15
d'agost
del
2022
Actualitzat
a les
16:40h
El proper 25 d'agost es compliran 100 anys de l'intent d'assassinat de l'anarcosindicalista Ángel Pestaña per part de pistolers del Sindicato Libre en un acte de terrorisme d'Estat que va tenir lloc al carrer Cantarell de Manresa poc abans d'un míting que havia de fer al Teatre Nou sobre la Unió Soviètica i el problema social. Pestaña va rebre dos trets: un a l'esquema que se li va allotjar al coll després de perforar-li el pulmó i un al braç esquerre. A més, es va fer una forta contusió al braç dret, en caure. Va arribar a l'hospital de Sant Andreu amb pronòstic molt greu i va ser atès pel doctor Soler. Mentre es recuperava, però, grups de pistolers encara feien guàrdia per a matar-lo.
Tot i que el cas es va resoldre judicialment, dos anys després, amb el processament de Pedro Mollar Prades i Ramón Ródenas Ródenas, per haver estat vistos entre el grup de pistolers, la major part d'historiadors assenyalen al governador civil de Barcelona, Severiano Martínez Anido, com a responsable de l'atemptat.
Però no només els historiadors li atribueixen l'intent de matar a l'anarcosindicalista. Davant d'aquests atemptat, Indalecio Prieto va intercedir davant del govern del president del Consell de Ministres, José Sánchez Guerra, i va propiciar la destitució de Severiano Martínez Anido com a governador civil de Barcelona i la suspensió de la legislació que tolerava l'assassinat de sindicalistes.
Malgrat això, amb l'entrada de la dictadura de Primo de Rivera, el 1923, Martínez Anido va tornar a primera línia política i repressiva, primer amb el Directori Militar, quan va ser nomenat subsecretari del Ministeri de la Governació, i després amb el Directori Civil, el 1925, que va passar a ser ministre de Governació i vicepresident del Consell de Ministres fins a 1930.
Homenatge a Manresa
Amb motiu d'aquesta efemèride, les organitzacions obreres de l'Alt Llobregat homenatjaran Ángel Pestaña el proper 25 d'agost en un acte organitzat per la CNT i la CGT de Manresa amb la col·laboració de la CGT del Berguedà i de Sallent i del CERB (Grup de Memòria Històrica Obrera i Llibertària del Bages).
L'acte consistirà en la col·locació d'una placa commemorativa al carrer Cantarell, on va tenir lloc l'atemptat, a les 6 de la tarda, i en una xerrada a càrrec de l'historiador Sergio Giménez, a la plaça Sant Ignasi, a les 7 de la tarda.
Tota una vida de militància anarcosindicalista
Ángel Pestaña va ser secretari nacional de la CNT després de l'assassinat de Salvador Seguí, va fundar el Partit Sindicalista i va ser diputat a les Corts Generals per la demarcació de Cadis. Després de quedar orfe als 14 anys, va viure al País Basc, on va ser detingut amb només 15 anys per participar en una conferència a favor de la jornada de 8 hores; a França, on va ser empresonat a París, i finalment es va traslladar a Alger on va treballar de rellotger i va començar a escriure articles per la premsa. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, es va traslladar a Barcelona on s'integra a la CNT.
Durant aquest convuls període, Pestaña s'ha d'exiliar a França per no ser empresonat per un article sobre els successos a Cenicero, però és expulsat i ha de tornar a Barcelona on viu amagat fins que una amnistia li permet tornar a la vida pública. El 1916 torna a ser empresonat durant una vaga de paletes, i a la sortida de la presó és nomenat administrador del periòdic Solidaridad Obrera, que posteriorment dirigirà.
Participa activament en la primera vaga general de 24 hores que convoquen conjuntament la CNT i la UGT, i posteriorment participa en les reunions entre els dos sindicats que es concreta en la vaga general de 1917. Durant aquest període es reuneix amb líders polítics com Largo Caballero, Pablo Iglesias, Francesc Macià o Marcelino Domingo.
El 1919 torna a ser detingut després de la vaga de la Canadiense, quan la CNT passa a la clandestinitat. El 1920 és l'únic dels tres designats per participar a la III Internacional que, després de creuar diversos països europeus, pot entrar a Rússia on es reuneix amb líders com Vladimir Lenin, Lion Trotsky o Grigory Zinoviev, i amb el pensador anarcocomunista Piotr Kropotkin. A la tornada a Barcelona, i després de tornar a passar per la presó, escriu un informe en desacord amb l'executivisme bolxevic, que acaba decantant el distanciament de la CNT amb l'òrbita soviètica.
Pestaña, que juntament amb Salvador Seguí, s'oposa als actes terroristes que porten a terme altres membres de la CNT, pateix l'atemptat governamental de Manresa on havia de pronunciar un míting que està a punt de costar-li la vida i, que va provocar el canvi de legislació de tolerància al pistolerisme d'estat i patronal, però que, en definitiva, també va desencadenar, un any després, l'entrada de la dictadura de Primo de Rivera.
Durant la dictadura, la CNT es redueix a causa de la clandestinitat i del tracte de favor que rep la UGT per la seva col·laboració amb el govern. Pestaña tona a la presó durant dos anys el 1924 pels successos de Vera a Bidasoa i per l'assassinat del botxí de Barcelona. A la sortida, la seva activitat sindical se centra en la reorganització i legalització de la CNT, en disputa amb les opinions de Joan Peiró i Abad de Santillán. Amb la caiguda de Primo de Rivera arriba a reunir-se amb el general Mola per tractar sobre la legalització de la CNT, però a partir de 1930, l'agitació que es viu a l'Estat el fan passar diverses vegades per la presó, una d'elles amb Lluís Companys, Ramon Franco i Joan Lluhí, entre altres.
Amb la proclamació de la Segona República, Francesc Macià intenta que Pestaña entri en el govern català, però el sindicalista declina l'oferiment. L'agost signa el Manifest dels Trenta que acaba provocant l'escissió de la CNT davant el corrent anarquista pur de Durruti i García Oliver. El 1932 comença a ser desplaçat a la CNT a favor de militants de la FAI i abans d'acabar l'any és destituït i, finalment, expulsat del sindicat. És llavors quan funda la Federació Sindicalista Llibertària, junt a Peiró i López, i posteriorment, ja al 1934, el Partit Sindicalista, que a es eleccions de 1936 aconsegueix dos escons, per Saragossa i per Cadis, que és per on es converteix en diputat.
A l'inici de la Guerra Civil és detingut per soldats revoltats a Barcelona, però queda en llibertat quan la situació a la ciutat es normalitza. Durant la guerra és nombrat subsecretari general de Guerra i rebutja una cartera ministerial per la CNT que rebutja.
Va morir als 51 anys, l'11 de desembre de 1937 de malaltia. Poc abans havia reingressat a la CNT.
Tot i que el cas es va resoldre judicialment, dos anys després, amb el processament de Pedro Mollar Prades i Ramón Ródenas Ródenas, per haver estat vistos entre el grup de pistolers, la major part d'historiadors assenyalen al governador civil de Barcelona, Severiano Martínez Anido, com a responsable de l'atemptat.
Però no només els historiadors li atribueixen l'intent de matar a l'anarcosindicalista. Davant d'aquests atemptat, Indalecio Prieto va intercedir davant del govern del president del Consell de Ministres, José Sánchez Guerra, i va propiciar la destitució de Severiano Martínez Anido com a governador civil de Barcelona i la suspensió de la legislació que tolerava l'assassinat de sindicalistes.
Malgrat això, amb l'entrada de la dictadura de Primo de Rivera, el 1923, Martínez Anido va tornar a primera línia política i repressiva, primer amb el Directori Militar, quan va ser nomenat subsecretari del Ministeri de la Governació, i després amb el Directori Civil, el 1925, que va passar a ser ministre de Governació i vicepresident del Consell de Ministres fins a 1930.
Homenatge a Manresa
Amb motiu d'aquesta efemèride, les organitzacions obreres de l'Alt Llobregat homenatjaran Ángel Pestaña el proper 25 d'agost en un acte organitzat per la CNT i la CGT de Manresa amb la col·laboració de la CGT del Berguedà i de Sallent i del CERB (Grup de Memòria Històrica Obrera i Llibertària del Bages).
L'acte consistirà en la col·locació d'una placa commemorativa al carrer Cantarell, on va tenir lloc l'atemptat, a les 6 de la tarda, i en una xerrada a càrrec de l'historiador Sergio Giménez, a la plaça Sant Ignasi, a les 7 de la tarda.
Tota una vida de militància anarcosindicalista
Ángel Pestaña va ser secretari nacional de la CNT després de l'assassinat de Salvador Seguí, va fundar el Partit Sindicalista i va ser diputat a les Corts Generals per la demarcació de Cadis. Després de quedar orfe als 14 anys, va viure al País Basc, on va ser detingut amb només 15 anys per participar en una conferència a favor de la jornada de 8 hores; a França, on va ser empresonat a París, i finalment es va traslladar a Alger on va treballar de rellotger i va començar a escriure articles per la premsa. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, es va traslladar a Barcelona on s'integra a la CNT.
Durant aquest convuls període, Pestaña s'ha d'exiliar a França per no ser empresonat per un article sobre els successos a Cenicero, però és expulsat i ha de tornar a Barcelona on viu amagat fins que una amnistia li permet tornar a la vida pública. El 1916 torna a ser empresonat durant una vaga de paletes, i a la sortida de la presó és nomenat administrador del periòdic Solidaridad Obrera, que posteriorment dirigirà.
Participa activament en la primera vaga general de 24 hores que convoquen conjuntament la CNT i la UGT, i posteriorment participa en les reunions entre els dos sindicats que es concreta en la vaga general de 1917. Durant aquest període es reuneix amb líders polítics com Largo Caballero, Pablo Iglesias, Francesc Macià o Marcelino Domingo.
El 1919 torna a ser detingut després de la vaga de la Canadiense, quan la CNT passa a la clandestinitat. El 1920 és l'únic dels tres designats per participar a la III Internacional que, després de creuar diversos països europeus, pot entrar a Rússia on es reuneix amb líders com Vladimir Lenin, Lion Trotsky o Grigory Zinoviev, i amb el pensador anarcocomunista Piotr Kropotkin. A la tornada a Barcelona, i després de tornar a passar per la presó, escriu un informe en desacord amb l'executivisme bolxevic, que acaba decantant el distanciament de la CNT amb l'òrbita soviètica.
Pestaña, que juntament amb Salvador Seguí, s'oposa als actes terroristes que porten a terme altres membres de la CNT, pateix l'atemptat governamental de Manresa on havia de pronunciar un míting que està a punt de costar-li la vida i, que va provocar el canvi de legislació de tolerància al pistolerisme d'estat i patronal, però que, en definitiva, també va desencadenar, un any després, l'entrada de la dictadura de Primo de Rivera.
Durant la dictadura, la CNT es redueix a causa de la clandestinitat i del tracte de favor que rep la UGT per la seva col·laboració amb el govern. Pestaña tona a la presó durant dos anys el 1924 pels successos de Vera a Bidasoa i per l'assassinat del botxí de Barcelona. A la sortida, la seva activitat sindical se centra en la reorganització i legalització de la CNT, en disputa amb les opinions de Joan Peiró i Abad de Santillán. Amb la caiguda de Primo de Rivera arriba a reunir-se amb el general Mola per tractar sobre la legalització de la CNT, però a partir de 1930, l'agitació que es viu a l'Estat el fan passar diverses vegades per la presó, una d'elles amb Lluís Companys, Ramon Franco i Joan Lluhí, entre altres.
Amb la proclamació de la Segona República, Francesc Macià intenta que Pestaña entri en el govern català, però el sindicalista declina l'oferiment. L'agost signa el Manifest dels Trenta que acaba provocant l'escissió de la CNT davant el corrent anarquista pur de Durruti i García Oliver. El 1932 comença a ser desplaçat a la CNT a favor de militants de la FAI i abans d'acabar l'any és destituït i, finalment, expulsat del sindicat. És llavors quan funda la Federació Sindicalista Llibertària, junt a Peiró i López, i posteriorment, ja al 1934, el Partit Sindicalista, que a es eleccions de 1936 aconsegueix dos escons, per Saragossa i per Cadis, que és per on es converteix en diputat.
A l'inici de la Guerra Civil és detingut per soldats revoltats a Barcelona, però queda en llibertat quan la situació a la ciutat es normalitza. Durant la guerra és nombrat subsecretari general de Guerra i rebutja una cartera ministerial per la CNT que rebutja.
Va morir als 51 anys, l'11 de desembre de 1937 de malaltia. Poc abans havia reingressat a la CNT.