Entrevista

«Tinc ganes d'ensenyar aquest Pedro més atrevit i mogut que porto a dins»

Parlem amb l'artista de Sant Fruitós que va aconseguir esdevenir finalista del concurs musical "Eufòria" i que aquest diumenge a la nit actuarà a Manresa en el marc de la Festa Major

Pedro Da Costa va ser un dels semifinalistes de la primera edició d'«Eufòria» | AFT
per Aina Font Torra, Manresa, Catalunya | 26 d'agost de 2022 a les 14:20 |
Des del febrer d'aquest any que Pedro Da Costa Ramos està vivint en una espècie de núvol que ni en el millor dels seus somnis hagués imaginat que podia existir. En només deu mesos, aquest brasiler de naixement però bagenc d'adopció va passar de planejar un 2022 d'estudis superiors i feina d'electricista, a trobar-se immers en un dels fenòmens televisius de TV3 dels darrers anys, Eufòria. Aquest talent show musical que ha aconseguit reunir famílies senceres davant de la pantalla durant disset divendres seguits no només va fer d'altaveu de les qualitats vocals de Da Costa sinó que el va convertir en un dels sis semifinalistes del programa.

Amb la discreció i la sensibilitat que el caracteritzen, el jove de 25 anys va posar-se a la butxaca un públic (i un jurat!) que va quedar admirat de la seva història vital de superació així com de les seves dots interpretatives a l'hora de cantar. Aquest diumenge, 28 d'agost, actuarà a la plaça Sant Domènec de Manresa (23:30) en el marc dels actes de Festa Major. En té ganes? Està nerviós? Quines cançons corejarà? Hi haurà alguna sorpresa? Té previst treure material propi? Ho descobrim tot seguit!

- Tot a punt per diumenge?

- Pràcticament. Aquests dies estem assajant força i polint els últims detalls. Vull que tot surti perfecte; la gent s'ho mereix!

- Quin serà el repertori?

- Serà un concert de versions, amb cançons que ja vaig cantar durant el programa -com Dynamite, Falling o Tudo Bem- i temes que, a part que m'agraden especialment, són molt adequats per tocar en una festa major.

- Per exemple?

- Uptown Funk, de Bruno Mars; Podría ser peor, de La Casa Azul, o Don't stop me now, de Queen. El que volem és que la gent conegui les cançons i les pugui cantar i ballar, tingui l'edat que tingui i vingui d'on vingui.

- Hi ha prevista alguna col·laboració sorpresa?

- Sí, però no diré res més!

- Segueix tenint relació amb la resta de concursants?

- Per xarxes socials sí, molta. Veure'ns és més complicat, ara mateix. Ens és difícil coincidir físicament perquè cadascú està molt centrat treballant en com vol enfocar la seva carrera musical.

- Com ho porta, vostè?

- Jo, comparat amb altres companys, estic molt a les beceroles.

- Què vol dir?

- Eufòria va reconciliar-me amb la música després d'estar gairebé quatre anys sense cantar. Amb això vull dir que no tinc temes guardats en un calaix ni cançons pròpies enregistrades, encara que sigui casolanament. Parteixo de zero completament. I ara el que em toca és compondre, compondre i compondre.

- Diu que l'hi toca, però l'hi ve de gust?

- Molt! Crear m'encanta, especialment en l'àmbit musical. Quan dic que em toca és perquè és ara que estic a l'ull de l'huracà; és ara quan he d'aprofitar per donar a conèixer qui soc i què faig més enllà del programa. Aconseguir visibilitat és molt difícil, i ara que la tinc, he de lluitar per mantenir-la. Com? Traient coses noves.
 

L'artista santfruitosenc actuarà diumenge a la plaça Sant Domènec de Manresa Foto: AFT


- Ha establert alguna mena de calendari?

- La cosa és que jo no tinc cap discogràfica al darrere que em pressioni per publicar material com més aviat millor.

- I això ho diu com a punt positiu o com a punt negatiu?

- Tot té les seves coses bones i els seus contres. Comptar amb algú que em recolzés i s'encarregués de vetllar pel meu projecte em permetria dedicar-me exclusivament a compondre, i això m'aniria molt bé. No obstant, també és cert que perds independència per dir i fer el que et sembla, alhora que segurament també estàs sotmès a més pressió si no crees al ritme que se't demana. I això ja no m'agrada tant, tot i que entenc que passi perquè les xarxes han provocat que visquem en una immediatesa tan bèstia que si no tenim estímuls nous, ens avorrim de seguida.

- Té por que no li vagi bé?

- Por no, gens. El que sí que és cert és que soc molt conscient de la transcendència que tenen les decisions que estic prenent, professionalment parlant. És important saber com és aquest món on em vull ficar, i per tant he de ser molt curós a l'hora de fer passos. Tot i així, sé que algun dia és probable que aquesta popularitat s'acabi. Quan això passi, em plantejaré si seguir o no. Ara, mentre hi hagi gent que m'escolti, jo aniré tirant.

- Com porta la fama?

- No em molesta gens. De fet, m'agrada que la gent m'aturi i em saludi pel carrer. És súper gratificant perquè sempre et diuen coses bones i et recolzen, i això s'agraeix moltíssim. Alhora, sorprèn la naturalitat amb què em parlen, com si em coneguessin de tota la vida. Per a mi, tot plegat és una recompensa, més que no pas una molèstia.
 
- Té un tipus de públic concret?

- És complicat de dir. Penso que el meu públic encara s'ha de definir. Si em baso amb la gent que em segueix per Instagram, podria dir que hi ha bastantes més dones que homes. Ara bé, la franja d'edat varia moltíssim! I això penso que és perquè encara no he tret res propi que em pugui acotar una mica. Ningú pot empatitzar amb mi a nivell lletrístic ni musical perquè encara no he donat a conèixer res propi.

- Abans ha dit que ara és el moment per donar a conèixer qui és i què fa més enllà d'Eufòria. Ens queda molt Pedro per descobrir, encara?

- Sí, la veritat! El que fins ara s'ha vist de mi és que soc una persona tendre i molt emocional. I ho soc, certament. Però no només! El Pedro que la gent ha vist és un Pedro que ha actuat per interpretar una cançó. Però jo soc més que això. Tinc ganes d'ensenyar aquest Pedro més atrevit i mogut que porto a dins i de trencar una mica amb el de les balades.

- No compondrà cap tema lent, a partir d'ara?

- Sí que ho faré, però també incorporarà altres ritmes. De fet, quan em demanen que defineixi quin és el meu estil, soc incapaç de respondre. Jo creo el que em surt de dins, sense plantejar-me si és de tal estil o de tal altre.

- Quan podrem sentir alguna cosa pròpia?

- Cap a la tardor passaran coses... I fins aquí puc llegir.
 

El santfruitosenc Pedro Da Costa s'ha donat a conèixer gràcies al programa «Eufòria» Foto: AFT

 

Participació