21
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
12:23h
Monistrol de Montserrat es prepara per celebrar el Concert Commemoratiu del 450è aniversari del seu antic conterrani Joan Carles i Amat, autor del primer tractat de guitarra d'Europa, que tindrà lloc aquest dissabte, 24 de setembre, a les 9 del vespre, a l'església de Sant Pere. L'endemà diumenge, el concert es repetirà, a 2/4 de 6 de la tarda, al Museu de la Música de Catalunya.
El concert, organitzat conjuntament per l'Associació Joan Carles i Amat i el Departament de Cultura de la Generalitat, representa l'acte central de l'Any Joan Carles i Amat. En serà el protagonista Hopkinson Smith, una autèntica llegenda de la música antiga i els instruments històrics de corda polsada. Al seu costat, l'actriu Sílvia Bel participarà com a recitadora dels cèlebres aforismes del monistrolenc.
L'acte central de l'Any Joan Carles Amat
L'acte central de l'Any Joan Carles i Amat té un protagonista d'excepció amb Hopkinson Smith, que ha volgut rubricar amb la seva presència l'homenatge a aquest monistrolenc universal amb qui el món de la guitarra té un deute impagable.
Pel seu perfil polifacètic, Joan Carles i Amat (Monistrol de Montserrat, 1572-1642) representa el perfecte arquetip d'home del Renaixement. Allò més sorprenent, però, és que sigui la seva condició de diletant de la música el que n'ha difós el nom més enllà dels límits locals, en ser l'autor del primer tractat de guitarra, un llibret que s'ha convertit en objecte de culte per a estudiosos dels cinc continents.
Això ho sap molt bé Hopkinson Smith, una autèntica llegenda de la música antiga, que ha volgut crear un concert fet a mida per a l'ocasió: Principis i iniciatives: Joan Carles i Amat i la improvisació amb la guitarra i el llaüt, tota una declaració d'intencions.
Diletant: un terme entès aquí en tota la seva grandesa que apel·la a la seva arrel etimològica: el verb dilettare. Delectar-se fent música com a afeccionat, a diferència de com ho acostumen a fer molts professionals que han sucumbit a certes rutines. D'ací el lema que figura en el punt de llibre de l'any commemoratiu: El Gran Diletant.
Acompanyarà Smith, Sílvia Bel recitant una selecció dels cèlebres Quatre-cents aforismes catalans del monistrolenc, una obra cabdal de la paremiologia de casa nostra.
Les tres dimensions d'un «home del Renaixement»
Joan Carles i Amat ha estat un de tants prohoms catalans que han restat en l'oblit malgrat una representativitat més que notable en camps tant diversos com són la medicina, la música, l'escriptura i la política. Format com a metge a l'Estudi General de València, on va graduar-se el 1597 amb 25 anys, va exercir a Esparreguera, a Montserrat (d'on fou metge oficial durant vint-i-quatre anys) i a la vila nadiua.
De la ploma de l'erudit en sorgiria el Fructus Medicinae ex variïs galeni locis decerpti, un tractat mèdic editat a Lió (1623 i 1627), a Ginebra (1656) i a València (1685 i 1693), que es va convertir en un gran vademècum a Europa en aquella època. Aquesta seria la dimensió continental del nostre home.
De l'altra ploma, la de lletraferit, en naixerien els cèlebres Quatre-cents aforismes catalans (primera edició el 1636 i llargament reeditat), una recopilació de sentències que fou llibre de lectura a les escoles de tot Catalunya al llarg de dos segles i que els especialistes consideren una obra cabdal de paremiologia de casa nostra. Aquesta seria la seva dimensió de país.
I finalment, de la ploma del diletant (i també dels seus dits i les seves mans) en sorgiria el Guitarra Española de cinco órdenes, un tractat que és reconegut com el primer d'Europa (primera edició el 1596 i objecte de múltiples reedicions) que s'ha difós arreu del món, i això ens parla de la dimensió universal d'aquest home del Renaixement.
Des de molt jove, Carles i Amat va ser membre actiu del Consell Municipal de Monistrol, per acabar exercint com a batlle els seus últims mesos de vida.
Joan Carles i Amat i la improvisació amb la guitarra i el llaüt
La figura de Joan Carles i Amat, situada en el punt crucial del trànsit del Renaixement al Barroc, dona peu a aquest concert en què s'agermanen els dos instruments més característics de l'antiga família de la corda polsada d'aquell període: el llaüt renaixentista i la guitarra de cinc ordres.
Principis i iniciatives: les primeres tabulatures i els seus pioners; els grans artífexs de la llarga tradició de la guitarra culta; la guitarra popular; l'art de la improvisació... en un programa ideat ad hoc per a aquest Concert Commemoratiu del 450è aniversari del monistrolenc.
El concert, organitzat conjuntament per l'Associació Joan Carles i Amat i el Departament de Cultura de la Generalitat, representa l'acte central de l'Any Joan Carles i Amat. En serà el protagonista Hopkinson Smith, una autèntica llegenda de la música antiga i els instruments històrics de corda polsada. Al seu costat, l'actriu Sílvia Bel participarà com a recitadora dels cèlebres aforismes del monistrolenc.
L'acte central de l'Any Joan Carles Amat
L'acte central de l'Any Joan Carles i Amat té un protagonista d'excepció amb Hopkinson Smith, que ha volgut rubricar amb la seva presència l'homenatge a aquest monistrolenc universal amb qui el món de la guitarra té un deute impagable.
Pel seu perfil polifacètic, Joan Carles i Amat (Monistrol de Montserrat, 1572-1642) representa el perfecte arquetip d'home del Renaixement. Allò més sorprenent, però, és que sigui la seva condició de diletant de la música el que n'ha difós el nom més enllà dels límits locals, en ser l'autor del primer tractat de guitarra, un llibret que s'ha convertit en objecte de culte per a estudiosos dels cinc continents.
Això ho sap molt bé Hopkinson Smith, una autèntica llegenda de la música antiga, que ha volgut crear un concert fet a mida per a l'ocasió: Principis i iniciatives: Joan Carles i Amat i la improvisació amb la guitarra i el llaüt, tota una declaració d'intencions.
Diletant: un terme entès aquí en tota la seva grandesa que apel·la a la seva arrel etimològica: el verb dilettare. Delectar-se fent música com a afeccionat, a diferència de com ho acostumen a fer molts professionals que han sucumbit a certes rutines. D'ací el lema que figura en el punt de llibre de l'any commemoratiu: El Gran Diletant.
Acompanyarà Smith, Sílvia Bel recitant una selecció dels cèlebres Quatre-cents aforismes catalans del monistrolenc, una obra cabdal de la paremiologia de casa nostra.
Les tres dimensions d'un «home del Renaixement»
Joan Carles i Amat ha estat un de tants prohoms catalans que han restat en l'oblit malgrat una representativitat més que notable en camps tant diversos com són la medicina, la música, l'escriptura i la política. Format com a metge a l'Estudi General de València, on va graduar-se el 1597 amb 25 anys, va exercir a Esparreguera, a Montserrat (d'on fou metge oficial durant vint-i-quatre anys) i a la vila nadiua.
De la ploma de l'erudit en sorgiria el Fructus Medicinae ex variïs galeni locis decerpti, un tractat mèdic editat a Lió (1623 i 1627), a Ginebra (1656) i a València (1685 i 1693), que es va convertir en un gran vademècum a Europa en aquella època. Aquesta seria la dimensió continental del nostre home.
De l'altra ploma, la de lletraferit, en naixerien els cèlebres Quatre-cents aforismes catalans (primera edició el 1636 i llargament reeditat), una recopilació de sentències que fou llibre de lectura a les escoles de tot Catalunya al llarg de dos segles i que els especialistes consideren una obra cabdal de paremiologia de casa nostra. Aquesta seria la seva dimensió de país.
I finalment, de la ploma del diletant (i també dels seus dits i les seves mans) en sorgiria el Guitarra Española de cinco órdenes, un tractat que és reconegut com el primer d'Europa (primera edició el 1596 i objecte de múltiples reedicions) que s'ha difós arreu del món, i això ens parla de la dimensió universal d'aquest home del Renaixement.
Des de molt jove, Carles i Amat va ser membre actiu del Consell Municipal de Monistrol, per acabar exercint com a batlle els seus últims mesos de vida.
Joan Carles i Amat i la improvisació amb la guitarra i el llaüt
La figura de Joan Carles i Amat, situada en el punt crucial del trànsit del Renaixement al Barroc, dona peu a aquest concert en què s'agermanen els dos instruments més característics de l'antiga família de la corda polsada d'aquell període: el llaüt renaixentista i la guitarra de cinc ordres.
Principis i iniciatives: les primeres tabulatures i els seus pioners; els grans artífexs de la llarga tradició de la guitarra culta; la guitarra popular; l'art de la improvisació... en un programa ideat ad hoc per a aquest Concert Commemoratiu del 450è aniversari del monistrolenc.