La Festa de la Llum de Manresa es queda sense representació del «Misteri de la Llum»

L'Ajuntament diu que vol portar el muntatge a un terreny "més contemporani" traient-lo fora del Carme, i la rectoria argumenta que els retaules traslladats des de la Cova "estarien en perill" amb la representació

Representació del «Misteri de la Llum» a l'església del Carme
Representació del «Misteri de la Llum» a l'església del Carme | AML
09 de novembre del 2022
Actualitzat a les 16:32h
L'equip artístic que ha representat 33 funcions del Misteri de la Llum a l'interior de l'església del Carme durant 10 anys, "sempre amb les entrades exhaurides" en totes elles, s'ha mostrat indignada per la "manca d'interès d'altres àmbits amb capacitat de decisió" per mantenir la representació de l'obra a l'interior del temple, i ha anunciat a les xarxes socials que deixa de representar el Misteri de la Llum, malgrat que es tracti "d'un model d'èxit".

Els organitzadors asseguren que continuen amb ganes de fer aquest acte, "punt de trobada de la tradició i del manresanisme", i que tot i reivindicar La Concòrdia -l'obra que es va fer durant la Festa de la Llum 2022 a l'exterior en comptes del Misteri-, consideren que Manresa "fa un altre pas enrere" donant sentit "a la ciutat grisa que molts volen veure". L'apunt a les xarxes socials conclou amb el vaticini que "els temps jutjarà aquesta decisió i els que l'han pres".

El director artístic del Miracle de la Llum, Toni Fornells ha criticat, en conversa amb NacióManresa, que "la regidoria de Cultura no ha fet cap esforç" per donar continuïtat a la representació de l'obra a l'interior de l'església del Carme, i ha argumentat que "traslladar la representació fora del temple fa que l'obra perdi tot el seu sentit". O sigui, segons Fornells, "podem fer una obra a l'aire lliure per la Festa de la Llum com vàrem fer amb La Concòrdia, però en cap cas no serà el Misteri de la Llum. Serà una altra cosa".

Segons el director artístic, la regidoria de Cultura els ha traslladat "la necessitat d'obrir l'obra al públic i fer-la més laica, menys religiosa". En aquest sentit, considera que "el Misteri de la Llum està lligat a la religió, però també a la història, i nosaltres representem l'obra amb tots els elements i el llenguatge medieval, que no necessàriament han de ser religiosos".

L'Ajuntament de Manresa diu que "renovar" el Misteri de la Llum
Davant d'aquestes queixes, fonts de l'Ajuntament de Manresa han exposat a NacióManresa que la seva voluntat és la de "renovar" el Misteri de la Llum, que fins a la seva darrera representació era un teatre litúrgic a semblança medieval, dins l'església del Carme. "L'objectiu -segons el consistori- és popularitzar-lo, fent-ne més partícip la ciutadania, portant el muntatge a un terreny més contemporani", ha indicat. Així, les restriccions amb motiu de la Covid van permetre "accelerar la posada en escena d'aquestes idees i portar el muntatge al carrer, on va ser seguit per un bon nombre de públic".

Per aquest 2023, i "atès també a les dificultats que comporta fer l’espectacle a dins de l’església del Carme", l'Ajuntament ha proposat fer, de nou, un muntatge de carrer, obert a la ciutadania, com aquest 2022, "que se centrarà més en l’acte final de la Concòrdia, que és l’acte que permet que l’aigua arribi a la ciutat de Manresa".

Mossèn Joan Hakolimana: "Qui es fa càrrec depossibles desperfectes als retaules"
A banda de la voluntat de l'Ajuntament de "renovar" la representació teatral d'interpretació de la Festa de la Llum, des de la rectoria de l'església de la Mare de Déu del Carme, mossèn Joan Hakolimana també es pregunta si "hi ha algú que es faci responsable dels possibles desperfectes que puguin patir els vuit retaules que es van traslladar de la Cova al Carme i que, per les característiques del temple són molt a l'abast de tothom i de tot".

Quan a l'any 2019, la Cova de Sant Ignasi de Manresa va plantejar la reforma integral de l'interior de la seva església, que suposava l'eliminació dels vuit retaules que ocupaven les seves vuit capelles laterals per substituir-los pels mosaics encarregats a l'artista jesuïta Marko Rupnik, la rectoria del Carme va assumir la seva cura i exposició a l'església "davant el risc que les obres acabessin fora de la ciutat".

Mossèn Hakolimana ha volgut destacar que "parlem de vuit obres d'alt valor patrimonial, que vàrem traslladar, restaurar i muntar a l'església del Carme, que es troben situades en unes capelles sense protecció i que en alguns casos, com a l'altar, són a l'abast de l'altura d'una persona".

Per això considera que el muntatge, desmuntatge i la interpretació del Misteri de la Llumpot causar desperfectes a aquests retaules. "Quan vàrem tenir la reunió ja ho vàrem exposar: si hi ha algú que es faci responsable dels possibles desperfectes que puguin patir les obres, no tindrem cap problema en deixar que es faci la representació", explica, "però ningú no va aixecar el dit".