08
de juliol
del
2022
Actualitzat
el
09
de juliol
a les
19:59h
El Club Tennis Manresa es troba en una situació econòmica crítica, segons mostren els seus balanços dels darrers anys, una situació agreujada per la pandèmia, però que va viure un punt d'inflexió a finals del 2014 amb el relleu a la seva presidència de Maurici Algué per Anjo Valentí, l'actual portaveu del PSC a l'Ajuntament de Manresa i futur candidat a l'alcaldia pels socialites a les eleccions de 2023.
Aquest fet ha portat l'entitat a buscar una empresa que es faci càrrec de les instal·lacions que el club té al Parc de l'Agulla -en terme de Sant Fruitós de Bages-, que eixugui el deute que manté i que mantingui l'activitat esportiva tot suportant el nom de l'històric club manresà, tot i que l'entitat, com a tal, molt possiblement hagi de desaparèixer.
Malgrat que algunes informacions han apuntat que hi ha dues o tres empreses interessades en fer-se càrrec d'aquesta herència, l'única que té una proposta sobre la taula que pot assumir, i que pot interessar-li molt assumir, és Aigües de Manresa, seguint el model de la intervenció que va fer amb les Piscines Municipals de Manresa i el CN Manresa quan aquest club es va trobar amb una situació similar.
Però en aquest cas, a més, Aigües de Manresa podria tenir un especial interès en la compra dels actius del club ja que les seves instal·lacions es troben just enmig del Pla d'Ordenació del Parc de l'Agulla -el seu principal tótem- en un moment en què la situació es troba desencallada.
Segons ha pogut saber NacióManresa, el Club Tennis Manresa s'ha ofert a Aigües de Manresa per 1 euro més l'assumpció del deute de l'entitat que, aproximadament és de 500.000 euros, tot i que poc més de 200.000 euros serien d'execució imminent. Aquest deute acumulat xoca amb l'afirmació que responsabilitza la pandèmia d'aquesta crisi. Segons l'informe de tancament de l'exercici 2021, la Junta Directiva valorava els efectes de la pandèmia en l'economia del club en 57.885 euros, una xifra alta, però molt allunyada del deute acumulat.
L'última assemblea extraordinària del club sota la presidència de Pere Massegú, el passat 19 de maig, va aprovar l'inici de negociacions per trobar comprador per a la part accionarial que el club té en la societat mercantil Inmobiliaria Deportiva, SA, propietària de les seves instal·lacions. De fet, no és el club el que està en venda -al ser una entitat esportiva no es pot vendre- sinó els seus actius. En aquest cas, la participació majoritària en l'accionariat de l'empresa que és propietària de les seves instal·lacions.
Tampoc no és cert que la crisi sigui endèmica en el Club Tennis Manresa. Els sis exercicis en que Maurici Algué va ser president de l'entitat, de 2008 a 2014, van tancar amb beneficis, tal i com mostren els informes de tresoreria lliurats anualment a l'assemblea de socis, en uns anys en que el club va invertir vora 500.000 euros en la instal·lació de cinc pistes de pàdel, l'adquisició de nova maquinària del gimnàs o la instal·lació d'una pista de mini-futbol i que, per primera vegada, va pagar la llicència d'activitats, que fins aquella època no n'havia hagut. En canvi, l'única inversió que es va fer durant el mandat d'Anjo Valentí, els sis anys següents, va ser al restaurant del club.
La situació va canviar totalment a partir d'inicis de 2015 amb l'aposta d'Anjo Valentí per l'entrada de l'Escola de Tennis als circuïts de competició que va costar 262.000 euros al club i que, amb la seva substitució a la presidència l'octubre de 2020 per Pere Massegú, es va acabar de complicar amb l'esclat de la pandèmia i la recent decisió a la desesperada de pujar les quotes dels socis i establir una quota moneder, que van suposar la baixa d'uns 300 socis.
Una crisi que comença el 2015, primer exercici de Valentí a la presidència
Els balanços econòmics lliurats, any rere any, a l'assemblea de socis del Club Tennis Manresa són molt aclaridors pel que fa a l'origen de la situació actual del club. Durant la presidència de Maurici Algué, de 2008 a 2014, els comptes d'explotacions anuals sempre van ser positius: 2.282 euros el 2009; 3.352 euros el 2010; 470 euros el 2011; 1.196 euros el 2012; 18.715 euros el 2013, i 20.126 euros el 2014, per a un còmput global de mandat de 46.141 euros en positiu.
La situació es gira totalment amb l'arribada d'Anjo Valentí a la presidència amb 6.526 euros, encara en positiu, el 2015 i, a partir d'aquí, tots els exercicis tancats amb pèrdues: 8.781 euros el 2016; 2.068 euros el 2017; 8.776 euros el 2018; 37.354 euros el 2019, i 43.146 euros el 2020, amb un acumulat negatiu en els seus sis anys de presidència de 93.599 euros.
Amb aquest panorama, l'entrada de l'Escola de Tennis als circuits de competició, la principal aposta de la presidència de Valentí, va suposar-li a l'entitat un balanç de 262.051 euros negatius, a raó d'unes pèrdues de 45.032 euros el 2015; 60.515 euros el 2016; 48.382 euros el 2017; 36.907 euros el 2018; 43.980 euros el 2019, i 27.235 euros el seu últim any a la presidència, el 2020. Aquestes xifres es van poder eixugar, en part, gràcies a la gestió de les Estades d'Estiu del Club Tennis Manresa.
De fet, en l'assemblea de tancament de l'exercici 2021, la junta de Pere Massegú va corregir i atribuir-li a l'últim exercici d'Anjo Valentí un balanç negatiu de 270.000 euros, una xifra difícilment creïble, però que el propi Valentí no va esmenar.
Aquest fet ha portat l'entitat a buscar una empresa que es faci càrrec de les instal·lacions que el club té al Parc de l'Agulla -en terme de Sant Fruitós de Bages-, que eixugui el deute que manté i que mantingui l'activitat esportiva tot suportant el nom de l'històric club manresà, tot i que l'entitat, com a tal, molt possiblement hagi de desaparèixer.
Malgrat que algunes informacions han apuntat que hi ha dues o tres empreses interessades en fer-se càrrec d'aquesta herència, l'única que té una proposta sobre la taula que pot assumir, i que pot interessar-li molt assumir, és Aigües de Manresa, seguint el model de la intervenció que va fer amb les Piscines Municipals de Manresa i el CN Manresa quan aquest club es va trobar amb una situació similar.
Però en aquest cas, a més, Aigües de Manresa podria tenir un especial interès en la compra dels actius del club ja que les seves instal·lacions es troben just enmig del Pla d'Ordenació del Parc de l'Agulla -el seu principal tótem- en un moment en què la situació es troba desencallada.
Segons ha pogut saber NacióManresa, el Club Tennis Manresa s'ha ofert a Aigües de Manresa per 1 euro més l'assumpció del deute de l'entitat que, aproximadament és de 500.000 euros, tot i que poc més de 200.000 euros serien d'execució imminent. Aquest deute acumulat xoca amb l'afirmació que responsabilitza la pandèmia d'aquesta crisi. Segons l'informe de tancament de l'exercici 2021, la Junta Directiva valorava els efectes de la pandèmia en l'economia del club en 57.885 euros, una xifra alta, però molt allunyada del deute acumulat.
L'última assemblea extraordinària del club sota la presidència de Pere Massegú, el passat 19 de maig, va aprovar l'inici de negociacions per trobar comprador per a la part accionarial que el club té en la societat mercantil Inmobiliaria Deportiva, SA, propietària de les seves instal·lacions. De fet, no és el club el que està en venda -al ser una entitat esportiva no es pot vendre- sinó els seus actius. En aquest cas, la participació majoritària en l'accionariat de l'empresa que és propietària de les seves instal·lacions.
Tampoc no és cert que la crisi sigui endèmica en el Club Tennis Manresa. Els sis exercicis en que Maurici Algué va ser president de l'entitat, de 2008 a 2014, van tancar amb beneficis, tal i com mostren els informes de tresoreria lliurats anualment a l'assemblea de socis, en uns anys en que el club va invertir vora 500.000 euros en la instal·lació de cinc pistes de pàdel, l'adquisició de nova maquinària del gimnàs o la instal·lació d'una pista de mini-futbol i que, per primera vegada, va pagar la llicència d'activitats, que fins aquella època no n'havia hagut. En canvi, l'única inversió que es va fer durant el mandat d'Anjo Valentí, els sis anys següents, va ser al restaurant del club.
La situació va canviar totalment a partir d'inicis de 2015 amb l'aposta d'Anjo Valentí per l'entrada de l'Escola de Tennis als circuïts de competició que va costar 262.000 euros al club i que, amb la seva substitució a la presidència l'octubre de 2020 per Pere Massegú, es va acabar de complicar amb l'esclat de la pandèmia i la recent decisió a la desesperada de pujar les quotes dels socis i establir una quota moneder, que van suposar la baixa d'uns 300 socis.
Una crisi que comença el 2015, primer exercici de Valentí a la presidència
Els balanços econòmics lliurats, any rere any, a l'assemblea de socis del Club Tennis Manresa són molt aclaridors pel que fa a l'origen de la situació actual del club. Durant la presidència de Maurici Algué, de 2008 a 2014, els comptes d'explotacions anuals sempre van ser positius: 2.282 euros el 2009; 3.352 euros el 2010; 470 euros el 2011; 1.196 euros el 2012; 18.715 euros el 2013, i 20.126 euros el 2014, per a un còmput global de mandat de 46.141 euros en positiu.
La situació es gira totalment amb l'arribada d'Anjo Valentí a la presidència amb 6.526 euros, encara en positiu, el 2015 i, a partir d'aquí, tots els exercicis tancats amb pèrdues: 8.781 euros el 2016; 2.068 euros el 2017; 8.776 euros el 2018; 37.354 euros el 2019, i 43.146 euros el 2020, amb un acumulat negatiu en els seus sis anys de presidència de 93.599 euros.
Amb aquest panorama, l'entrada de l'Escola de Tennis als circuits de competició, la principal aposta de la presidència de Valentí, va suposar-li a l'entitat un balanç de 262.051 euros negatius, a raó d'unes pèrdues de 45.032 euros el 2015; 60.515 euros el 2016; 48.382 euros el 2017; 36.907 euros el 2018; 43.980 euros el 2019, i 27.235 euros el seu últim any a la presidència, el 2020. Aquestes xifres es van poder eixugar, en part, gràcies a la gestió de les Estades d'Estiu del Club Tennis Manresa.
De fet, en l'assemblea de tancament de l'exercici 2021, la junta de Pere Massegú va corregir i atribuir-li a l'últim exercici d'Anjo Valentí un balanç negatiu de 270.000 euros, una xifra difícilment creïble, però que el propi Valentí no va esmenar.