Talls d'aigua de més de 6 hores diàries: així afecta la sequera a algunes urbanitzacions del Bages

Mas Enric i Can Prat, a Castellbell i el Vilar, capten l'aigua d'un aqüífer de l'Anoia, on la falta de precipitacions encara ha estat més severa

Un gest com aquest pot ser extraordinari a Mas Enric i Can Prat
Un gest com aquest pot ser extraordinari a Mas Enric i Can Prat | Ricard Novella
30 de juny del 2022
Actualitzat a les 19:14h
Des del passat 25 de maig, la urbanització de Mas Enric i Can Prat, a Castellbell i el Vilar, estan vivint la sequera d'aquest any en tota la seva magnitud. Segons asseguren des de l'Associació de Veïns i confirmen des de l'Ajuntament, la urbanització pateix talls d'aigua diaris des de les 9 del matí fins, com a mínim, les 4 de la tarda, que el cap de setmana poden arribar a 2/4 de 8 del vespre. O sigui, entre 6 i més de 10 hores diàries sense ni una gota a l'aixeta.

El subministrament d'aigua en aquesta urbanització, com passa amb altres que són llunyanes al nucli urbà, no està gestionada per l'Ajuntament corresponent, sinó que el porta a terme una empresa privada contractada directament pels seus veïns. A Mas Enric i Can Prat l'empresa que ho gestiona és Germans Riera, però en un episodi de sequera com el que viu el país, amb un estiu sense precipitacions, però també amb un hivern i una primavera que s'han caracteritzat per la poca pluviometria, poc pot fer-hi. A més, l'aqüífer d'on capta l'aigua la urbanització, a tocar de Montserrat, és de la conca de l'Anoia, on la sequera ha estat, encara, més severa.

Els talls en el subministrament de l'aigua, mes enllà de les incomoditats que comporta, crea situacions que "s’apropen a la insalubritat", denuncien els veïns. "No poder dutxar-se o fer rentadores, deixar els plats amuntegats a la pica, no poder rentar-se les mans mentre s’està cuinant i es manipulen els aliments, o fins i tot haver de deixar femta al vàter", són situacions que es troben a diari.

Per fer més suportable aquesta situació, l'alcaldessa de Castellbell, Montserrat Badia, ha afirmat a NacióManresa que des de l'Ajuntament "els oferim cubes d'aigua sense cost, però, inicialment, s'han de fer càrrec del seu transport, tot i que des del consistori els ajudaríem a tramitar les ajudes corresponents per cobrir aquest servei". Des de l'Associació de Veïns afirmen que les cubes "no poden arribar al dipòsit" perquè "necessiten l'autorització del Parc Natural de Montserrat".

L'ACA, "segons assegura Germans Riera", ha permès aplicar unes restriccions de 120 litres per dia i persona a la urbanització de Mas Enric i Can Prat. "Però la sequera no és la culpable de tot: la xarxa està malmesa, el dipòsit de 300.000 litres és petit, l'aqüífer d’on surt l’aigua no està en el seu millor moment i les bombes que fa servir s’han d’apagar sovint perquè s'escalfen", es queixen des de l'Associació de Veïns.

"El problema és únicament de falta d'aigua", afirma en canvi Badia, que posa com exemple que el barri de "Sant Cristòfol -que està connectat a la xarxa municipal- també pateix restriccions que podem solucionar mitjançant cubes". L'alcaldessa assegura que la mida del dipòsit de Mas Enric i Can Prat "no és el problema ja que tampoc s'omple amb l'aigua de l'aqüífer". "O sigui que si ampliéssim el dipòsit o en poséssim algun més, estarien buits", conclou.

Sobre la reclamació que fan els veïns de connectar la xarxa de la urbanització a la xarxa municipal, des de l'Ajuntament asseguren que "és tècnicament inviable" i, a més, "la xarxa municipal també va molt justa, com ho demostra el que ens passa a Sant Cristòfol". Tot i així, l'Associació de Veïns de la urbanització recorda que "el Pla Urbanístic contempla la connexió de la xarxa d’aigua", i la gestió de l'aigua "és competència exclusiva dels ajuntaments".

Dubtes en la gestió de l'aigua
Davant de tot plegat, els veïns se senten "profundament abandonats, la situació és insostenible". L'alcaldessa, en canvi, qüestiona la gestió de l'aigua que fan alguns dels veïns de la urbanització. "De 230 comptadors que hi ha a Mas Enric i Can Prat, 35 gasten a diari el 40% del total de l'aigua disponible", afirma Badia, que afegeix que "no es poden gastar 500 metres cúbics d'aigua així com així en un moment com el que estem vivint.

"No crec que sigui sostenible en el futur que tothom tingui piscina a casa seva, o que la tingui renovant contínuament l'aigua per poder-s'hi banyar el cap de setmana", conclou.