09
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
10
d'octubre
a les
12:30h
"Miro de crear espais que permetin l'intercanvi; on les persones, les coses i els fenomens es trobin (o es deixin d'amagar), puguin relacionar-se i, en conseqüència, transformar-se mútuament". Així descriu Maria Ribera el seu perquè creatiu; allò que la manté amb ganes de seguir apostant per l'art com a eina de reflexió i metamorfosi -ja sigui personal o social. De fet, totes les produccions que porten el seu segell, beuen d'aquesta voluntat d'afavorir la introspecció i el diàleg intern. També Empelt, la més recent de totes. Tant recent, que l'ha estrenat aquest diumenge a la tarda en el marc de la Fira Mediterrània (després d'una preestrena, la setmana passada, al convent de Sant Francesc de Santpedor).
Ho ha fet a la nau de l'Anònima acompanyada de les altres dues artistes que donen vida a la creació: la ballarina Marta Rabaneda i la cantant Celeste Alías. Totes tres bagenques han fet les delícies d'un públic que, malgrat ser dins d'una fàbrica al mig d'una ciutat gran com ho és Manresa, s'ha passat els quaranta minuts de la peça en contacte amb el fer i el sentir rural.
I és que Empelt és precisament això: una "sinergia sensorial" -descriu ella mateixa- cap a aquell món camperol que un dia ho era tot, i que ara cada cop queda més difuminat pel ciment. Sense retrets ni dramatisme, Ribera fa servir la imatge de l'empelt (de la unió entre dues plantes per a esdevenir-ne una de sola i més forta) com una metàfora per palesar la riquesa que guanyaria el món urbà si es conjuminés amb els "valors tan humans" de la gent que encara viu al i del terròs. "Potser cal ser curioses i escoltar les productores i productors del primer sector; gent valenta que manté aquests serveis tan importants i essencials", apunta la coreògrafa.
Amb delicadesa de moviment però contundència en el missatge, l'espectacle ha barrejat dansa, música, sons i poesia, l'obra pretén posar-li-ho fàcil a l'espectador perquè el viatge al camp sigui el més real possible. En aquest sentit, a banda de les eines de pagès de què es valen les dues ballarines, també és molt important per la peça la presència de Celeste Alías: "ella és pura creativitat sonora: investiga i experimenta, improvisa...", celebra Ribera, que continua: "com que és una professional amb un ventall molt gran de registres, vaig demanar-li que a Empelt apliqués tota la seva faceta de free improvisation, bo i simulant els sons de la natura i creant textures i sensacions auditives".
Mots de Joan Vinyoli per "acompanyar" l'espectador
El darrer ingredient que fa d'Empelt una sinergia sensorial en tota regla és el de la paraula parlada. En aquest cas, la del poeta Joan Vinyoli, un gran referent per a Maria Ribera. "Vaig decidir incorporar-hi versos seus per acompanyar l'espectador; per suggerir imatges encara amb més precisió i, potser, suscitar associacions que d'una altra manera haurien estat més complicades de fer", comenta. I és que Ribera sap que perquè el missatge de la dansa contemporània arribi al públic no entès, cal una mica d'ajuda verbal. Malgrat tot, ella té clar que "si no s'educa en aquest altre tipus de llenguatge (des de les escoles i en l'àmbit familiar i comunitari), la societat mai podrà gaudir d'un espectacle d'aquestes característiques perquè no el sabrà llegir".
Ho ha fet a la nau de l'Anònima acompanyada de les altres dues artistes que donen vida a la creació: la ballarina Marta Rabaneda i la cantant Celeste Alías. Totes tres bagenques han fet les delícies d'un públic que, malgrat ser dins d'una fàbrica al mig d'una ciutat gran com ho és Manresa, s'ha passat els quaranta minuts de la peça en contacte amb el fer i el sentir rural.
I és que Empelt és precisament això: una "sinergia sensorial" -descriu ella mateixa- cap a aquell món camperol que un dia ho era tot, i que ara cada cop queda més difuminat pel ciment. Sense retrets ni dramatisme, Ribera fa servir la imatge de l'empelt (de la unió entre dues plantes per a esdevenir-ne una de sola i més forta) com una metàfora per palesar la riquesa que guanyaria el món urbà si es conjuminés amb els "valors tan humans" de la gent que encara viu al i del terròs. "Potser cal ser curioses i escoltar les productores i productors del primer sector; gent valenta que manté aquests serveis tan importants i essencials", apunta la coreògrafa.
Amb delicadesa de moviment però contundència en el missatge, l'espectacle ha barrejat dansa, música, sons i poesia, l'obra pretén posar-li-ho fàcil a l'espectador perquè el viatge al camp sigui el més real possible. En aquest sentit, a banda de les eines de pagès de què es valen les dues ballarines, també és molt important per la peça la presència de Celeste Alías: "ella és pura creativitat sonora: investiga i experimenta, improvisa...", celebra Ribera, que continua: "com que és una professional amb un ventall molt gran de registres, vaig demanar-li que a Empelt apliqués tota la seva faceta de free improvisation, bo i simulant els sons de la natura i creant textures i sensacions auditives".
Mots de Joan Vinyoli per "acompanyar" l'espectador
El darrer ingredient que fa d'Empelt una sinergia sensorial en tota regla és el de la paraula parlada. En aquest cas, la del poeta Joan Vinyoli, un gran referent per a Maria Ribera. "Vaig decidir incorporar-hi versos seus per acompanyar l'espectador; per suggerir imatges encara amb més precisió i, potser, suscitar associacions que d'una altra manera haurien estat més complicades de fer", comenta. I és que Ribera sap que perquè el missatge de la dansa contemporània arribi al públic no entès, cal una mica d'ajuda verbal. Malgrat tot, ella té clar que "si no s'educa en aquest altre tipus de llenguatge (des de les escoles i en l'àmbit familiar i comunitari), la societat mai podrà gaudir d'un espectacle d'aquestes característiques perquè no el sabrà llegir".