11
de setembre
del
2022
Actualitzat
el
12
de setembre
a les
10:09h
Un total de 53 entitats manresanes, la pubilla i l'hereu de la ciutat, representants de la corporació municipal, dels grups municipals d'ERC, Junts per Manresa i Fem Manresa, així com la delegació del Govern a la Catalunya Central, directors dels serveis territorials i el Consell Comarcal del Bages, han participat en l'ofrena floral més participada que aquest diumenge al matí s'ha fet a la plaça Onze de Setembre amb motiu de la celebració de l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya, organitzat per l'Ajuntament de Manresa.
Després de dos anys marcats per la Covid, l'acte ha recuperat la normalitat d'anys previs a la pandèmia, sense control d'accés, fet que ha permès omplir les localitats disponibles per als participants en l'acte de l'ofrena, als quals s'hi han sumat desenes de persones que han seguit a peu dret la celebració.
Per acord de ple de 18 de juliol de 2013 i pel fet que Manresa forma part de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), l'acte ha estat presidit per la bandera estelada. L'ha conduït la periodista Pilar Goñi, de Ràdio Manresa i Canal Taronja, i ha comptat amb la presència de l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, de membres de la corporació municipal i de la delegada del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, Rosa Vestit, entre altres representants institucionals.
L'acte s'ha iniciat amb un emotiu Ball d'Homenatge a la Diada de Catalunya, a càrrec de Jordi Gros, dansaire de l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages. A continuació, la vicerectora del Campus UManresa de la UVic-UCC, Sílvia Mas, ha estat l'encarregada de glossar la significació de la Diada.
Mas ha iniciat la seva glossa recitant el poema de Salvador EspriuL'11 de setembre de 1714, tot assegurant que el poeta "transmet molt bé l'actitud del nostre poble i l'esperit de la nostra diada. L'11 de setembre no celebrem una derrota, celebrem la valentia i dignitat d'homes i dones que van lluitar per defensar la seva terra i els seus drets".
La vicerectora ha fet també esment als grans reptes de Catalunya en l'actualitat: "la crisi migratòria, climàtica, geopolítica i econòmica". Per a Mas "són reptes majúsculs, però com a societat tenim capacitat de donar-hi resposta", i ha afegit que "hem d'aprofitar aquest espai d'història que ens ha estat donat, i aquest minúscul i meravellós territori en el mapa que tenim per fer sentir la nostra veu, per defensar els nostres drets, però també per contribuir a deixar el nostre país i el nostre món una mica millor del que l'hem trobat".
"Teixir complicitats cap a un objectiu que és comú"
Tot seguit, en el seu parlament, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, ha rememorat la crema de la ciutat de Manresa, el 13 d'agost de 1713, "per recordar com és de pertinent la commemoració de la Diada Nacional a la nostra ciutat" i, tal com ja havia apuntat Mas en el seu discurs, "per celebrar la dignitat i homenatjar els homes i dones que, aleshores i al llarg dels segles, s'han tornat a aixecar per reconstruir tot allò que havien perdut".
Sense perdre el fil històric, l'alcalde Aloy ha afirmat que "després de segles de monarquies i de dictadures que sempre han sotmès el poble català, ja fa anys que molts creiem que la independència del nostre país és el camí" i, en aquest sentit, ha recordat l'1 d'Octubre, subratllant que va ser "l'exercici col·lectiu de desobediència civil més important de l'Europa contemporània".
Amb tot, i fent esment "a una repressió que continua a dia d'avui" i a "les visions diverses sobre l'estratègia a seguir", Aloy ha assegurat que "cal persistir", "recuperar la il·lusió" i "seguir treballant per teixir complicitats cap a un objectiu que és comú, l'assoliment d'una república catalana independent", que ha de permetre "fer un país més just i igualitari; una república de drets i llibertats".
Reeixida ofrena floral
Després del discurs de l'alcalde, ha tingut lloc l'ofrena floral de l'Ajuntament de Manresa, encapçalada pel mateix alcalde i amb els representants dels grups municipals d'ERC, Cristina Cruz; Junts per Manresa, Valentí Junyent; i Fem Manresa, Gemma Boix. Posteriorment ha estat el torn de la delegada del Govern a la Catalunya Central, Rosa Vestit, acompanyada dels directors dels serveis territorials Antoni Massegú i Ferran-Octavi Martínez Verdú. A continuació ho han fet, per part del Consell Comarcal del Bages, la vicepresidenta segona, Eulàlia Sardà, i el vicepresident tercer, Joan Zapata.
Un cop feta l'ofrena, els cantaires de les diferents corals de Manresa (Capella de Música de la Seu, Cor parroquial de Sant Josep del Poble Nou, Coral Eswèrtia, Coral Font del Fil i Orfeó Manresà) han cantat l'Himne Nacional de Catalunya, dirigits per Antoni Garriga, del Cor parroquial Sant Josep del Poble Nou. Tot seguit, ha estat el torn de les ofrenes florals de les entitats culturals, esportives, socials, veïnals i polítiques de la ciutat, que s'ha tancat amb l'ofrena de la Pubilla i l'Hereu de Manresa.
Per cloure l'acte, la colla sardanista Dintre del Bosc ha ballat una sardana d'exhibició titulada Les quatre veus, de Joan Lluís Moraleda Perxachs, interpretada per la cobla Els Montgrins, en memòria de Maria Matilde Almendros Carcasona, periodista i actriu manresana, de la qual aquest any es commemora el centenari del seu naixement. En acabar, el públic s'ha afegit a la colla sardanista per ballar la sardana La Santa Espina, d'Enric Morera Viura.
Després de dos anys marcats per la Covid, l'acte ha recuperat la normalitat d'anys previs a la pandèmia, sense control d'accés, fet que ha permès omplir les localitats disponibles per als participants en l'acte de l'ofrena, als quals s'hi han sumat desenes de persones que han seguit a peu dret la celebració.
Per acord de ple de 18 de juliol de 2013 i pel fet que Manresa forma part de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), l'acte ha estat presidit per la bandera estelada. L'ha conduït la periodista Pilar Goñi, de Ràdio Manresa i Canal Taronja, i ha comptat amb la presència de l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, de membres de la corporació municipal i de la delegada del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, Rosa Vestit, entre altres representants institucionals.
L'acte s'ha iniciat amb un emotiu Ball d'Homenatge a la Diada de Catalunya, a càrrec de Jordi Gros, dansaire de l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages. A continuació, la vicerectora del Campus UManresa de la UVic-UCC, Sílvia Mas, ha estat l'encarregada de glossar la significació de la Diada.
Mas ha iniciat la seva glossa recitant el poema de Salvador EspriuL'11 de setembre de 1714, tot assegurant que el poeta "transmet molt bé l'actitud del nostre poble i l'esperit de la nostra diada. L'11 de setembre no celebrem una derrota, celebrem la valentia i dignitat d'homes i dones que van lluitar per defensar la seva terra i els seus drets".
La vicerectora ha fet també esment als grans reptes de Catalunya en l'actualitat: "la crisi migratòria, climàtica, geopolítica i econòmica". Per a Mas "són reptes majúsculs, però com a societat tenim capacitat de donar-hi resposta", i ha afegit que "hem d'aprofitar aquest espai d'història que ens ha estat donat, i aquest minúscul i meravellós territori en el mapa que tenim per fer sentir la nostra veu, per defensar els nostres drets, però també per contribuir a deixar el nostre país i el nostre món una mica millor del que l'hem trobat".
"Teixir complicitats cap a un objectiu que és comú"
Tot seguit, en el seu parlament, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, ha rememorat la crema de la ciutat de Manresa, el 13 d'agost de 1713, "per recordar com és de pertinent la commemoració de la Diada Nacional a la nostra ciutat" i, tal com ja havia apuntat Mas en el seu discurs, "per celebrar la dignitat i homenatjar els homes i dones que, aleshores i al llarg dels segles, s'han tornat a aixecar per reconstruir tot allò que havien perdut".
Sense perdre el fil històric, l'alcalde Aloy ha afirmat que "després de segles de monarquies i de dictadures que sempre han sotmès el poble català, ja fa anys que molts creiem que la independència del nostre país és el camí" i, en aquest sentit, ha recordat l'1 d'Octubre, subratllant que va ser "l'exercici col·lectiu de desobediència civil més important de l'Europa contemporània".
Amb tot, i fent esment "a una repressió que continua a dia d'avui" i a "les visions diverses sobre l'estratègia a seguir", Aloy ha assegurat que "cal persistir", "recuperar la il·lusió" i "seguir treballant per teixir complicitats cap a un objectiu que és comú, l'assoliment d'una república catalana independent", que ha de permetre "fer un país més just i igualitari; una república de drets i llibertats".
Reeixida ofrena floral
Després del discurs de l'alcalde, ha tingut lloc l'ofrena floral de l'Ajuntament de Manresa, encapçalada pel mateix alcalde i amb els representants dels grups municipals d'ERC, Cristina Cruz; Junts per Manresa, Valentí Junyent; i Fem Manresa, Gemma Boix. Posteriorment ha estat el torn de la delegada del Govern a la Catalunya Central, Rosa Vestit, acompanyada dels directors dels serveis territorials Antoni Massegú i Ferran-Octavi Martínez Verdú. A continuació ho han fet, per part del Consell Comarcal del Bages, la vicepresidenta segona, Eulàlia Sardà, i el vicepresident tercer, Joan Zapata.
Un cop feta l'ofrena, els cantaires de les diferents corals de Manresa (Capella de Música de la Seu, Cor parroquial de Sant Josep del Poble Nou, Coral Eswèrtia, Coral Font del Fil i Orfeó Manresà) han cantat l'Himne Nacional de Catalunya, dirigits per Antoni Garriga, del Cor parroquial Sant Josep del Poble Nou. Tot seguit, ha estat el torn de les ofrenes florals de les entitats culturals, esportives, socials, veïnals i polítiques de la ciutat, que s'ha tancat amb l'ofrena de la Pubilla i l'Hereu de Manresa.
Per cloure l'acte, la colla sardanista Dintre del Bosc ha ballat una sardana d'exhibició titulada Les quatre veus, de Joan Lluís Moraleda Perxachs, interpretada per la cobla Els Montgrins, en memòria de Maria Matilde Almendros Carcasona, periodista i actriu manresana, de la qual aquest any es commemora el centenari del seu naixement. En acabar, el públic s'ha afegit a la colla sardanista per ballar la sardana La Santa Espina, d'Enric Morera Viura.