L'Oreneta d'Or torna a la plaça Major i referma la fidelitat manresana a la cultura popular

Després de dos anys a mig gas a causa de les restriccions de la pandèmia, els membres del Casal Cultural Dansaires Manresans han pogut tornar a celebrar l'Oreneta d'Or en el seu format original i al lloc de sempre, la plaça Major, l'emplaçament estrella dels actes de cultura popular que tenen lloc durant la Festa Major de la capital del Bages. Tant el 2020 com el 2021, aquesta mostra de danses i música d'arrel que enguany arribava a la trenta-setena edició, va haver-se de dur a terme a la Porxada, una plaça més petita i recollida que permetia a l'organització controlar que tothom complís amb les mesures de seguretat imposades per no propagar el coronavirus. Així mateix, durant els dos darrers anys, l'Oreneta d'Or tampoc va comptar amb la participació de cap grup de folklore forà, un dels ingredients estrella d'aquest esdeveniment que ja s'ha convertit en un indispensable de Festa Major.  

Aquest dissabte a la nit, però, tot va tornar a la normalitat: a les onze tocades, pels altaveus de la plaça es va sentir la mítica veu de la conductora de l'acte que, situada discretament en un dels extrems de l'escenari, aplaudia la represa total de la festivitat manresana per excel·lència i la celebració amb tots els ets i uts de l'Oreneta d'Or; una Oreneta d'Or que enguany tenia com a entitat convidada un conjunt folklòric que no era ni la primera ni la segona vegada que visitava la ciutat. Es tracta del Grupo de Danzas Caño Gordo de Tarancón, provinent de Cuenca, que ja havia estat present en la mostra manresana en tres ocasions. Format per prop de quaranta persones (entre cos de ball, músics i cantants), el grup manxec té la missió principal de mantenir viu el folklore taranconès, "sensiblement diferent al de la resta de Castella-la Manxa perquè gaudeix de peces úniques i danses originals com La puntita y el tacón", declaraven els seus mateixos membres. 
 
Un públic fidel a les tradicions
Tot i l'hora en què es va celebrar (una mica més tard de les onze de la nit) i la resta de propostes simultànies que s'estaven duent a terme (ball de Festa Major al Passeig; swing a Crist Rei, i els concerts d'Els Catarres (als Dolors), The Txandals (a Sant Domènec), i Jazzwoman (a la Puigmercadal), l'Oreneta d'Or va aconseguir omplir de públic pràcticament les quatre-centes cadires que l'Ajuntament havia col·locat per a l'ocasió. Tal com ha pogut comprovar NacióManresa, la majoria de gent que hi havia, acostuma a assistir amb assiduïtat a les propostes de cultura popular i tradicional que se celebren a la ciutat. La gran majoria celebrava que la 37a edició de la mostra d'arrel impulsada pel Casal Cultural Dansaires Manresans hagués tornat a la normalitat: "és un acte que no ens perdem mai, i a la plaça Major llueix molt més que a la Porxada", confessava un grup de persones a aquest diari. 

Actuacions llargament aplaudides
Com ja és habitual, l'Oreneta d'Or va dividir-se en dues parts, estructuralment molt semblants entre elles: vint minuts de danses a càrrec del grup local i vint minuts més de la mà de la formació convidada. En el cas dels ballarins amfitrions, un total de vint-i-un, van delectar els assistents amb la sardana Dansaires Manresans, una dansa amb música del mític compositor Francesc Juanola Reixach que, en paraules de la seva coreògrafa, Alba Soldevila Sala, "vol reflectir els orígens i l'evolució de l'entitat" al llarg dels seus 75 anys d'existència. També van aprofitar l'acte per reestrenar les aplaudides Suite de muntanya, de Sardana lliure i de Galop grec, aquesta darrera ideada pel ja traspassat coreògraf manresà Joan Burés Vidal, que va agrupar una sèrie de músiques típicament mediterrànies i les va transformar en passos àgils i vistosos. 
 
La segona part va destacar per la magnífica interpretació de Sons d'un mar, el quadre mariner que els dansaires manresans van presentar en primícia durant l'edició de l'any passat de l'Oreneta d'Or i que aquest any van escenificar amb una solidesa i execució dignes d'esment. Sons d'un mar és un recull de cançons entonades pel grup d'havaneres Les Anxovetes que té com a missió principal transportar l'espectador a la platja, davant del mar. Coreografiat per Núria Hontecillas Corral, aquest quadre pretén ser "un viatge cap als records i cap als paisatges sonors que marquen la nostra essència al voltant del mar; un mar que uneix persones, històries i vivències", relataven des de l'entitat. 

Després de pràcticament dues hores de música i danses d'arrel, l'Oreneta d'Or es va acomiadar amb una llarga ovació per part d'un públic fidel a les tradicions i la cultura popular que agraïa que entitats com el Casal Cultural Dansaires Manresans impulsés intercanvis amb altres grups de la Península Ibèrica per no deixar morir allò que ens precedeix i que ens fa ser qui som.