió Policial Central a Manresa, un lloc que no els és gens desconegut, però en una circumstància diferent a les passades. Són protagonistes, per bé. Reben un diploma que els acredita dos mesos de formació en llengua i valors. "De fet, la llengua és l'excusa per anar més enllà en una socialització que no els pretén imposar res, sinó fer-los veure que certes actituds els seran contraproduents", explica l'agent Jordi Noè, l'autèntica alma mater del projecte, un agent dels Mossos amb cueta i mocador palestí al coll.
"Vivim en una suposada democràcia, sí, -continua Noè-, però que és, o hauria de ser, una democràcia social i de dret". Per tant, "de poc serveix" la democràcia o l'aplicació del dret si no podem garantir "la funció social que ha de tenir la societat". "Els joves saben que som policies i que no mirarem cap a una altra banda si tornen a delinquir", explica, "i saben, també, que hauran de pagar amb el que estipuli el jutge de torn, pels delictes que van cometre en el passat".
Però, en contraposició, Noè destaca que "cal treballar plegats, per evitar o reduir la posterior aplicació de la força o la llei". "Encara que la gent no ho sàpiga, el 80% dels conflictes en què actua la policia se solucionen a través de la mediació".
Neix del conflicte i pretén la convivència
El projecte neix l'estiu de 2020 quan un gruix de joves i membres de l'associació de dones musulmanes Al Noor es concentren davant de la comissaria dels Mossos a Manresa per protestar pel que interpreten com a la "detenció racista" d'un noi marroquí al Centre Històric de la ciutat. "Fa temps que tenia pendent engegar alguna campanya de caire més social amb el col·lectiu, i vaig veure que llavors tenia l'oportunitat", explica Noè, que, de paisà -com sempre-, va sortir al carrer i va parlar amb els concentrats.
A partir d'aquí es van calendaritzar un seguit d'assemblees amb els joves que "inicialment van servir per recollir les seves frustracions i el sentiment de greuge que sentien davant d'algunes situacions". Els Mossos d'Esquadra van contactar amb altres estaments de la ciutat per explorar vies per donar sortida, de forma activa, a les necessitats d'aquests joves, "sempre des de la seva implicació i compromís".
Un dels principals hàndicaps és que els joves no havien passat pel circuit educatiu català ja que, tot i arribar al país essent menors, "eren prou adults com per no tenir recorregut en el sistema educatiu abans de complir els 18 anys". Per això es va començar a pensar en una formació que els facilités l'accés a la llengua, en aquest cas el castellà, "per facilitar-los la comprensió de les citacions judicials que rebien", però que anés més enllà. Tenien dèficit de comprensió lectora, "però també era important establir normes d'higiene, puntualitat i socialització amb la resta de la gent que els envolta".
Aquest estiu va començar el curs a les aules de l'Associació de Veïns del Barri Antic, sobre el mercat Puigmercadal, "amb tres pilars bàsics: costum, compormís i llengua". Durant el curs van poder interactuar amb una magistrada de l'Audiència Provincial de Barcelona, amb agents de policia de proximitat, o amb la pròpia comissària de la Regió Policial Central dels Mossos d'Esquadra, Cristina Manresa.
En paral·lel, també se'ls va oferir acompanyament en els seus assumptes personals. "Alguns tenen problemes d'adiccions o de salut mental i requereixen atenció del CSAM, i tots tenen causes judicials pendents o els falta completar burocràcia d'arrelament a l'Estat", explica Noè. "No fem res més que interpretar-los la terminologia jurídica de les citacions que reben o acompanyar-los als jutjats", aclareix, "ells saben que han de fer-se responsables de les seves actuacions passades i que, en aquest tema, nosaltres no hi entrarem".
"Cal trencar el discurs de victimització que sovint tenen i explicar-los que, a banda de drets, també tenen obligacions", explica, "però que aquestes obligacions els ajudaran, també, a sortir d'aquest cercle en què han estat ficats".
L'agent Jordi Noè treballa en mediació en delinqüència de bandes des de 2001, quan va elaborar el primer informe sobre les bandes llatines que es va fer a Catalunya, a partir d'experiències sobre el terreny a Equador i El Salvador. "Allà vàrem comprovar que no es podia només treballar de forma unidireccional amb sistemes coercitius, i que calia establir un mètode proactiu".
I a partir d'ara què?
A vegades no es pot tenir tot controlat. Aquest dimecres a les 11 del matí, quan els joves reben el diploma, la selecció del Marroc juga contra Croàcia al Mundial de Qatar. Abans de l'inici de l'acte, els joves segueixen de reüll el partit en els seus mòbils. Arriba la cúpula policial de la regió. En Jordi Noè fa estona que brega perquè tot surti bé. També arriba en Dídac, l'instructor del curs, que reconeix que és l'experiència que més l'ha omplert professionalment des que es dedica a la formació.
Hi ha el regidor de l'Ajuntament de Manresa Jamma Mbarki acompanyat de tècnics municipals, que es mostren disposats a continuar amb el projecte. Imams i representants de les dues mesquites de Manresa que, més enllà de la religió, s'ofereixen a obrir-los les portes a la comunitat. També hi són presents el president i la directora de la Fundació del Convent de Santa Clara, Gabriel Prat i Sor Lucía Caram, a través de qui es va trobar finançament privat per al projecte. "No us deixeu dir menas, perquè sou persones; no us deixeu dir pobres, perquè és pobre aquell que només té diners", els venta la monja, mentre els joves assenteixen.
Apareix, impecable, Joan Carles Font, propietari de l'empresa de viladecans Mesoestetic, que és qui ha fet l'aportació econòmica per cobrir el curs. "Vosaltres voleu continuar? Perquè jo sí...". Font ha demanat als diferents protagonistes del projecte que "no ens aturem aquí", i que, sobretot, "no allarguem els processos en el temps" per aprofitar la dinàmica iniciada. Formació de català, en oficis, integració a la societat... "cal que la comissió continuï treballant sense pausa", ha reclamat.
En paral·lel, el projecte viatjarà aviat cap a Manlleu (Osona), que viu una situació "molt semblant a la que va viure Manresa aquests passats estius", però la idea és establir-ne un projecte marc, el model Manresa, que sigui extrapolable a altres punts del país amb situacions conflictives similars per seguir l'exemple de la capital del Bages.
Eren una quarantena, no més, i la policia els coneixia sobradament. A cadascun d'ells, personalment. Aquest dimecres quinze d'aquests joves han completat la primera etapa d'un programa pioner a Catalunya i molt ambiciós: iniciar un procés de socialització en valors i llengua perquè el món no els resulti un lloc tan hostil i, de passada, ells no semblin tan hostils a la resta del món. Eren vint-i-cinc inicialment, però alguns ja han començat a treballar, o han trobat, o reconegut, vincles familiars o relacionals que els aportaran una certa estabilitat.
Són asseguts a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de la Regió Policial Central a Manresa, un lloc que no els és gens desconegut, però en una circumstància diferent a les passades. Són protagonistes, per bé. Reben un diploma que els acredita dos mesos de formació en llengua i valors. "De fet, la llengua és l'excusa per anar més enllà en una socialització que no els pretén imposar res, sinó fer-los veure que certes actituds els seran contraproduents", explica l'agent Jordi Noè, l'autèntica alma mater del projecte, un agent dels Mossos amb cueta i mocador palestí al coll.
"Vivim en una suposada democràcia, sí, -continua Noè-, però que és, o hauria de ser, una democràcia social i de dret". Per tant, "de poc serveix" la democràcia o l'aplicació del dret si no podem garantir "la funció social que ha de tenir la societat". "Els joves saben que som policies i que no mirarem cap a una altra banda si tornen a delinquir", explica, "i saben, també, que hauran de pagar amb el que estipuli el jutge de torn, pels delictes que van cometre en el passat".
Però, en contraposició, Noè destaca que "cal treballar plegats, per evitar o reduir la posterior aplicació de la força o la llei". "Encara que la gent no ho sàpiga, el 80% dels conflictes en què actua la policia se solucionen a través de la mediació".
Neix del conflicte i pretén la convivència
El projecte neix l'estiu de 2020 quan un gruix de joves i membres de l'associació de dones musulmanes Al Noor es concentren davant de la comissaria dels Mossos a Manresa per protestar pel que interpreten com a la "detenció racista" d'un noi marroquí al Centre Històric de la ciutat. "Fa temps que tenia pendent engegar alguna campanya de caire més social amb el col·lectiu, i vaig veure que llavors tenia l'oportunitat", explica Noè, que, de paisà -com sempre-, va sortir al carrer i va parlar amb els concentrats.
A partir d'aquí es van calendaritzar un seguit d'assemblees amb els joves que "inicialment van servir per recollir les seves frustracions i el sentiment de greuge que sentien davant d'algunes situacions". Els Mossos d'Esquadra van contactar amb altres estaments de la ciutat per explorar vies per donar sortida, de forma activa, a les necessitats d'aquests joves, "sempre des de la seva implicació i compromís".
Un dels principals hàndicaps és que els joves no havien passat pel circuit educatiu català ja que, tot i arribar al país essent menors, "eren prou adults com per no tenir recorregut en el sistema educatiu abans de complir els 18 anys". Per això es va començar a pensar en una formació que els facilités l'accés a la llengua, en aquest cas el castellà, "per facilitar-los la comprensió de les citacions judicials que rebien", però que anés més enllà. Tenien dèficit de comprensió lectora, "però també era important establir normes d'higiene, puntualitat i socialització amb la resta de la gent que els envolta".
Aquest estiu va començar el curs a les aules de l'Associació de Veïns del Barri Antic, sobre el mercat Puigmercadal, "amb tres pilars bàsics: costum, compormís i llengua". Durant el curs van poder interactuar amb una magistrada de l'Audiència Provincial de Barcelona, amb agents de policia de proximitat, o amb la pròpia comissària de la Regió Policial Central dels Mossos d'Esquadra, Cristina Manresa.
En paral·lel, també se'ls va oferir acompanyament en els seus assumptes personals. "Alguns tenen problemes d'adiccions o de salut mental i requereixen atenció del CSAM, i tots tenen causes judicials pendents o els falta completar burocràcia d'arrelament a l'Estat", explica Noè. "No fem res més que interpretar-los la terminologia jurídica de les citacions que reben o acompanyar-los als jutjats", aclareix, "ells saben que han de fer-se responsables de les seves actuacions passades i que, en aquest tema, nosaltres no hi entrarem".
"Cal trencar el discurs de victimització que sovint tenen i explicar-los que, a banda de drets, també tenen obligacions", explica, "però que aquestes obligacions els ajudaran, també, a sortir d'aquest cercle en què han estat ficats".
L'agent Jordi Noè treballa en mediació en delinqüència de bandes des de 2001, quan va elaborar el primer informe sobre les bandes llatines que es va fer a Catalunya, a partir d'experiències sobre el terreny a Equador i El Salvador. "Allà vàrem comprovar que no es podia només treballar de forma unidireccional amb sistemes coercitius, i que calia establir un mètode proactiu".
I a partir d'ara què?
A vegades no es pot tenir tot controlat. Aquest dimecres a les 11 del matí, quan els joves reben el diploma, la selecció del Marroc juga contra Croàcia al Mundial de Qatar. Abans de l'inici de l'acte, els joves segueixen de reüll el partit en els seus mòbils. Arriba la cúpula policial de la regió. En Jordi Noè fa estona que brega perquè tot surti bé. També arriba en Dídac, l'instructor del curs, que reconeix que és l'experiència que més l'ha omplert professionalment des que es dedica a la formació.
Hi ha el regidor de l'Ajuntament de Manresa Jamma Mbarki acompanyat de tècnics municipals, que es mostren disposats a continuar amb el projecte. Imams i representants de les dues mesquites de Manresa que, més enllà de la religió, s'ofereixen a obrir-los les portes a la comunitat. També hi són presents el president i la directora de la Fundació del Convent de Santa Clara, Gabriel Prat i Sor Lucía Caram, a través de qui es va trobar finançament privat per al projecte. "No us deixeu dir menas, perquè sou persones; no us deixeu dir pobres, perquè és pobre aquell que només té diners", els venta la monja, mentre els joves assenteixen.
Apareix, impecable, Joan Carles Font, propietari de l'empresa de viladecans Mesoestetic, que és qui ha fet l'aportació econòmica per cobrir el curs. "Vosaltres voleu continuar? Perquè jo sí...". Font ha demanat als diferents protagonistes del projecte que "no ens aturem aquí", i que, sobretot, "no allarguem els processos en el temps" per aprofitar la dinàmica iniciada. Formació de català, en oficis, integració a la societat... "cal que la comissió continuï treballant sense pausa", ha reclamat.
En paral·lel, el projecte viatjarà aviat cap a Manlleu (Osona), que viu una situació "molt semblant a la que va viure Manresa aquests passats estius", però la idea és establir-ne un projecte marc, el model Manresa, que sigui extrapolable a altres punts del país amb situacions conflictives similars per seguir l'exemple de la capital del Bages.