29
d'agost
del
2022
Actualitzat
el
30
d'agost
a les
7:28h
Havia de començar a dos quarts de dotze de la nit, i com que la majoria de concerts de la Festa Major de Manresa d'enguany estan arrencant sota l'horari previst, la gent no se la va voler jugar i va arribar força estona abans a la plaça Sant Domènec, l'indret escollit perquè Pedro Da Costa oferís el segon concert de la seva carrera en solitari, que -recordem- va estrenar-se el 23 de juliol a Sant Fruitós de Bages amb gran fervor. Famílies senceres, colles d'adolescents i joves, parelles d'edats ben diverses (sí, absolutament tots els grups generacionals hi estaven representats) van coincidir en un mateix espai per veure en directe aquest semifinalista del concurs d'èxit Eufòria, emès durant els mesos de març, abril, maig i juny per TV3.
Les ganes de tornar a sentir cantar el que el jurat del programa va qualificar com un dels concursants amb més capacitat per transmetre emocions a través de les cançons, van haver-se d'esperar gairebé tres quarts d'hora per saciar-se. I és que no va ser fins les dotze tocades que Da Costa va començar a entonar el primer tema de la nit. Les cares llargues per la demora van transformar-se, de cop, en expressions d'entusiasme. I els comentaris en veu baixa, en crits de "Pedro, Pedro!". L'espectacle havia començat.
"Estem molt contents de ser avui aquí; serà un concert amb moltes sorpreses", va avançar el protagonista de la nit després d'interpretar Dynamite, un dels èxits que ja va corejar durant el seu pas per Eufòria i que també va comptar amb ballarins que l'acompanyaven. I és que si per alguna cosa es va caracteritzar el recital del santfruitosenc a Manresa, va ser per la posada en escena, que tenia moltes similituds al format del concurs televisiu en qüestió.
En aquest sentit, en més d'una ocasió semblava que Da Costa tingués davant un jurat a qui meravellar en totes les disciplines artístiques, més que no pas un públic a qui interpel·lar. Val a dir que a mesura que la nit transcorria, el vincle artista-assistents va anar-se estrenyent. Hi van ajudar, també, les incursions que altres concursants del programa van anar fent al llarg del recital: Triquell, Mariona Escoda i Chung Mank van aparèixer a la Sant Domènec per interpretar, respectivament, Under Pressure, de David Bowie i Queen; Save your tears, de The Weekend, i Escriurem, de Miki Núñez.
El concert va acabar amb una llarga ovació per part del públic i un agraïment etern de Da Costa cap a totes les seves seguidores i seguidors i també cap al programa que l'ha catapultat a la fama; un programa que l'ha reconciliat amb la música i que, ell mateix ja ho ha dit en més d'una ocasió, li ha canviat la vida.
Les ganes de tornar a sentir cantar el que el jurat del programa va qualificar com un dels concursants amb més capacitat per transmetre emocions a través de les cançons, van haver-se d'esperar gairebé tres quarts d'hora per saciar-se. I és que no va ser fins les dotze tocades que Da Costa va començar a entonar el primer tema de la nit. Les cares llargues per la demora van transformar-se, de cop, en expressions d'entusiasme. I els comentaris en veu baixa, en crits de "Pedro, Pedro!". L'espectacle havia començat.
"Estem molt contents de ser avui aquí; serà un concert amb moltes sorpreses", va avançar el protagonista de la nit després d'interpretar Dynamite, un dels èxits que ja va corejar durant el seu pas per Eufòria i que també va comptar amb ballarins que l'acompanyaven. I és que si per alguna cosa es va caracteritzar el recital del santfruitosenc a Manresa, va ser per la posada en escena, que tenia moltes similituds al format del concurs televisiu en qüestió.
En aquest sentit, en més d'una ocasió semblava que Da Costa tingués davant un jurat a qui meravellar en totes les disciplines artístiques, més que no pas un públic a qui interpel·lar. Val a dir que a mesura que la nit transcorria, el vincle artista-assistents va anar-se estrenyent. Hi van ajudar, també, les incursions que altres concursants del programa van anar fent al llarg del recital: Triquell, Mariona Escoda i Chung Mank van aparèixer a la Sant Domènec per interpretar, respectivament, Under Pressure, de David Bowie i Queen; Save your tears, de The Weekend, i Escriurem, de Miki Núñez.
El concert va acabar amb una llarga ovació per part del públic i un agraïment etern de Da Costa cap a totes les seves seguidores i seguidors i també cap al programa que l'ha catapultat a la fama; un programa que l'ha reconciliat amb la música i que, ell mateix ja ho ha dit en més d'una ocasió, li ha canviat la vida.