08
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
09
d'octubre
a les
18:37h
Fa un any, el més calent era a l'aigüera, com aquell qui diu. Sí, la trama argumental de l'espectacle estava més o menys definida, i les coreografies tenien un sentit dintre del cap de Jordi Gros, director del cos de dansa de l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages. Però ell sabia que la producció que estrenaria en el marc de la 25a Fira Mediterrània (la que s'està celebrant aquests dies, vaja) aniria molt més enllà que qualsevol altra que hagués ideat abans. Per dos motius, bàsicament. El primer, perquè el fil conductor s'inspira en Sant Ignasi de Loiola aprofitant l'efemèride del Manresa 2022 (tota una responsabilitat tenint en compte la projecció del personatge); el segon, perquè es tracta d'un espectacle on també s'hi han implicat el festival Ésdansa i la Fira Mediterrània. I el pacte era que s'havia d'estrenar en el marc d'aquesta darrera.
Per tant, que fins al març d'aquest any el projecte artístic encara no comptés ni amb la música ni amb la direcció escènica generava, si més no, una mica de nervis. Però igual que Sant Ignasi va fer amb la gallina, amb encara no set mesos els dansaires de l'esbart han aconseguit treure del pou el que han batejat amb el nom de Ræpte, un espectacle transformador que, sense oblidar la dansa tradicional, s'adapta completament al segle XXI. Veurà la llum aquest diumenge, 8 d'octubre, a la una del migdia, al teatre Conservatori. A menys d'un dia perquè s'estreni, en parlem amb el seu ideòleg i director, Jordi Gros.
- Per què aquesta lligadura de les lletres A i E en el nom de la producció?
- Al començament, com que la idea era parlar de què va significar per Sant Ignasi la seva estada a Manresa, vaig pensar en titular-la amb el nom de Rapte, que és com s'anomena la capella on el sant va viure l'experiència mística de restar vuit dies i vuit nits immòbil. Però després de veure el desafiament majúscul que ens ha suposat portar-lo endavant, vaig tenir clar que el mot "repte" també hi havia d'aparèixer. Amb Ræpte tenim totes dues paraules en una.
- Tan majúscul ha estat, aquest repte?
- Molt. Pensa que la manera de crear l'espectacle no ha tingut res a veure amb el que nosaltres estàvem acostumats.
- Què vol dir?
- Doncs que en comptes de fer la coreografia a partir de la música, aquí ha estat a través del moviment que la Joana Gomila i la Laia Vallès han creat la banda sonora. D'altra banda, la posada en escena no era mai la mateixa, i això ens va arribar a cansar molt. Teníem la sensació que no avançàvem, que estàvem estancats... Però el que realment passava era que buscàvem la millor manera de crear l'ambient adequat en cada moment. I amb aquest buscàvem també hi incloc el Jordi Aspa i la Bet Miralda. N'hem après molt, d'ells...
- En quin sentit?
- Ells dos es dediquen al circ i a nivell escènic ens han fet qüestionar coses que mai abans ens havíem plantejat pel sol fet que sempre les havíem fet d'una manera determinada. Realment ha estat un procés molt xulo i molt complicat a la vegada.
- S'hi senten còmodes, ja?
- Mica en mica els dansaires han anat entrant dintre la proposta i ara ja la tenen totalment assumida. També et diré que hi ha moments de l'espectacle que nosaltres diem que són com tornar a casa. Es tracta de fragments fàcils perquè són els que portem ballant tota la vida. I aquí és on ens podem permetre desconnectar una mica, perquè en els altres hem de tenir una capacitat molt gran de concentració i d'escolta grupal i individual.
- La sinopsi parla de Ræpte com "una revisió sobre la transformació que necessita la nostra societat per poder encarar els canvis polítics, socials i ecològics que cal afrontar". Quina és aquesta transformació que necessitem com a societat i com la plasmen dalt de l'escenari?
- Abans que res m'agradaria deixar clar que per a mi, la dansa, com a forma d'art que és, ha de tenir un component social i reivindicatiu. En aquest sentit, i tenint en compte això, vam pensar que no ens podíem quedar amb la idea d'explicar únicament la història del Sant, sinó que havíem de traslladar la seva forma de fer i de pensar al segle XXI: la problemàtica ecològica, el xoc de cultures, el consumisme o el feminisme estan reflectides en l'espectacle, ja sigui a través del moviment o de la posada en escena. Tot plegat, per acabar concloent que si volem que hi hagi una transformació col·lectiva, primer hem de començar per nosaltres mateixos.
- S'ha hagut de documentar molt per fer el guió de l'obra?
- Per una banda, em vaig reunir amb el jesuïta Xavier Melloni, director de la Casa d'Exercicis Espirituals. Llavors, amb dos membres més del cos de dansa, vam fer un cap de setmana de recés a La Cova. També vaig estudiar-me els moment de l'autobiografia de Sant Ignasi on parla del seu pas per Manresa i vaig llegir-me els llibres Èxode i èxtasi d'Ignasi de Loyola, de Xavier Melloni, i Les ínyigues, de Mireia Vila. Ha estat un estudi molt interessant.
- Parli'm una mica del vestuari.
- El disseny del vestuari, com no podia ser d'una altra manera, ha anat a càrrec de Dolors Baró, i s'ha basat en les quatre pintures que hi ha a l'entrada del Centre d'Espiritualitat de La Cova.
- Aquelles de Marko Rupnik?
- Exacte, que són les que fan referència a les quatre setmanes dels Exercicis Espirituals.
- Per tant, entenc que l'espectacle es divideix en quatre blocs?
- Sí. I en cada un d'ells -tots tenen el seu nom- anem vestits d'un color diferent.
- I quins són aquests noms?
- Caos, que és clau per permetre la transformació; determinació, que és la que t'impulsa a fer efectiva aquesta transformació; impotència, que també és important perquè et fa tocar de peus a terra i adonar-te que potser el camí no serà fàcil, i, finalment, la transformació.
- Parlant de transformació: com a esbart creuen que Ræpte els ha transformat fins al punt de seguir tenint ganes de sortir de la seva zona de confort?
- No t'ho sé dir. Crec que quan haguem estrenat haurem de permetre'ns un moment de reflexió grupal per parlar de què ens ha aportat aquest treball i si tenim ganes de continuar-lo més endavant. Independentment de les propostes de dansa tradicional escènica que fem (perquè en seguirem fent), hem de consensuar si el camí que ha obert Ræpte ha de continuar o ha de quedar aquí. Ara és aviat per dir-ho: ens falta perspectiva.
- Tenen previst fer gira?
- Esperem que sí! El fet d'estrenar sota el paraigües de la Fira Mediterrània, ens dona l'oportunitat de ser vistos per molts més programadors dels que nosaltres sols arribaríem. I si a això hi sumem l'acompanyament fantàstic que ens han fet la Joana, la Laia, l'Anna Romaní, el Jordi i la Bet, el ressò és doble! Realment ens agradaria molt fer-lo rodar per intentar trencar les barreres que tenim pel sol fet de ser un esbart. Crec que no exagero si dic que el format d'espectacle que presentarem, pensat molt des de la contemporaneïtat, no l'ha fet mai abans cap esbart.
Per tant, que fins al març d'aquest any el projecte artístic encara no comptés ni amb la música ni amb la direcció escènica generava, si més no, una mica de nervis. Però igual que Sant Ignasi va fer amb la gallina, amb encara no set mesos els dansaires de l'esbart han aconseguit treure del pou el que han batejat amb el nom de Ræpte, un espectacle transformador que, sense oblidar la dansa tradicional, s'adapta completament al segle XXI. Veurà la llum aquest diumenge, 8 d'octubre, a la una del migdia, al teatre Conservatori. A menys d'un dia perquè s'estreni, en parlem amb el seu ideòleg i director, Jordi Gros.
- Per què aquesta lligadura de les lletres A i E en el nom de la producció?
- Al començament, com que la idea era parlar de què va significar per Sant Ignasi la seva estada a Manresa, vaig pensar en titular-la amb el nom de Rapte, que és com s'anomena la capella on el sant va viure l'experiència mística de restar vuit dies i vuit nits immòbil. Però després de veure el desafiament majúscul que ens ha suposat portar-lo endavant, vaig tenir clar que el mot "repte" també hi havia d'aparèixer. Amb Ræpte tenim totes dues paraules en una.
- Tan majúscul ha estat, aquest repte?
- Molt. Pensa que la manera de crear l'espectacle no ha tingut res a veure amb el que nosaltres estàvem acostumats.
- Què vol dir?
- Doncs que en comptes de fer la coreografia a partir de la música, aquí ha estat a través del moviment que la Joana Gomila i la Laia Vallès han creat la banda sonora. D'altra banda, la posada en escena no era mai la mateixa, i això ens va arribar a cansar molt. Teníem la sensació que no avançàvem, que estàvem estancats... Però el que realment passava era que buscàvem la millor manera de crear l'ambient adequat en cada moment. I amb aquest buscàvem també hi incloc el Jordi Aspa i la Bet Miralda. N'hem après molt, d'ells...
- En quin sentit?
- Ells dos es dediquen al circ i a nivell escènic ens han fet qüestionar coses que mai abans ens havíem plantejat pel sol fet que sempre les havíem fet d'una manera determinada. Realment ha estat un procés molt xulo i molt complicat a la vegada.
- S'hi senten còmodes, ja?
- Mica en mica els dansaires han anat entrant dintre la proposta i ara ja la tenen totalment assumida. També et diré que hi ha moments de l'espectacle que nosaltres diem que són com tornar a casa. Es tracta de fragments fàcils perquè són els que portem ballant tota la vida. I aquí és on ens podem permetre desconnectar una mica, perquè en els altres hem de tenir una capacitat molt gran de concentració i d'escolta grupal i individual.
Jordi Gros és el director del cos de dansa de l'Esbart Manresà i ideòleg de l'espectacle
- La sinopsi parla de Ræpte com "una revisió sobre la transformació que necessita la nostra societat per poder encarar els canvis polítics, socials i ecològics que cal afrontar". Quina és aquesta transformació que necessitem com a societat i com la plasmen dalt de l'escenari?
- Abans que res m'agradaria deixar clar que per a mi, la dansa, com a forma d'art que és, ha de tenir un component social i reivindicatiu. En aquest sentit, i tenint en compte això, vam pensar que no ens podíem quedar amb la idea d'explicar únicament la història del Sant, sinó que havíem de traslladar la seva forma de fer i de pensar al segle XXI: la problemàtica ecològica, el xoc de cultures, el consumisme o el feminisme estan reflectides en l'espectacle, ja sigui a través del moviment o de la posada en escena. Tot plegat, per acabar concloent que si volem que hi hagi una transformació col·lectiva, primer hem de començar per nosaltres mateixos.
- S'ha hagut de documentar molt per fer el guió de l'obra?
- Per una banda, em vaig reunir amb el jesuïta Xavier Melloni, director de la Casa d'Exercicis Espirituals. Llavors, amb dos membres més del cos de dansa, vam fer un cap de setmana de recés a La Cova. També vaig estudiar-me els moment de l'autobiografia de Sant Ignasi on parla del seu pas per Manresa i vaig llegir-me els llibres Èxode i èxtasi d'Ignasi de Loyola, de Xavier Melloni, i Les ínyigues, de Mireia Vila. Ha estat un estudi molt interessant.
- Parli'm una mica del vestuari.
- El disseny del vestuari, com no podia ser d'una altra manera, ha anat a càrrec de Dolors Baró, i s'ha basat en les quatre pintures que hi ha a l'entrada del Centre d'Espiritualitat de La Cova.
- Aquelles de Marko Rupnik?
- Exacte, que són les que fan referència a les quatre setmanes dels Exercicis Espirituals.
- Per tant, entenc que l'espectacle es divideix en quatre blocs?
- Sí. I en cada un d'ells -tots tenen el seu nom- anem vestits d'un color diferent.
- I quins són aquests noms?
- Caos, que és clau per permetre la transformació; determinació, que és la que t'impulsa a fer efectiva aquesta transformació; impotència, que també és important perquè et fa tocar de peus a terra i adonar-te que potser el camí no serà fàcil, i, finalment, la transformació.
- Parlant de transformació: com a esbart creuen que Ræpte els ha transformat fins al punt de seguir tenint ganes de sortir de la seva zona de confort?
- No t'ho sé dir. Crec que quan haguem estrenat haurem de permetre'ns un moment de reflexió grupal per parlar de què ens ha aportat aquest treball i si tenim ganes de continuar-lo més endavant. Independentment de les propostes de dansa tradicional escènica que fem (perquè en seguirem fent), hem de consensuar si el camí que ha obert Ræpte ha de continuar o ha de quedar aquí. Ara és aviat per dir-ho: ens falta perspectiva.
- Tenen previst fer gira?
- Esperem que sí! El fet d'estrenar sota el paraigües de la Fira Mediterrània, ens dona l'oportunitat de ser vistos per molts més programadors dels que nosaltres sols arribaríem. I si a això hi sumem l'acompanyament fantàstic que ens han fet la Joana, la Laia, l'Anna Romaní, el Jordi i la Bet, el ressò és doble! Realment ens agradaria molt fer-lo rodar per intentar trencar les barreres que tenim pel sol fet de ser un esbart. Crec que no exagero si dic que el format d'espectacle que presentarem, pensat molt des de la contemporaneïtat, no l'ha fet mai abans cap esbart.