02
d'agost
del
2022
Actualitzat
a les
19:28h
Els principals municipis del Bages acumulen a dia d'avui un mínim de 60 càmeres de vigilància i enregistrament a la via pública, que podran arribar a la vuitantena durant els propers mesos segons la previsió de noves instal·lacions que tenen diversos ajuntaments. Això, només en càmeres que estan pensades expressament per controlar el pas de vehicles o l'activitat de persones a la via pública. A banda, hi ha les incontables càmeres, també públiques, als accessos en equipaments i instal·lacions de tot tipus, o les privades, en cada negoci que, tot i estar pensades per garantir la seguretat en l'accés a l'edifici, escombren, també, part de la via pública.
Al Bages, com arreu, la videovigilància, tant activa com passiva, i tant de vianants com de vehicles, s'ha acabat imposant després d'una època menys legislada en què existien moltes reserves ètiques sobre el seu ús tant pel dret a la intimitat personal de l'objecte de la gravació i com per a la la coacció que pot suposar en la llibertat de moviments.
La legislació actual contempla el mínim d'operativitat humana en la gestió dels continguts de les càmeres, una normativa garantista pel que fa al dret de l'"enregistrat" a demanar l'eliminació de qualsevol registre seu que no estigui relacionat amb alguna investigació i, a més, les càmeres han d'estar degudament senyalitzades en el punt on són i en la seva àrea d'influència. O sigui, la normativa preveu la seva funció com a preventiva més que no pas com a punitiva. Però, malgrat tot, qui acaba operant i fent ús de les imatges serà una persona.
Això no obstant, el dilema ètic que pot tenir el titular de la instal·lació o el no tenir clara quina és la seva funció a la via pública, si preventiva o punitiva, s'evidencia en les diverses respostes que l'administració pot donar quan es demana un llistat de les càmeres, d'un tipus i l'altre, que es troben a la via pública.
Des del "aquesta informació no us la podem donar", del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, fins a un resum complet i detallat de totes i cadascuna de les seves càmeres, amb adreça inclosa, que faciliten, fins i tot en notes de premsa ajuntaments com els de Manresa o Sant Fruitós de Bages, per exemple. Entremig, altres ajuntaments es limiten a donar el número de càmeres total sense voler-ne especificar la seva localització.
En tot cas, sol·licitar a l'administració quantes i en quines localitzacions es troben les càmeres que ens graven a tots a la via pública, no hauria de suposar cap contrarietat, ja que l'objecte de la sol·licitud no és si aquesta dada s'ha de fer pública (la llei ho deixa ben clar això i cada càmera ha d'estar degudament senyalitzada), sinó facilitar el recull de dades públiques, com per altra banda els mitjans fem a diari amb altres variables.
Sant Fruitós i Súria, els municipis més vigilats per videocàmeres
Un exemple sobre la diferent manera de veure l'objectiu de les càmeres pel que fa a la transparència sobre la seva localització es pot veure entre els dos municipis més videovigilats de la comarca: Súria i Sant Fruitós de Bages. Súria té una càmera de videovigilància o lectora de matrícules per cada 494 habitants, Sant Fruitós, una per cada 430.
Mentre que l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages va fer pública la instal·lació de cadascuna de les càmeres des de la primera indicant, fins i tot, la seva situació exacta, Súria no ho ha publicat ni al seu web municipal, ja no la seva localització, sinó que ni tan sols ha informat sobre la seva instal·lació.
A dia d'avui, Súria té instal·lades 12 càmeres, 6 de videovigilància i 6 més lectores de matrícules, però els serveis tècnics municipals no han volgut explicar a NacióManresa la seva localització, ni tan sols aproximada.
Sant Fruitós de Bages té instal·lades 20 càmeres: tres a Pineda de Bages, tres als accessos de les Brucardes, dos a la Rosaleda, cinc al nucli, quatre al polígon industrial Casa Nova – Riu d'Or i tres al polígon industrial Sant Isidre. Però fins i tot, entrant al web de l'Ajuntament no és gens difícil trobar els emplaçaments, amb adreça exacta inclosa, d'on es troben.
Igual que l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages, el de Manresa també ha anat publicant cadascuna de les càmeres que ha anat instal·lant. Manresa té, en xifres absolutes, menys càmeres de videovigilància i lectores de matrícules que Súria o Sant Fruitós. En té set de videovigilància, totes elles al Centre Històric, que s'han anat instal·lant després de la "crisi" en la seguretat municipal de l'estiu de 2019. N'hi ha dues a la plaça Sant Domènec i un a la plaça Gispert, plaça República, plaça Europa, baixada dels Drets i plaça Sant Ignasi.
A més, les quatre càmeres lectores de matrícules que hi ha instal·lades a la ciutat no són, a priori, de seguretat sinó de pacificació del trànsit ja que controlen carrers per a vianants que tenen l'accés a motor restringit: a la plaça Gispert, a l'accés a les Escodines des de la plaça Sant Ignasi, al carrer Sobrerroca a partir del passatge dels Amics i al passeig de la República. A banda, però aquesta càmera és privada, hi ha una càmera lectora de matrícules a l'accés al polígon de Bufalvent.
Un altres dels municipis on els veïns han insistit en la "necessitat" d'instal·lar càmeres de videovigilància arran de diversos episodis delictius és Sant Vicenç de Castellet, que a dia d'avui en té tres d'instal·lades, però que està en tràmits per arribar fins a deu i situar-se entre els municipis més vídeovigilats.
A part, entre els municipis que han respost a NacióManresa, Sallent té dues càmeres de matrícules als polígons; Navarcles, una a la rotonda d'accés al poble, Sant Joan de Vilatorrada, també dues, una a l'accés al nucli pel Pont Nou i la segona a l'accés per la C-25; Artés té càmeres a les entrades del polígon i la de l'entrada de l'Ajuntament, que està encarada a la via pública; Sant Salvador de Guardiola n'instal·larà tres lectores de matrícules properament, i Navàs no en té cap, ni tenen voluntat d'instal·lar-ne per ara.
Només quatre municipis del Bages (Sant Fruitós, Súria, Manresa i Sant Vicenç) sumaran, en poques setmanes, més de 60 càmeres, que arribaran a les 80 si hi sumem la resta de municipis. L'accés i ús de les imatges enregistrades estan regulats per llei, però hores d'ara és impossible sortir al carrer sense que un ull del Big Brother no t'hagi vist.
Al Bages, com arreu, la videovigilància, tant activa com passiva, i tant de vianants com de vehicles, s'ha acabat imposant després d'una època menys legislada en què existien moltes reserves ètiques sobre el seu ús tant pel dret a la intimitat personal de l'objecte de la gravació i com per a la la coacció que pot suposar en la llibertat de moviments.
La legislació actual contempla el mínim d'operativitat humana en la gestió dels continguts de les càmeres, una normativa garantista pel que fa al dret de l'"enregistrat" a demanar l'eliminació de qualsevol registre seu que no estigui relacionat amb alguna investigació i, a més, les càmeres han d'estar degudament senyalitzades en el punt on són i en la seva àrea d'influència. O sigui, la normativa preveu la seva funció com a preventiva més que no pas com a punitiva. Però, malgrat tot, qui acaba operant i fent ús de les imatges serà una persona.
Això no obstant, el dilema ètic que pot tenir el titular de la instal·lació o el no tenir clara quina és la seva funció a la via pública, si preventiva o punitiva, s'evidencia en les diverses respostes que l'administració pot donar quan es demana un llistat de les càmeres, d'un tipus i l'altre, que es troben a la via pública.
Des del "aquesta informació no us la podem donar", del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, fins a un resum complet i detallat de totes i cadascuna de les seves càmeres, amb adreça inclosa, que faciliten, fins i tot en notes de premsa ajuntaments com els de Manresa o Sant Fruitós de Bages, per exemple. Entremig, altres ajuntaments es limiten a donar el número de càmeres total sense voler-ne especificar la seva localització.
En tot cas, sol·licitar a l'administració quantes i en quines localitzacions es troben les càmeres que ens graven a tots a la via pública, no hauria de suposar cap contrarietat, ja que l'objecte de la sol·licitud no és si aquesta dada s'ha de fer pública (la llei ho deixa ben clar això i cada càmera ha d'estar degudament senyalitzada), sinó facilitar el recull de dades públiques, com per altra banda els mitjans fem a diari amb altres variables.
Sant Fruitós i Súria, els municipis més vigilats per videocàmeres
Un exemple sobre la diferent manera de veure l'objectiu de les càmeres pel que fa a la transparència sobre la seva localització es pot veure entre els dos municipis més videovigilats de la comarca: Súria i Sant Fruitós de Bages. Súria té una càmera de videovigilància o lectora de matrícules per cada 494 habitants, Sant Fruitós, una per cada 430.
Mentre que l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages va fer pública la instal·lació de cadascuna de les càmeres des de la primera indicant, fins i tot, la seva situació exacta, Súria no ho ha publicat ni al seu web municipal, ja no la seva localització, sinó que ni tan sols ha informat sobre la seva instal·lació.
A dia d'avui, Súria té instal·lades 12 càmeres, 6 de videovigilància i 6 més lectores de matrícules, però els serveis tècnics municipals no han volgut explicar a NacióManresa la seva localització, ni tan sols aproximada.
Sant Fruitós de Bages té instal·lades 20 càmeres: tres a Pineda de Bages, tres als accessos de les Brucardes, dos a la Rosaleda, cinc al nucli, quatre al polígon industrial Casa Nova – Riu d'Or i tres al polígon industrial Sant Isidre. Però fins i tot, entrant al web de l'Ajuntament no és gens difícil trobar els emplaçaments, amb adreça exacta inclosa, d'on es troben.
Igual que l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages, el de Manresa també ha anat publicant cadascuna de les càmeres que ha anat instal·lant. Manresa té, en xifres absolutes, menys càmeres de videovigilància i lectores de matrícules que Súria o Sant Fruitós. En té set de videovigilància, totes elles al Centre Històric, que s'han anat instal·lant després de la "crisi" en la seguretat municipal de l'estiu de 2019. N'hi ha dues a la plaça Sant Domènec i un a la plaça Gispert, plaça República, plaça Europa, baixada dels Drets i plaça Sant Ignasi.
A més, les quatre càmeres lectores de matrícules que hi ha instal·lades a la ciutat no són, a priori, de seguretat sinó de pacificació del trànsit ja que controlen carrers per a vianants que tenen l'accés a motor restringit: a la plaça Gispert, a l'accés a les Escodines des de la plaça Sant Ignasi, al carrer Sobrerroca a partir del passatge dels Amics i al passeig de la República. A banda, però aquesta càmera és privada, hi ha una càmera lectora de matrícules a l'accés al polígon de Bufalvent.
Un altres dels municipis on els veïns han insistit en la "necessitat" d'instal·lar càmeres de videovigilància arran de diversos episodis delictius és Sant Vicenç de Castellet, que a dia d'avui en té tres d'instal·lades, però que està en tràmits per arribar fins a deu i situar-se entre els municipis més vídeovigilats.
A part, entre els municipis que han respost a NacióManresa, Sallent té dues càmeres de matrícules als polígons; Navarcles, una a la rotonda d'accés al poble, Sant Joan de Vilatorrada, també dues, una a l'accés al nucli pel Pont Nou i la segona a l'accés per la C-25; Artés té càmeres a les entrades del polígon i la de l'entrada de l'Ajuntament, que està encarada a la via pública; Sant Salvador de Guardiola n'instal·larà tres lectores de matrícules properament, i Navàs no en té cap, ni tenen voluntat d'instal·lar-ne per ara.
Només quatre municipis del Bages (Sant Fruitós, Súria, Manresa i Sant Vicenç) sumaran, en poques setmanes, més de 60 càmeres, que arribaran a les 80 si hi sumem la resta de municipis. L'accés i ús de les imatges enregistrades estan regulats per llei, però hores d'ara és impossible sortir al carrer sense que un ull del Big Brother no t'hagi vist.