11
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
22:38h
En català, un exabrupte és una cosa dita bruscament, sense preàmbul. En castellà, "fa referència a una paraula, una expressió o un gest que resultar groller o inconvenient. Entre els sinònims d'exabrupte hi ha grolleria, insult, sortida de to, incorrecció o inconveniència".
Doncs això. L'Ex Abrupto de Moià va arribar aquest dissabte a la seva setena edició, en plena maduresa, sota la direcció artística d'Eudald Van der Pla i amb una trentena llarga de propostes transgressores, emergents, disruptives, atemporals, singulars, no convencionals, fora del sistema i que van omplir la capital del moianès de vida extraterrestre, després de la pandèmia i "altres manipulacions" de l'ésser humà arreu del planeta.
Fins a disset propostes en forma de concerts i performances a diferents indrets del poble van fer gaudir a l'ampli espectre de públic que va seguir el festival. Destacava el flamenc experimental i introspectiu del burgalés Álvaro Sola; les Antipànic; l'Orquestra de Cambra del Moianès amb dances d'Aina Núñez; Raynald Colom i Neus P. Cirera; Rita Rakosnik; la brillant pianista Mèl G acompanyada en dues peces pel jove del poble Mateu Ribó en una interpretació magistral, o la fi de festa experimental amb la Clara Peya i la col·laboració de Colom, un espectacle total, tot i alguns problemes tècnics de so.
Quant a les instal·lacions artístiques àmpliament i estratègicament situades als baixos de les cases del carrer Sant Sebastià, hi havia des de projeccions, sessions de tatuatges i altres tècniques, pintura, escultura o tallers en 3D d'artistes novells, emergents i consagrats com MonLiria, Roc Parés, Octavi Serra, Enric Rodó, Tanit Plana o Isaac Flores.
El mercat d'autoedició es va situar al parc del llac i l'ambient i la música dels DJ es va allargar fins ben entrada la matinada en una catarsi col·lectiva pacífica, relaxada, tranquil·la i plena de complicitats entre públic, artistes i organitzadors.
Doncs això. L'Ex Abrupto de Moià va arribar aquest dissabte a la seva setena edició, en plena maduresa, sota la direcció artística d'Eudald Van der Pla i amb una trentena llarga de propostes transgressores, emergents, disruptives, atemporals, singulars, no convencionals, fora del sistema i que van omplir la capital del moianès de vida extraterrestre, després de la pandèmia i "altres manipulacions" de l'ésser humà arreu del planeta.
Fins a disset propostes en forma de concerts i performances a diferents indrets del poble van fer gaudir a l'ampli espectre de públic que va seguir el festival. Destacava el flamenc experimental i introspectiu del burgalés Álvaro Sola; les Antipànic; l'Orquestra de Cambra del Moianès amb dances d'Aina Núñez; Raynald Colom i Neus P. Cirera; Rita Rakosnik; la brillant pianista Mèl G acompanyada en dues peces pel jove del poble Mateu Ribó en una interpretació magistral, o la fi de festa experimental amb la Clara Peya i la col·laboració de Colom, un espectacle total, tot i alguns problemes tècnics de so.
Quant a les instal·lacions artístiques àmpliament i estratègicament situades als baixos de les cases del carrer Sant Sebastià, hi havia des de projeccions, sessions de tatuatges i altres tècniques, pintura, escultura o tallers en 3D d'artistes novells, emergents i consagrats com MonLiria, Roc Parés, Octavi Serra, Enric Rodó, Tanit Plana o Isaac Flores.
El mercat d'autoedició es va situar al parc del llac i l'ambient i la música dels DJ es va allargar fins ben entrada la matinada en una catarsi col·lectiva pacífica, relaxada, tranquil·la i plena de complicitats entre públic, artistes i organitzadors.