02
de setembre
del
2022
Actualitzat
el
05
de setembre
a la
13:30h
Els cinemes Bages Centre han viscut aquest divendres la presentació en exclusiva de la pel·lícula 42 segundos gràcies al CN Manresa. Aquesta particular estrena ha permès omplir una sala amb més de 150 espectadors, la majoria dels quals esportistes del propi club, des dels més xics als més adults, inclosos els olímpics Gaspar Ventura i Albert Canal.
42 segundos, protagonitzada per Jaime Lorente i Álvaro Cervantes, ens transporta a les olimpíades de Barcelona 92, en les que la medalla de plata de la selecció espanyola de waterpolo, amb el manresà Manel Estiarte com a capità, va tenir regust amarg, després d'una final que va necessitar tres pròrrogues per decidir-se a favor d'Itàlia.
L'argument, basat en la relació entre jugadors catalans i madrilenys, personalitzats en dos estils contraposats d'entendre el joc com els de Manel Estiarte i Pedro García Aguado, va més enllà de la competició purament esportiva i s'endinsa en les personalitats dels dos esportistes, marcades per experiències traumàtiques profundes.
Amb la humanització dels personatges, dels ídols, amanit amb l'indispensable Dragan Matutinovic, l'entrenador ogre, sinònim de disciplina i patiment, la pel·lícula s'endinsa en la part fosca de l'esport i en els detalls que van marcar aquella proesa, rematada quatre anys després amb l'or d'Atlanta 1996.
Amb la sala plena i les crispetes esgotades, Elisabet Ventura, secretària del club, ha dirigit unes paraules als assistents, fent esment a la grandesa del club, amb els seus olímpics en waterpolo, tres d'ells medalles d'or, Manel Estiarte, Jordi Payà i Carles Sanz. A la vegada també ha ressaltat l'orgull de pertànyer a un club amb l'historial del CN Manresa.
Gaspar Ventura ha expressat la seva alegria per l'èxit de la convocatòria, i ha ressaltat que el més important, tal com es pot comprovar en la pel·lícula, és fer equip. També ha recordat que el club fa 90 anys la propera temporada.
42 segundos, protagonitzada per Jaime Lorente i Álvaro Cervantes, ens transporta a les olimpíades de Barcelona 92, en les que la medalla de plata de la selecció espanyola de waterpolo, amb el manresà Manel Estiarte com a capità, va tenir regust amarg, després d'una final que va necessitar tres pròrrogues per decidir-se a favor d'Itàlia.
L'argument, basat en la relació entre jugadors catalans i madrilenys, personalitzats en dos estils contraposats d'entendre el joc com els de Manel Estiarte i Pedro García Aguado, va més enllà de la competició purament esportiva i s'endinsa en les personalitats dels dos esportistes, marcades per experiències traumàtiques profundes.
Amb la humanització dels personatges, dels ídols, amanit amb l'indispensable Dragan Matutinovic, l'entrenador ogre, sinònim de disciplina i patiment, la pel·lícula s'endinsa en la part fosca de l'esport i en els detalls que van marcar aquella proesa, rematada quatre anys després amb l'or d'Atlanta 1996.
Amb la sala plena i les crispetes esgotades, Elisabet Ventura, secretària del club, ha dirigit unes paraules als assistents, fent esment a la grandesa del club, amb els seus olímpics en waterpolo, tres d'ells medalles d'or, Manel Estiarte, Jordi Payà i Carles Sanz. A la vegada també ha ressaltat l'orgull de pertànyer a un club amb l'historial del CN Manresa.
Gaspar Ventura ha expressat la seva alegria per l'èxit de la convocatòria, i ha ressaltat que el més important, tal com es pot comprovar en la pel·lícula, és fer equip. També ha recordat que el club fa 90 anys la propera temporada.