El cor de l'Escolania de Montserrat es fusiona amb el ball d'Israel Galván a «Seises» en el marc del Grec

"Seises" pren el nom d'una dansa tradicional d'origen desconegut i interpretada únicament per nens acompanyats d'un cor

Israel Galván en una imatge d'un espectacle anterior a «Seises»
Israel Galván en una imatge d'un espectacle anterior a «Seises» | Jean Louis Duzert
Redacció
29 de juny del 2022
Actualitzat a les 16:47h
El bailaorIsrael Galván i el cor de veus blanques de l'Escolania de Montserrat es fusionen i combinen en l'espectacle Seises' que es farà el 2 i 3 de juliol al Mercat de les Flors, en el marc del Grec Festival de Barcelona. "És un privilegi ballar aquesta música tan bonica amb les seves veus perquè els nens estan en un bon moment de la seva veu i canten de veritat i jo també havia de ballar de veritat", ha explicat Galván.

Seises pren el nom d'una dansa tradicional d'origen desconegut i interpretada únicament per nens acompanyats d'un cor. Es pot veure, ha explicat el Grec, a la Catedral gòtica de Sevilla cada any coincidint amb la festa de la Immaculada Concepció, el Carnaval i el Corpus Christi. Aquesta dansa serveix de fil conductor. A l'escenari, Galván estarà acompanyat d'un intèrpret de clavecí, un lector, un palillero flamenc i un cor de veus blanques. En aquesta ocasió serà el de l'Escolania de Montserrat, que també actuarà a Manresa, i altres ciutats espanyoles i d'Europa, on farà parada a França, Itàlia o Holanda, i comptaran amb un cor local i un repertori diferent.

Llorenç Castelló, director del cor de l'Escolania de Montserrat, ha destacat que són un cor infantil i religiós. "Ens va sobtar que un ballarí ens proposés un espectacle, no hi estem acostumats, i d'aquí que la proposta ens va sorprendre, però a la vegada ens va motivar molt per a tothom i en especial pels nens". Galván va demanar a l'Escolania que fessin una proposta del repertori i Castelló ha remarcat l'essència religiosa de l'espectacle.

En aquest sentit, el bailaor ha remarcat que és "un privilegi ballar aquesta música tan maca perquè els nens estan en un bon moment de la seva veu i ells canten de veritat i jo també havia de ballar de veritat".

L'espectacle arrenca amb la recreació de paisatges visuals i sonors de Sevilla a partir de les sonates per a clavicèmbal d'Alessandro (Folies d'Espagne) i Domenico Scarlatti, del Fandango de Padre Antonio Soler, i de l'imaginari del pintor sevillà Diego Velázquez. La segona part de l'espectacle celebra la bellesa i la glorificació del cos a partir del seu martiri i consum amb una lectura de poemes sobre l'amor.

En aquest sentit, el muntatge es transforma completament a la tercera i darrera part, quan les veus de l'Escolania de Montserrat interpretaran Nigra sum, de Pau Casals (1876-1973); L'ametller, de Bernat Vivancos (n.1973); El cant dels ocells, de Francesc Civil (1895-1990); La gata i el belitre, de Francesc Civil (1895-1990); Pie Jesu, d'Andrew Lloyd Webber (n.1948); Cuckoo, de Benjamin Britten (1913-1976) i La nostra dansa, de Josep Maria Ruera (1900 - 1988), uns temes que s'entrelliguen i dialoguen amb la dansa d'Israel Galván.

L'espectacle estarà ambientat amb un espai visual que signa el director d'escena, pintor, escenògraf i il·luminador Carlos Marquerie.

El Grec coprodueix, de la mà de la companyia de Galván i de diversos teatres europeus l'espectacle que s'estrenarà mundialment a Barcelona i tindrà una gira per diverses ciutats espanyoles i europees.