1 de 10
TEDX Manresa

Les millors frases i reflexions del TEDxManresa 2022

Els deu convidats van centrar les seves ponències al voltant del concepte de desaprendre com a motor per avançar i progressar

Els nou ponents del TEDxManresa d'enguany van reflexionar al voltant del desaprenentatge per poder avançar | JAV / AFT
per Aina Font Torra, Manresa, Catalunya | 21 de novembre de 2022 a les 16:11 |
Després de dues edicions en blanc (la pandèmia, és clar) aquest dissabte el TEDxManresa va tornar a la sala petita del Kursaal per oferir una tarda d'aquelles que perduren. I és que un dels trets idiosincràtics d'aquest cicle de microxerrades que se celebra en més de 2.500 ciutats d'arreu del món és precisament aquest: remoure consciències i promoure un pensament crític però constructiu que ajudi a fer d'aquest món un lloc més habitable i humà. Tot plegat, mitjançant petites conferències de persones amb un discurs i un bagatge inspiradors, que en cada ocasió giren al voltant d'un eix temàtic diferent.

En el cas de la capital del Bages, l'equip motor que fa possible l'esdeveniment, va escollir, per aquesta novena edició del certamen, reflexionar sobre la importància d'aprendre a desaprendre en un món en què el futur i allò que crèiem que aparentment funcionava i era inalterable, fa aigües per tot arreu. Qüestionar-nos d'on venim per esbrinar si hi ha altres maneres de fer les coses va ser el nucli des del qual van pivotar les nou ponències que van anar-se succeint des de les cinc de la tarda i fins les nou del vespre (amb un parell de pauses entremig) davant d'una platea plena a vessar de persones amb ganes de deixar-se inspirar. 

L'historiador, geògraf i filòsof Eudald Carbonell; les emprenedores socials Mariona Gras i Àstrid Mondéjar; l'enginyer de telecomunicacions i expert en innovació i transformació digital Xavier Ferràs; el físic i divulgador científic Pau Bosch; l'activista i divulgadora de la ruralitat Vanesa Freixa; la sociòloga especialitzada en polítiques socials Sònia Díaz; la fisioterapeuta i gerontòloga Núria Infiesta; el director de Mercabarna i exalcalde de Manresa Jordi Valls, i l'enginyer forestal i cap de l'àrea forestal dels Bombers Marc Castellnou van ser els protagonistes de la vetllada de dissabte. Tots ells, i cadascú des del seu àmbit, van deixar-nos grans frases i reflexions, que des de NacióManresa hem recollit en aquest article.
 

L'arqueòleg català Eudald Carbonell Foto: AFT


Eudald Carbonell



«La globalització és l'error més important que els humans hem comès mai, i això ha passat perquè no hem tingut una consciència crítica d'espècie.»
 
«Hem d'eliminar els líders: formen part d'una evolució zoològica que està en tots els mamífers socials que no tenen un pensament crític ni una cultura adaptativa com nosaltres. A sobre, els que escollim són els més imbècils i incompetents que hi ha, i que, en cap cas, representen els interessos de la nostra espècie.»
 
«La feminització de l'espècie és un ingredient clau si volem que les coses vagin bé.»

Mariona Gras i Àstrid Mondéjar Foto: AFT


Mariona Gras i Àstrid Mondéjar


«Imagineu-vos que un noi australià de 18 anys es presenta a l'escola on van les vostres filles o nebots i diu que a Catalunya necessitem ajuda, i que amb la seva bona intenció construirà un pou al pati. Però resulta que aquest nano no té ni la formació per a fer-ho i tampoc ens ha preguntat si ho necessitem. Això és el que fem la gent d'Occident quan anem a "salvar vides" en països del sud global.»
 
«Creiem fermament amb la força que té una xarxa de persones treballant per un bé comú.»
 
«Al llarg dels anys ens han passat moltes coses, però segurament el que més ens ha marcat és tot allò que hem après a desaprendre, que no deixa de ser la voluntat de qüestionar-nos, revisar-nos i intentar fer quelcom millor.»
 

L'expert en innovació i transformació digital Xavier Ferràs Foto: AFT


Xavier Ferràs


«Aquest agost va succeir una cosa que va passar força desapercebuda però que és important: la Xina, per primer cop en la història, va superar els Estats Units en producció científica. Això vol dir que des de fa tres mesos, una potència no democràtica lidera la producció de coneixement mundial, amb totes les implicacions que això pot tenir.»
 
«Amb la pandèmia ens vam adonar que la nova globalització s'ho havia endut tot a Àsia: capacitat per produir xips, mascaretes... Europa comença a veure la importància de tenir cadenes de valor tecnològiques i industrials pròpies.» 
 
«D'un fonamentalisme de mercat, el món està passant a un clar tecnonacionalisme. Amb la guerra d'Ucraïna, la resposta dels països ha estat invertir massivament en recerca i desenvolupament. El camp de batalla on ens jugarem la nostra prosperitat futura és, sens dubte, la ciència, la tecnologia i la indústria.»

El físic i divulgador científic Pau Bosch Foto: AFT


Pau Bosch


«Sabem molt menys del que assumim que sabem; sabem tan poques coses, que és interessant seguir-les estudiant.»

 
«La relativitat del temps és el gran regal d'Einstein cap a la manera d'entendre el món. Ell fa que deixem enrere la idea clàssica que el temps és una cosa immutable, i ens el planteja com quelcom que està subjecte al canvi, com qualsevol altre element de la natura. El temps es banalitza, quan arriba Einstein.»
 
«A vegades, trencar les idees preconcebudes; trencar amb allò que creiem que és veritat, és necessari per poder desbloquejar maneres d'entendre la natura o l'univers que siguin encara més grans.» 

La pastora i activista Vanesa Freixa Foto: AFT


Vanesa Freixa


«El món rural no es despoblarà; es repoblarà massivament. Però no des d'una elecció conscient, sinó des de la necessitat de buscar un lloc segur per viure.»
 
«La gent que vulgui viure en el món rural ha de revisar des del lloc on ho fa: ¿Quines relacions vol establir-hi? ¿Com l'escolta? ¿De quina manera l'utilitza i des de quina posició? Tingueu respecte, per favor.»
 
«Hem de fer arrels ben fondes; és imprescindible per vincular-nos amb el lloc on vivim. Això passa per establir unes relacions socials, comunitàries i culturals fortes i riques que ens donaran aquesta identitat de ser i pertànyer a un lloc.»

La sociòloga Sònia Díaz Foto: AFT


Sònia Díaz


«Tot i que n'hi ha de positius, l'envelliment té moltes etiquetes i prejudicis en negatiu. I això és un gran problema, perquè qui els pateix se'ls acaba creient.»
 
«Diem que els 30 primers anys d'una persona són tan i tan importants. És curiós perquè la gent que en té 65, per estadística, n'hi quedaran per viure 30, també. Però en el primer cas només es veu vitalitat i coses bones, i en el segon, l'etiqueta que pesa és la del final de tot.»
 
«Hem de desesteriotipar per poder desetiquetar però, sobretot, per poder desaprendre.»

La fisioterapeuta i gerontòloga Núria Infiesta Foto: Jordi Alberti


Núria Infiesta


«Hem de deixar de pensar que les persones grans i la tecnologia estan renyides, i més en un moment en què aquesta s'està tornant molt més intuïtiva i usable.»
 
«La tecnologia té una paciència infinita i la podem fer servir en qualsevol moment.»
 
«El que sí que tinc clar és que jo quan sigui gran el que vull és estar connectada a la vida, i una de les vies per a aconseguir-ho és, sens dubte, a través de la tecnologia.»

El director general de Mercabarna i exalcalde de Manresa, Jordi Valls Foto: Jordi Alberti


Jordi Valls


«El planeta no vol ser salvat; el planeta perviurà. El que hem d'entendre i acceptar és que nosaltres en formem part, igual que les nostres economies.»
 
«Els egipcis definien el temps en tres edats: la que es veia amb els ulls dels Déus, la que es veia amb els ulls dels Herois i la que es veia amb els ulls dels Homes. Ara potser en tocaria una que es veiés amb els ulls de la Terra. En aquest, el concepte de progrés ha de venir determinat per aquells que la defensin de forma radical.»
 
«Cal canviar la manera com pensem, actuem i mesurem l'èxit. Formem part d'una societat obsessionada a crear riquesa quan el que hauríem de fer és generar capital natural.»

El bomber Marc Castellnou Foto: Jordi Alberti


Marc Castellnou


«Els grans incendis que estem veient ara són fruit de la nostra gran capacitat d'apagar incendis i de la nostra gran capacitat de no entendre res del que està passant. Com més incendis apaguem, menys n' hi ha, sí. El que passa és que si tenim menys incendis, el que estem fent és sembrar la llavor d'un súper gran incendi que patirem, segur, el dia de demà.»
 
«Cal que fem les paus amb els grans incendis si volem passar aquesta onada de grans focs i tenir un paisatge amb biodiversitat suficient com perquè hi hagi boscos i els humans hi poguem viure.»
 
«Les lleis van dirigides a no emetre més carboni. Enguany se n'ha aprovat una que prohibeix a la pagesia cremar restes agrícoles, quan el problema del canvi climàtic no és el carboni vegetal, sinó el geològic! Però pel món urbà, que és el que legisla, és més fàcil posar el dit a l'ull al pagès que limitar que els vehicles circulin per l'AP-7 amunt i avall, o que els creuers naveguin o els avions s'enlairin.»

 

Participació