04
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
16:00h
La revista manresana El Pou de la gallina organitzarà aquest dimecres a 2/4 de 8 del vespre una nova taula rodona en el marc del cicle Temes del Pou, a la sala d'actes del Centre Cultural el Casino, sobre Manresa i els seus tòpics.
Hi intervindrà Tània Infante, presidenta d’UBIC Manresa; Víctor Feliu, activista social i veïnal, i Pere Fontanals, director del NacióManresa. Durant l'acte es presentarà la revista El Pou de la gallina d’octubre, que dedica el tema central a contrastar tòpics com la inseguretat, la brutícia, la grisor o la falta de places d’aparcament a la ciutat de Manresa. D'altra banda, el personatge entrevistat a fons és la il·lustradora i caricaturista Maria Picassó Piquer.
Si torneu per un moment a la portada d'aquest Pou, hi veureu les escales del Puigcardener, allà on comença la història de la ciutat. La foto és una composició de Francesc Rubí i vindria a dir-nos allò de "tants caps, tants barrets".
Però més enllà de les idees particulars de tots els que hi vivim, a Manresa -com a totes les ciutats- hi conviuen una petita col·lecció de tòpics més o menys compartits. Alguns tan inofensius com el que fa referència a les temperatures extremes locals -la cèlebre dita que ens fa oscil·lar entre Manrússia i Manràqueix- com si a Cardona, Agramunt o Gandesa no patissin la mateixa llei. Després en venen d'altres que es voldrien gairebé exclusius: que si Manresa és fosca, avorrida, bruta, vella o lletja. També insegura. De veritat és així o només són... tòpics?
Hi intervindrà Tània Infante, presidenta d’UBIC Manresa; Víctor Feliu, activista social i veïnal, i Pere Fontanals, director del NacióManresa. Durant l'acte es presentarà la revista El Pou de la gallina d’octubre, que dedica el tema central a contrastar tòpics com la inseguretat, la brutícia, la grisor o la falta de places d’aparcament a la ciutat de Manresa. D'altra banda, el personatge entrevistat a fons és la il·lustradora i caricaturista Maria Picassó Piquer.
Si torneu per un moment a la portada d'aquest Pou, hi veureu les escales del Puigcardener, allà on comença la història de la ciutat. La foto és una composició de Francesc Rubí i vindria a dir-nos allò de "tants caps, tants barrets".
Però més enllà de les idees particulars de tots els que hi vivim, a Manresa -com a totes les ciutats- hi conviuen una petita col·lecció de tòpics més o menys compartits. Alguns tan inofensius com el que fa referència a les temperatures extremes locals -la cèlebre dita que ens fa oscil·lar entre Manrússia i Manràqueix- com si a Cardona, Agramunt o Gandesa no patissin la mateixa llei. Després en venen d'altres que es voldrien gairebé exclusius: que si Manresa és fosca, avorrida, bruta, vella o lletja. També insegura. De veritat és així o només són... tòpics?