Entrevista

«Tinc la sensació que la meva música ha arribat a un públic diferent del que tenia fins ara»

Parlem amb la cantautora santpedorenca Anaïs Vila, que acomiadarà les cançons del seu tercer disc, "Contradiccions", aquest divendres al Sielu de Manresa

per Aina Font Torra, Manresa, Catalunya | 18 de maig de 2022 a les 16:17 |
Anaïs Vila acomiadarà les cançons del seu tercer disc aquest divendres | Marta Pich
Feia mesos que Anaïs Vila tenia la data marcada i remarcada a l'agenda: 13 de març del 2020. Un divendres al vespre, concretament. Aquell havia de ser el dia en què la cantautora santpedorenca hauria hagut de donar el tret de sortida a la gira del seu tercer disc, Contradiccions, en un concert al Teatre Conservatori de Manresa. Però no va poder ser: quaranta-vuit hores abans de l'actuació, El Galliner anunciava que suspenia tots els espectacles programats durant el mes de març per "ajudar a pal·liar els efectes de la Covid-19" (que n'érem, d'innocents, llavors!). Al començament semblava que la pausa forçada de l'activitat s'allargaria poc, però el cas és que el confinament va durar el que va durar, i llavors va arribar l'estiu, les vacances... Total, que aquell concert d'inici de gira del seu darrer treball discogràfic va acabar postposant-se fins al 15 de juliol.

D'això ja en fa gairebé dos anys. I ara, aquell tercer disc amb el qual Vila va deixar en un segon pla la cantautora fresca, innocent i acústica que havia estat fins aleshores per deixar pas a una Anaïs més crítica, electrònica i exploradora; ara, aquell tercer disc, aquelles Contradiccions, estan a punt de culminar el seu recorregut vital. De fet, ho faran aquest divendres (20 de maig) al Sielu de Manresa, en un concert que començarà a dos quarts d'onze de la nit i que encara té entrades a la venda


- Tot a punt?

- Sí, tot a punt!


- Estàs nerviosa, o ja fa tant temps que toques que ja no te n'hi poses?

- Sí que me n'hi poso, sí! De fet, en aquest cas estic, per partida doble.

- I doncs?

- D'una banda tinc aquells nervis de sempre; aquells que són positius perquè barregen el respecte i la responsabilitat que sento cada cop que pujo en un escenari, amb les ganes de passar-m'ho bé i viure-ho amb presència per poder-ho transmetre al públic. De l'altra, també estic neguitosa perquè no sé si vindrà gaire gent...

- Què et fa pensar que no?

- Aquest any està costant molt vendre entrades. No només a mi, sinó en general. El sector de la cultura està molt tocat. A més, ara hi ha una tendència bastant estesa de decidir les coses a última hora, i això fa que costi fer previsions o estimacions.

- La incertesa us acompanya bastant, als artistes...

- Si en fa de temps que hi convivim! Sobretot arran de l'arribada del coronavirus. De cop et sortien no-sé-quants concerts i en un obrir i tancar d'ulls, tot s'aturava i et quedaves sense ni un bolo. Primer em queixava molt, després vaig afluixar... Fins que va arribar un moment que vaig decidir rebre amb molta alegria tot el que m'anés sortint. Al final, i vistos tots els condicionants a què ens hem hagut d'enfrontar durant la pandèmia, estic contenta de com ha anat la gira de Contradiccions.

- Quants concerts has fet?

- El d'aquest divendres serà el vint-i-cinquè. 

- T'has quedat amb ganes de més?

- No. Estic satisfeta, i més sabent que acabaré al Sielu i de la manera com jo volia.

- A què et refereixes?

- Tenia moltes ganes que l'últim concert de gira fos amb el públic dret i sense mascareta, perquè no n'hem fet cap així. En aquest sentit, un cop complert aquest desig, donaré aquesta etapa per acabada i centraré tota la meva atenció en el proper disc.
 

Vila, juntament amb Andreu Moreno i Pep Soler en un dels concerts de la gira de 'Contradiccions' Foto: Ramon Estany


- Ja hi treballes?

- Sí, amb l'Andreu [Moreno] i el Pep [Soler]. Està tot molt verd, encara: de moment estem en procés de trobar la sonoritat que millor acompanyi les cançons.

- No seguiràs la línia acústica de Contradiccions?

- No. Des que vaig tenir clar què vol dir una producció sonora, que un dels objectius principals que tinc a l'hora de gestar un nou disc és el de trobar la línia que realment demanin les cançons. En aquest sentit, no perquè la sonoritat de Contradiccions estigui de moda i m'hagi anat bé, ha de voler dir que he de seguir cap aquí.

- Què li agraeixes a aquest tercer fill discogràfic?

- Moltes coses! La primera, que em mantingués vital durant la pandèmia, amb moltes ganes de tocar els nous temes en directe. La segona, el gran equip que vam fer (i encara fem) amb el Pep i l'Andreu, que a banda d'ajudar-me en la producció, m'han acompanyat pràcticament en tots els concerts que he fet (el primer al sintetitzador i al sàmpler, i el segon a la bateria i al bass synth). Tots tres ens hem entès i retroalimentat molt, i això ha estat molt bonic viure-ho amb la pandèmia pel mig. Per últim, penso que Contradiccions és el disc més rodó que he fet, tant conceptualment com sonorament. En aquest sentit, tinc la sensació que la meva música ha arribat a un públic una mica diferent del que tenia fins ara, no tan lligat al concepte clàssic de 'cantautora'.

- Has eixamplat la base.

- Una mica sí, tot i que no s'ha de perdre de vista que és molt difícil que la gent vingui a veure't a un concert. S'ha de picar molta pedra perquè surtin bolos. Estic una mica desencisada...

- Amb l'actitud de la gent?

- No només. Se m'acumula el cansament de no poder preveure massa res i de no poder viure gaires coses. Ens hem tancat molt, arran de la pandèmia i, fins i tot quan ens obren, sembla que ens hagi quedat una mandra estranya a sobre. A mi això m'afecta perquè tinc la sensació que no visc experiències. I jo necessito viure'n, perquè són les que em fan escriure cançons. 

- I sense cançons...

- En el meu cas, sense cançons, res. És la meva manera de canalitzar tot el que em passa. I això no vol dir que llavors les publiqui totes, eh! Amb el Pep i l'Andreu hem parlat molts cops sobre quin és el motiu que fa que volguem seguir component o pujant dalt d'un escenari tot i saber que els números probablement no sortiran. Llavors, immediatament, ens apareix el dubte: ¿veient com està el món, és per pur egoisme, que ens dediquem al que ens dediquem? ¿quin sentit té voler editar i tocar la nostra música en tot aquest context? D'aquí la meva (nostra) gran contradicció. És difícil d'entendre i d'explicar. Al final acabem rient i dient que som una espècie rara. 

 

Participació