04
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
17:43h
Un informe del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya destacava la importància de les pintures murals que s'han trobat durant les obres de rehabilitació de la Casa Fàbregas de la plaça Major de Manresa, on hi havia l'antiga fonda de Sant Antoni, demanant la seva preservació i per tant la seva restauració.
Recollint aquesta demanda, el govern de l'Ajuntament Manresa va presentar al darrer ple un dictamen de modificació de crèdits on s'afirmava que "no és gens habitual trobar pintures murals en cases particulars i s'han de considerar un element patrimonial d'alt valor", amb l'argument que "encara més quan es troben en espais que seran d'ús públic per a l'Oficina de Turisme".
Arran d'aquest informe, l'Ajuntament va encarregar un estudi tècnic per definir els treballs necessaris i els seus costos i, ara que té contracte per llogar les plantes baixa i primera per a ubicar-hi l'Oficina de Turisme i que el dictamen va ser aprovat, pot iniciar la restauració de les pintures murals. La primera fase per restaurar les pintures del vestíbul, que tenen uns motius de cortinatges molt interessants que daten el segle XVIII, tenen un cost de 14.871 euros, IVA inclòs.
Davant d'aquest fet, el grup municipal del PSC a Manresa posa en valor el patrimoni històric i arquitectònic de la Casa Fàbregas i dels béns d'interès artístic que té al seu interior com aquestes pintures murals, però no comparteix que "aquesta cura hagi de ser suportada íntegrament per la ciutadania de Manresa, és a dir, pel seu Ajuntament" segons el seu portaveu, Anjo Valentí.
"Des del grup municipal Socialista -continua Valentí- hem revisat exhaustivament el contracte d'arrendament entre l'Ajuntament i els propietaris de la finca de la Casa Fàbregas, i veiem un error tècnic, potser derivat d'una desídia política, pel fet que tenint present que es tractava de negociar un acord de lloguer sobre una propietat de reconegut valor històric per la ciutat, aquest aspecte no estava previst en el seu contracte de lloguer". "Per tant, en cap clàusula del contracte s'hi detalla què fer i qui assumeix qualsevol derivada i cost en la rehabilitació i preservació de béns patrimonials que s'hi puguin trobar, i que quedaran per sempre per a la propietat una vegada exhaurit el contracte, però que hauran estat assumits per tots nosaltres com a ciutadans", recorda.
"No volem pensar que el govern de l'Ajuntament va negociar aquest contracte sense saber que es tractava d'una finca protegida, i per tant, tenint ben clares les seves condicions des de l'inici; perquè ara qualsevol millora del patrimoni històric que s'hi faci quedarà per sempre per a la propietat, però havent assumit la totalitat del seu cost l'Ajuntament", exposa.
A més, i segons el president del grup i ex-regidor d'Urbanisme Joaquim Garcia "al marge de considerar el cost de lloguer massa elevat segons el mercat actual immobiliari, el que no entenem en cap cas, és com també s'ha repercutit el cost de l'IBI a la part arrendatària -és a dir a l'Ajuntament, de fet el seu propi impost municipal- tal com estipula la clàusula setena sobre Règim de despeses i responsabilitats d'aquest lloguer, quan a la majoria de contractes d'arrendament, l'IBI l'assumeix el mateix arrendador al considerar-se un impost a la propietat, no cap als seus llogaters. Un fet, a més, que pot significar un precedent en futures negociacions de contractes de lloguer per part de l'Ajuntament".
Garcia conclou recordant que "a la pregunta que vam formular al govern municipal al darrer ple sobre el cost total de l'operació -sabent que encara resten més pintures per a restaurar-, no ens van saber respondre. Per tot plegat, creiem que en la redacció i negociació d'aquest acord contractual, l'Ajuntament va pecar de deixadesa i poca cura a l'hora de defensar interessos públics municipals".
Recollint aquesta demanda, el govern de l'Ajuntament Manresa va presentar al darrer ple un dictamen de modificació de crèdits on s'afirmava que "no és gens habitual trobar pintures murals en cases particulars i s'han de considerar un element patrimonial d'alt valor", amb l'argument que "encara més quan es troben en espais que seran d'ús públic per a l'Oficina de Turisme".
Arran d'aquest informe, l'Ajuntament va encarregar un estudi tècnic per definir els treballs necessaris i els seus costos i, ara que té contracte per llogar les plantes baixa i primera per a ubicar-hi l'Oficina de Turisme i que el dictamen va ser aprovat, pot iniciar la restauració de les pintures murals. La primera fase per restaurar les pintures del vestíbul, que tenen uns motius de cortinatges molt interessants que daten el segle XVIII, tenen un cost de 14.871 euros, IVA inclòs.
Davant d'aquest fet, el grup municipal del PSC a Manresa posa en valor el patrimoni històric i arquitectònic de la Casa Fàbregas i dels béns d'interès artístic que té al seu interior com aquestes pintures murals, però no comparteix que "aquesta cura hagi de ser suportada íntegrament per la ciutadania de Manresa, és a dir, pel seu Ajuntament" segons el seu portaveu, Anjo Valentí.
"Des del grup municipal Socialista -continua Valentí- hem revisat exhaustivament el contracte d'arrendament entre l'Ajuntament i els propietaris de la finca de la Casa Fàbregas, i veiem un error tècnic, potser derivat d'una desídia política, pel fet que tenint present que es tractava de negociar un acord de lloguer sobre una propietat de reconegut valor històric per la ciutat, aquest aspecte no estava previst en el seu contracte de lloguer". "Per tant, en cap clàusula del contracte s'hi detalla què fer i qui assumeix qualsevol derivada i cost en la rehabilitació i preservació de béns patrimonials que s'hi puguin trobar, i que quedaran per sempre per a la propietat una vegada exhaurit el contracte, però que hauran estat assumits per tots nosaltres com a ciutadans", recorda.
"No volem pensar que el govern de l'Ajuntament va negociar aquest contracte sense saber que es tractava d'una finca protegida, i per tant, tenint ben clares les seves condicions des de l'inici; perquè ara qualsevol millora del patrimoni històric que s'hi faci quedarà per sempre per a la propietat, però havent assumit la totalitat del seu cost l'Ajuntament", exposa.
A més, i segons el president del grup i ex-regidor d'Urbanisme Joaquim Garcia "al marge de considerar el cost de lloguer massa elevat segons el mercat actual immobiliari, el que no entenem en cap cas, és com també s'ha repercutit el cost de l'IBI a la part arrendatària -és a dir a l'Ajuntament, de fet el seu propi impost municipal- tal com estipula la clàusula setena sobre Règim de despeses i responsabilitats d'aquest lloguer, quan a la majoria de contractes d'arrendament, l'IBI l'assumeix el mateix arrendador al considerar-se un impost a la propietat, no cap als seus llogaters. Un fet, a més, que pot significar un precedent en futures negociacions de contractes de lloguer per part de l'Ajuntament".
Garcia conclou recordant que "a la pregunta que vam formular al govern municipal al darrer ple sobre el cost total de l'operació -sabent que encara resten més pintures per a restaurar-, no ens van saber respondre. Per tot plegat, creiem que en la redacció i negociació d'aquest acord contractual, l'Ajuntament va pecar de deixadesa i poca cura a l'hora de defensar interessos públics municipals".