07
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
11:01h
Aquest dimecres, 7 de setembre, a 2/4 de 8 de la tarda, la revista manresana El Pou de la gallina organitza una taula rodona, dins del cicle Temes del Pou, a la sala d'actes del Centre Cultural el Casino, sobre el mig segle d'Òmnium a Manresa, amb la intervenció de Josep Camprubí Casas, president de l'entitat durant el període 1979-1987, i Jordi Corrons Boix, president del 2015 al 2020.
Durant l'acte es presentarà la revista El Pou de la gallina de setembre, que dedica el tema central a la lluita per la llengua, la cultura i el país de la delegació d'Òmnium Bages-Moianès fundada a Manresa el 1972. D'altra banda, el personatge entrevistat a fons és la ceramista Montserrat Riu Rebolleda.
La delegació d'Òmnium del Bages i el Moianès arriba als cinquanta anys de vida amb una mirada retrospectiva cap al passat, per recordar les diferents iniciatives que s'han impulsat al llarg dels anys, però amb l'esperança d'encarar un futur ple de reptes. Durant mig segle, l'entitat s'ha adaptat als successius canvis socials i polítics que ha viscut el país, amb l'intent de mantenir-se fidel a la defensa de la llengua, la cultura i el país.
De fet, el treball per preservar el català, que va marcar l'origen de la delegació territorial, torna ara al centre del debat davant l'amenaça a la continuïtat de la immersió lingüística a les escoles i el retrocés de la presència del català en l'àmbit audiovisual.
Durant l'acte es presentarà la revista El Pou de la gallina de setembre, que dedica el tema central a la lluita per la llengua, la cultura i el país de la delegació d'Òmnium Bages-Moianès fundada a Manresa el 1972. D'altra banda, el personatge entrevistat a fons és la ceramista Montserrat Riu Rebolleda.
La delegació d'Òmnium del Bages i el Moianès arriba als cinquanta anys de vida amb una mirada retrospectiva cap al passat, per recordar les diferents iniciatives que s'han impulsat al llarg dels anys, però amb l'esperança d'encarar un futur ple de reptes. Durant mig segle, l'entitat s'ha adaptat als successius canvis socials i polítics que ha viscut el país, amb l'intent de mantenir-se fidel a la defensa de la llengua, la cultura i el país.
De fet, el treball per preservar el català, que va marcar l'origen de la delegació territorial, torna ara al centre del debat davant l'amenaça a la continuïtat de la immersió lingüística a les escoles i el retrocés de la presència del català en l'àmbit audiovisual.