1 de 10
Escena

Un «Don Giovanni» a Manresa, amb... Don Carles Pachón

El Kursaal acull una tarda històrica amb la considerada com una de les millors òperes de la història i la participació estel·lar del baríton navassenc

El Kursaal va viure una interpretació històrica de Carles Pachón a «Don Giovanni» | Àngel Oliveras
per Oriol Pérez Treviño, Manresa, Catalunya | 10 de novembre de 2022 a les 11:29 |
Aquest dimecres, el teatre Kursaal de Manresa ha viscut una tarda històrica amb la representació del dramma giocoso Don Giovanni K 587 (1787) de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791). Condició històrica per haver pogut presenciar, a la capital del Bages, la participació estel·lar del baríton navassenc Carles Pachón com a protagonista de la considerada, per les ciències musicals, com una de les millors òperes de la història del gènere. I ho diem no pas per voler caure en una devoció comarcalista, sinó perquè Pachón és el que és. Ras i curt: un dels barítons dels que més se'n sentirà a parlar en el panorama musical europeu. Si és que no se'n parla ja...

Ha estat un 9 de novembre. La mateixa data de la primera consulta per la independència de Catalunya (2014) i també la de l'enderrocament del mur de Berlín, el 1989. Precisament és a la capital alemana on resideix Carles Pachón i Díez (Navàs, 1995) que, el passat mes de juliol, va obtenir el prestigiosíssim premi Neue Stimmen 2022 en categoria masculina, junt a la soprano italiana Francesca Pia Vitale. Era per això que la seva participació en aquesta nova producció de la Fundació Òpera a Catalunya del Don Giovanni era una oportunitat d'or per gaudir de la magistral creació que en fa d'aquest personatge dins del 35è cicle d'Òpera a Catalunya. Prova d'aquesta magistralitat és que el crític musical Jaume Radigales no es va poder estar de definir a Pachón com a Don Pachonni. I a ben segur ho va fer per la versemblança i caracterització que assoleix el navassenc als seus vint-i-set anys. Això vol dir que supera en pocs anys a l'edat que tenia el primer Don Giovanni de la història, el baix-baríton Luigi Bassi (1766-1825) en l'estrena al Teatre dels Estats de Praga el 29 d'octubre de 1787, que era de només vint-i-un anys. Res així amb cantants madurs i ja molt fets, sinó una frescor actoral i vocal que ens va permetre gaudir d'un Don Giovanni de divisió d'honor. I a partir d'aquí, poseu-hi els noms i adjectius que hi vulgueu. La cotització i prestació de Pachón és la dels grans i podem dir que la nota que en treu d'aquesta participació és estratosfèrica. El crític ho ha de dir. L'articulista no va poder deixar de pensar, per exemple, en el nom del noruec Johannes Weisser que, als vint-i-sis anys, va enregistrar el paper sota la direcció de René Jacobs.


Hi va haver-hi, però, més elements a destacar. Es diu que el magnetisme i la ressonància dels grans acaben per afectar zones musicals misterioses de la resta i una mica és el que ha passat amb una producció que, una vegada més, demostra el bon estat de salut del projecte Òpera a Catalunya. Així, per exemple, va agradar, i molt, la transparència, control sonor i equilibri orquestrals assolits per l'Orquestra Simfònica del Vallès sota la direcció del valencià Daniel Gil de Tejada que va assolir un respecte estilístic on, sense anar més lluny, el tractament dels timpani va assolir una sonoritat pròxima a la de les orquestres històriques. És per això també que es fa difícil de creure que per als recitatius s'optés per un llastimós teclat i no un clavicèmbal / fortepiano com hagués estat el més adient. Acurades les intervencions del cor, inclosa la terrífica escena final del Commendatore, la que s'emporta a Don Giovanni al regne de Proserpina i Plutó, la direcció escènica de Pau Monterde va funcionar perfectament dins de la senzillesa i efectivitat característica de les produccions sabadellenques. 

Pel que fa a la resta de solistes va haver-hi una mica de tot. L'argentí Fernando Álvarez va fer un Leporello on va optar per treure el seu vessant més còmic, i Jeroboám Tejera un Commendatore segur en el registre, però que li va mancar més presència dramàtica i teatral. Bé per la Donna Anna de Tina Gorina que ens va deixar bon gust de boca en àries com Or sai chi l'onore a més d'un gran sentit de declamació en els recitatius. Més just em va semblar el Don Ottavio del colombià de César Cortès, amb un lirisme notable però, i absolutament fora de context dramàtic i estilístic, fou la Donna Elvira de l'admirada Maite Alberola. Desconec el que pot haver passat amb la seva veu, però va sobtar el descentrament i assolint, en ocasions, un histrionisme que va afectar emissió i afinació. Bones les contribucions dels joves Mar Esteve (Zerlina) i Xavier Casademont (Masetto) en una producció que encara es podrà veure pròximament a Sant Cugat del Vallès, Granollers, Reus i Tarragona. 


Tampoc podem deixar d'anotar el bon ambient que es va respirar en un teatre Kursaal d'allò més ple, malgrat fer-se la representació en una hora tan estranya i difícil de compaginar laboralment, a menys que un sigui funcionari o jubilat, com ho són les sis de la tarda. Emportats per la màgia d'una obra mestra que encara té tant per a ensenyar-nos, només ens queda esperar, a Manresa, a què arribi l'1 de març on podrem gaudir de la Madama Butterfly de G. Puccini i, com no, seguir atents a la carrera estel·lar de Carles Pachón del que, pròximament, des de NacióManresa us n'oferirem una àmplia entrevista. Estigueu atents. 

WA Mozart: Don Giovanni. Carles Pachón (Don Giovanni); Fernando Álvarez (Leporello); Tina Gorina (Donna Anna); César Cortés (Don Ottavio); Maite Alberola (Donna Elvira); Mar Esteve (Zerlina); Xavier Casademont (Masetto); Jeroboám Tejera (Commendatore). Producció Fundació Òpera a Catalunya. Orquestra Simfònica del Vallès. Cor Amics de l'Òpera de Sabadell. Direcció d'escena: Pau Monterde. Direcció musical: Daniel Gil de Tejada. Teatre Kursaal de Manresa, 9 de novembre de 2022.

 

Participació