26
d'agost
del
2022
Actualitzat
a les
18:10h
"Jo ja tinc 69 anys. Ara he de tornar a plantar cinc-cents presseguers? Perquè? Vaig tenir un primer moment que les ganes eren d'engegar-ho tot, de deixar-ho estar". Aquest era el sentiment inicial de l'Enric Casasayas, el pagès que junt amb la seva família és al capdavant de Les Arnaules, a Viladordis, a Manresa. Una família ben coneguda i estimada pels seus productes d'horta, i que el dilluns 18 de juliol va veure com les flames d'un incendi forestal passaven per sobre la seva finca.
Un mes després el rastre de l'incendi és ben visible en el paisatge, però no en els ànims de la família Casasayas, que segueix treballant com sempre i servint les seves verdures amb un somriure franc a la cara . "Van venir la meva filla, que m'animava a continuar", afirma Casasayas, que després d'uns primers quinze dies de desànim ha recuperat l'esperit emprenedor i ja veu amb il·lusió noves possibilitats, noves oportunitats.
L'activitat comercial de Les Arnaules pràcticament no es va aturar. Després d'uns moments inicials de dubtes, la família va veure clar que havien de mantenir el ritme i aquella mateixa setmana de mitjans de juliol ja muntaven la parada habitual al mercat dels dimecres, a la plaça de les Oques de Manresa, l divendres, al mercat de la Mion, i el dissabte a la plaça Major, també a Manresa.
També tenen oberta una botiga a la mateixa finca, que obren entre setmana, entre les sis i les vuit del vespre. Aquests dies costa trobar-hi aparcament. A la porta de la botiga, hi ha cua de clients esperant. Pel que diuen, ha estat una constant aquest mes d'agost.
Balanç de danys
La venda de verdures pot continuar el seu ritme habitual, en ple apogeu de la temporada d'estiu, perquè el foc va afectar poc aquesta part, l'activitat d'horta. Es va cremar un hivernacle on hi havia maduixeres en cultiu hidropònic, i es va perdre tot un bancal de síndries i melons, que van cremar perquè tenien una coberta de palla que els havia de protegir. També s'ha perdut una feixa amb mongetes del ganxet, que tot just començaven a créixer.
La finca, però, és molt gran, i a més d'una gran extensió de bosc també acull altres activitats complementàries. L'incendi ha afectat més d'un 40% de la finca, en major o menor mesura.
Les pèrdues més doloroses, explica l'Enric Casasayas, són aquelles que "no es poden reemplaçar fàcilment. L'hivernacle que s'ha cremat, si tens els diners, en dos mesos el pots tornar a tenir operatiu, però els presseguers i les oliveres trigaran anys a refer-se. Alguns rebrotaran, d'altres s'hauran de plantar de nou, però en tot cas serà una recuperació lenta".
La valoració econòmica de les pèrdues que han patit encara s'està fent. Estan treballant amb els pèrits de la companyia asseguradora, que ja han fet una visita minuciosa a la finca. La diversitat de les activitats econòmiques que s'hi fan complica aquesta feina, així com el fet que moltes de les instal·lacions se les havien fet ells mateixos, al llarg dels anys, i per tant no estan documentades amb factures. "Fa 50 anys que vam comprar aquesta finca. Cada any hi hem anat fent millores. Cada any".
Acompanyant Casasayas en una passejada per la finca, va mostrant les pèrdues que han anat inventariant. Portades d'aigua per abeurar el bestiar, equips de reg per al goteig, més de tres mil metres de tub de microaspersió, tot cremat. Un remolc de tractor, valles, canonades de reg, un altre remolc per escampar fems, una cinta transportadora…
Han perdut també les canyes que tenien preparades per al cultiu de les mongetes del ganxet que s'han de sembrar ara a finals d'estiu. "Allà hi havia una pila en què hi havia sis mil canyes, i aquí una altra en què n'hi havia quatre mil. Tot cremat", explica.
Dintre del que cap, també reconeixen que han estat de sort. A prop de la casa, per exemple, hi tenen dos coberts per les ovelles que mena el seu cosí. Un cobert per guardar-hi el menjar, l'altre per al bestiar. En aquest cas, pel que fa al cobert del menjar, amb palla i farratge, es va cremar tot. S'haurà de refer el cobert i comprar el menjar. El cobert del bestiar, en canvi, tot i estar just al costat, es va salvar, i a les ovelles no els va passar res.
La incertesa de la zona catrastròfica
Les zones afectades pels incendis del Pont de Vilomara i el de les Arnaules, a Manresa, han estat incloses en el decret que ha preparat aquesta setmana el govern de Pedro Sánchez. Què significarà per Les Arnaules aquesta declaració de zona catastròfica?
Per refer-se de les pèrdues s'estava treballant en dues vies. Per la banda de la companyia asseguradora, que havia de cobrir els danys patits per tot el que estava inclòs en la pòlissa contractada, principalment la maquinària i les instal·lacions. Per una altra banda, per les pèrdues no cobertes per l'assegurança (els fruiters i les oliveres, així com del bosc) estan estudiant la possibilitat de reclamar a l'empresa propietària de la torre elèctrica que va causar l'electrocució d'un au i va originar l'incendi.
De moment, a manca de concreció de com els pot afectar aquesta mesura, el que fa és afegir incertesa al procés de recuperació. Casasayas creu que pot dificultar el cobrament per part de l'assegurança. "Per mi serà més un problema que una solució", es lamenta.
Perquè se'ls ha inclòs en aquest decret? Ni ells no han demanat ser-hi inclosos, ni ningú se'ls ha adreçat demanant la seva opinió. Segons Casasayas, que ha tingut una breu conversa telefònica amb l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, "des de l'Ajuntament tampoc s'ha demanat res en aquest sentit".
Els presseguers, secs
El Bages no destaca precisament per ser terra de fruita dolça, però Casasayas parla dels seus fruiters com la "cirereta del pastís", un producte molt apreciat pels seus clients i que quan n'és temporada els permet d'arrodonir la seva oferta habitual d'hortalisses.
A la finca tenen alguna pomera, uns quants cirerers, i sobretot, presseguers. El seu cultiu ocupa les feixes que queden a mitja alçada, entre la part baixa de la finca on tenen l'horta i la part alta on hi ha la casa.
Aquestes feixes de fruiters han quedat completament afectades pel foc, i la pèrdua dels arbres és pràcticament total. Resseguint amb Casasayas aquesta zona, es pot observar que els arbres no estan cremats, però estan completament secs. És a dir, les flames no hi van arribar, a la majoria d'arbres, però a conseqüència del foc s'han eixut, afectats per les altes temperatures a què es va arribar. La instal·lació de rec per degoteig també està tota malmesa.
"Els presseguers els hauré de replantar. 500 presseguers. Cada any en plantàvem. El primer any sí que en vam plantar 100 o 150, i després n'anàvem plantant, triant els que més ens agradaven. N'hi ha uns de varietats velles que ja teníem nosaltres, de fa 50 anys, també unes varietats que tenia el Vicenç de Vallhonesta, uns préssecs molt bons, blancs, primerencs. Això no sé on ho trobaré, ara", es lamenta.
"El préssec que collíem nosaltres aquí és completament diferent del que hi ha a les tendes. Per això el veníem. Perquè ens els prenien dels dits. A Lleida no poden collir el préssec madur, al punt, com el podem collir nosaltres aquí". Per poder oferir un préssec en el seu punt òptim, afegeix, s'ha de de collir madur i fer-lo arribar al client amb el mínim de temps possible.
Un mes després el rastre de l'incendi és ben visible en el paisatge, però no en els ànims de la família Casasayas, que segueix treballant com sempre i servint les seves verdures amb un somriure franc a la cara . "Van venir la meva filla, que m'animava a continuar", afirma Casasayas, que després d'uns primers quinze dies de desànim ha recuperat l'esperit emprenedor i ja veu amb il·lusió noves possibilitats, noves oportunitats.
L'activitat comercial de Les Arnaules pràcticament no es va aturar. Després d'uns moments inicials de dubtes, la família va veure clar que havien de mantenir el ritme i aquella mateixa setmana de mitjans de juliol ja muntaven la parada habitual al mercat dels dimecres, a la plaça de les Oques de Manresa, l divendres, al mercat de la Mion, i el dissabte a la plaça Major, també a Manresa.
També tenen oberta una botiga a la mateixa finca, que obren entre setmana, entre les sis i les vuit del vespre. Aquests dies costa trobar-hi aparcament. A la porta de la botiga, hi ha cua de clients esperant. Pel que diuen, ha estat una constant aquest mes d'agost.
Balanç de danys
La venda de verdures pot continuar el seu ritme habitual, en ple apogeu de la temporada d'estiu, perquè el foc va afectar poc aquesta part, l'activitat d'horta. Es va cremar un hivernacle on hi havia maduixeres en cultiu hidropònic, i es va perdre tot un bancal de síndries i melons, que van cremar perquè tenien una coberta de palla que els havia de protegir. També s'ha perdut una feixa amb mongetes del ganxet, que tot just començaven a créixer.
La finca, però, és molt gran, i a més d'una gran extensió de bosc també acull altres activitats complementàries. L'incendi ha afectat més d'un 40% de la finca, en major o menor mesura.
Les pèrdues més doloroses, explica l'Enric Casasayas, són aquelles que "no es poden reemplaçar fàcilment. L'hivernacle que s'ha cremat, si tens els diners, en dos mesos el pots tornar a tenir operatiu, però els presseguers i les oliveres trigaran anys a refer-se. Alguns rebrotaran, d'altres s'hauran de plantar de nou, però en tot cas serà una recuperació lenta".
La valoració econòmica de les pèrdues que han patit encara s'està fent. Estan treballant amb els pèrits de la companyia asseguradora, que ja han fet una visita minuciosa a la finca. La diversitat de les activitats econòmiques que s'hi fan complica aquesta feina, així com el fet que moltes de les instal·lacions se les havien fet ells mateixos, al llarg dels anys, i per tant no estan documentades amb factures. "Fa 50 anys que vam comprar aquesta finca. Cada any hi hem anat fent millores. Cada any".
Acompanyant Casasayas en una passejada per la finca, va mostrant les pèrdues que han anat inventariant. Portades d'aigua per abeurar el bestiar, equips de reg per al goteig, més de tres mil metres de tub de microaspersió, tot cremat. Un remolc de tractor, valles, canonades de reg, un altre remolc per escampar fems, una cinta transportadora…
Han perdut també les canyes que tenien preparades per al cultiu de les mongetes del ganxet que s'han de sembrar ara a finals d'estiu. "Allà hi havia una pila en què hi havia sis mil canyes, i aquí una altra en què n'hi havia quatre mil. Tot cremat", explica.
Dintre del que cap, també reconeixen que han estat de sort. A prop de la casa, per exemple, hi tenen dos coberts per les ovelles que mena el seu cosí. Un cobert per guardar-hi el menjar, l'altre per al bestiar. En aquest cas, pel que fa al cobert del menjar, amb palla i farratge, es va cremar tot. S'haurà de refer el cobert i comprar el menjar. El cobert del bestiar, en canvi, tot i estar just al costat, es va salvar, i a les ovelles no els va passar res.
Estructures destrossades pel foc a la finca de les Arnaules, el 18 de juliol. Foto: Cedida
La incertesa de la zona catrastròfica
Les zones afectades pels incendis del Pont de Vilomara i el de les Arnaules, a Manresa, han estat incloses en el decret que ha preparat aquesta setmana el govern de Pedro Sánchez. Què significarà per Les Arnaules aquesta declaració de zona catastròfica?
Per refer-se de les pèrdues s'estava treballant en dues vies. Per la banda de la companyia asseguradora, que havia de cobrir els danys patits per tot el que estava inclòs en la pòlissa contractada, principalment la maquinària i les instal·lacions. Per una altra banda, per les pèrdues no cobertes per l'assegurança (els fruiters i les oliveres, així com del bosc) estan estudiant la possibilitat de reclamar a l'empresa propietària de la torre elèctrica que va causar l'electrocució d'un au i va originar l'incendi.
De moment, a manca de concreció de com els pot afectar aquesta mesura, el que fa és afegir incertesa al procés de recuperació. Casasayas creu que pot dificultar el cobrament per part de l'assegurança. "Per mi serà més un problema que una solució", es lamenta.
Perquè se'ls ha inclòs en aquest decret? Ni ells no han demanat ser-hi inclosos, ni ningú se'ls ha adreçat demanant la seva opinió. Segons Casasayas, que ha tingut una breu conversa telefònica amb l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, "des de l'Ajuntament tampoc s'ha demanat res en aquest sentit".
Els presseguers, secs
El Bages no destaca precisament per ser terra de fruita dolça, però Casasayas parla dels seus fruiters com la "cirereta del pastís", un producte molt apreciat pels seus clients i que quan n'és temporada els permet d'arrodonir la seva oferta habitual d'hortalisses.
A la finca tenen alguna pomera, uns quants cirerers, i sobretot, presseguers. El seu cultiu ocupa les feixes que queden a mitja alçada, entre la part baixa de la finca on tenen l'horta i la part alta on hi ha la casa.
Aquestes feixes de fruiters han quedat completament afectades pel foc, i la pèrdua dels arbres és pràcticament total. Resseguint amb Casasayas aquesta zona, es pot observar que els arbres no estan cremats, però estan completament secs. És a dir, les flames no hi van arribar, a la majoria d'arbres, però a conseqüència del foc s'han eixut, afectats per les altes temperatures a què es va arribar. La instal·lació de rec per degoteig també està tota malmesa.
"Els presseguers els hauré de replantar. 500 presseguers. Cada any en plantàvem. El primer any sí que en vam plantar 100 o 150, i després n'anàvem plantant, triant els que més ens agradaven. N'hi ha uns de varietats velles que ja teníem nosaltres, de fa 50 anys, també unes varietats que tenia el Vicenç de Vallhonesta, uns préssecs molt bons, blancs, primerencs. Això no sé on ho trobaré, ara", es lamenta.
"El préssec que collíem nosaltres aquí és completament diferent del que hi ha a les tendes. Per això el veníem. Perquè ens els prenien dels dits. A Lleida no poden collir el préssec madur, al punt, com el podem collir nosaltres aquí". Per poder oferir un préssec en el seu punt òptim, afegeix, s'ha de de collir madur i fer-lo arribar al client amb el mínim de temps possible.