18
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
19
d'octubre
a les
10:50h
Després de l'esperada instal·lació del frontal florentí (Frontal de la Passió, Geri di Lapo, s. XIV) restaurat a la capella de la Mare de Déu de Lourdes, la basílica de la Seu de Manresa proposa dues conferències per conèixer en profunditat l'obra i el procés de restauració al qual s'ha sotmès.
La primera xerrada havia de ser aquest divendres 21 d'octubre sota el títol El frontal florentí de la Seu de Manresa. La memòria dels Saera a través del fast litúrgic a càrrec de la Dra. Francesca Español, però ha estat ajornada sense nova data, encara. La segona ponència serà divendres 18 de novembre i portarà per títol La restauració del Frontal florentí i serà a càrrec de Carme Masdeu i Luz Morata, restauradores del pal·li. Totes dues conferències seran a 2/4 de 7 de la tarda a la sala gòtica de la Seu de Manresa. L'entrada serà gratuïta i oberta a tothom.
La Dra. Francesca Español centrarà la seva conferència en la figura de la família Saera en relació a la Seu i en el fet de que Ramon Saera fou qui donà en herència el frontal florentí per embellir l'altar major de l'església de Santa Maria de Manresa. S'enquadrarà l'arribada de l'obra en el context del comerç internacional de l'art i analitzarà els seus vincles amb la cultura figurativa florentina contemporània.
Les restauradores Morata i Masdeu explicaran amb tot luxe de detalls com ha estat el procés de restauració del frontal florentí, ja que elles han estat les encarregades de dur-lo a terme. Quan l'obra va arribar al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, les restauradores van trobar-se amb una peça en un estat de conservació fràgil amb alteracions de diversa índole i han treballat durant mesos per estabilitzar els materials i aconseguir-ne la conservació a llarg termini.
La Doctora Francesca Español Bertran
Professora titular de la Universitat de Barcelona des de 1987. Presidenta de l'entitat Amics de l'Art Romànic, filial de l'Institut d'Estudis Catalans entre els anys 2009 i 2021 (actualment és vicepresidenta). Durant els seus anys de docència universitària, ultra les tasques acadèmiques, ha participat en congressos i seminaris nacionals i internacionals (Pisa, Lucca, París, Amsterdam, Mòdena, Groningen, Lisboa...). Ha comissariat i assessorat diverses exposicions sobre art medieval (Lleida 1991, Barcelona 1992, Madrid-Brusel·les-Silos 2006, Lleida 2003) i va coordinar el catàleg de les obres d'aquest mateix període del Museu Frederic Marès de Barcelona.
Ha organitzat congressos i dirigit projectes d'investigació centrats en l'art de la Corona d'Aragó d'època gòtica, entre els quals: La heráldica aplicada al estudio del arte gótico catalán (DGICYT PB93-0830, 1994-1997); Corpus de escultores activos en la Cataluña gótica (HUM2005-07771), finançats pel Ministeri d'Educació i Ciència.
És o ha estat membre del consell assessor de les revistes especialitzades Anuario de Estudios Medievales, Lambard, Anales de Historia del Arte de la Universidad Complutense de Madrid, Emblemata i Descubrir el Arte.
El seu camp de recerca se centra en l'art medieval, tant el d'àmbit català, com el peninsular: arquitectura, escultura, iconografia, art i litúrgia, als quals aquests darrers anys s'han afegit investigacions en l'àrea hagiogràfica.
Luz Morata i Carme Masdeu
Carme Masdeu i Luz Morata es dediquen a la conservació i restauració del patrimoni tèxtil des de l'any 1989. Totes dues són llicenciades en Belles Arts en l'especialitat de Restauració per la Universitat de Barcelona i formades en l'àmbit de la restauració de tèxtil amb la Doctora Socorro Mantilla de los Ríos, aleshores cap del departament de teixits de l'IPCE.
Han cursat estudis de tecnologia tèxtils a l'Escola Superior d'Enginyers Industrials de Terrassa i a Lió, al Centre Internacional d'Études des Textiles Anciens (CIETA) i de tintura aplicada a la restauració, impartit per la casa CIBA, a Barcelona i a Basilea.
Col·laboren en la conservació i restauració d'importants col·leccions tèxtils que van des de teixits arqueològics d'Egipte i medievals fins a indumentària i obres d'art contemporànies. Entre les obres que han restaurat destaquen bona part de la col·lecció de teixits Coptes que es custodien al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa o el Museu del Disseny de Barcelona; el Tapís brodat de la Creació de la Catedral de Girona entre moltes altres peces.
La primera xerrada havia de ser aquest divendres 21 d'octubre sota el títol El frontal florentí de la Seu de Manresa. La memòria dels Saera a través del fast litúrgic a càrrec de la Dra. Francesca Español, però ha estat ajornada sense nova data, encara. La segona ponència serà divendres 18 de novembre i portarà per títol La restauració del Frontal florentí i serà a càrrec de Carme Masdeu i Luz Morata, restauradores del pal·li. Totes dues conferències seran a 2/4 de 7 de la tarda a la sala gòtica de la Seu de Manresa. L'entrada serà gratuïta i oberta a tothom.
La Dra. Francesca Español centrarà la seva conferència en la figura de la família Saera en relació a la Seu i en el fet de que Ramon Saera fou qui donà en herència el frontal florentí per embellir l'altar major de l'església de Santa Maria de Manresa. S'enquadrarà l'arribada de l'obra en el context del comerç internacional de l'art i analitzarà els seus vincles amb la cultura figurativa florentina contemporània.
Les restauradores Morata i Masdeu explicaran amb tot luxe de detalls com ha estat el procés de restauració del frontal florentí, ja que elles han estat les encarregades de dur-lo a terme. Quan l'obra va arribar al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, les restauradores van trobar-se amb una peça en un estat de conservació fràgil amb alteracions de diversa índole i han treballat durant mesos per estabilitzar els materials i aconseguir-ne la conservació a llarg termini.
La Doctora Francesca Español Bertran
Professora titular de la Universitat de Barcelona des de 1987. Presidenta de l'entitat Amics de l'Art Romànic, filial de l'Institut d'Estudis Catalans entre els anys 2009 i 2021 (actualment és vicepresidenta). Durant els seus anys de docència universitària, ultra les tasques acadèmiques, ha participat en congressos i seminaris nacionals i internacionals (Pisa, Lucca, París, Amsterdam, Mòdena, Groningen, Lisboa...). Ha comissariat i assessorat diverses exposicions sobre art medieval (Lleida 1991, Barcelona 1992, Madrid-Brusel·les-Silos 2006, Lleida 2003) i va coordinar el catàleg de les obres d'aquest mateix període del Museu Frederic Marès de Barcelona.
Ha organitzat congressos i dirigit projectes d'investigació centrats en l'art de la Corona d'Aragó d'època gòtica, entre els quals: La heráldica aplicada al estudio del arte gótico catalán (DGICYT PB93-0830, 1994-1997); Corpus de escultores activos en la Cataluña gótica (HUM2005-07771), finançats pel Ministeri d'Educació i Ciència.
És o ha estat membre del consell assessor de les revistes especialitzades Anuario de Estudios Medievales, Lambard, Anales de Historia del Arte de la Universidad Complutense de Madrid, Emblemata i Descubrir el Arte.
El seu camp de recerca se centra en l'art medieval, tant el d'àmbit català, com el peninsular: arquitectura, escultura, iconografia, art i litúrgia, als quals aquests darrers anys s'han afegit investigacions en l'àrea hagiogràfica.
Luz Morata i Carme Masdeu
Carme Masdeu i Luz Morata es dediquen a la conservació i restauració del patrimoni tèxtil des de l'any 1989. Totes dues són llicenciades en Belles Arts en l'especialitat de Restauració per la Universitat de Barcelona i formades en l'àmbit de la restauració de tèxtil amb la Doctora Socorro Mantilla de los Ríos, aleshores cap del departament de teixits de l'IPCE.
Han cursat estudis de tecnologia tèxtils a l'Escola Superior d'Enginyers Industrials de Terrassa i a Lió, al Centre Internacional d'Études des Textiles Anciens (CIETA) i de tintura aplicada a la restauració, impartit per la casa CIBA, a Barcelona i a Basilea.
Col·laboren en la conservació i restauració d'importants col·leccions tèxtils que van des de teixits arqueològics d'Egipte i medievals fins a indumentària i obres d'art contemporànies. Entre les obres que han restaurat destaquen bona part de la col·lecció de teixits Coptes que es custodien al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa o el Museu del Disseny de Barcelona; el Tapís brodat de la Creació de la Catedral de Girona entre moltes altres peces.