Entrevista

«A nivell de posicions i polivalència, tindrem una plantilla més equilibrada que l'any passat»

Xevi Pujol, el director esportiu del Baxi Manresa, parla a NacióManresa sobre Jordi Serracanta, Pedro Martínez, els nous fitxatges, els objectius de l'entitat, i sobre el paper dels joves

Xevi Pujol a la tribuna del Nou Congost | Aina Font Torra
per Xavier Sucarrats, Manresa, Catalunya | 31 d'agost de 2022 a les 12:50 |
Xevi Pujol continuarà sent el director esportiu del Baxi Manresa fins el 2025 després de la seva renovació aquest estiu; una renovació molt celebrada per part de l'afició, sobretot per la corresponsabilitat que va tenir en la brillant temporada oferta el curs passat per l'equip de la capital del Bages. De fet, molta gent va repartir els mèrits de l'èxit entre els jugadors -que van oferir un gran rendiment-; el president del club Josep Sàez; l'entrenador Pedro Martínez, i el mateix Pujol.  

Ara, però, tots els esforços estan projectats a encarar la nova temporada, que arriba acompanyada de nombrosos canvis, començant pel relleu en la presidència del Baxi -que ara ostenta Jordi Serracanta- i continuant per la marxa de gran part dels jugadors estrella del curs passat. De tot plegat (del nou president, dels nous fitxatges, dels objectius del club i del paper dels joves dintre de l'entitat) en parlem amb Xevi Pujol en aquesta entrevista.


- Com han anat els primers contactes amb Jordi Serracanta?

- És una persona molt propera que s'està adaptant i està coneixent com funciona el dia a dia del club. A nivell esportiu, la seva entrada ha coincidit amb l'època de més moviment: intentar renovar jugadors, buscar-ne de nous per construir l'equip... Sigui com sigui, des del moment que va agafar les regnes de la presidència, a l'àrea esportiva ens ha deixat fer. De moment, doncs, les sensacions són molt bones.


- Són molt diferents els estils de Serracanta i Josep Sàez?

- Segur que seran diferents perquè cadascú actuarà i decidirà des de la seva manera de fer i de pensar. Crec que el tema està en la capacitat de veure on es troba el club, cap on ha d'anar i què necessita. I a partir d'aquí, no hi ha maneres de fer ni millors i ni pitjors. L'important és que el club no s'aturi i vagi avançant. Ara com ara, la inèrcia és bona.

- A banda de la presidència, un altre gran pal de paller és l'entrenador. Pedro Martínez és l'autèntic crack de l'equip?

- Ell dirà que no, però el que està clar és que el Pedro és un valor afegit molt gran pel Manresa. És un entrenador que té un coneixement, una experiència i una metodologia que marquen la diferència i fan que la gent vulgui ser entrenada per ell. És un luxe tenir-lo aquí, i que sigui durant quatre anys seguits consolida un projecte.

- Quan es vol incorporar un jugador a l'equip, a banda de vendre un projecte que durant els darrers anys ha estat estable, també s'argumenta que tindran el Pedro Martínez d'entrenador? 

- Quan parlem amb jugadors susceptibles de ser portats cap aquí, el que fem és transmetre una idea esportiva; no venem fum perquè això no funcionaria l'any següent. Intentem que aquesta idea esportiva pesi més que la compensació econòmica. En aquest sentit, dintre de la idea en qüestió, un dels noms propis principals és el del Pedro. Això és un gran revulsiu perquè, només per ell, molta gent ja té interès a venir.

- La renovació que va signar a principis de juliol és per a dos anys o és un 1+1?

- Són dos anys garantits.

- Hem parlat del president i l'entrenador. Ara toca centrar-nos en la tercera pota del trident, que és ni més ni menys que vostè mateix. El fet d'haver renovat fins l'any 2025 li dona estabilitat per poder treballar més tranquil? 

- Sí. I de portes enfora ajuda a visualitzar el projecte tant a mitjà com a llarg termini. A nivell personal, és una satisfacció que el club aposti d'aquesta manera per mi. Estic molt content.

- Sempre va tenir clar que es quedaria o en algun moment va perillar la seva continuïtat al Baxi?

- De possibilitats de marxar n'hi va haver, però estic convençut que aquí és el lloc ideal per seguir creixent. Els passos que estem fent crec que són els adequats; el club es troba en una inèrcia molt positiva i està molt viu. Durant l'estiu no hi ha hagut ni un moment en què dubtés de si quedar-me o no.

- Després d'una temporada com la passada, creu que l'afició i el personal del club serà més exigent amb vostè?

- L'afició no sé què espera. I precisament com que no ho sé, no em posaré a patir per això; jo el que vull és que les coses funcionin. A nivell intern, estic pràcticament convençut que no se m'exigirà més. La resta de membres del club ja saben quines són les dificultats del dia a dia i quin és el context en el qual ens trobem: som molt competitius, sí, però tenim uns recursos molt limitats. 

- Certament, el Manresa cada any ha de canviar la meitat de la plantilla o fins i tot més...

- Sí. Penso que és llei de vida que el Manresa hagi de fer una sèrie d'apostes amb jugadors que ja són a Europa jugant a un cert nivell. En aquest sentit, la nostra feina rau en consolidar-nos com un dels clubs que porti aquests jugadors amb potencial al nivell més alt. A partir d'aquí, si funcionen, segurament hi haurà entitats amb una estructura econòmica i esportiva més forta que els voldrà fixar. És així; forma part del procés. I de fet també ho busquem, perquè l'alternativa seria bastant pitjor. 

- Com valora la plantilla que ha quedat?

- Positivament. És equilibrada i penso que pot donar allò que volem fer. Ara estem en un moment de pretemporada; de coneixença. Rebem molta informació individual i col·lectiva. Malauradament, no podem treballar amb les condicions que voldríem perquè no tindrem la plantilla al complert fins d'aquí força dies.

- La temporada passada, quan hi va haver la lesió de l'Ismael Bako, Pedro Martínez va dir que la plantilla no era prou equilibrada i ho va assumir en primera persona. Estarà més compensada, aquest any?

- A nivell de posicions i polivalència, tindrem una plantilla més equilibrada que l'any passat. És una cosa que intentem controlar però que no sempre s'aconsegueix. Hem d'intentar fer el millor equip possible amb una sèrie de jugadors que creiem que poden sortir bé. Però potser aquest jugador que t'agrada no acaba aportant tot allò que voldries. 

- Sovint, els mitjans tenim la mania de parlar del nou Moneke, del nou Francisco o del nou Bako. Creu que ho hauríem de deixar de fer?

- No hi entro. Nosaltres no hem intentat substituir ningú. Hem procurat fer un equip nou sense pensar en els que han marxat, sinó en els que es quedaven. Aquestes etiquetes les deixo per vosaltres.

- Deu ser inevitable pensar que quan un jugador té un bon rendiment, la temporada següent ja no hi serà. En aquest sentit, quan això passa, engeguen immediatament la maquinària per fitxar algú nou encara que la temporada no s'hagi acabat?

- Durant la competició pots mostrar un interès. Però en el nostre cas és difícil que alguna cosa vagi a més, a no ser que sigui un projecte de jugador com va ser fa un estiu l'Elias Valtonen. Estava a la segona divisió alemanya i l'interès va ser mutu; ja no va voler esperar per veure què passava a l'estiu perquè la nostra opció ja els hi encaixava. El més normal és que preguntis per jugadors que ho estant fent molt bé, però igual que ho fas tu, també ho fan altres clubs. Llavors, el que fan ells és rastrejar el mercat i veure quin interès és real i quin és fum.
 

Xevi Pujol, director esportiu del Baxi Manresa. Foto: Aina Font Torra


- Dos dels fitxatges, Giordano Bortolani i Jerrick Harding, van jugar la passada edició de la Basketball Champions League. És un bon mercat on fitxar jugadors?

- És molt interessant perquè t'ajuda a posar el jugador en un context que controles. Per a mi és difícil extrapolar la lliga txeca. Com la comparo? Veure'ls en una competició que tu jugues et facilita una mica el punt de vista sobre si un jugador pot encaixar més o menys. 

- A la pàgina de la lliga ACB, Sylvain Francisco encara apareix com a membre de la plantilla. Quina és la seva situació contractual? Es pot somiar en mantenir-lo dins l'equip?

- El Sylvain no formarà part de la plantilla. És un jugador que tenia una opció de seguir aquí però el club no ho pot assumir i ell tampoc té interès a quedar-s'hi. Tenim un acord que quan tingui equip, pagarà la clàusula i marxarà. 

- El Manresa és un dels clubs amb menys pressupost de la competició, però té un deute ben estructurat: hi ha ingressos per les clàusules que han pagat alguns jugadors i també tenen el premi aconseguit a la Champions. Això es traduirà en un augment de pressupost a la plantilla?

- Hi ha hagut un petit augment. El club és conscient que per ser competitius i seguir amb aquesta inèrcia, s'havia de fer una mica d'esforç, però sense tornar-nos bojos.

- I marge per cobrir contingències en forma de lesions, en tenen?

- Sí. Al final són coses que poden passar i s'ha de veure en quin context, en quins terminis de recuperació, en quin rol… El club sempre està pendent per si ha de fer un esforç. 

- L'objectiu que es marquen per aquest any és la permanència o, vista la trajectòria de les darreres temporades, són una mica més ambiciosos?

- Ambiciosos ho som perquè el dia a dia és exigent i volem ser competitius. El nostre objectiu és competir. I per aconseguir això ens calen dues coses: fer moltes coses bé i que altres clubs no les facin tan bé. Si  tots ho féssim bé o molt bé, nosaltres, per pressupost, estaríem a la zona baixa. 

- Contemplen, però, tornar ser al play-off, a la Copa o la Final Four?

- No les pensem perquè són molt difícils. De fet, ni les pensem, ni les parlem, ni les imaginem. Igual que la temporada passada. Al principi, va ser complicat perquè vam fitxar vuit jugadors; enguany n'hem fitxat sis. Tots venen amb les seves característiques i amb la seva manera de fer. Els hem d'ensenyar a jugar diferent i a tenir uns altres hàbits. I això porta temps. 

- Encara se li apareixen les imatges de la final de la Basketball Champions League a Bilbao? Havia viscut mai com a membre del Manresa un escenari tan bèstia?

- No hauria imaginat mai que podria passar.


- Parlem del paper dels joves. Fa força anys, l'onzè i dotzè jugadors eren joves vinculats o júniors que quan el partit estava decidit, jugaven els minuts de les escombraries. Ara ja no passa ni això. Com és que han perdut tant protagonisme?

- Perquè el bàsquet ha canviat. Hi ha molts partits, i molts equips juguen doble competició. La lliga ACB és cada cop més exigent en tots els aspectes. Sobretot a nivell físic. És difícil trobar jugadors joves que tinguin aquest nivell físic, mental i tècnic que els faci ser competitius a aquestes edats. A les plantilles hi ha més jugadors perquè hi ha més lesions i es juga amb més contacte. El Manresa, durant els darrers anys, ha fet una cosa que està molt bé, que és apostar per jugadors joves que encara no tenen els 18 anys: Guillem Jou, Yankuba Sima, Dani Garcia... Vam apostar per ells quan vam detectar que ja tenien un moment maduratiu. I aquesta és una mica la realitat: apostar pel jugador jove també és que deixi de ser el cinquè aler per ser el quart.

- En aquests moments, Toni Naspler, Musa Sagnia i Ondrej Hustak estan fent la pretemporada, i Marc Peñarroya s'està recuperant d'una operació. Saben ja on jugaran?

- Encara no. De moment, ens estan ajudant en la pretemporada. Hem de veure, amb els seus representants i amb ells mateixos, cap on poden anar. 

- Serà en una categoria superior a la que van jugar la temporada passada?

- Ja es veurà. El tema és trobar un lloc on puguin tenir un rol concret i es cregui en ells. Ens ho estem mirant, però el mercat LEB és complicat. A veure quines opcions surten i si en podem acabar trobant una de bona.

 

Participació