07
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
21:50h
Diu que no va ser fins que va topar amb l'assignatura d'astronomia mentre feia la carrera (va estudiar el doble grau de Física i Matemàtiques a la UB), que l'espai va començar a cridar-li l'atenció. No es va tractar d'un amor desenfrenat d'aquells que no et deixen pensar en res més, però sí que va tenir la importància suficient com perquè l'any 2016 decidís optar a una de les beques que cada estiu ofereix l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) per donar un cop de mà al grup de la missió Gaia de la Universitat de Barcelona. No només l'hi van concedir, sinó que sis anys després, continua treballant (ara ja amb contracte fix a DAPCOM, una spin-off de la UB i la UPC) dintre d'aquest projecte liderat per l'Agència Espacial Europea (ESA) que té com a objectiu crear el mapa en 3D més gran i precís de la Via Làctia a través d'un cens sense precedents de prop de dos mil milions d'estrelles.
Ferran Torra Clotet (Manresa, 1993) és un dels vint investigadors catalans vinculats a la missió; una missió en què hi treballen més de quatre-cents científics i enginyers d'arreu d'Europa que, agrupats en el Data Processing and Analysis Consortium (DPAC), estan aportant un munt de dades fins ara desconegudes relacionades amb la Via Làctia. Torra lidera la part del projecte que s'encarrega d'identificar cada observació que fa el satèl·lit Gaia amb l'estrella corresponent. Amb un llenguatge proper i entenedor, conversem amb aquest manresà de naixement però calderí d'adopció sobre la seva feina i sobre la transcendència que poden tenir els nous descobriments científics.
- No sé si he acabat d'entendre el seu rol dintre de la missió...
- El que jo faig és desenvolupar i millorar algoritmes que vinculin les observacions de Gaia amb l'estrella que es correspon. Dit així pot semblar senzill, però no hem d'oblidar que les estrelles que tenim controlades (gairebé dos mil milions) no sempre estan estàtiques ni tenen la mateixa brillantor. Per tant, els mètodes que confeccionem han de ser prou eficients i precisos com per detectar quines observacions pertanyen a aquella estrella o aquella altra. I d'observacions, el satèl·lit Gaia ens n'ha proporcionat moltíssimes: més d'un bilió!
- És clar... El van llançar a l'espai el 2013. Ja farà nou anys!
- I és precisament perquè treballem amb tantes dades, que ens hem de valdre d'ordinadors de gran potència preparats per executar els algoritmes que produïm. En el nostre cas, comptem amb el supercomputador MareNostrum del Barcelona Supercomputing Center, un dels més potents del món. Però el que fem el meu equip i jo -que som quatre en total- és només una petita part de tot l'engranatge que ha possibilitat que a dia d'avui puguem parlar de la missió Gaia com un enorme èxit científic.
- Què és el que s'ha aconseguit amb aquest projecte, exactament?
- Ens està permetent descobrir moltes més estrelles de la Via Làctia de les que fins ara coneixíem. Gràcies als models desenvolupats per l'equip de científics i enginyers del DPAC, a banda de conèixer-ne la posició i el moviment que fan, també estem podent determinar quines característiques físiques tenen aquestes estrelles: el seu tamany, la temperatura, l'edat... Com si els n'extraguéssim l'ADN, vaja. I no només això; la missió també ens està proporcionant informació d'estrelles d'altres galàxies i de milers d'asteroides del nostre sistema solar.
- Per què són importants aquests descobriments?
- L'objectiu és fer una mena de Google Maps de la Via Làctia, que ens servirà per conèixer com és i com es va originar el nostre entorn. Tenir un mapa tan precís de la nostra galàxia ens permetrà desenvolupar teories científiques inimaginables i validar-ne d'altres que fins ara no s'havien pogut donar per bones per falta de dades.
- N'han pogut validar alguna, ja?
- Sí. Hem pogut verificar que les estrelles poden patir contraccions i variar la seva brillantor. La precisió de Gaia ens ha permès observar aquestes pulsacions o terratrèmols estel·lars a partir de la variació de llum de l'estrella, cosa que fa que la part experimental quadri amb la teoria. Aquest és un resultat que va més enllà del que pretenia inicialment la missió i que en reafirma l'èxit a nivell científic.
- Abans ha dit que aquesta espècie de Google Maps de la Via Làctia ens serviria per conèixer el nostre entorn i el seu origen. A què es refereix?
- Vull dir que si coneixem com es mouen les estrelles, podrem veure on eren fa un cert temps (milions d'anys) i, per tant, esbrinar-ne el seu origen i evolució. I si esclarim l'origen de totes les estrelles, consegüentment descobrirem el de la Via Làctia.
- En un article publicat per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, l'investigador Luis Alberto Aguilar Chiu assegurava que el satèl·lit Gaia "pot medir angles tan petits com deu milionèsimes de segon d'arc". Ens ho pot traduir a un llenguatge més terrenal?
- El que vol dir és que som capaços de detectar estrelles amb una precisió equivalent a la d'observar, des de la Terra, l'ull d'una persona que estigui a la Lluna.
- Carai!
- I això no és tot: a aquesta mateixa persona que està a la Lluna, també li podem mesurar com li creix l'ungla.
- Perquè llavors diguin que les matemàtiques no serveixen per res...
- Les matemàtiques són una mica com els fonaments d'una casa. Ningú que vingui a veure el teu pis nou et dirà: "carai, quins fonaments més bonics!". Però el que està clar és que sense aquests fonaments, mai hauries pogut construir res amb cara i ulls.
- Un món sense matemàtiques és com una casa sense fonaments, doncs.
- Correcte. Tot, absolutament tot, passa per un raonament matemàtic. I l'observació de la Via Làctia no n'és una excepció. És més; està plagada de mètodes matemàtics! Primer, per determinar on rau la llum de l'observació del telescopi, i després per esbrinar la posició, el moviment, el color i tots els paràmetres de l'estrella que es pugui. En aquest sentit, cada paràmetre té el seu grup de científics encarregat de dissenyar un model matemàtic que sigui òptim, perquè com més i millors models matemàtics tinguem, més informació podrem extreure de les dades adquirides pel satèl·lit Gaia, en aquest cas.
- Què ha après de l'espai des que treballa en aquest projecte de l'ESA?
- A nivell físic i matemàtic, moltíssimes coses, com ara nous models i teories que desconeixia i que realment són fascinants. Però el que vull destacar per damunt de tot és com he après a relativitzar les coses. A mesura que vas observant més i més l'univers, vas adonant-te de la poca cosa que som. Coneixem milions d'estrelles de la nostra galàxia i sabem que hi ha milions de galàxies més, i nosaltres som simplement una minúcia dins d'un planeta que orbita entorn una d'aquestes d'estrelles.
- Hem avançat molt però seguim sense saber pràcticament res.
- És més: jo diria que com més coses sé de l'univers, més tinc la sensació que no en sé. Aquesta missió m'ha ensenyat, per una banda, que hi ha moltes coses que simplement no se saben, i per l'altra, a estar preparat perquè vingui una resposta que trenqui amb tot el que s'havia pressuposat anteriorment.
Ferran Torra Clotet (Manresa, 1993) és un dels vint investigadors catalans vinculats a la missió; una missió en què hi treballen més de quatre-cents científics i enginyers d'arreu d'Europa que, agrupats en el Data Processing and Analysis Consortium (DPAC), estan aportant un munt de dades fins ara desconegudes relacionades amb la Via Làctia. Torra lidera la part del projecte que s'encarrega d'identificar cada observació que fa el satèl·lit Gaia amb l'estrella corresponent. Amb un llenguatge proper i entenedor, conversem amb aquest manresà de naixement però calderí d'adopció sobre la seva feina i sobre la transcendència que poden tenir els nous descobriments científics.
- No sé si he acabat d'entendre el seu rol dintre de la missió...
- El que jo faig és desenvolupar i millorar algoritmes que vinculin les observacions de Gaia amb l'estrella que es correspon. Dit així pot semblar senzill, però no hem d'oblidar que les estrelles que tenim controlades (gairebé dos mil milions) no sempre estan estàtiques ni tenen la mateixa brillantor. Per tant, els mètodes que confeccionem han de ser prou eficients i precisos com per detectar quines observacions pertanyen a aquella estrella o aquella altra. I d'observacions, el satèl·lit Gaia ens n'ha proporcionat moltíssimes: més d'un bilió!
- És clar... El van llançar a l'espai el 2013. Ja farà nou anys!
- I és precisament perquè treballem amb tantes dades, que ens hem de valdre d'ordinadors de gran potència preparats per executar els algoritmes que produïm. En el nostre cas, comptem amb el supercomputador MareNostrum del Barcelona Supercomputing Center, un dels més potents del món. Però el que fem el meu equip i jo -que som quatre en total- és només una petita part de tot l'engranatge que ha possibilitat que a dia d'avui puguem parlar de la missió Gaia com un enorme èxit científic.
- Què és el que s'ha aconseguit amb aquest projecte, exactament?
- Ens està permetent descobrir moltes més estrelles de la Via Làctia de les que fins ara coneixíem. Gràcies als models desenvolupats per l'equip de científics i enginyers del DPAC, a banda de conèixer-ne la posició i el moviment que fan, també estem podent determinar quines característiques físiques tenen aquestes estrelles: el seu tamany, la temperatura, l'edat... Com si els n'extraguéssim l'ADN, vaja. I no només això; la missió també ens està proporcionant informació d'estrelles d'altres galàxies i de milers d'asteroides del nostre sistema solar.
- Per què són importants aquests descobriments?
- L'objectiu és fer una mena de Google Maps de la Via Làctia, que ens servirà per conèixer com és i com es va originar el nostre entorn. Tenir un mapa tan precís de la nostra galàxia ens permetrà desenvolupar teories científiques inimaginables i validar-ne d'altres que fins ara no s'havien pogut donar per bones per falta de dades.
- N'han pogut validar alguna, ja?
- Sí. Hem pogut verificar que les estrelles poden patir contraccions i variar la seva brillantor. La precisió de Gaia ens ha permès observar aquestes pulsacions o terratrèmols estel·lars a partir de la variació de llum de l'estrella, cosa que fa que la part experimental quadri amb la teoria. Aquest és un resultat que va més enllà del que pretenia inicialment la missió i que en reafirma l'èxit a nivell científic.
Foto de família del grup de científics i enginyers catalans participants de la missió Autor: Xènia Fuentes (UB)
- Abans ha dit que aquesta espècie de Google Maps de la Via Làctia ens serviria per conèixer el nostre entorn i el seu origen. A què es refereix?
- Vull dir que si coneixem com es mouen les estrelles, podrem veure on eren fa un cert temps (milions d'anys) i, per tant, esbrinar-ne el seu origen i evolució. I si esclarim l'origen de totes les estrelles, consegüentment descobrirem el de la Via Làctia.
- En un article publicat per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, l'investigador Luis Alberto Aguilar Chiu assegurava que el satèl·lit Gaia "pot medir angles tan petits com deu milionèsimes de segon d'arc". Ens ho pot traduir a un llenguatge més terrenal?
- El que vol dir és que som capaços de detectar estrelles amb una precisió equivalent a la d'observar, des de la Terra, l'ull d'una persona que estigui a la Lluna.
- Carai!
- I això no és tot: a aquesta mateixa persona que està a la Lluna, també li podem mesurar com li creix l'ungla.
- Perquè llavors diguin que les matemàtiques no serveixen per res...
- Les matemàtiques són una mica com els fonaments d'una casa. Ningú que vingui a veure el teu pis nou et dirà: "carai, quins fonaments més bonics!". Però el que està clar és que sense aquests fonaments, mai hauries pogut construir res amb cara i ulls.
- Un món sense matemàtiques és com una casa sense fonaments, doncs.
- Correcte. Tot, absolutament tot, passa per un raonament matemàtic. I l'observació de la Via Làctia no n'és una excepció. És més; està plagada de mètodes matemàtics! Primer, per determinar on rau la llum de l'observació del telescopi, i després per esbrinar la posició, el moviment, el color i tots els paràmetres de l'estrella que es pugui. En aquest sentit, cada paràmetre té el seu grup de científics encarregat de dissenyar un model matemàtic que sigui òptim, perquè com més i millors models matemàtics tinguem, més informació podrem extreure de les dades adquirides pel satèl·lit Gaia, en aquest cas.
- Què ha après de l'espai des que treballa en aquest projecte de l'ESA?
- A nivell físic i matemàtic, moltíssimes coses, com ara nous models i teories que desconeixia i que realment són fascinants. Però el que vull destacar per damunt de tot és com he après a relativitzar les coses. A mesura que vas observant més i més l'univers, vas adonant-te de la poca cosa que som. Coneixem milions d'estrelles de la nostra galàxia i sabem que hi ha milions de galàxies més, i nosaltres som simplement una minúcia dins d'un planeta que orbita entorn una d'aquestes d'estrelles.
- Hem avançat molt però seguim sense saber pràcticament res.
- És més: jo diria que com més coses sé de l'univers, més tinc la sensació que no en sé. Aquesta missió m'ha ensenyat, per una banda, que hi ha moltes coses que simplement no se saben, i per l'altra, a estar preparat perquè vingui una resposta que trenqui amb tot el que s'havia pressuposat anteriorment.