22
de juny
del
2022
Actualitzat
el
26
de juny
a les
23:18h
Aquest dimarts al vespre es va donar una imatge curiosa a la plaça Valldaura de Manresa. Tot un seguit de monges jugaven a futbol amb els seus hàbits i amb un grup de nois i noies i algun que altre capellà. La imatge, gairebé bucòlica, semblava extreta d'una pel·lícula ambientada a la primera meitat del segle XX. Si no fos que al lateral de l'església de la Mare de Déu de la Mercè hi penja una pancarta recordant la seva adhesió a l'any jubilar pel 500è aniversari de l'arribada d'Ignasi de Loiola a Manresa.
La imatge bucòlica, però, s'acaba aquí. Les monges juganeres pertanyen a l'Institut de les Servidores del Senyor i de la Verge de Matarà, la branca femenina de l'ultraconservador Institut del Verb Encarnat. Com a "integrisme conservador" els defineixen els corrents més progressistes de l'Església. "Secta integrista i fanàtica" en diuen quan s'hi refereixen sense pèls a la llengua.
A la Catalunya Central, les monges de l'Institut es cuiden, principalment, de les tasques domèstiques i la cura de la catedral de Vic, però venen periòdicament a Manresa a donar la catequesi a les noies. Tant les Servidores, com els frares de l'Institut del Verb Encarnat que s'ocupen de l'església de la Mare de Déu de la Mercè -a tocar de la plaça Valldaura amb l'entrada pel carrer Urgell-, discriminen el servei per gènere.
Tot i la particularitat del nom de l'Institut femení, la referència a la Verge de Matarà està relacionada amb la població de Matará, a la província argentina de Santiago del Estero, on la saviesa popular situa la creu més antiga que es conserva de l'evangelització del continent americà -que en aquest cas sí que podria tenir alguna relació amb la forma verbal i no toponímica de "matarà".
Tant l'Institut masculí del Verb Encarnat com el femení de les Servidores del Senyor i de la Verge de Matarà van ser fundats per Carlos Miguel Buela, un el 1984 i l'altre el 1988. El sacerdot ha publicat molts llibres marcadament tradicionalistes, i bona part d'ells dedicats a la joventut.
Lluny de practicar amb l'exemple, tant religiós, com tradicionalista, com literari, el fundador dels Instituts va ser investigat en el marc dels escàndols de pederàstia de membres de l'Església catòlica a l'Argentina, va ser processat i va ser condemnat per abusos sexuals a joves i a altres capellans, condemna que va ser ratificada pel papa Francesc, qui el va fer fora del sacerdoci. Malgrat això, cap dels dos Instituts no han assumit aquesta excomunió i continuen lloant el seu fundador, Carlos Miguel Buela, en tota la seva documentació pública com si no hagués passat res. Aquí pau i després glòria.
A casa nostra, l'Institut de les Servidores del Senyor i de la Verge de Matarà tenen cura del manteniment de la catedral de Vic, a expensa directa de l'alta cúria del Bisbat. L'Institut masculí, el del Verb Encarnat -que el tenim aquí mateix a tocar de la plaça Valldaura-, és un dels més propers, ideològicament, a Romà Casanova.
Encara algú es pregunta que què fan les monges Servidores del Senyor i de la Verge de Matarà jugant a futbol a la plaça Valldaura? Doncs que són d'ascendència argentina...
La imatge bucòlica, però, s'acaba aquí. Les monges juganeres pertanyen a l'Institut de les Servidores del Senyor i de la Verge de Matarà, la branca femenina de l'ultraconservador Institut del Verb Encarnat. Com a "integrisme conservador" els defineixen els corrents més progressistes de l'Església. "Secta integrista i fanàtica" en diuen quan s'hi refereixen sense pèls a la llengua.
A la Catalunya Central, les monges de l'Institut es cuiden, principalment, de les tasques domèstiques i la cura de la catedral de Vic, però venen periòdicament a Manresa a donar la catequesi a les noies. Tant les Servidores, com els frares de l'Institut del Verb Encarnat que s'ocupen de l'església de la Mare de Déu de la Mercè -a tocar de la plaça Valldaura amb l'entrada pel carrer Urgell-, discriminen el servei per gènere.
Tot i la particularitat del nom de l'Institut femení, la referència a la Verge de Matarà està relacionada amb la població de Matará, a la província argentina de Santiago del Estero, on la saviesa popular situa la creu més antiga que es conserva de l'evangelització del continent americà -que en aquest cas sí que podria tenir alguna relació amb la forma verbal i no toponímica de "matarà".
Tant l'Institut masculí del Verb Encarnat com el femení de les Servidores del Senyor i de la Verge de Matarà van ser fundats per Carlos Miguel Buela, un el 1984 i l'altre el 1988. El sacerdot ha publicat molts llibres marcadament tradicionalistes, i bona part d'ells dedicats a la joventut.
Lluny de practicar amb l'exemple, tant religiós, com tradicionalista, com literari, el fundador dels Instituts va ser investigat en el marc dels escàndols de pederàstia de membres de l'Església catòlica a l'Argentina, va ser processat i va ser condemnat per abusos sexuals a joves i a altres capellans, condemna que va ser ratificada pel papa Francesc, qui el va fer fora del sacerdoci. Malgrat això, cap dels dos Instituts no han assumit aquesta excomunió i continuen lloant el seu fundador, Carlos Miguel Buela, en tota la seva documentació pública com si no hagués passat res. Aquí pau i després glòria.
A casa nostra, l'Institut de les Servidores del Senyor i de la Verge de Matarà tenen cura del manteniment de la catedral de Vic, a expensa directa de l'alta cúria del Bisbat. L'Institut masculí, el del Verb Encarnat -que el tenim aquí mateix a tocar de la plaça Valldaura-, és un dels més propers, ideològicament, a Romà Casanova.
Encara algú es pregunta que què fan les monges Servidores del Senyor i de la Verge de Matarà jugant a futbol a la plaça Valldaura? Doncs que són d'ascendència argentina...