15
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
14:31h
Les ciutats acostumen a tenir diferents nivells de realitat. No es viu el mateix a peu de carrer que des de la teulada de qualsevol edifici amb certa altura. Per això hi ha detalls que passen desapercebuts durant anys, alteracions que no es veuen des dels carrers i les places i que poden passar molt temps sense que ningú no hi posi remei.
Des de 1903 el convent de les Saleses de Manresa està coronat per una estàtua del Sagrat Cor de Jesús gran com un sant crist. A la seva posada de llarg, llavors, hi van assistir els bisbes de Vic, Lleida i Tortosa, que van beneir la figura amb tots els honors religiosos. L'estàtua ha arribat als nostres dies amb un petit parèntesi entremig. L'actual Sagrat Cor només data de 1950 ja que la primera imatge va ser derruïda durant la Guerra Civil, però la reconstrucció es va fer sense alterar el model original amb la voluntat de fer pervivent el símbol.
L'estàtua és molt poc visible des del carrer. La visió que se'n pot tenir més pròxima sense haver d'entrar al recinte del convent que ara acull la Llar de l'orde de Sant Joan de Déu, és des del pati de la Casa Flors Sirera, tot i que l'arbrat que separa les dues finques en dificulta la visió completa. Un altre punt des d'on es pot veure és des de dalt de tot de la Baixada dels Drets, a tocar del portal de Sobrerroca, però la imatge és llunyana.
Com a totes les estàtues del Sagrat Cor de Jesús, la de les Saleses té el pit eviscerat per mostrar el seu gran orgue bategador i, a priori, també hauria de tenir les mans esteses en senyal d'acollida -actualment a l'antic convent hi viuen refugiats de diferents punts del planeta-.
A Manresa, però, aquest veniu a mi és incomplert. Fa anys que el Sant Crist va perdre la mà esquerra, i la visió frontal que se'n té des dels balcons de, per exemple, l'esquena dels habitatges del carrer Sobrerroca, és d'un Sant Crist amputat, amb una mà dreta que convida a l'escalf, però amb una esquerra que sembla amagada sota la túnica.
Des de la Fundació Germà Tomàs Canet, administradors actuals de l'equipament per a l'acollida de refugiats i de persones vulnerables en trànsit, asseguren que a l'estàtua li falta la mà "des de fa molts anys" i que els treballadors més antics de la Llar "l'han vist sempre així". En tot cas, ningú no s'ha plantejat arrenjar-la, si més no a curt termini.
Encara que faci deu anys des de la seva amputació -no gaires més-, no deixa de fer-se estrany veure una estàtua del Sagrat Cor de Jesús que hauria de ser simètrica, acollint a mitges, sobretot a dalt de tot d'un edifici que actualment fa aquesta funció. Serà un missatge que ens arriba des de més amunt encara i que ens vol fer veure que, amb l'actual onada de refugiats, hem deixat alguna acollida a mitges?
Des de 1903 el convent de les Saleses de Manresa està coronat per una estàtua del Sagrat Cor de Jesús gran com un sant crist. A la seva posada de llarg, llavors, hi van assistir els bisbes de Vic, Lleida i Tortosa, que van beneir la figura amb tots els honors religiosos. L'estàtua ha arribat als nostres dies amb un petit parèntesi entremig. L'actual Sagrat Cor només data de 1950 ja que la primera imatge va ser derruïda durant la Guerra Civil, però la reconstrucció es va fer sense alterar el model original amb la voluntat de fer pervivent el símbol.
L'estàtua és molt poc visible des del carrer. La visió que se'n pot tenir més pròxima sense haver d'entrar al recinte del convent que ara acull la Llar de l'orde de Sant Joan de Déu, és des del pati de la Casa Flors Sirera, tot i que l'arbrat que separa les dues finques en dificulta la visió completa. Un altre punt des d'on es pot veure és des de dalt de tot de la Baixada dels Drets, a tocar del portal de Sobrerroca, però la imatge és llunyana.
Com a totes les estàtues del Sagrat Cor de Jesús, la de les Saleses té el pit eviscerat per mostrar el seu gran orgue bategador i, a priori, també hauria de tenir les mans esteses en senyal d'acollida -actualment a l'antic convent hi viuen refugiats de diferents punts del planeta-.
A Manresa, però, aquest veniu a mi és incomplert. Fa anys que el Sant Crist va perdre la mà esquerra, i la visió frontal que se'n té des dels balcons de, per exemple, l'esquena dels habitatges del carrer Sobrerroca, és d'un Sant Crist amputat, amb una mà dreta que convida a l'escalf, però amb una esquerra que sembla amagada sota la túnica.
Des de la Fundació Germà Tomàs Canet, administradors actuals de l'equipament per a l'acollida de refugiats i de persones vulnerables en trànsit, asseguren que a l'estàtua li falta la mà "des de fa molts anys" i que els treballadors més antics de la Llar "l'han vist sempre així". En tot cas, ningú no s'ha plantejat arrenjar-la, si més no a curt termini.
Encara que faci deu anys des de la seva amputació -no gaires més-, no deixa de fer-se estrany veure una estàtua del Sagrat Cor de Jesús que hauria de ser simètrica, acollint a mitges, sobretot a dalt de tot d'un edifici que actualment fa aquesta funció. Serà un missatge que ens arriba des de més amunt encara i que ens vol fer veure que, amb l'actual onada de refugiats, hem deixat alguna acollida a mitges?