08
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
21:28h
Ja fa més de vuit anys que volten plegats pels escenaris. Durant aquest temps, han tret a la llum tres discos que han anat molt més enllà d'unes lletres i unes melodies. De fet, més que discos, a aquestes creacions de Jo Jet i Maria Ribot se les hauria de tractar de projectes, perquè tenen una clara voluntat de transcendir allò merament musical: des del llibre-homenatge a la primavera de Viatges i flors (2014) fins a la confecció sostenible de sant llorenç (2020), passant per la constant interpel·lació a l'oient de Lliure o descansar (2016). Darrere de cada treball publicat, hi ha un equip creatiu de persones que ajuden el duet bagenc a omplir de significat i contingut la nova proposta, amb l'objectiu de transformar tant el públic com ells mateixos. En aquest sentit, poden passar mesos des que les cançons ja estan llestes fins que surten a la llum, perquè només són una part del projecte que les embolcalla, i aquest requereix hores de reflexions i deliberacions per ser considerat prou sòlid, coherent i disruptiu com per compartir amb la resta de mortals.
Perquè si alguna cosa fa particular el conjunt és que tot el que fan, ho fan sent molt conscients que generarà un impacte. Sigui el que sigui. I, per tant, la idea de no anar més enllà en pro del somni d'un món millor, no entra dins dels seus plans. Tot i així, sembla que amb el nou treball que publicaran aquest dijous 10 de novembre i que porta per títol FEBRER//AGOST, les regles del joc han canviat una mica. Ells mateixos afirmen que s'estan endinsant cap a una direcció "desconeguda, independent, un pèl més urbana i ambiguament trivial". En aquest cas, si bé encara compten amb el seu equip creatiu, no hi ha cap proposta transformadora que acompanyi l'àlbum. "Amb aquest disc fem més de músics", manifesten, tot especificant que això no vol dir, en cap cas, que abandonin la seva militància social, ambiental i humana.
- Diuen que FEBRER//AGOST està "deslliurat de certeses". Tot és més relatiu, a mesura que ens anem fent grans?
- En certa manera, sí. Fer-se gran implica acumular experiències, haver passat diverses vegades pels mateixos llocs, no viure les coses per primera vegada (o almenys no tantes)... I això fa que, almenys en el nostre cas, visquem les coses menys intensament, des d'un lloc més serè. De fet, la incertesa és una constant, en aquest disc. Igual que ho és en la nostra generació.
- El món està de cap per avall, certament...
- Sí. I la nostra música no deixa de ser un reflex del que vivim com a persones d'un context i una generació concretes. En el cas de la nostra, hi ha dues crisis que ens han marcat molt. La primera la vam enfrontar amb els odiosos conceptes de resiliència i emprenedoria, i el resultat han estat tres tasses. A aquesta segona, pensem que la reacció ha estat més desmobilitzadora, més cínica i menys transcendental, encara que no per això menys conscient o compromesa. Podríem dir que ja no veiem el "Sí se puede" sense el "però" al final.
- No tot depèn de nosaltres...
- No. Per això ara sentim que necessitem més lleugeresa; la transcendència ens ha fatigat de forma descarada.
- I aquesta lleugeresa com la reflecteixen, en el disc?
- Per una banda, amb el so. Fins ara, el nostre concepte sonor venia més d'una idea de directe viu: una sola guitarra i dues veus eren el 90% del que hauràs sentit fins a Lliure o descansar. Amb sant llorenç vam afegir un instrument, la bateria, però el concepte seguia sent molt el mateix. Amb aquest nou àlbum hem canviat el principi del directe que havia regit els discos anteriors i hem fet créixer el so en profunditat.
- Poden concretar una mica més?
- El que hem fet ha estat jugar a crear més capes en el so: hi haurà més guitarres de diferents colors (elèctriques, acústiques, espanyoles) que faran els mateixos motius musicals, també afegirem més veus que seguiran les mateixes línies... La intenció és canviar la intensitat que ens ha caracteritzat fins ara i buscar un so més urbà i sense estridències per reflectir l'actitud de 'ser joves però no ser nous'. I aquí la producció ha estat clau.
- S'han entès amb el Sr. Chen?
- Molt! És un musicàs i una persona preciosa. I de seguida vam tenir clar que l'havíem encertat, demanant-li que ens produís el disc! Ha aconseguit aportar a les cançons un color que ens acosta a l'atmosfera bedroom pop o de lofi hip hop. Tot i així, volem deixar clar que, si bé l'estètica del so ha canviat, l'essència que segueix imperant és la que ens defineix com a Jo Jet i Maria Ribot: guitarra i dues veus amb cançons que, si treus tota la resta, continuen funcionant.
- A nivell lletrístic, segueixen sent uns nostàlgics, per això... Temen el pas del temps? L'abans sempre és millor que el demà?
- Entenem que les cançons poden transmetre nostàlgia. Això és per les imatges, les paraules... Amb tot, probablement fent un anàlisi de les lletres, a diferència d'altres discos, no arribéssim a les mateixes conclusions.
- No?
- Sí que és cert que, lletrísticament, també estem canviant alguns principis que havien marcat molt els discos anteriors. Abans, el missatge, malgrat fos poètic, era més realista i més descriptiu: la voluntat de comunicar l'experiència concreta era molt més clara. En aquesta deconstrucció que estem vivint, les lletres també van cap aquí i de cop són més suggerents, simbòliques i vagues que abans.
- La portada del disc ja la traspua una mica, aquesta intencionalitat més sensorial.
- Es tracta d'una fotografia de l'Elisabet Mateu, que forma part del nostre equip creatiu. La vam escollir perquè transmet el mood del disc. De fet, amb FEBRER//AGOST hem creat des de l'estètica o l'actitud; des del que ens transmeten les imatges, els sons… i no tant des del missatge que contenen.
- Per què FEBRER//AGOST i no GENER//JULIOL? La qüestió és palesar els pols hivern/estiu, no?
- No! Tenim molt assumit que determinats elements de la natura, el pas del temps i l'ús social en el llenguatge són marca i distintiu nostre. En aquest cas, però, el febrer i l'agost no estan plantejats com a pols oposats, sinó al contrari. Els concebem com un mateix símbol de la finitud d'un element intens: el final de l'hivern, el final de l'estiu. Amb FEBRER//AGOST aconseguim sintetitzar aquesta idea de sentir que som joves però no estem vivint les coses per primera vegada.
- Els percebo molt serens.
- Probablement aquest sigui el disc que té un alineament més gran entre el que diu i com l'hem fet a tots nivells: composició, gravació, creació... Entendre que podem fer les coses amb lleugeresa, coherència i satisfacció ha estat un aprenentatge.
- Com serà el directe?
- Convençudament més sobri que els anteriors, ja que hem apostat per despullar l'escenari d'escenografia i centrar-nos més en els elements fonamentals, en les tres músiques i en el vestuari. Pel que fa a la música, la gent trobarà totes les 'cares' de Jo Jet i Maria Ribot: les cançons del darrer disc amb els sons electrònics però també la força de la bateria acústica i algunes cançons a duet.
- Alguna col·laboració?
- Ni una. Hem fet un disc des del recolliment, enregistrat a casa i cuinat directament amb el Sr. Chen.
- Quin creuen que és el secret per seguir-se entenent tan bé després de gairebé deu anys de carrera conjunta?
- No sabem si hi ha secrets, però la fórmula que ens funciona és partir d'una amistat sincera, posar en valor la vessant humana de les persones i els equips, i voler cuidar-nos sempre, tant ens els moments fàcils com en els difícils.
Perquè si alguna cosa fa particular el conjunt és que tot el que fan, ho fan sent molt conscients que generarà un impacte. Sigui el que sigui. I, per tant, la idea de no anar més enllà en pro del somni d'un món millor, no entra dins dels seus plans. Tot i així, sembla que amb el nou treball que publicaran aquest dijous 10 de novembre i que porta per títol FEBRER//AGOST, les regles del joc han canviat una mica. Ells mateixos afirmen que s'estan endinsant cap a una direcció "desconeguda, independent, un pèl més urbana i ambiguament trivial". En aquest cas, si bé encara compten amb el seu equip creatiu, no hi ha cap proposta transformadora que acompanyi l'àlbum. "Amb aquest disc fem més de músics", manifesten, tot especificant que això no vol dir, en cap cas, que abandonin la seva militància social, ambiental i humana.
- Diuen que FEBRER//AGOST està "deslliurat de certeses". Tot és més relatiu, a mesura que ens anem fent grans?
- En certa manera, sí. Fer-se gran implica acumular experiències, haver passat diverses vegades pels mateixos llocs, no viure les coses per primera vegada (o almenys no tantes)... I això fa que, almenys en el nostre cas, visquem les coses menys intensament, des d'un lloc més serè. De fet, la incertesa és una constant, en aquest disc. Igual que ho és en la nostra generació.
- El món està de cap per avall, certament...
- Sí. I la nostra música no deixa de ser un reflex del que vivim com a persones d'un context i una generació concretes. En el cas de la nostra, hi ha dues crisis que ens han marcat molt. La primera la vam enfrontar amb els odiosos conceptes de resiliència i emprenedoria, i el resultat han estat tres tasses. A aquesta segona, pensem que la reacció ha estat més desmobilitzadora, més cínica i menys transcendental, encara que no per això menys conscient o compromesa. Podríem dir que ja no veiem el "Sí se puede" sense el "però" al final.
- No tot depèn de nosaltres...
- No. Per això ara sentim que necessitem més lleugeresa; la transcendència ens ha fatigat de forma descarada.
- I aquesta lleugeresa com la reflecteixen, en el disc?
- Per una banda, amb el so. Fins ara, el nostre concepte sonor venia més d'una idea de directe viu: una sola guitarra i dues veus eren el 90% del que hauràs sentit fins a Lliure o descansar. Amb sant llorenç vam afegir un instrument, la bateria, però el concepte seguia sent molt el mateix. Amb aquest nou àlbum hem canviat el principi del directe que havia regit els discos anteriors i hem fet créixer el so en profunditat.
- Poden concretar una mica més?
- El que hem fet ha estat jugar a crear més capes en el so: hi haurà més guitarres de diferents colors (elèctriques, acústiques, espanyoles) que faran els mateixos motius musicals, també afegirem més veus que seguiran les mateixes línies... La intenció és canviar la intensitat que ens ha caracteritzat fins ara i buscar un so més urbà i sense estridències per reflectir l'actitud de 'ser joves però no ser nous'. I aquí la producció ha estat clau.
- S'han entès amb el Sr. Chen?
- Molt! És un musicàs i una persona preciosa. I de seguida vam tenir clar que l'havíem encertat, demanant-li que ens produís el disc! Ha aconseguit aportar a les cançons un color que ens acosta a l'atmosfera bedroom pop o de lofi hip hop. Tot i així, volem deixar clar que, si bé l'estètica del so ha canviat, l'essència que segueix imperant és la que ens defineix com a Jo Jet i Maria Ribot: guitarra i dues veus amb cançons que, si treus tota la resta, continuen funcionant.
El duet del Bages incorpora Marina Lluch a la bateria Foto: Elisabet Mateu/Ignasi Ávila
- A nivell lletrístic, segueixen sent uns nostàlgics, per això... Temen el pas del temps? L'abans sempre és millor que el demà?
- Entenem que les cançons poden transmetre nostàlgia. Això és per les imatges, les paraules... Amb tot, probablement fent un anàlisi de les lletres, a diferència d'altres discos, no arribéssim a les mateixes conclusions.
- No?
- Sí que és cert que, lletrísticament, també estem canviant alguns principis que havien marcat molt els discos anteriors. Abans, el missatge, malgrat fos poètic, era més realista i més descriptiu: la voluntat de comunicar l'experiència concreta era molt més clara. En aquesta deconstrucció que estem vivint, les lletres també van cap aquí i de cop són més suggerents, simbòliques i vagues que abans.
- La portada del disc ja la traspua una mica, aquesta intencionalitat més sensorial.
- Es tracta d'una fotografia de l'Elisabet Mateu, que forma part del nostre equip creatiu. La vam escollir perquè transmet el mood del disc. De fet, amb FEBRER//AGOST hem creat des de l'estètica o l'actitud; des del que ens transmeten les imatges, els sons… i no tant des del missatge que contenen.
- Per què FEBRER//AGOST i no GENER//JULIOL? La qüestió és palesar els pols hivern/estiu, no?
- No! Tenim molt assumit que determinats elements de la natura, el pas del temps i l'ús social en el llenguatge són marca i distintiu nostre. En aquest cas, però, el febrer i l'agost no estan plantejats com a pols oposats, sinó al contrari. Els concebem com un mateix símbol de la finitud d'un element intens: el final de l'hivern, el final de l'estiu. Amb FEBRER//AGOST aconseguim sintetitzar aquesta idea de sentir que som joves però no estem vivint les coses per primera vegada.
- Els percebo molt serens.
- Probablement aquest sigui el disc que té un alineament més gran entre el que diu i com l'hem fet a tots nivells: composició, gravació, creació... Entendre que podem fer les coses amb lleugeresa, coherència i satisfacció ha estat un aprenentatge.
- Com serà el directe?
- Convençudament més sobri que els anteriors, ja que hem apostat per despullar l'escenari d'escenografia i centrar-nos més en els elements fonamentals, en les tres músiques i en el vestuari. Pel que fa a la música, la gent trobarà totes les 'cares' de Jo Jet i Maria Ribot: les cançons del darrer disc amb els sons electrònics però també la força de la bateria acústica i algunes cançons a duet.
- Alguna col·laboració?
- Ni una. Hem fet un disc des del recolliment, enregistrat a casa i cuinat directament amb el Sr. Chen.
- Quin creuen que és el secret per seguir-se entenent tan bé després de gairebé deu anys de carrera conjunta?
- No sabem si hi ha secrets, però la fórmula que ens funciona és partir d'una amistat sincera, posar en valor la vessant humana de les persones i els equips, i voler cuidar-nos sempre, tant ens els moments fàcils com en els difícils.