18
de juny
del
2022
Actualitzat
el
25
de juny
a les
12:29h
La Cova de Sant Ignasi de Manresa és on el fundador de la Companyia de Jesús, Sant Ignasi de Loiola, va viure el punt més àlgid de la seva transformació espiritual, fet que la situa en una tessitura de meca pels jesuïtes: pelegrins d'arreu del món viatgen expressament fins a la capital del Bages només per contemplar el santuari on el seu referent religiós va experimentar la seva gran il·luminació. I diem només perquè un cop són allà, no se'n mouen fins que no tornen cap a casa. I això què vol dir? Doncs que l'interès per veure La Cova és independent al de conèixer la ciutat que l'acull, ergo el sector serveis no veu reflectit aquest flux de visitants a l'hora de passar comptes.
Només perquè ens en fem una idea: el 2019, el santuari jesuïta va rebre prop de 33.600 visites, mentre que el mateix any, per l'Oficina de Turisme de Manresa hi van passar 17.925 persones. "Estem parlant d'una ciutat que fins fa deu anys no en feia, de turisme; no era un destí concorregut i no hi havia cap partida pressupostària encarada a revertir aquesta tendència", reflexiona Joan Calmet, regidor de Turisme i Projecció de la Ciutat de l'Ajuntament de Manresa. Quan l'any 2011 Valentí Junyent (CiU) ocupa l'alcaldia i nomena Calmet regidor de Cultura, "encarreguem un estudi a la Diputació que ens ajudi a detectar quins són els recursos turístics que tenim, susceptibles de generar interès". El d'aprofitar que l'any 2022 se celebrarien 500 anys de l'arribada de Sant Ignasi a la ciutat, va ser el més destacat. I és amb la mirada posada en aquesta efemèride, "que ens posem a treballar".
Així és com neix el projecte Manresa 2022, un "repte estratègic clau per al desenvolupament i posicionament de la ciutat" que aprofita "l'ham" de Sant Ignasi de Loiola per "vendre'ns com un destí atractiu i, alhora, transformador", exposa Calmet. En aquest sentit, doncs, "la nostra intenció no és generar -només- turisme religiós, sinó que el que volem és que la gent vingui, conegui Manresa i se sorprengui del potencial que té". De moment, assegura, "ens n'estem sortint prou bé": "les visites guiades que oferim ens funcionen fantàsticament, tant la que fa un repàs pel patrimoni de la ciutat com la que s'especialitza amb la petjada del fundador de la Companyia de Jesús".
Certament, les xifres així ho demostren: amb el que portem d'any, ja han passat per l'Oficina de Turisme manresana 14.204 persones. Si els sis mesos que queden la dinàmica segueix sent la mateixa, s'acabarà el 2022 amb pràcticament un 40% més de visitants que el 2019. I tot fa pensar que els trets aniran per aquí: "l'allotjament que tenim a la ciutat (pisos turístics, apartaments i hotels) està ple fins a finals d'any", celebra el regidor.
El problema de l'allotjament
"Cada dia arriben pelegrins a Manresa que acaben el Camí Ignasià", assegura el regidor Calmet, que descriu aquesta ruta que ressegueix l'itinerari de reconversió espiritual que va fer l'any 1522 Ignasi de Loiola d'Azpeitia fins a Manresa com un "nínxol de mercat brutal que hem de saber treballar". "Un 60% de la gent que acaba el Camí de Sant Jaume [el Camino de Santiago], diu que repetirien l'experiència fent-ne un altre perquè els ha agradat molt: això ho hem d'aprofitar!", exclama, tot i que és conscient que "si el govern espanyol no ens hi ajuda econòmicament (és un camí que afecta cinc comunitats autònomes), promocionar-lo i fer-lo atractiu serà molt més difícil".
Aquest, però, no és l'únic hàndicap vinculat amb el Camí Ignasià. L'altre és el de l'escassetat d'allotjament a la ciutat. I no només això, sinó també el del preu que costa pernoctar-hi; no perquè sigui car, sinó perquè tenint en compte que dues de les característiques més habituals en aquests tipus de travessies són l'austeritat i la poca despesa econòmica per part de qui les ressegueix, "no pot ser que els pelegrins es trobin que han de pagar 40 euros per passar la nit", lamenta el jesuïta José Luis Iriberri, director de l'Oficina del Pelegrí del Camí Ignasià, que recorda que de mitjana, allotjar-se en algun dels albergs de pelegrins que hi ha al llarg del Camí de Sant Jaume, costa uns 10 euros.
A Manresa, però, l'alberg és "com si no hi fos", es queixa Calmet: "fa vuit anys que en reclamo la gestió a la Generalitat, i de moment, res de res". Pel que fa a la Cova, la capacitat total que té és de 90 hostes, "i aquí hi hem de comptar tota la gent que ve a la Casa d'Exercicis Espirituals a fer retirs, que és molta", constata Iriberri. Això vol dir, doncs, que el nombre de pelegrins que hi poden allotjar, "és força limitat". I "és una pena", diu, "perquè després dels dos anys de pandèmia en què tot va quedar parat, ara la gent té moltes ganes de fer activitats d'aquest tipus". Davant d'aquesta situació, és contundent: "si volem que el nombre de pelegrins augmenti, el que hem de fer és publicitar el camí i assegurar-nos que els serveis que s'hi ofereixen són suficients". I això passa "per demanar a l'administració pública que ens doni un cop de mà a nivell de màrqueting".
Actualment Manresa compta amb 140 pisos turístics, amb 47 apartaments Urbi i amb els hotels Oller del Mas, Turó de la Torre, 1948, Els Noguers, L'Hotelet de la Casa Padró i l'hostal La Masia. "Som conscients que és un dèficit important que tenim i ja estem treballant per resoldre'l", assegura Calmet, que segueix: "estem en condicions de cedir, a l'empresa hotelera que vulgui, un solar municipal perquè hi construeixi un hotel". La idea, especifica, "és fer el mateix que vam fer amb el projecte de cohabitatge de La Raval: oferir un terreny municipal per uns quants anys amb opció de pròrroga".
Un cop aquest inconvenient de l'allotjament s'aconsegueixi resoldre i "des dels governs centrals se'ns ajudi a fer publicitat del Camí, els pelegrins vindran; i si ells venen, també hi haurà més oferta de serveis", vaticina Iriberri que, igual que Joan Calmet és conscient que perquè això passi, "encara falten uns quants anys". Mentrestant, conclou el regidor manresà, "el que hem de fer des de l'Ajuntament és mantenir l'aposta pel turisme i no desviar l'atenció en altres invents". "Si perseverem, d'aquí vint anys ja ens haurem consolidat com un destí turístic", sentencia.
Només perquè ens en fem una idea: el 2019, el santuari jesuïta va rebre prop de 33.600 visites, mentre que el mateix any, per l'Oficina de Turisme de Manresa hi van passar 17.925 persones. "Estem parlant d'una ciutat que fins fa deu anys no en feia, de turisme; no era un destí concorregut i no hi havia cap partida pressupostària encarada a revertir aquesta tendència", reflexiona Joan Calmet, regidor de Turisme i Projecció de la Ciutat de l'Ajuntament de Manresa. Quan l'any 2011 Valentí Junyent (CiU) ocupa l'alcaldia i nomena Calmet regidor de Cultura, "encarreguem un estudi a la Diputació que ens ajudi a detectar quins són els recursos turístics que tenim, susceptibles de generar interès". El d'aprofitar que l'any 2022 se celebrarien 500 anys de l'arribada de Sant Ignasi a la ciutat, va ser el més destacat. I és amb la mirada posada en aquesta efemèride, "que ens posem a treballar".
Així és com neix el projecte Manresa 2022, un "repte estratègic clau per al desenvolupament i posicionament de la ciutat" que aprofita "l'ham" de Sant Ignasi de Loiola per "vendre'ns com un destí atractiu i, alhora, transformador", exposa Calmet. En aquest sentit, doncs, "la nostra intenció no és generar -només- turisme religiós, sinó que el que volem és que la gent vingui, conegui Manresa i se sorprengui del potencial que té". De moment, assegura, "ens n'estem sortint prou bé": "les visites guiades que oferim ens funcionen fantàsticament, tant la que fa un repàs pel patrimoni de la ciutat com la que s'especialitza amb la petjada del fundador de la Companyia de Jesús".
Certament, les xifres així ho demostren: amb el que portem d'any, ja han passat per l'Oficina de Turisme manresana 14.204 persones. Si els sis mesos que queden la dinàmica segueix sent la mateixa, s'acabarà el 2022 amb pràcticament un 40% més de visitants que el 2019. I tot fa pensar que els trets aniran per aquí: "l'allotjament que tenim a la ciutat (pisos turístics, apartaments i hotels) està ple fins a finals d'any", celebra el regidor.
Entrada de l'Oficina de Turisme de Manresa Foto: AFT
El problema de l'allotjament
"Cada dia arriben pelegrins a Manresa que acaben el Camí Ignasià", assegura el regidor Calmet, que descriu aquesta ruta que ressegueix l'itinerari de reconversió espiritual que va fer l'any 1522 Ignasi de Loiola d'Azpeitia fins a Manresa com un "nínxol de mercat brutal que hem de saber treballar". "Un 60% de la gent que acaba el Camí de Sant Jaume [el Camino de Santiago], diu que repetirien l'experiència fent-ne un altre perquè els ha agradat molt: això ho hem d'aprofitar!", exclama, tot i que és conscient que "si el govern espanyol no ens hi ajuda econòmicament (és un camí que afecta cinc comunitats autònomes), promocionar-lo i fer-lo atractiu serà molt més difícil".
Aquest, però, no és l'únic hàndicap vinculat amb el Camí Ignasià. L'altre és el de l'escassetat d'allotjament a la ciutat. I no només això, sinó també el del preu que costa pernoctar-hi; no perquè sigui car, sinó perquè tenint en compte que dues de les característiques més habituals en aquests tipus de travessies són l'austeritat i la poca despesa econòmica per part de qui les ressegueix, "no pot ser que els pelegrins es trobin que han de pagar 40 euros per passar la nit", lamenta el jesuïta José Luis Iriberri, director de l'Oficina del Pelegrí del Camí Ignasià, que recorda que de mitjana, allotjar-se en algun dels albergs de pelegrins que hi ha al llarg del Camí de Sant Jaume, costa uns 10 euros.
A Manresa, però, l'alberg és "com si no hi fos", es queixa Calmet: "fa vuit anys que en reclamo la gestió a la Generalitat, i de moment, res de res". Pel que fa a la Cova, la capacitat total que té és de 90 hostes, "i aquí hi hem de comptar tota la gent que ve a la Casa d'Exercicis Espirituals a fer retirs, que és molta", constata Iriberri. Això vol dir, doncs, que el nombre de pelegrins que hi poden allotjar, "és força limitat". I "és una pena", diu, "perquè després dels dos anys de pandèmia en què tot va quedar parat, ara la gent té moltes ganes de fer activitats d'aquest tipus". Davant d'aquesta situació, és contundent: "si volem que el nombre de pelegrins augmenti, el que hem de fer és publicitar el camí i assegurar-nos que els serveis que s'hi ofereixen són suficients". I això passa "per demanar a l'administració pública que ens doni un cop de mà a nivell de màrqueting".
La Cova de Manresa Foto: AFT
Actualment Manresa compta amb 140 pisos turístics, amb 47 apartaments Urbi i amb els hotels Oller del Mas, Turó de la Torre, 1948, Els Noguers, L'Hotelet de la Casa Padró i l'hostal La Masia. "Som conscients que és un dèficit important que tenim i ja estem treballant per resoldre'l", assegura Calmet, que segueix: "estem en condicions de cedir, a l'empresa hotelera que vulgui, un solar municipal perquè hi construeixi un hotel". La idea, especifica, "és fer el mateix que vam fer amb el projecte de cohabitatge de La Raval: oferir un terreny municipal per uns quants anys amb opció de pròrroga".
Un cop aquest inconvenient de l'allotjament s'aconsegueixi resoldre i "des dels governs centrals se'ns ajudi a fer publicitat del Camí, els pelegrins vindran; i si ells venen, també hi haurà més oferta de serveis", vaticina Iriberri que, igual que Joan Calmet és conscient que perquè això passi, "encara falten uns quants anys". Mentrestant, conclou el regidor manresà, "el que hem de fer des de l'Ajuntament és mantenir l'aposta pel turisme i no desviar l'atenció en altres invents". "Si perseverem, d'aquí vint anys ja ens haurem consolidat com un destí turístic", sentencia.