«La gent no és conscient de com el disseny pot arribar a influir en les decisions que prenem»

Quedeu-vos amb el seu nom perquè se'n sentirà a parlar: Paula Terra Bosch. Aquesta manresana de 27 anys acabats de fer no només va demostrar la seva vàlua intel·lectual i creativa durant la carrera a l'EINACentre Universitari de Disseny i Art de Barcelona (amb un elevat nombre de matrícules d'honor i un premi extraordinari a la nota més alta de la seva promoció), sinó que professionalment, s'està fent un lloc més que destacat dintre del món del disseny de producte industrial, gràfic i web. Només a tall d'exemple: des del 2018 i fins ara, la feina d'aquesta jove emprenedora ha estat reconeguda en vint-i-un reconeguts certàmens d'àmbit nacional i internacional.

Els darrers, els prestigiosos Premis ADI (els Goya del disseny industrial, que els anomenen), on es va endur un Delta de Bronze pel penjador modular i interactiu Köllen Loop, que forma part de la seva marca de mobles Köllen Design. La peça forma part de l'exposició El millor disseny de l'any, que es pot visitar al Museu del Disseny de Barcelona fins al 28 d'agost.
 
- Enhorabona!

- Gràcies! Estic molt contenta! Recordo que quan vaig descobrir que existien aquests premis vaig pensar que mai aconseguiria guanyar-ne un. L'any passat, però, allò que veia com un impossible ja no m'ho va semblar tant, perquè vaig obtenir una Plata en la categoria Medalles ADI, adreçades a estudiants. El següent repte era llançar-me als Delta, que són els dels professionals, però era un repte a llarg termini... I, mira! Ha arribat molt més aviat del que m'esperava!

- Li agraden els reptes, veig.

- La veritat és que sí; però no reptes per competir amb ningú, sinó per superar-me a mi mateixa.

- No li genera molta pressió, això?

- Al contrari! A mi em diverteix molt i em serveix d'excusa per crear nous dissenys. De fet, això de presentar-me a concursos i a premis per pur plaer em ve de petita.

- Ah sí?

- Al Paidos, l'escola on anava, pràcticament cada any participava als Jocs Florals i a tots els certàmens que s'organitzaven. Vaig guanyar força premis, de fet. Durant el batxillerat, vaig començar a presentar-me a concursos petits de logotips, cartells i temes de disseny... I un cop a la universitat, allò sí que va ser un no parar!

- Tot aquest reguitzell de reconeixements la deuen haver ajudat molt a donar-se a conèixer, no?

- Sí. Tot i que no m'hi presento per això, és cert que gràcies a alguns premis se m'han obert portes i he fet contactes que potser d'una altra manera no m'haurien conegut. Per exemple, gràcies als guardons que obtinguts amb el producte que vaig dissenyar pel Treball de Final de Grau (TFG), vaig poder arribar a molts professionals de la salut. Fins i tot em van contactar àngels inversors dels Estats Units i del Regne Unit...

- Renoi! De què es tracta?

- Es diu Dröp i és una solució mèdica formada per tres dispositius -un wearable, una aplicació mòbil i un injector d'insulina- que permet gestionar i simplificar el tractament de la diabetis tipus 1 de forma senzilla, agradable i propera a l'usuari mitjançant la monitorització de glucosa i l'administració d'insulina a través de sistemes no invasius.

- Com és que va decidir aprofundir en aquest camp?

- Tot va venir perquè jo, des de petita, veia com la meva àvia -que tenia diabetis- s'havia de punxar per controlar-se la glucosa. I ho havia de fer cada dia unes quantes vegades! No podia entendre que no hi hagués un sistema alternatiu que evités les agulles. I la gent que els té pànic? Vaig pensar que seria una bona idea investigar en aquesta direcció. Durant el procés de recerca d'informació, em vaig adonar que viure amb diabetis és molt més complex del que pot semblar a priori.

- Què vol dir?

- Estem parlant que és una malaltia crònica i que no té cura. Això significa, doncs, que qui la pateix està sotmesa de per vida a una dependència de medicació. En aquest sentit, no només ha de saber com funciona el tractament, sinó que també ha de dur les regnes de la seva gestió per mantenir la diabetis a ratlla. L'esgotament físic i mental que comporta aquesta responsabilitat és molt gran. I jo, amb el meu TFG, volia contribuir a alliberar-los d'aquest pes.

- Per l'interès que diu que va suscitar el producte final, sembla que ho va aconseguir.

- Sí! Les noves tecnologies m'hi van ajudar molt. Vaig aconseguir idear un sistema que permetés, a través de Bluetooth, un flux continu d'informació entre el wearable, l'aplicació mòbil i l'injector d'insulina.

- No sé si em sé imaginar com funciona...

- Per una banda tenim el wearable, que en aquest cas és un pegat que la persona amb diabetis s'ha d'enganxar. Aquest pegat incorpora un biosensor que permet monitoritzar la glucosa de forma no invasiva a través de la iontoforesi inversa (sensors d'enzims electroquímics). La vibració del wearable, exercida per un motor hàptic, permet alertar l'usuari quan els seus nivells de glucosa en sang no són estables. Com ho fa? Mitjançant un codi d'icones i colors fàcilment interpretables tant per infants com per adults.

- I l'injector, com aconsegueix fer arribar la insulina al cos?

- De la mà d'un jet imperceptible i indolor: la insulina es dispara a alta pressió i penetra la pell amb un flux fi de líquid que va perdent resistència i s'estén uniformement en la capa subcutània de la pell.

- Déu n'hi do! I tot això per un TFG de Disseny...

- És que el disseny té un paper importantíssim en el nostre dia a dia! No crec que hi hagi una consciència real del potencial que té i de com influeix en moltes de les decisions que prenem. Estem rodejats de disseny cada hora de cada dia de la nostra vida. Tot el que veiem està dissenyat, i això vol dir que darrere de cada objecte, de cada marca, de cada campanya o de cada espai hi ha una intencionalitat, una solució que resol un problema o un missatge que es vol transmetre.
 
- Es nota que el que fa l'apassiona.

- Des que a sisè de primària vaig descobrir el concepte disseny, que vaig tenir clar que allò era el que volia fer. I no em vaig equivocar. Hi ha gent que neix per dissenyar i gent que dissenya per viure. Jo he nascut per dissenyar i dissenyo perquè m'ho passo bé: és la meva professió però també el meu hobby. Què més puc demanar?

- Que no li falti mai la feina!

- Tant de bo! Si de mi depèn, intentaré que no passi mai.

- De fet, des que va acabar la carrera que no ha parat de fer coses.

- I abans i tot. Durant l'ESO i el batxillerat ja vaig fer feines puntuals per a empreses i particulars que necessitaven logos, targetes corporatives, cartells, algun producte... Ha estat, però, durant l'etapa universitària i sobretot postuniversitària, quan realment he començat a tenir projectes de més envergadura. Ara, bàsicament, tinc dos fronts professionals oberts: per una banda treballo com a freelance oferint serveis tant en l'àmbit de producte com de gràfic, i per l'altra, capitanejo la meva pròpia firma de mobles: Köllen Design.

- Quant fa que la va fundar?

- És una llarga història! Tot va començar quan feia segon de carrera, l'any 2015. Amb tres companys de classe, vam decidir aprofitar l'oportunitat que ens brindava la universitat de participar a la Fira Hàbitat de València donant a conèixer algun producte creat per nosaltres. Vam dissenyar una prestatgeria modular interactiva d'estil nòrdic que vam batejar amb el nom de Köllen Bookshelf. Per sorpresa nostra, va ser tot un èxit: se'ns apropaven particulars, empreses i distribuïdors que volien adquirir-la, distribuir-la i, fins i tot, en obtenir-ne l'exclusiva.

- Per la porta gran, veig!

- Sí, sí... I mira que nosaltres no teníem cap objectiu de res. Però, és clar, veient aquella rebuda, vam decidir engegar una campanya de micromecenatge que ens va servir per disposar del pressupost necessari per fer una petita producció de les Köllen Bookshelf. Les vam vendre de seguida. I vam embrancar-nos a fer un pas més: provar d'internacionalitzar el producte. Per fer-ho, és clar, vam haver d'obrir una segona campanya de micromecenatge que ens va anar encara millor que la primera: vam aconseguir un 829% més de diners dels que demanàvem!

- Ostres!

- Durant els tres anys que ens faltaven per acabar la carrera vam seguir participant en fires i vam dissenyar altres productes. Alhora, gestionàvem la venda de les prestatgeries que comercialitzàvem per tot el món (Estats Units, Tailàndia, Austràlia, Hong Kong...), contactàvem amb empreses per presentar-los els nostres dissenys, portàvem les xarxes socials i el web de la marca... Va arribar un punt que semblava que en comptes de Disseny, estiguéssim fent Empresarials. Suposo que aquest volum de feina tan bèstia va ser un dels factors que va propiciar que tots plegats ens desinfléssim una mica i que, de manera natural, ens anéssim desvinculant del projecte per fer el nostre propi camí. El juliol del 2019 vam decidir tancar. Personalment, em va saber greu, perquè creia que era un projecte interessant i que funcionava molt bé...

- Ara l'ha reprès, de fet.

- Sí! A finals del 2020 vaig demanar permís als meus companys per agafar les regnes de Köllen. Amb el seu vist-i-plau, vaig esmerçar tots els esforços a reactivar el projecte i a fer-lo més professional. Des de llavors i fins fa encara no un mes i mig -coincidint amb l'obertura de la botiga online- que he estat treballant en el redisseny de la prestatgeria Köllen Bookshelf i en la recerca de nous fabricants i proveïdors per que la materialitzessin; en la creació d'un web i d'una identitat gràfica, i en la ideació d'un nou producte: el Köllen Loop, un penjador modular que es pot muntar tant a terra com a la paret i que té una llargada regulable segons les preferències de cada moment.

- Aquest és el que ha guanyat el Delta de Bronze, oi?

- Exacte. A banda, també vaig guanyar el primer premi del Concurs de Disseny en Fusta Jordi Amat del Gremi de la Fusta de Terrassa i soc finalista en la C-IDEA Design Awards, una de les competicions internacionals més reconegudes. És precisament arran d'aquest feedback tan positiu, que he decidit activar-ne una producció. El que passa és que les despeses que comporta tot plegat, són massa elevades. I és per això que estic preparant una nova campanya de micromecenatge, que llançaré ben aviat.

- Veient com van anar les altres dues, segur que serà un èxit.

- És el que més desitjo, però ves a saber. El que està clar és que jo m'hi abocaré de ple perquè així sigui. Recordo que un mestre que vaig tenir a l'escola, el Miquel Estruch, sempre deia que només hi ha dues maneres de fer les coses: bé o molt bé. I que per fer-les malament no cal fer-les. En el meu cas, l'he adaptat una mica: jo, les coses, les faig molt bé o encara millor!

- Els mobles que fa deuen beure d'aquesta filosofia...

- Certament.

- Com els definiria?

- Estan pensats per a un tipus de públic força exclusiu i que sàpiga valorar el bon disseny. Habitualment, el mobiliari de la llar tendeix a ser pràcticament el mateix a totes les cases. Es tracta d'un tipus de producte rígid i molt convencional, potser fins i tot m'atreviria a dir que massa estandarditzat. En aquest sentit, el repte de Köllen és introduir els conceptes dinamisme i adaptabilitat en aquest camp.

- Com?

- Facilitant una interacció entre el producte i l'usuari: cada peça de la col·lecció permet ser personalitzada i adaptada segons les necessitats de qui en faci ús. A banda d'aquest component més innovador, una de les característiques de Köllen és que treballa amb fabricants de quilòmetre zero. Sense anar més lluny, qui s'encarregarà de produir i pintar el penjador seran Fusteria Puigdellívol i Pintura Industrial Mestres, totes dues empreses de Sant Fruitós.

- El fet que la fusta sigui l' estrella dels seus productes és per una qüestió mediambiental?

- La fusta és un material noble, càlid i que es treballa molt bé. No l'escullo estrictament per un tema de responsabilitat ambiental, sinó perquè a mi, estèticament, m'agrada molt. Tanmateix, sempre intento que les fustes que utilitzo tinguin els certificats FSC i PEFC.