05
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
14:27h
La Diputació de Barcelona ha lliurat a l'Ajuntament de Cardona la memòria dels treballs de recerca arqueològica efectuats l'any 2021 al pont de l'Areny, conegut també com a pont vell de la Coromina. Aquesta intervenció s'emmarca en la voluntat municipal d'impulsar un projecte de recerca que permeti conèixer millor l'evolució històrica d'aquest element patrimonial i aporti les dades essencials per a la redacció d'un futur projecte de restauració.
La memòria historicoarqueològica del pont sobre el riu Cardener, en una ubicació estratègica com a eix vertebrador dels camins que accedien a la vall salina, ha estat realitzada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). Es tracta d'una infraestructura de gairebé 80 metres de llarg amb sis arcs de factura desigual i amb un setè arc amagat rere la fàbrica de l'Aranyó, i cinc tallamars de base triangular i carcanyols cecs al costat d'aigües amunt, que presenta un avançat estat de degradació.
El pont formava part de la finca de l'antic molí de la Coromina o de l‘Areny, que aprofitava la força de les aigües del Cardener primer per a moldre sal i gra, i, més tard, per a moure la maquinària de la indústria tèxtil. Està inclòs en el Catàleg de Béns Protegits de Cardona i des del 2015 està declarat Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).
El treball realitzat ha consistit en el buidatge exhaustiu de la documentació històrica escrita i gràfica, en l'obertura de cinc sondeigs arqueològics repartits a la caixa del pont i a l'accés septentrional, i en l'aixecament planimètric complet de l'estructura, tasca que ha facilitat l'estudi dels paraments i la identificació de fins a tretze fases d'evolució constructiva del pont.
La hipòtesi cronològica abasta des del segle XIII, primer esment documental del pont al testament del vescomte Guillem I de Cardona, fins a les darreres reparacions efectuades durant la segona meitat del segle XIX i primers anys del segle XX. Entremig, es troben nombroses refaccions i reconstruccions a causa dels aiguats i de les successives crescudes del riu Cardener al llarg dels segles XVII i XVIII.
La memòria historicoarqueològica recull les conclusions de tots els estudis efectuats i inclou també el repertori de les unitats estratigràfiques localitzades, l'inventari dels materials arqueològics exhumats i tots els plànols i seccions de les estructures documentades. El treball constitueix, doncs, un marc de referència bàsic per afrontar el coneixement d'un element històric de gran valor patrimonial.
La memòria historicoarqueològica del pont sobre el riu Cardener, en una ubicació estratègica com a eix vertebrador dels camins que accedien a la vall salina, ha estat realitzada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). Es tracta d'una infraestructura de gairebé 80 metres de llarg amb sis arcs de factura desigual i amb un setè arc amagat rere la fàbrica de l'Aranyó, i cinc tallamars de base triangular i carcanyols cecs al costat d'aigües amunt, que presenta un avançat estat de degradació.
El pont formava part de la finca de l'antic molí de la Coromina o de l‘Areny, que aprofitava la força de les aigües del Cardener primer per a moldre sal i gra, i, més tard, per a moure la maquinària de la indústria tèxtil. Està inclòs en el Catàleg de Béns Protegits de Cardona i des del 2015 està declarat Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).
El treball realitzat ha consistit en el buidatge exhaustiu de la documentació històrica escrita i gràfica, en l'obertura de cinc sondeigs arqueològics repartits a la caixa del pont i a l'accés septentrional, i en l'aixecament planimètric complet de l'estructura, tasca que ha facilitat l'estudi dels paraments i la identificació de fins a tretze fases d'evolució constructiva del pont.
La hipòtesi cronològica abasta des del segle XIII, primer esment documental del pont al testament del vescomte Guillem I de Cardona, fins a les darreres reparacions efectuades durant la segona meitat del segle XIX i primers anys del segle XX. Entremig, es troben nombroses refaccions i reconstruccions a causa dels aiguats i de les successives crescudes del riu Cardener al llarg dels segles XVII i XVIII.
La memòria historicoarqueològica recull les conclusions de tots els estudis efectuats i inclou també el repertori de les unitats estratigràfiques localitzades, l'inventari dels materials arqueològics exhumats i tots els plànols i seccions de les estructures documentades. El treball constitueix, doncs, un marc de referència bàsic per afrontar el coneixement d'un element històric de gran valor patrimonial.