24
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
25
d'octubre
a les
0:00h
Una mare i un fill de Navàs han resultat absolts d'una acusació per un delicte contra la salut pública després que la jutgessa titular del Penal 2 de Manresa hagi descartat que les 92 plantes de marihuana que la Guàrdia Civil va intervenir a l'hort de casa seva el 10 d'octubre de 2020 fossin per a la seva venda a terceres persones, segons la sentència a la que ha tingut accés NacióManresa. La magistrada considera plausible que el cultiu de les plantes fos per a ús terapèutic de la mare, que presenta un quadre patològic sever.
Segons el testimoni dels acusats en seu judicial, les plantes que tenien a l'hort servien per calmar els dolors i relaxar la dona, que pateix una insuficiència renal provocada per la ingesta prolongada d'antiinflamatoris i una saturació molt baixa dels ronyons. També presenta insuficiència respiratòria severa, esclerosi lumbar, artritis degenerativa de la columna, així com fibromiàlgia i hipertensió. La dona té declarada una incapacitat absoluta, que junt amb la paga de viudetat puja poc més de 1.200 euros al mes. Abans d'iniciar el tractament amb la marihuana, l'acusada era tractada amb morfina, "que no em queia bé, i per això vam buscar alternatives".
Segons van continuar en la seva declaració, com a substitut de la medicació tradicional, la dona prenia una infusió de marihuana al matí i una altra al vespre. Amb l'ajuda del seu fill, l'altre acusat, que és qui cuidava l'hort, també elaboraven alcohol amb el que es feia fregues al cos, i també pomada i olis, "sempre com a substitutiu de la morfina per calmar el dolor".
Els acusats, que en tot moment van facilitar l'entrada de la Guàrdia Civil al seu hort i que, fins i tot, "ens van facilitar eines per poder tallar les plantes i incautar-les", segons va admetre un dels agents, van assegurar que posaven els cabdells al forn per rebaixar-los el THC -principi psicotròpic- "perquè a la meva mare no li agrada sentir-se col·locada".
Tot i que la Guàrdia Civil havia declarat en l'informe que de les 92 plantes se'n podia despendre 9 quilograms de material psicotròpic, i davant del fet que els agents no van saber explicar com havien fet aquest càlcul, amb antecedents de casos similars, la jutgessa va determinar que, com a molt, la part aprofitable de les plantes amb elements actius era de 2,3 quilograms, "una quantitat que pot explicar que la plantació s'havia fet per abastir-se durant tot un any, tenint en compte la declaració dels acusats i que estaven actives les restriccions per la pandèmia, ja que el procés de cultiu, creixement i assecament de la planta dura mesos".
Per tot plegat i pel fet que no es trobessin eines per a la seva venda, la sentència conclou que "no resulta provat" que els acusats cultivessin les plantes de marihuana per al seu subministrament a tercers, "de manera que només queda la possibilitat d'absoldre'ls del delicte contra la salut pública del que se'ls acusa".
Segons el testimoni dels acusats en seu judicial, les plantes que tenien a l'hort servien per calmar els dolors i relaxar la dona, que pateix una insuficiència renal provocada per la ingesta prolongada d'antiinflamatoris i una saturació molt baixa dels ronyons. També presenta insuficiència respiratòria severa, esclerosi lumbar, artritis degenerativa de la columna, així com fibromiàlgia i hipertensió. La dona té declarada una incapacitat absoluta, que junt amb la paga de viudetat puja poc més de 1.200 euros al mes. Abans d'iniciar el tractament amb la marihuana, l'acusada era tractada amb morfina, "que no em queia bé, i per això vam buscar alternatives".
Segons van continuar en la seva declaració, com a substitut de la medicació tradicional, la dona prenia una infusió de marihuana al matí i una altra al vespre. Amb l'ajuda del seu fill, l'altre acusat, que és qui cuidava l'hort, també elaboraven alcohol amb el que es feia fregues al cos, i també pomada i olis, "sempre com a substitutiu de la morfina per calmar el dolor".
Els acusats, que en tot moment van facilitar l'entrada de la Guàrdia Civil al seu hort i que, fins i tot, "ens van facilitar eines per poder tallar les plantes i incautar-les", segons va admetre un dels agents, van assegurar que posaven els cabdells al forn per rebaixar-los el THC -principi psicotròpic- "perquè a la meva mare no li agrada sentir-se col·locada".
Tot i que la Guàrdia Civil havia declarat en l'informe que de les 92 plantes se'n podia despendre 9 quilograms de material psicotròpic, i davant del fet que els agents no van saber explicar com havien fet aquest càlcul, amb antecedents de casos similars, la jutgessa va determinar que, com a molt, la part aprofitable de les plantes amb elements actius era de 2,3 quilograms, "una quantitat que pot explicar que la plantació s'havia fet per abastir-se durant tot un any, tenint en compte la declaració dels acusats i que estaven actives les restriccions per la pandèmia, ja que el procés de cultiu, creixement i assecament de la planta dura mesos".
Per tot plegat i pel fet que no es trobessin eines per a la seva venda, la sentència conclou que "no resulta provat" que els acusats cultivessin les plantes de marihuana per al seu subministrament a tercers, "de manera que només queda la possibilitat d'absoldre'ls del delicte contra la salut pública del que se'ls acusa".