migracions
Més de 2.700 manresans viuen en situació irregular a causa de la Llei d'Estrangeria
Càritas, Creu Roja i la Fundació Convent de Santa Clara han elaborat un informe per facilitar la igualtat d'oportunitats d'aquestes persones a la ciutat
Aula de cursos de català per a manresans nouvinguts, en una imatge d'arxiu | AjM
Càritas Arxiprestal de Manresa, Creu Roja i la Fundació Convent de Santa Clara han elaborat un informe sobre la situació de les persones immigrades que viuen a Manresa en situació administrativa irregular a causa de la Llei d'Estrangeria i que, segons dades de juny de 2021, eren un total de 2.763.
L'informe explica els supòsits en què es produeix aquesta situació de falta de permís de treball i de residència, i els motius que fan que aquestes persones siguin especialment vulnerables. Però l'informe també fa propostes per millorar aquesta situació adreçades a diferents administracions, especialment a l'Ajuntament de Manresa, però també a la Generalitat, i a l'Estat, que és el responsable de les lleis sobre estrangeria.
El document detalla que els principals problemes amb els que es troben aquests manresans són l'alfabetització, l'aprenentatge de la llengua i el coneixement de l'entorn; la discriminació a l'escola i dins l'àmbit socioeducatiu; les dificultats d'empadronament; la vulnerabilitat als abusos en matèria laboral i d'habitatge; les dificultats per accedir a les prestacions de la xarxa de Serveis Socials, i les dificultats en l'accés a determinats serveis sanitaris.
Segons l'informe, tot aquest conjunt de problemes i necessitats no resoltes fa necessari que el govern municipal abordi de forma decidida la creació i posta en marxa d'una estratègia específica per a aquest col·lectiu, compartida amb les entitats socials.
Per això, l'informe proposa emprendre tot un seguit d'accions des de l'àmbit municipal, com facilitar l'empadronament a totes les persones; garantir l'accés de les persones en situació irregular a l'aprenentatge de les llengües; fer accessible a les persones en situació irregular l'oferta formativa pròpia del CIO i l'accés als plans d'ocupació de 12 mesos; reforçar les polítiques d'habitatge social; potenciar la informació i assessorament jurídic per evitar la irregularitat, i reforçar els mecanismes de primera acollida de Serveis Socials i dels recursos per a emergències socials.
L'informe de les tres entitats incideix en el fet que la ciutat ha de destinar més recursos i fer més incidència per pal·liar els greus efectes que pateixen i que la crisi actual està empitjorant acceleradament.
Les tres entitats han fet arribar aquest informe al govern municipal per tractar-lo en el marc d'una reunió conjunta.
L'informe explica els supòsits en què es produeix aquesta situació de falta de permís de treball i de residència, i els motius que fan que aquestes persones siguin especialment vulnerables. Però l'informe també fa propostes per millorar aquesta situació adreçades a diferents administracions, especialment a l'Ajuntament de Manresa, però també a la Generalitat, i a l'Estat, que és el responsable de les lleis sobre estrangeria.
El document detalla que els principals problemes amb els que es troben aquests manresans són l'alfabetització, l'aprenentatge de la llengua i el coneixement de l'entorn; la discriminació a l'escola i dins l'àmbit socioeducatiu; les dificultats d'empadronament; la vulnerabilitat als abusos en matèria laboral i d'habitatge; les dificultats per accedir a les prestacions de la xarxa de Serveis Socials, i les dificultats en l'accés a determinats serveis sanitaris.
Segons l'informe, tot aquest conjunt de problemes i necessitats no resoltes fa necessari que el govern municipal abordi de forma decidida la creació i posta en marxa d'una estratègia específica per a aquest col·lectiu, compartida amb les entitats socials.
Per això, l'informe proposa emprendre tot un seguit d'accions des de l'àmbit municipal, com facilitar l'empadronament a totes les persones; garantir l'accés de les persones en situació irregular a l'aprenentatge de les llengües; fer accessible a les persones en situació irregular l'oferta formativa pròpia del CIO i l'accés als plans d'ocupació de 12 mesos; reforçar les polítiques d'habitatge social; potenciar la informació i assessorament jurídic per evitar la irregularitat, i reforçar els mecanismes de primera acollida de Serveis Socials i dels recursos per a emergències socials.
L'informe de les tres entitats incideix en el fet que la ciutat ha de destinar més recursos i fer més incidència per pal·liar els greus efectes que pateixen i que la crisi actual està empitjorant acceleradament.
Les tres entitats han fet arribar aquest informe al govern municipal per tractar-lo en el marc d'una reunió conjunta.
Arxivat a:
Societat, Fundació Convent Santa Clara, Creu Roja, Càritas, formació, habitatge, treball, serveis socials, immigració Ara a portada
El més llegit
Que la sor els porti a cal Tous,i els seus amics poderosos,a banda de blanquejar els diners que apetxuguin! I si sap que son irregulars ella també està infringint la llei!
No se d'on son aquestes persones. Nosaltres a l'escala estem envoltats de marroquins que venen i van cada cert temps.I prou problemes tenim . Reflexionem: Espanya dona cada any al Marroc 40 milions de €, segons publica el BOE com a part que li toca de la Comunitat Europea per aturar la migracio. I efectivament la atura. Atura la migracio subsahariana de paisos en guerra. En canvi no atura la seva propia. No educa ni crea feina per als seus propis subdits, no estan escolaritzats, no tenen ofici, viuen en la miseria i migren i migren enganyats per fotos de cotxes de conya i roba de Caritas. Els seus propis pares deixen la seva sort i vida en mans de la providencia perque els treguin a tots, a ells tambe de la miseria. I en canvi el seu rei i familia viuen en la opulencia. Si llegim les seves lleis, qualsevol persona sols pot estar al pais "germa i veï" 3 mesos de turista. Despres es expulsat. Aqui ens omplim la boca, pero no poden demanar a persones analfabetes i sense cap mena de ofici, que trobin feina. No seria mes senzill lligar la donacio dels € europeos a una millora real del poble en questio? in situ?. En contra partida coneixem persones vingudes de paisos subsaharians com Guinea Conaky, Mali, Ghana ,Senegal i TOTS s'han esforçat a apendre la llengua del pais que els hi dona de menjar i la majoria treballa o a la mar, al camp on son estimats i respectats per la seva manera de ser. Quina casualitat Tots i sobretot TOTES expliquen molt per sobre ,el gran, gran sofriment i explotacio sexual del pais nordafrica on encara existeix un sentiment molt arrelat de rebuig cap a les persones negres, que per molts cartells de propaganda que pengi el govern, el sentiment arrelat durant segles de comerç de esclaus, no han pogut acabar de treure se'l. I com van patir a la seva estada en aquest pais. I en canvi aquestes persones si que fugen de paisos en guerra. Aquest bonisme no ens fa gens be. Cal un canvi. No es casual que la majoria de persones amb experiencies negatives delicuencials hem topat amb la mateixa nacionalitat. Tenim la sensacio de que el govern ens menteix. Acabarem com a Suecia amb una extrema dreta que no vol ningu.
Per què aquesta gent no emigra a paisos "amics" i aixi deixaran de ser vulnerables? Cal remarcar que hi ha paisos d'aquests que son molt rics, bastant més que nosaltres i a més no tindràn problemes de llengua ni de religió. Però no cal ser ingenu, no ho fan perquè la idea de fons és tenir molts fills i amb el temps, quan siguin molts, fer-nos passar per l'adreçador. No veieu el que passa a les grans ciutats europees? Igual no perquè a tv3 només es parla del Rufian, el genyo i la bleda.