Quan anar a la universitat en transport públic es converteix en l'última (o única) opció

Si el fan triar entre poder esmorzar tranquil·lament o fer cinc minuts més de mandres al llit, el Denís Llussà ho té clar: ¿on s'està millor que entre els llençols? És per això que quan va saber l'horari que faria a la universitat, va tenir una alegria: la majoria de dies començaria a les onze del matí, i això voldria dir que no s'hauria de llevar a hores intempestives per arribar a temps a classe. A més, aniria a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), geogràficament més propera a Manresa que no pas la capital catalana.

Semblava, doncs, que tots els vents li bufaven a favor: horari apte per a dormilegues, universitat a pocs quilòmetres de casa i possibilitat d'escollir si agafar el tren o l'autobús. El que encara no sabia el Denís era que el que a priori semblava un bon panorama, s'acabaria convertint en una espècie d'il·lusió òptica.

I és que la realitat va ser que ni va poder allargar els matins al llit; ni va poder triar si anar en tren o en bus, ni el trajecte per arribar a la UAB va acabar sent més curt que si hagués anat a Barcelona. "Per començar -explica-, l'opció del bus la vaig descartar de seguida perquè només se n'oferien dos d'anada i dos de tornada i els horaris no m'anaven bé". Per tant, "només em quedava el tren". L'R4 de la Renfe, concretament, un comboi que no arriba fins a l'Autònoma i que obliga els passatgers a baixar a Sabadell i fer transbord per agafar la línia S2 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que és la que s'atura a la UAB. "Quan jo vaig començar la carrera, l'any 2016, fer transbord volia dir sortir de l'estació de la Renfe de Sabadell i caminar deu minuts fins a la dels FGC", recorda. Des del juliol del 2017, però, i coincidint amb la inversió que FGC va fer a la línia Barcelona-Vallès, el temps de transbord entre una estació i l'altra va aconseguir reduir-se molt gràcies a l'obertura d'una estació nova al costat de la de la Renfe. 

Mentre aquesta millora no arribava, "jo m'havia de llevar com a molt tard a dos quarts de nou del matí" per ser a la porta de la facultat a les onze. "Acostumava a agafar el tren de les 09.27h, i com que aleshores vivia a Sant Fruitós, havia de sortir de casa a les nou. Per sort jo tenia moto i podia aparcar a la porta de l'estació: si hagués depès de l'autobús, no em vull ni imaginar l'antelació amb què hauria hagut de sortir!", exclama. Un cop al tren, 45 minuts de trajecte fins a Sabadell (ja ens plantem a les 10.12h). "Llavors suma-hi els deu minuts de transbord i cinc minuts més d'espera perquè arribi l'altre tren". Són pràcticament dos quarts d'onze i encara li queden com a mínim 24 minuts de trajecte fins a la UAB.

"Suposant que tot anés rodat, arribava a la uni a les onze menys deu". Aquests deu minuts eren justament els que separaven l'estació de tren amb la seva facultat. "Ho tenia tot mil·limetrat: si alguna de les peces fallava, ja no arribava a temps", assenyala. I això li havia passat unes quantes vegades.

"El més escandalós de tot plegat és que en cotxe aquest trajecte es fa amb tres quarts d'hora com a màxim. I en tren t'hi estàs una hora i mitja anant bé. És el doble d'estona!", lamenta el Denís, que continua: "Si els meus horaris no haguessin sigut tan anàrquics (feia un doble grau i a vegades m'havia de quedar a les tardes o començar abans), hauria buscat gent per compartir cotxe".
 Cotxe Xe Xe, el grup de WhatsApp més cotitzat
Compartir cotxe és una pràctica molt habitual entre el jovent del Bages i el Moianès que estudia a l'Autònoma, com és el cas de la Laura Cano i la Leyre Olmeda. La primera és veïna de Sant Joan de Vilatorrada i està fent segon d'Estudis Socioculturals de Gènere; la segona viu a Manresa i cursa tercer de Filologia Catalana. Totes dues, abans de decidir-se per l'ús del transport privat, van provar el públic.

La Leyre feia el trajecte d'anada en tren i el de tornada en autobús; a la Laura, per incompatibilitat horària, només li anava bé el tren. "Descobrir Cotxe Xe Xe em va obrir un món", assegura aquesta última: "És un grup de WhatsApp de gent del Bages que estudia a la UAB que serveix per trobar persones amb qui compartir cotxe". El funcionament no té cap secret: "Cadascú diu els horaris que fa i a partir d'aquí, s'organitzen cotxes". Actualment, aquest grup de WhatsApp compta amb 260 participants. "Això m'ha fet conèixer gent que ara mateix és un puntal per a mi. Sempre ho diem: dintre del cotxe fem teràpia", somriu. 

En una línia similar s'expressa la Leyre, tot i que ella, a diferència de la Laura, va passar-se dos cursos usant el transport públic. "Era molt feixuc, tot plegat: per una banda, del tren no te'n podies refiar perquè sempre anava tard i quan plovia, directament no passava. Pel que fa al bus, els horaris eren tan limitats que si hagués depès d'ell, la meva vida social i laboral hauria desaparegut". I és que tal com explica, "jo tenia classe de 8.30h a 11.30h, i el primer bus que tornava cap a Manresa sortia de l'Autònoma a les 14.00h. Què se suposa que havia de fer, tota aquella estona?". La solució la va trobar compartint vehicle privat: "Sé que el medi ambient en surt perjudicat (de fet, per ciutat, mai agafo el cotxe), però no ens queda més remei, a la gent de comarques, si a part d'estudiar volem fer altres coses". 

"Si vull agafar el bus, he de sortir abans de classe"
Fa sis anys, NacióManresa publicava que l'augment de la freqüència d'autobusos entre Manresa i la UAB havia fet doblar el nombre d'usuaris d'aquest servei. Concretament, es va passar de 16.910 passatgers el curs 2014-2015, a 29.353 el curs 2015-2016. Abans d'aquesta ampliació, només hi havia un bus d'anada (a les 6.50h) i un de tornada (a les 14.30h), als quals se n'hi van afegir tres més: dos d'anada (a les 7.20h i a les 13.35h) i un de tornada (a les 19.00h).

Aquesta mateixa situació es va repetir l'any 2019, quan l'empresa que cobreix la línia, Sagalés, va veure's obligada a posar en marxa cinc expedicions més degut a les queixes dels estudiants que en diverses ocasions s'havien trobat que "no teníem lloc i, o bé ens feien seure a terra, o directament no ens deixaven ni pujar", assegura el Denís, que després d'uns anys sense trepitjar-la, va tornar a l'Autònoma per fer un Pregrau sobre sistemes d'informació a les administracions locals. Així doncs, als horaris que ja hi havia s'hi van sumar els de les 7.40h, 8.00h i 14.00h d'anada, i els de les 15.00h i les 19.30h de tornada.
  
Aquest últim, el de les 19.30h, és el que agafa l'Alba Gual, estudiant de primer curs de Relacions Laborals. "Jo tinc classe de 16.00h a 19.15h: amb el bus d'anada vaig sobrada de temps (agafo el de les 14.00h i m'he d'esperar una hora fins que no començo), i amb el de tornada, en canvi, si no surto abans de classe, no soc a temps d'agafar-lo", comenta. En aquest sentit -i desestimant el tren "perquè és molt lent i pesat"- augura que "quan em tregui el carnet, segurament que per practicitat em desplaçaré en cotxe". L'opció de compartir-ne, ara mateix "és molt remota", i és que "faig un horari que gairebé ningú fa".

A més, afegeix, "tinc la T-Jove i l'he d'amortitzar, que a sobre vaig pagar la de 6 zones perquè, com a mínim, em servís també per poder anar fins a Barcelona". La T-Jove és un abonament trimestral personal i intransferible per a menors de 25 anys que permet fer viatges il·limitats per tota la xarxa de transports metropolitans. "Si no la tingués, cada viatge en bus em costaria 7,35 euros; és a dir, 14,70 euros cada dia", exclama. 

Tant l'Alba com el Denís consideren que "tot i que és molt més bona opció que el tren, l'autobús ofereix un servei de mínims i ineficient" perquè "no cobreix totes les necessitats de l'estudiantat, que són diverses, igual que ho és la universitat". En aquest sentit, tampoc acaben de veure amb bons ulls que durant l'època no lectiva (de juliol a setembre) hi deixi d'haver oferta: "no volem que la universitat sigui un pol de creació i investigació? Doncs que es posin les piles", reivindiquen. 

"Estudiant a Barcelona, l'opció del transport privat és inviable"
El Marc Codina està a punt d'acabar Enginyeria Electrònica de Telecomunicacions. Estudia a la Universitat de Barcelona (UB), al Campus de la Diagonal, una ubicació "molt agraïda, perquè pràcticament no has d'entrar a la ciutat", manifesta. Tot i aquest bon emplaçament, des que va començar la carrera ara fa cinc anys, han estat "anecdòtiques" les vegades que s'ha desplaçat a la facultat en cotxe: "O agafes l'autopista que et costa gairebé 5 euros, o has d'anar per la C-55, que a part de la perillositat associada, acostuma a acumular moltes retencions, sobretot al matí", indica.

Tenint en compte que hi ha un autobús que el deixa a la porta de la universitat, "no tindria gaire sentit que no l'aprofités". A més, diu, "és una odissea trobar aparcament gratuït a Barcelona". "Que segurament tindria més llibertat horària anant en vehicle privat? Potser sí, però no podria aprofitar el trajecte per descansar i, a la llarga, entre la gasolina i els dies que segur que hauria de pagar pàrquing, m'acabaria gastant més diners amb la T-Jove", reflexiona. I, com ell, la majoria de jovent del Bages que es desplaça diàriament a la capital catalana: "Estudiant a Barcelona, l'opció del transport privat és inviable".

Però malgrat que sembla que l'autobús és l'única opció que convenç els estudiants de la comarca, això no sempre ha estat així. Recordem que a finals del 2016, quan la concessió de la línia Manresa-Barcelona va passar d'estar gestionada per Castellà, Julià i Alsina Graells a anar a parar a mans d'Hispano Igualadina, va haver-hi seriosos problemes amb la puntualitat dels combois, així com també amb un degoteig constant d'avaries que no van resoldre's fins que ja feia ben bé mig any del canvi de concessió. "Ara estem més tranquils, tot i que sí que és cert que més d'un matí he vist gent que no ha pogut pujar a l'autobús perquè anava ple, i que s'ha hagut d'esperar al següent", exposa Núria Sendra, estudiant de Matemàtiques, mentre afegeix que "potser el que trobo més a faltar són horaris de vespre i de nit: si algun dia em quedo a sopar amb els de la classe, m'he de quedar a dormir a casa d'algú perquè l'últim bus que surt de Barcelona és a les 22.35h".
 
La mobilitat al Bages, un problema endèmic 
Sentir queixes sobre la "deficient" connexió entre el Bages i la resta de municipis catalans, és una tònica habitual entre les veïnes i veïns de la comarca; especialment entre el col·lectiu estudiantil. I és que no és nova, la percepció que "del transport públic no te'n pots refiar, i menys quan tens coses importants a fer". Així és com ho viu la Gemma Calmet, que ja fa 17 anys que va acabar la llicenciatura de Psicologia però que considera que "no ha canviat res des d'aleshores". De fet, no li van càler gaires viatges en tren per concloure que "el més intel·ligent que podia fer era compartir cotxe". En aquest sentit, apunta, "tant quan vaig fer la carrera a la UAB com en el postgrau i el màster a la UB, vaig valer-me del vehicle privat, que sempre compartia amb algú o altre". Un testimoni semblant al de la Gemma Calmet el trobem amb la Gemma Gudayol, de la promoció 1999-2003 de Traducció i Interpretació de la UAB: "Jo visc a Navàs, i com aquí els trens no hi arriben i els busos gairebé tampoc, el transport públic el vaig descartar de seguida", comenta, tot remarcant que "vint anys després, la cosa està exactament igual".

Qui també va desestimar tant l'autobús com el tren per anar a la universitat va ser la Montse Pujol, una manresana que va fer Relacions Laborals durant els anys 1997-2001: "El bus era molt car i el tren, un periple", recorda. Tant ella com la Gemma Gudayol es van posar en contacte amb gent que sabien que compartia cotxe, "i vam seguir aquesta dinàmica durant els quatre anys d'estudis".   

¿I els estudiants que venen a les universitats manresanes, què?
L'Alba Navarro té 20 anys, és de Sabadell i està fent Educació Infantil a la UManresa-FUB. "Quan vaig triar de venir aquí ja tenia claríssim que el transport no aniria bé", confessa. I és que sentir comentaris negatius sobre la mobilitat fora de Barcelona i l'àrea metropolitana ja era una cosa normal.

Igualment, però, va escollir el tren com a mitjà principal per arribar a la capital del Bages. "Si FGC tinguessin línia Vallès-Bages, m'hi hauria llençat de cap, però l'única opció que tinc és anar amb Renfe". I de la Renfe, lamenta, "no te'n pots refiar: sempre va tard, els trens s'avarien... No sé pas quantes queixes dec haver fet, però mai han acabat transcendint".

És per això que, per pal·liar els efectes de la impuntualitat ferroviària, "em vaig comprar un patinet elèctric per arribar a la facultat a l'hora". Però això no és tot: "Jo tinc carnet de conduir però no agafo cotxe perquè la gasolina va molt cara; ara bé, sempre el tinc a punt per si el tren decideix no passar; una casuística que, malauradament, he hagut d'experimentar massa vegades", explica. 
 
Els del Moianès, "deixats de la mà de déu" 
Indignada. Així és com està l'Imma Álvarez, una jove de Moià que aquest curs ha començat la carrera de Farmàcia a la UB i que, degut a la "pèssima comunicació" entre la seva comarca i la resta del país, s'ha vist "obligada" a quedar-se a viure a Barcelona. "Era l'únic que podia fer si no volia passar-me tot el dia amb el seient de l'autobús enganxat al cul", es queixa.

En el seu cas, que fa un horari de 8.30h a 12.30h, "si no agafava el bus de les 6 del matí, ja no tenia cap opció més per arribar a classe a l'hora". "Bé", puntualitza, "sí que tenia una alternativa, que era anar-me'n fins a Caldes de Montbui (que són gairebé cinquanta minuts de trajecte), i agafar el bus allà". Si el problema només fos aquest, "no em semblaria tan greu"; el que passa, comenta, és que "no és només que hi hagi pocs busos que passin per Moià, sinó que tarden una eternitat en arribar a Barcelona perquè es paren a tots els poblets haguts i per haver". Això es tradueix en viatges d'una hora i tres quarts, quan de la capital moianesa fins a la ciutat comtal en cotxe es triga, de mitjana, una hora i deu minuts.

I si parlem del viatge a la inversa, "la cosa encara es complica més, perquè la freqüència horària es redueix dràsticament fins al punt que l'últim bus que surt de Barcelona és a les 21.30h", exclama l'Imma, que continua: "Hem de pensar que nosaltres no tenim tren! És ben bé que estem deixats de la mà de déu...".

En aquest sentit, la jove també aprofita per donar veu a les amigues que van a la UAB: "Fins el curs passat no hi havia cap autobús que hi anés directe, i la gent es veia obligada a arribar-hi en vehicle particular". Ara, tot i la posada en marxa d'aquesta nova línia, "les persones que conec segueixen preferint el vehicle privat perquè només hi ha tres horaris d'anada i tres de tornada". El trajecte, a més, dura una hora i mitja, "mentre que en cotxe no arriba als quaranta-cinc minuts", critica.