1 de 10
Tarima

Anna Ferrer: «Es públic que més i més valor és aquell que ve a escoltar sense saber què trobarà»

La cantautora menorquina encetarà la nova temporada del cicle Tarima amb l'espectacle "Parenòstic", una "experiència efímera" que reivindica la unicitat dels concerts en directe

Anna Ferrer encetarà aquest diumenge el cicle Tarima portant a Els Carlins 'Parenòstic' | Promocional
per Aina Font Torra, Manresa, Catalunya | 20 d'octubre de 2022 a les 08:25 |
La polaritat, la dualitat, el ying i el yang, que n'hi diuen alguns... són inherents a l'espècie humana. Estem fets de capes i capes d'ímputs i experiències que van assentant-se i convivint dins nostre, a vegades serenament i a voltes amb certa conflictivitat. Entendre i abraçar aquesta complexitat existencial i les pròpies contradiccions és el que fa la cantautora menorquina Anna Ferrer (Maó, 1993) amb el seu darrer projecte, Parenòstic, un espectacle que reivindica la unicitat dels concerts en directe i que, sense filigranes ni eufemismes, fa de mirall de qui és ella: una persona enamorada del llegat de la cultura popular i tradicional però que, alhora, vibra creant i experimentant sense encorsetaments.

Després dels àlbums Tel·lúria (un fidel homenatge al folklore i a la gent de la seva Menorca natal) i Krönia (una revolució creativa en tots els sentits), ara Ferrer torna a la palestra amb una proposta que palesa que creació i tradició poden "empeltar-se l'una amb l'altra per enriquir-se mútuament i expandir les formes d'expressió". La bona rebuda d'aquest nou treball per part de crítica i públic la van fer mereixedora, fa just un mes, d'un dels Premis Altaveu 2022. Aquest diumenge, 23 d'octubre, la maonesa actuarà a Els Carlins (19h) programada per Tarima en el marc de la campanya Fem soroll per fer teatre. Les entrades per assistir al concert es poden adquirir a través d'aquest enllaç. NacióManresa és el mitjà oficial del cicle de concerts.


- En més d'una ocasió s'ha definit com una persona intensa que es mou molt en els extrems. No obstant, el que fa amb Parenòstic és buscar l'encaix entre Krönia i el Tel·lúria; entre tradició i revolució. Com s'hi sent, en aquest camí del mig?
 

- Justament l'altre dia escoltava un podcast que xerrava de s'intensitat com a adjectiu per a definir-nos. De fet, ser intensa no vol dir res més que tenir curiositat i ganes de vida, i supòs que és per açò que se recerca de s'equilibri, molt en es fons, mai m'ha acabat d'interessar del tot -encara que sembla que és el que hauríem de voler totes. En aquest sentit, acceptar aquesta intensitat que em defineix, penso que me durà per un camí més autèntic amb jo mateixa.

- Costa, ser-se fidel, quan s'és artista?

- En el meu cas, he viscut diverses crisis d'identitat artística, perquè veia que l'Anna de damunt s'escenari era molt diferent a la de dins es estudis de gravació. Això me va portar a qüestionar-me que per què havien d'acabar sent una mateixa. De fet, aquesta reflexió és l'embrió de Parenòstic.

- Ah sí?

- En una recerca de sa pau interior, vaig ser conscient que estava molt més reconciliada en qui jo som quan, en present, cant a algú que ha decidit escoltar-me. És per açò que vaig decidir posar tota s'energia en aquesta experiència efímera que és Parenòstic, on ses coses són el que són perquè passen com passen.

- Això vol dir que el repertori que oferirà diumenge a Els Carlins no està enregistrat en cap àlbum?

- Correcte.

- No podrem ajudar-la a corejar cap cançó, doncs...

- Si bé és probable que sa necessitat de sa gran major part des públic sigui la de saber-se les cançons de l'artista en qüestió per a poder-les cantar en viu, en el meu cas, com a persona que puja a un escenari i canta, no tenc gens en compte aquests elements, sinó allò que jo realment crec que vull comunicar i expressar. En aquest sentit, es públic que més i més valor és aquell que ve a escoltar sense saber què s'hi trobarà, perquè açò obre un món de possibilitats molt gros. A la vegada, però, és tan polit veure un grup immens de gent cantant conjuntament...! Me connecta amb sa cultura popular de sa que venc.

- Però tot i així, prefereix cantar sola.

- No té sentit que jo estigui pujada en una tarima amb un micro en sa mà si al meu voltant hi ha un grup de persones cantant alhora! El poder que té açò ho pot tot; és màgia absoluta.

- Així doncs, què pretén amb la seva música?

- Reivindicar una forma de vida més arrelada, més natural i de més encaix amb es ritmes des propi planeta on vivim; donar veu a ses emocions i remoure. I deixar-me remoure a través de qui ve a viure-ho també.

- Tinc entès que Parenòstic és com la gent de Menorca anomena l'Almanac. En una entrevista que li van fer, deia que batejant així el projecte, volia reivindicar l'univers màgic i ritualista de què se servien els pagesos i que barrejava astrologia, religió, llegendes populars... S'està perdent, això?
 
- O s'està perdent o s'està batiant de New Age. Sembla que ara descobrim el món en moltes coses, quan més de la meitat d'aquestes ja fa anys que formen part de ses vides des nostres avantpassats. El que passa és que potser ho feien sense sa trascendència capitalista que ho fan ara; formaven part real de sa quotidianitat i punt. Ara de tot en feim producte.
 
- Lletrísticament, a Tel·lúria es despullava emocionalment; cantava des del jo sensitiu. A Krönia, el jo reflexiu i la raó guanyaven terreny. Què predomina, a Parenòstic?
 
- Hi predomina sa cruesa de qui jo som, sense gaire justificació. Açò supòs que inclou sa nuesa emocional, sa reflexió i sa raó, i també sa tradició i sa contemporaneïtat.
 
- Hi ha cançons en català? És quelcom que té en compte, el tema de la llengua?
 
- I tant! Ses tonades del camp i ses cançons de tradició oral que hi cant son en menorquí (és a dir, en un dialecte des català). És cert, també, que es darrers anys, a s'hora de crear, me sent més còmode fent lletres en castellà, supòs que perquè de petita a casa escoltàvem música tradicional de Menorca i també molta música de tradició o de cantautors llatinoamericans.
 

El concert d'Anna Ferrer començarà a les set de la tarda Foto: Promocional


- Ara que parla de Menorca i de cantautors: tinc la sensació que d'uns anys ençà, el talent creatiu a Ses Illes està explosionant...

- De Mallorca, tot i que no m'ho conec tant, puc fer una llista llarga de músics increïbles: Josep Munar, Llorenç Barceló, Joana Gomila, Clara Fiol, Carles Medina... , i de Menorca puc dir que som una illa de molta música. És més: és raro que colcú no canti, i qui més qui manco, sap tocar colque instrument: Marco Mezquida, Clara Gorries, Guiem Soldevila, Ja t'ho diré, S'Albaida...
 
- D'aquests que ha dit, una bona colla han passat per la Fira Mediterrània. Vostè també hi ha actuat més d'una vegada.  Què representa, per a vostè, aquest festival?
 
- Sa Fira és casa per jo, és l'Equador. Sa tardor per jo comença a sa Fira Mediterrània, i es fred i ses ganes de rutina i d'anar endins.

- Carai!

- Sent un agraïment molt fort per s'existència d'un espai que duu tants i tants anys posant en valor sa música i ses disciplines artístiques que miren enrere i endavant, i que volen donar formes contemporànies as materials populars i tradicionals.

Quizz


 
* Quin és el consell que t'hauria agradat que et donessin quan vas començar amb la teva carrera musical?

- No frisis.
 
* Una música i un músic amb qui t'agradaria col·laborar?

- Na Dulce Pontes i en Raul Refree.
 
* Si haguessis de fer una versió d'una gran cançó seria...

- Both Sides Now, de Joni Mitchell.
 
* Un compositor o compositora amb qui t'emmirallis?

- Intent no emmirallar-me amb ningú, però admir profundament na Joni Mitchell, na Laurie Anderson, en Bernat Vivancos, en Bon Iver, en Juan Quintero, na Silvia Pérez Cruz, na Dulce Pontes... No puc triar!
 
* El lloc més especial on has fet un concert?

- Sa Torre d'en Galmés, a Menorca.
 
* L'indret que més t'inspira?

- El camp de Menorca.
 
* La cançó (o banda sonora) de la teva infantesa?

- Es disc de Los Parranderos.
 
* I la que has escoltat més cops?

Garça perdida, de Dulce Pontes.
 
* La teva darrera descoberta musical...

- El grup Tenores di Bitti.
 
* L'últim concert al qual has assistit com a espectadora?

- Es final de gira de na Clara Peya.
 
* Acaba la frase: La música ha/hauria de ser...

- ...un espai per a ser lliures.

 
 
 

 

Participació