13
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
14:40h
El proper divendres 17 de juny a les 7 de la tarda, l'Espai Òmnium Bages-Moianès, al carrer Sobrerroca de Manresa acollirà la presentació de Des de dins de mi. Autobiografia (1932-1955) (Voliana Edicions), un llibre de memòries dels primers anys de vida de Lluís M. Xirinacs. El presentarà Oriol Pérez Treviño, musicòleg i assagista, i membres de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.
Aquest llibre és el text escrit per Xirinacs, durant el seu empresonament a l'hospital penitenciari de Carabanchel, l'any 1975. L'autobiografia va ser escrita sota l'efecte repressiu de la presó i l'efecte d'una vaga de fam de les moltes que va fer i superar.
Lluís M. Xirinacs i Damians (Barcelona, 1932 - Ogassa, 2007) Ordenat sacerdot als 22 anys, va reflexionar sobre els límits de l'obediència i la llibertat, enfrontant-se al poder eclesiàstic, civil i polític. Seguidor de Gandhi, va ser un dels impulsors del moviment no-violent a Catalunya.
Fou promotor de l'Assemblea de Catalunya (1971). En el context de la lluita antifranquista, entre els anys 1969 i 1977, va dur a terme vuit vagues de fam, alguna de les quals el va portar al llindar de la mort. Fou detingut i empresonat a causa del seu compromís polític.
Va deixar el sacerdoci el 1990 i es va doctorar en Filosofia l'any 1997. Va ser un reconegut lluitador per les llibertats civils i polítiques dels Països Catalans.
Aquest llibre és el text escrit per Xirinacs, durant el seu empresonament a l'hospital penitenciari de Carabanchel, l'any 1975. L'autobiografia va ser escrita sota l'efecte repressiu de la presó i l'efecte d'una vaga de fam de les moltes que va fer i superar.
Lluís M. Xirinacs i Damians (Barcelona, 1932 - Ogassa, 2007) Ordenat sacerdot als 22 anys, va reflexionar sobre els límits de l'obediència i la llibertat, enfrontant-se al poder eclesiàstic, civil i polític. Seguidor de Gandhi, va ser un dels impulsors del moviment no-violent a Catalunya.
Fou promotor de l'Assemblea de Catalunya (1971). En el context de la lluita antifranquista, entre els anys 1969 i 1977, va dur a terme vuit vagues de fam, alguna de les quals el va portar al llindar de la mort. Fou detingut i empresonat a causa del seu compromís polític.
Va deixar el sacerdoci el 1990 i es va doctorar en Filosofia l'any 1997. Va ser un reconegut lluitador per les llibertats civils i polítiques dels Països Catalans.