1 de 10
Entrevista

«'Tranquila' està sent una de les experiències més transformadores que he viscut mai»

La bagenca Celeste Alías Borjas acaba de treure del forn el seu darrer disc, que beu d'un ambiciós projecte en format d'espectacle inspirat en Chavela Vargas i que es podrà veure a la sala gran del teatre Kursaal el dia de Tots Sants

Celeste Alías treu nou disc inspirat en l'espectacle 'Tranquila' dedicat a Chavela Vargas | Txus García
per Aina Font Torra, Manresa, Catalunya | 25 d'octubre de 2022 a les 21:39 |
"Pel proper bolo faré xupitos de mezcal i brindarem! Sempre endavant, sempre en positiu!". Això ho escrivia, fa sis dies, Celeste Alías Borjas, just quan va saber que els discos en format físic del seu darrer treball, estaven a punt d'arribar-li a casa. De fet, l'energia i la potència que transmeten aquestes paraules que va compartir a través de les xarxes socials, il·lustren a la perfecció el caràcter vital i animós de la cantant santjoanenca. Vital, perquè després de més de vint anys dedicant-se al món de la música, segueix creant i ideant projectes nous i diferents sempre sota el lema que mai deixem d'aprendre. Animós, perquè tot ho fa des de la proactivitat i amb un somriure, bo i desitjant que allò que a ella l'ha fet vibrar, també remogui i interpel·li -en positiu- la gent que l'envolta. 

I res més lluny de la realitat: l'espectacle Tranquila d'homenatge a Chavela Vargas que va estrenar durant la Fira Mediterrània de l'any passat, va emocionar tant el públic que va decidir que no podia quedar aquí. Juntament amb els músics i amics Santi Careta Oriol Roca, va acabar convertint aquella proposta escènica en un disc que aquest dimarts, 25 d'octubre, ha vist la llum. Es tracta de Tranquila. Celeste Canta Chavela, el vuitè treball discogràfic d'aquesta exploradora vocal insaciable que combina la feina d'artista amb la docència i la maternitat. L'1 de novembre, dia de Tots Sants, Alías serà a la sala gran del Kursaal per oferir una funció única i irrepetible de Tranquila, plena de col·laboracions i sorpreses escèniques que, augura, "no deixaran indiferents ningú".


- Falta una setmana pel gran dia. Tranquil·la?

- La veritat és que sí. La resposta del públic no podria ser millor: les entrades s'estan venent molt bé. Pel que fa a les persones que hi ha al darrere d'aquest projecte, totes estem molt il·lusionades i motivades. Som un equip molt bonic...


- ... I molt nombrós!

- És que la idea de fer un espectacle d'aquestes característiques, amb elements escenogràfics i lumínics, feia molt temps que em rondava pel cap; de molt abans de la pandèmia i tot!

- Amb la Chavela com a protagonista, ja?

- Sí. De fet, l'espectacle estava a punt de sortir a la llum, però va arribar la Covid i es va aturar tot. Durant un temps vaig estar a punt de tirar la tovallola, però hi havia una veueta dins meu que em deia que havia de seguir. Sort que ho vaig fer, perquè llavors va ser quan des de la Fira Mediterrània em van proposar d'estrenar-lo en el marc de la seva 24a edició.

- Qui persisteix, aconsegueix, que diuen.

- I encara més si ho fas acompanyada de tots els artistes de qui m'he envoltat. He crescut moltíssim durant el procés creatiu de Tranquila. Està sent una de les experiències més transformadores que he viscut mai.

- Carai!

- La Chavela ha estat un canal, una inspiració que m'ha ajudat a connectar-me i arribar al meu jo. També m'ha posat en crisi en molts moments. Un dia, per exemple, vaig sentir com si ella em mirés als ulls i em digués, "Celeste, només depèn de tu que vulguis o no fer aquest espectacle. Jo estic en pau. Tranquil·la, fes el que tu vulguis; tot està bé. La força ve de tu".
 

El concert del Kursaal tindrà lloc el dia de Tots Sants Foto: Txus García


- Que reconfortant, sentir això, no?

- En l'univers de la Chavela hi ha una paraula que ho engloba tot: l'amor. I gràcies a aquest amor, després de cada concert em sento més empoderada. De fet, un dels objectius de l'espectacle és que tothom s'estimi una mica més després de veure'l.

- Què més pretenen?

- Donar a conèixer més profundament la Chavela i mostrar com tres músics s'inspiren en les seves ranxeres i els seus boleros per crear un nou llenguatge, un nou so. Nosaltres no volem ser ella; nosaltres el que volem és transformar el seu llegat des de qui som per fer-la renéixer. Per això parlem de les neoranxeres i els boleros galàctics, perquè hem transgredit els gèneres en qüestió.

- El disc que estrena avui és un calc de l'espectacle?

- Un calc, no. Força fidel al que fem en els concerts, sí. De fet, penso que hem aconseguit captar la màgia del directe. No obstant, hi ha un aspecte que el fa especial, i és que a l'hora d'enregistrar-lo hem volgut apropar-nos al màxim a les tècniques de gravació dels anys seixanta.

- I com ho han fet?

- Passant tot el disc per cinta, com es feia aleshores. En dos temes concrets, també vam servir-nos d'un micròfon de l'època i, a l'hora de gravar-los, no vam fer-ho per pistes, sinó que ho vam fer tots alhora: el Santi, l'Oriol i jo ens vam col·locar junts en una mateixa sala mesurant minuciosament les distàncies de cada instrument respecte del micro. Penso que és un disc atrevit, amb arranjaments intensos i profunds, on hem fet un pas endavant a nivell de tractament sonor i expressiu. 

- No és ni el primer ni el segon cop que escull Santi Careta i Oriol Roca perquè l'acompanyin en els seus projectes personals...

- La veritat és que cada vegada valoro més, tenir-los a prop. Amb el Santi fa molt anys que fem música junts. És un guitarrista molt versàtil, juganer, imaginatiu... I ens sabem comunicar amb molta facilitat, tant en l'àmbit de la música com en la vida mateixa. En aquest sentit, estic molt contenta que també sigui el productor musical de Tranquila, Celeste Canta Chavela. Pel que fa a l'Oriol, ens uneix el món de la improvisació lliure. És un bateria líric, creatiu, i té una gamma de sons que no te l'acabes! Els admiro profundament a tots dos: creen bellesa, escolten, s'apassionen amb els projectes i se'ls fan seus... Hem creat un vincle molt bonic. Som amics i ens estimem.
 

Alías s'acompanya a l'escenari de Santi Careta i Oriol Roca Foto: Txus García



- En quin moment es troba, la Celeste artista?

- Sento que tinc molta força interna i que el meu cap està ple d'idees i projectes.

- Això no és nou! Sempre està posada en mil coses.

- Però ara em sento molt viva! No puc parar! Sí que és cert que la maternitat m'ha fet baixar una mica l'activitat concertística, però per altra banda m'ha donat una embranzida a nivell creatiu i inspiracional. De fet, ja estic pensant en el proper espectacle.

- Renoi!

- També hi ha temporades que sento que l'acompanyament que faig a les meves alumnes de cant m'inspira i em motiva per continuar indagant en l'art de fer i compartir la música. I el mateix em passa amb el Cor de Veus Lliures, que he creat jo mateixa i que també dirigeixo. 

- Com compagina tot aquest conglomerat de projectes amb la vida familiar?

- Sempre dic que sóc dual, però ara mateix em ramifico en tres branques. Jo com a artista, com a pedagoga i com a mare. I ara mateix, el més important és que el meva tria personal pugui conviure amb la meva família, els meus dos fills i el meu company. M'he d'anar equilibrant diàriament, és un caminar intens i constant, però l'he triat jo. I el gaudeixo.

 

Participació