12
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
17:39h
L'home acusat de deixar morir la seva dona a Manresa el 2018 ha al·legat aquest dilluns a l'acte de judici oral que se celebra a l'Audiència Provincial de Barcelona que, malgrat que veia a la seva esposa deteriorar-se, no va avisar el metge perquè ella no volia. L'home ha relatat al tribunal del jurat que la seva dona i ell es van "abandonar", que el pis se'ls va omplir de brutícia i de mala olor i que, per vergonya, la seva dona no volia que ningú accedís a l'habitatge per ajudar-la tot i que el seu estat de salut empitjorava i no podia ni aixecar-se del llit. L'acusat ha afegit que l'alimentava tres cops al dia. L'assistenta social que els va atendre sis mesos abans de la mort de la dona ha confirmat que ella no volia ser atesa i que ell obeïa tot el que la seva dona li ordenava.
El 15 de desembre de 2018, una dona va arribar en ambulància a l'hospital Sant Joan de Déu de Manresa en mal estat de salut, molt bruta i amb la roba incrustada a la pell. El seu marit havia trucat a emergències unes hores abans dient que la seva dona no es trobava bé. La dona, en realitat, presentava una fallida mulitorgànica i va morir.
L'estat deplorable que presentava la dona va fer iniciar una investigació policial per esbrinar com havia arribat a aquella situació. Pocs dies després es va detenir el seu marit, que llavors tenia 64 anys, com a presumpte autor d'un delicte d'homicidi imprudent i d'omissió del deure de socors. La policia sospitava que havia sigut conscient del deteriorament de la seva dona i que l'havia deixat morir.
"Ens vam abandonar"
Aquest dilluns s'ha celebrat a l'Audiència de Barcelona la primera sessió del judici oral del cas. El primer a declarar ha estat l'acusat, que en tot moment ha mantingut una actitud apocada i ha respost amb lentitud.
L'home, que només ha contestat les preguntes del seu advocat, ha començat el relat dels fets explicant que es van casar el 2008, que ell no treballava per una invalidesa que li havia provocat un accident laboral i que la seva dona es dedicava a repartir pamflets a les bústies per Manresa.
"Ens vam abandonar", ha explicat quan el seu advocat li ha preguntat com van arribar a la situació final. No tenien tracte ni amb la família de l'un ni de l'altre, gairebé no sortien de casa i tampoc tenien gaires ingressos. A aquesta situació es va afegir la manca d'higiene: "Jo intentava netejar el pis però em cansava i mai podia acabar de fer-ho", ha declarat l'acusat, que ha afegit que la seva dona no col·laborava. A més, un dia van patir un curtcircuit i part de la casa es va quedar sense electricitat.
La parella es va adonar que necessitava ajuda i van acudir als serveis socials. Però quan dues assistentes socials es van presentar al domicili per fer-los una primera entrevista, la dona no les va deixar passar: "Li feia vergonya que veiessin com estava la casa i l'olor que feia", ha comentat l'acusat.
Una presumpta metgessa que mai va exercir la professió
A més, de tant en tant ella es trobava malament i passava èpoques al llit. "Jo li deia que anés al metge però ella deia que no calia perquè ella mateixa era metgessa i ja sabia gestionar-se", ha exposat l'acusat.
No obstant, la dona no havia treballat mai de metgessa. De fet, el seu germà, que ha declarat com a testimoni, ha dit que tenia molts dubtes que realment la seva germana fos metge: "Amb la mà al cor, jo crec que no ho va ser mai". En una ocasió que la parella es van traslladar fins a les oficines de l'Ajuntament, els serveis socials els van recomanar que ella visités un metge, però s'hi va tornar a negar al·legant el mateix motiu, segons ha explicat l'assistenta que els va atendre.
"Primer és la vida que la vergonya"
Segons ha manifestat el seu marit, el que feia a la dona estar al llit eren problemes respiratoris -asma- i circulatoris. A finals d'estiu del 2018, la dona va tornar al llit. Però aquest cop ja no en va sortir fins el dia que va ser traslladada a l'hospital pel seu empitjorament, poc abans de morir.
L'home ha declarat que no va ser conscient del seu empitjorament: "Jo pensava que se'n sortiria com ho havia fet les altres vegades". "No veia les llagues que se li estaven fent a la seva dona?", li ha preguntat el seu advocat, i ell ha respost negativament. "Al final, la Susanna no podia menjar sola i jo l'ajudava a fer-ho. Li donava de menjar al matí, al migdia i a vegades també a la nit", ha precisat.
Com que la dona no s'aixecava del llit, es feia les seves necessitats a sobre i també vomitava sobre ella mateixa. "No vaig demanar ajuda per vergonya. Ella no volia que avisés a ningú", ha relatat, mantenint en tot moment un to fluix i trist.
El 15 de desembre, però, ella va empitjorar i ell va decidir trucar a l'hospital. "Vaig veure que havia perdut la vivesa dels ulls i li vaig preguntar si es trobava bé i no em responia. Li vaig dir: Haig d'avisar el metge, que no estàs bé. Primer és la vida que la vergonya", ha explicat. La seva dona no es va prendre gens bé que truqués. "Quan vaig trucar em va dir que l'havia traït", ha afegit.
Els serveis mèdics no van poder treure-la del llit perquè després de tres mesos allà havia patia unes nafres que feien ferida i que li provocaven dolor amb qualsevol gest. La van haver de treure els bombers per la finestra.
A l'hospital van mirar de salvar-la, però el seu deteriorament era tan gran que va ser impossible. Va mori per asepsis, una infecció deguda a les ferides que tenia i que va provocar que els seus òrgans vitals deixessin de funcionar.
Hi havia restes de vòmit i larves en el seu cos
Segons els testimonis de la cap d'urgències que va vetllar per la vida de la dona i dels metges forenses que van fer l'aixecament del cadàver i l'autòpsia, l'estat de la dona era extraordinàriament dolent. "No havia vist una cosa igual en tota la meva vida", ha dit al jurat popular la cap d'urgències. "He vist cadàvers en millor estat que aquella senyora, que estava viva", ha dit, per la seva banda un dels metges forenses que va veure fotografies del seu estat en arribar a l'hospital Sant Joan de Déu de Manresa.
Per haver estat al llit sense aixecar-se durant tres mesos, a la dona se li havien fet nafres molt grans a la part anterior de les cames. Com que estava asseguda, a la part de la cama que reposava sobre el llindar del llit, al panxell, se li havia fet una nafra tan profunda que, segons la doctora forense, deixava veure els teixits i arribava fins a l'os. Sota les mames hi tenia larves de mosca. "Les larves són pròpies dels cadàvers però no d'una persona amb vida", ha afegit la forense.
Sobre tot això, l'acusat ha dit que ella no es va queixar mai de cap dolor i que, per fora, no es veia res. Ha afegit que havia intentat moure-la moltes vegades però que no ho havia aconseguit mai perquè la seva dona era obesa.
El Lluis no tenia ni veu ni vot
La pericial psicològica, explicada al jurat pels metges que la van dur a terme, ha conclòs que l'acusat no patia cap trastorn psicològic. "La seva resposta és lenta, però respon bé. Té capacitat crítica i un nivell intel·lectual dins de la normalitat", ha declarat la doctora. "És una persona tímida, amb baixa autoestima i poca relació amb el seu entorn social. Però forma part de la seva personalitat", ha completat.
De fet, dos testimonis més han apuntat a que ella era autoritària i que ell era submís a ella. "Ella portava la iniciativa i ell callava. Feia el que li deia la Susanna. Si ella deia que sí, ell assentia. Si ella deia que no, negava", ha explicat l'assistenta social que els va tractar.
"El Lluis -l'acusat- no tenia ni veu ni vot", ha dit el pastor de l'església evangèlica a la qual tots dos pertanyien. El clergue ha explicat que coneixia l'acusat des de feia més de 40 anys i que sempre havia estat brut i deixat. De fet, ha explicat que un dia, quan la parella ja no sortia de casa, els va anar a veure i després d'insistir per entrar a l'habitatge, va accedir-hi i ho va trobar tot en un estat molt precari: "L'olor era increïble, no es podia suportar. A la cuina, les sabates se m'enganxaven al terra. A la nevera tot estava podrit i a l'aigüera l'aigua era verda. Entre diversos germans de l'església vam anar a netejar-los el pis i vam tardar dos dies a fer-ho".
La sessió d'aquest dilluns ha permès fer totes les proves testificals i pericials. Han quedat per aquest dimarts la prova documental, els informes finals i el dret a l'última paraula de l'acusat.
La Fiscalia demana 18 anys de presó, entre altres mesures, per a l'acusat per un delicte d'homicidi per imprudència greu, un altre d'omissió del deure de socors i per lesions, per, segons l'acusació, desatendre l'atenció a la seva dona malalta, de 57 anys, fins al punt de causar-li la mort.
El 15 de desembre de 2018, una dona va arribar en ambulància a l'hospital Sant Joan de Déu de Manresa en mal estat de salut, molt bruta i amb la roba incrustada a la pell. El seu marit havia trucat a emergències unes hores abans dient que la seva dona no es trobava bé. La dona, en realitat, presentava una fallida mulitorgànica i va morir.
L'estat deplorable que presentava la dona va fer iniciar una investigació policial per esbrinar com havia arribat a aquella situació. Pocs dies després es va detenir el seu marit, que llavors tenia 64 anys, com a presumpte autor d'un delicte d'homicidi imprudent i d'omissió del deure de socors. La policia sospitava que havia sigut conscient del deteriorament de la seva dona i que l'havia deixat morir.
"Ens vam abandonar"
Aquest dilluns s'ha celebrat a l'Audiència de Barcelona la primera sessió del judici oral del cas. El primer a declarar ha estat l'acusat, que en tot moment ha mantingut una actitud apocada i ha respost amb lentitud.
L'home, que només ha contestat les preguntes del seu advocat, ha començat el relat dels fets explicant que es van casar el 2008, que ell no treballava per una invalidesa que li havia provocat un accident laboral i que la seva dona es dedicava a repartir pamflets a les bústies per Manresa.
"Ens vam abandonar", ha explicat quan el seu advocat li ha preguntat com van arribar a la situació final. No tenien tracte ni amb la família de l'un ni de l'altre, gairebé no sortien de casa i tampoc tenien gaires ingressos. A aquesta situació es va afegir la manca d'higiene: "Jo intentava netejar el pis però em cansava i mai podia acabar de fer-ho", ha declarat l'acusat, que ha afegit que la seva dona no col·laborava. A més, un dia van patir un curtcircuit i part de la casa es va quedar sense electricitat.
La parella es va adonar que necessitava ajuda i van acudir als serveis socials. Però quan dues assistentes socials es van presentar al domicili per fer-los una primera entrevista, la dona no les va deixar passar: "Li feia vergonya que veiessin com estava la casa i l'olor que feia", ha comentat l'acusat.
Una presumpta metgessa que mai va exercir la professió
A més, de tant en tant ella es trobava malament i passava èpoques al llit. "Jo li deia que anés al metge però ella deia que no calia perquè ella mateixa era metgessa i ja sabia gestionar-se", ha exposat l'acusat.
No obstant, la dona no havia treballat mai de metgessa. De fet, el seu germà, que ha declarat com a testimoni, ha dit que tenia molts dubtes que realment la seva germana fos metge: "Amb la mà al cor, jo crec que no ho va ser mai". En una ocasió que la parella es van traslladar fins a les oficines de l'Ajuntament, els serveis socials els van recomanar que ella visités un metge, però s'hi va tornar a negar al·legant el mateix motiu, segons ha explicat l'assistenta que els va atendre.
"Primer és la vida que la vergonya"
Segons ha manifestat el seu marit, el que feia a la dona estar al llit eren problemes respiratoris -asma- i circulatoris. A finals d'estiu del 2018, la dona va tornar al llit. Però aquest cop ja no en va sortir fins el dia que va ser traslladada a l'hospital pel seu empitjorament, poc abans de morir.
L'home ha declarat que no va ser conscient del seu empitjorament: "Jo pensava que se'n sortiria com ho havia fet les altres vegades". "No veia les llagues que se li estaven fent a la seva dona?", li ha preguntat el seu advocat, i ell ha respost negativament. "Al final, la Susanna no podia menjar sola i jo l'ajudava a fer-ho. Li donava de menjar al matí, al migdia i a vegades també a la nit", ha precisat.
Com que la dona no s'aixecava del llit, es feia les seves necessitats a sobre i també vomitava sobre ella mateixa. "No vaig demanar ajuda per vergonya. Ella no volia que avisés a ningú", ha relatat, mantenint en tot moment un to fluix i trist.
El 15 de desembre, però, ella va empitjorar i ell va decidir trucar a l'hospital. "Vaig veure que havia perdut la vivesa dels ulls i li vaig preguntar si es trobava bé i no em responia. Li vaig dir: Haig d'avisar el metge, que no estàs bé. Primer és la vida que la vergonya", ha explicat. La seva dona no es va prendre gens bé que truqués. "Quan vaig trucar em va dir que l'havia traït", ha afegit.
Els serveis mèdics no van poder treure-la del llit perquè després de tres mesos allà havia patia unes nafres que feien ferida i que li provocaven dolor amb qualsevol gest. La van haver de treure els bombers per la finestra.
A l'hospital van mirar de salvar-la, però el seu deteriorament era tan gran que va ser impossible. Va mori per asepsis, una infecció deguda a les ferides que tenia i que va provocar que els seus òrgans vitals deixessin de funcionar.
Hi havia restes de vòmit i larves en el seu cos
Segons els testimonis de la cap d'urgències que va vetllar per la vida de la dona i dels metges forenses que van fer l'aixecament del cadàver i l'autòpsia, l'estat de la dona era extraordinàriament dolent. "No havia vist una cosa igual en tota la meva vida", ha dit al jurat popular la cap d'urgències. "He vist cadàvers en millor estat que aquella senyora, que estava viva", ha dit, per la seva banda un dels metges forenses que va veure fotografies del seu estat en arribar a l'hospital Sant Joan de Déu de Manresa.
Per haver estat al llit sense aixecar-se durant tres mesos, a la dona se li havien fet nafres molt grans a la part anterior de les cames. Com que estava asseguda, a la part de la cama que reposava sobre el llindar del llit, al panxell, se li havia fet una nafra tan profunda que, segons la doctora forense, deixava veure els teixits i arribava fins a l'os. Sota les mames hi tenia larves de mosca. "Les larves són pròpies dels cadàvers però no d'una persona amb vida", ha afegit la forense.
Sobre tot això, l'acusat ha dit que ella no es va queixar mai de cap dolor i que, per fora, no es veia res. Ha afegit que havia intentat moure-la moltes vegades però que no ho havia aconseguit mai perquè la seva dona era obesa.
El Lluis no tenia ni veu ni vot
La pericial psicològica, explicada al jurat pels metges que la van dur a terme, ha conclòs que l'acusat no patia cap trastorn psicològic. "La seva resposta és lenta, però respon bé. Té capacitat crítica i un nivell intel·lectual dins de la normalitat", ha declarat la doctora. "És una persona tímida, amb baixa autoestima i poca relació amb el seu entorn social. Però forma part de la seva personalitat", ha completat.
De fet, dos testimonis més han apuntat a que ella era autoritària i que ell era submís a ella. "Ella portava la iniciativa i ell callava. Feia el que li deia la Susanna. Si ella deia que sí, ell assentia. Si ella deia que no, negava", ha explicat l'assistenta social que els va tractar.
"El Lluis -l'acusat- no tenia ni veu ni vot", ha dit el pastor de l'església evangèlica a la qual tots dos pertanyien. El clergue ha explicat que coneixia l'acusat des de feia més de 40 anys i que sempre havia estat brut i deixat. De fet, ha explicat que un dia, quan la parella ja no sortia de casa, els va anar a veure i després d'insistir per entrar a l'habitatge, va accedir-hi i ho va trobar tot en un estat molt precari: "L'olor era increïble, no es podia suportar. A la cuina, les sabates se m'enganxaven al terra. A la nevera tot estava podrit i a l'aigüera l'aigua era verda. Entre diversos germans de l'església vam anar a netejar-los el pis i vam tardar dos dies a fer-ho".
La sessió d'aquest dilluns ha permès fer totes les proves testificals i pericials. Han quedat per aquest dimarts la prova documental, els informes finals i el dret a l'última paraula de l'acusat.
La Fiscalia demana 18 anys de presó, entre altres mesures, per a l'acusat per un delicte d'homicidi per imprudència greu, un altre d'omissió del deure de socors i per lesions, per, segons l'acusació, desatendre l'atenció a la seva dona malalta, de 57 anys, fins al punt de causar-li la mort.