12
de maig
del
2022
Actualitzat
el
13
de maig
a les
12:46h
Si fa uns anys li haguessin dit que es convertiria en la portaveu nacional del sindicat majoritari en l'ensenyament -l'USTEC-STEs-, Iolanda Segura s'hagués posat a riure: "Mai havia militat en moviments socials i menys encara en sindicats", comenta. Aquesta bagenca de 50 anys ("vaig néixer a Barcelona, però de ben petita vaig venir a viure a Castellbell i el Vilar, després a Manresa i ara a Santpedor", diu) tenia altres interessos i prioritats. Per començar, una filla "que ara ja té 16 anys", però també una gran vinculació amb el món del cant, la interpretació i la dansa: forma part d'un esbart i havia voltat per diverses companyies. "Ara no perquè no tinc temps, però quan deixi de ser portaveu d'USTEC m'agradaria tornar a cantar", confessa.
Mestra vocacional, Segura declara que "quan vaig haver d'escollir carrera, vaig posar el periodisme i la comunicació audiovisual de primeres opcions perquè sempre m'ha agradat molt parlar i expressar-me". "Sort que no hi vaig entrar [per nota], perquè ara que veig com funciona el món de la premsa i no m'acaba de convèncer", rebla. La seva carrera sempre ha estat vinculada a l'ensenyament públic: va començar a Navarcles i després de passar per Sant Joan de Vilatorrada, la Pobla de Lillet i Sallent, va acabar a Calders, "on m'hi vaig estar vuit anys", fins al curs 2018-2019, moment en el qual li van oferir ser cap de files d'USTEC a les eleccions sindicals de 2019. Els conflictes a l'ensenyament pel nou calendari, la falta de recursos i el català, li han donat notorietat arran de la convocatòria de diverses vagues i protestes.
- Com és que li ho proposen?
- Perquè era molt activa dintre del grup de Facebook que tenien: m'agradava donar la meva opinió, resoldre dubtes... I ho van clissar. Un bon dia, l'anterior portaveu d'USTEC, el Ramon Font, em va venir a veure a Calders per temptejar el terreny.
- Va pensar-s'ho molt abans d'acceptar?
- No gaire. Em venia de gust canviar d'aires i deixar les aules per un temps, tot i saber que el que m'esperava seria sinònim de no tenir vida, pràcticament.
- La seva presència als mitjans aquests mesos és constant, certament...
- Saps quantes vegades he hagut d'anul·lar l'hora de la perruqueria? És una feina que requereix molta dedicació i també una gran responsabilitat, aquesta de representar tot un col·lectiu. I jo m'ho prenc molt seriosament. Al principi se'm feia una muntanya; ara ja ho tinc més per mà.
- Li costa sortir de la Iolanda per encarnar el paper de portaveu?
- La veritat és que no. Sí que és cert que a vegades he divergit una mica del que he hagut de defensar en nom del sindicat, però en molt poques ocasions. Amb el que m'he trobat és amb molta gent que no entén que no és la Iolanda Segura qui parla, sinó la representant d'un sindicat.
- El subjecte que es critica és vostè i no l'USTEC, entenc.
- És curiós perquè quan les coses van bé es felicita el sindicat, i quan van malament, els retrets tendeixen a anar més cap a mi.
- I li molesta?
- Com que d'entrada sabia que podia passar, no m'hi faig mala sang. És més: soc del parer que tant si parlen bé com malament de tu, vol dir que vas pel bon camí, que no ets indiferent.
- Amb el senyor Cambray també l'hem d'aplicar, aquesta teoria?
- El que és evident és que la seva actitud no deixa ningú indiferent. Ara mateix està actuant a la desesperada, trucant-nos constantment per fer-nos propostes que no són suficients. El departament d'Educació està molt debilitat: potser no ha transcendit als mitjans, però hi ha molts nervis. La figura del conseller s'està desgastant molt. Ja veurem si acaba l'any...
- Seria una victòria que dimitís?
- Diguéssim que no és l'objectiu principal. El que volem per damunt de tot és recuperar els nostres drets laborals. Ja vam dir que hi havia una línia vermella que no es podia trepitjar, que és la de recuperar, abans que comenci el curs 2022-2023, l'horari lectiu d'abans de les retallades. En aquell moment vam passar de fer 23 hores a primària i 18 a secundària, a fer-ne 25 i 20. Després de moltes negociacions, el 2017 ens en van tornar una, amb el compromís que també recuperaríem l'altra. Estem a 2022 i el més calent és a l'aigüera.
- Si aquesta reivindicació que fa tant temps que es reclama encara no ha arribat a bon port, què passarà amb les que són més recents?
- A diferència del retorn a l'horari lectiu previ a les retallades de 2010 (que s'ha de fer efectiu sense més demora ni debat), la resta de demandes les volem negociar una per una, començant per la de la reducció de les ràtios i l'augment dels recursos humans als centres educatius, i seguint per la de la retirada del nou calendari escolar.
- N'hi ha alguna de més urgent que una altra?
- Totes van molt lligades. Per una banda, i com ja hem anat veient les darreres setmanes, ens trobem que resulta que perquè la jornada intensiva del setembre no suposi un maldecap per a les famílies, va i el departament decideix destinar una partida de 40 milions d'euros que no estava ni pressupostada, a pagar empreses privades perquè ofereixin extraescolars.
Però resulta que quan tu els demanes més personal per atendre infants amb necessitats específiques de suport educatiu, et responen que no saben si ho podran assumir. Això és molt greu; estem parlant d'una discriminació flagrant! Hi ha qui celebra que les classes comencin el dia 5 de setembre. I jo els pregunto: ¿en què ens beneficia, aquest canvi, si les mancances que té el sistema educatiu segueixen sense resoldre's?
- Semblava que es queixaven, sobretot, perquè es negaven a treballar durant el juliol...
- És un dels punts, també. Però no és una queixa gratuïta perquè no tinguem ganes de treballar. Hem de pensar que la nostra realitat és que el dia 1 de setembre, la gran majoria d'escoles d'aquest país no tenen ni idea de qui conformarà la totalitat de la plantilla. I és que fins a finals d'agost, les persones substitutes viuen amb la incògnita d'on aniran a parar. I n'hi ha moltes a qui se les nomena el primer dia lectiu, que vol dir que entraran a treballar sense haver tingut cap mena de contacte previ amb el centre. No hi ha temps per posar-los al dia! És inviable! I més ara que les places Covid desapareixeran...
- Això es traduirà en menys personal, entenc.
- Correcte. Just ara, en aquest moment en què tot va tornant a la normalitat prepandèmica, va i ens retiren les ajudes que amb tanta contundència havien evidenciat aquesta manca de recursos humans dins l'aula. I que hi hagi menys gent vol dir, també, que hi haurà ràtios molt més altes. Però això, el senyor Cambray i companyia ni ho contemplen: ells només pensen en mesures que siguin "transformadores en l'educació", diuen, "per canviar el paradigma". Molta teoria i poca humanitat. És ben bé que la classe política viu en un món a part, amb les seves màfies i els seus pactes.
- Si en comptes d'un home, qui encapçalés la conselleria d'Educació fos una dona, creu que les coses anirien diferent?
- No ho sé, perquè la Patrícia Gomà [secretària general de la conselleria] actua en una línia molt semblant a la de l'actual conseller. I com ella, la resta de persones que l'envolten, que no han xafat una aula en sa vida i que estan més preocupats per teoritzar que no pas per apagar els focs reals. Ha estat aquesta actitud la que ha anat fent créixer la indignació fins al punt que gent que no s'havia mobilitzat mai, va participar de les vagues.
- Parlant de vagues; n'han convocat quatre més durant el maig i el juny. Creuen que seran tan reeixides com les del març, tenint en compte que per cada jornada de vaga els docents perden uns 100 euros?
- El que tenim comprovat és que quan fem propostes que no estan emmarcades en una vaga, la gent no hi participa. Només se surt al carrer quan hi ha vaga, perquè és quan ens toquen la butxaca. És trist, però és així: cada cop som més individualistes. Igual que en la majoria d'àmbits, al sector docent li caldria més consciència col·lectiva. Tendim a centrar-nos només en el que ens passa a nosaltres i no empatitzem amb la resta.
- Vol dir que això no és una tendència social general?
- Sí, sens dubte. Però ara que estic dintre de l'USTEC, m'adono que hi ha molta gent que quan entra a treballar en un lloc, de seguida s'afilia en un sindicat. És com si es tingués un sentiment més sòlid de pertinença a una comunitat, es fa més pinya... En el nostre àmbit la sensació és que cadascú va més per lliure, vetllant només pel que els afecta directament.
- Cada escola és un món.
- Evidentment, no té res a veure un centre d'alta complexitat del Baix Llobregat que una escola d'un poble de muntanya. Les circumstàncies són completament diferents i moltes vegades el que veiem és que la gent que treballa en centres aïllats i paradisíacs, no surt a reivindicar els drets dels seus companys que sí que tenen realitats complicades.
- Ara que diu realitats complicades, sembla que la de la immersió lingüística està tocada de mort per l'acció dels tribunals.
- Si ara ja tenim un índex de l'ús del català a les escoles molt baix, si s'aplica aquest 25%, les dades seran alarmants. Penso que com a mestres hem de ser molt conscients que no podem canviar de llengua quan ens dirigim a segons quins alumnes. Hem de donar al català el prestigi que es mereix. De fet, si no parlem català a l'alumnat, el que estem fent és discriminar-lo i no oferir-li les mateixes oportunitats que la resta d'estudiants que el coneixen i el parlen assíduament. En definitiva, els estem privant d'adoptar el català com una llengua pròpia més.
Mestra vocacional, Segura declara que "quan vaig haver d'escollir carrera, vaig posar el periodisme i la comunicació audiovisual de primeres opcions perquè sempre m'ha agradat molt parlar i expressar-me". "Sort que no hi vaig entrar [per nota], perquè ara que veig com funciona el món de la premsa i no m'acaba de convèncer", rebla. La seva carrera sempre ha estat vinculada a l'ensenyament públic: va començar a Navarcles i després de passar per Sant Joan de Vilatorrada, la Pobla de Lillet i Sallent, va acabar a Calders, "on m'hi vaig estar vuit anys", fins al curs 2018-2019, moment en el qual li van oferir ser cap de files d'USTEC a les eleccions sindicals de 2019. Els conflictes a l'ensenyament pel nou calendari, la falta de recursos i el català, li han donat notorietat arran de la convocatòria de diverses vagues i protestes.
- Com és que li ho proposen?
- Perquè era molt activa dintre del grup de Facebook que tenien: m'agradava donar la meva opinió, resoldre dubtes... I ho van clissar. Un bon dia, l'anterior portaveu d'USTEC, el Ramon Font, em va venir a veure a Calders per temptejar el terreny.
- Va pensar-s'ho molt abans d'acceptar?
- No gaire. Em venia de gust canviar d'aires i deixar les aules per un temps, tot i saber que el que m'esperava seria sinònim de no tenir vida, pràcticament.
- La seva presència als mitjans aquests mesos és constant, certament...
- Saps quantes vegades he hagut d'anul·lar l'hora de la perruqueria? És una feina que requereix molta dedicació i també una gran responsabilitat, aquesta de representar tot un col·lectiu. I jo m'ho prenc molt seriosament. Al principi se'm feia una muntanya; ara ja ho tinc més per mà.
- Li costa sortir de la Iolanda per encarnar el paper de portaveu?
- La veritat és que no. Sí que és cert que a vegades he divergit una mica del que he hagut de defensar en nom del sindicat, però en molt poques ocasions. Amb el que m'he trobat és amb molta gent que no entén que no és la Iolanda Segura qui parla, sinó la representant d'un sindicat.
"Cambray està actuant a la desesperada, trucant-nos constantment per fer-nos propostes que no són suficients. Ja veurem si acaba l'any"
- El subjecte que es critica és vostè i no l'USTEC, entenc.
- És curiós perquè quan les coses van bé es felicita el sindicat, i quan van malament, els retrets tendeixen a anar més cap a mi.
- I li molesta?
- Com que d'entrada sabia que podia passar, no m'hi faig mala sang. És més: soc del parer que tant si parlen bé com malament de tu, vol dir que vas pel bon camí, que no ets indiferent.
- Amb el senyor Cambray també l'hem d'aplicar, aquesta teoria?
- El que és evident és que la seva actitud no deixa ningú indiferent. Ara mateix està actuant a la desesperada, trucant-nos constantment per fer-nos propostes que no són suficients. El departament d'Educació està molt debilitat: potser no ha transcendit als mitjans, però hi ha molts nervis. La figura del conseller s'està desgastant molt. Ja veurem si acaba l'any...
"El que volem per damunt de tot és recuperar els nostres drets laborals"
- Seria una victòria que dimitís?
- Diguéssim que no és l'objectiu principal. El que volem per damunt de tot és recuperar els nostres drets laborals. Ja vam dir que hi havia una línia vermella que no es podia trepitjar, que és la de recuperar, abans que comenci el curs 2022-2023, l'horari lectiu d'abans de les retallades. En aquell moment vam passar de fer 23 hores a primària i 18 a secundària, a fer-ne 25 i 20. Després de moltes negociacions, el 2017 ens en van tornar una, amb el compromís que també recuperaríem l'altra. Estem a 2022 i el més calent és a l'aigüera.
Iolanda Segura va entrar al sindicat en el marc de les eleccions de 2019 Foto: AFT
- Si aquesta reivindicació que fa tant temps que es reclama encara no ha arribat a bon port, què passarà amb les que són més recents?
- A diferència del retorn a l'horari lectiu previ a les retallades de 2010 (que s'ha de fer efectiu sense més demora ni debat), la resta de demandes les volem negociar una per una, començant per la de la reducció de les ràtios i l'augment dels recursos humans als centres educatius, i seguint per la de la retirada del nou calendari escolar.
- N'hi ha alguna de més urgent que una altra?
- Totes van molt lligades. Per una banda, i com ja hem anat veient les darreres setmanes, ens trobem que resulta que perquè la jornada intensiva del setembre no suposi un maldecap per a les famílies, va i el departament decideix destinar una partida de 40 milions d'euros que no estava ni pressupostada, a pagar empreses privades perquè ofereixin extraescolars.
"En què ens beneficia començar el 5 de setembre si les mancances del sistema segueixen sense resoldre's?"
Però resulta que quan tu els demanes més personal per atendre infants amb necessitats específiques de suport educatiu, et responen que no saben si ho podran assumir. Això és molt greu; estem parlant d'una discriminació flagrant! Hi ha qui celebra que les classes comencin el dia 5 de setembre. I jo els pregunto: ¿en què ens beneficia, aquest canvi, si les mancances que té el sistema educatiu segueixen sense resoldre's?
- Semblava que es queixaven, sobretot, perquè es negaven a treballar durant el juliol...
- És un dels punts, també. Però no és una queixa gratuïta perquè no tinguem ganes de treballar. Hem de pensar que la nostra realitat és que el dia 1 de setembre, la gran majoria d'escoles d'aquest país no tenen ni idea de qui conformarà la totalitat de la plantilla. I és que fins a finals d'agost, les persones substitutes viuen amb la incògnita d'on aniran a parar. I n'hi ha moltes a qui se les nomena el primer dia lectiu, que vol dir que entraran a treballar sense haver tingut cap mena de contacte previ amb el centre. No hi ha temps per posar-los al dia! És inviable! I més ara que les places Covid desapareixeran...
- Això es traduirà en menys personal, entenc.
- Correcte. Just ara, en aquest moment en què tot va tornant a la normalitat prepandèmica, va i ens retiren les ajudes que amb tanta contundència havien evidenciat aquesta manca de recursos humans dins l'aula. I que hi hagi menys gent vol dir, també, que hi haurà ràtios molt més altes. Però això, el senyor Cambray i companyia ni ho contemplen: ells només pensen en mesures que siguin "transformadores en l'educació", diuen, "per canviar el paradigma". Molta teoria i poca humanitat. És ben bé que la classe política viu en un món a part, amb les seves màfies i els seus pactes.
"La classe política viu en un món a part, amb les seves màfies i els seus pactes"
- Si en comptes d'un home, qui encapçalés la conselleria d'Educació fos una dona, creu que les coses anirien diferent?
- No ho sé, perquè la Patrícia Gomà [secretària general de la conselleria] actua en una línia molt semblant a la de l'actual conseller. I com ella, la resta de persones que l'envolten, que no han xafat una aula en sa vida i que estan més preocupats per teoritzar que no pas per apagar els focs reals. Ha estat aquesta actitud la que ha anat fent créixer la indignació fins al punt que gent que no s'havia mobilitzat mai, va participar de les vagues.
- Parlant de vagues; n'han convocat quatre més durant el maig i el juny. Creuen que seran tan reeixides com les del març, tenint en compte que per cada jornada de vaga els docents perden uns 100 euros?
- El que tenim comprovat és que quan fem propostes que no estan emmarcades en una vaga, la gent no hi participa. Només se surt al carrer quan hi ha vaga, perquè és quan ens toquen la butxaca. És trist, però és així: cada cop som més individualistes. Igual que en la majoria d'àmbits, al sector docent li caldria més consciència col·lectiva. Tendim a centrar-nos només en el que ens passa a nosaltres i no empatitzem amb la resta.
"Quan fem propostes que no estan emmarcades en una vaga, la gent no hi participa. Només se surt al carrer quan hi ha vaga"
- Vol dir que això no és una tendència social general?
- Sí, sens dubte. Però ara que estic dintre de l'USTEC, m'adono que hi ha molta gent que quan entra a treballar en un lloc, de seguida s'afilia en un sindicat. És com si es tingués un sentiment més sòlid de pertinença a una comunitat, es fa més pinya... En el nostre àmbit la sensació és que cadascú va més per lliure, vetllant només pel que els afecta directament.
- Cada escola és un món.
- Evidentment, no té res a veure un centre d'alta complexitat del Baix Llobregat que una escola d'un poble de muntanya. Les circumstàncies són completament diferents i moltes vegades el que veiem és que la gent que treballa en centres aïllats i paradisíacs, no surt a reivindicar els drets dels seus companys que sí que tenen realitats complicades.
"Com a mestres hem de ser molt conscients que no podem canviar de llengua quan ens dirigim a segons quins alumnes"
- Ara que diu realitats complicades, sembla que la de la immersió lingüística està tocada de mort per l'acció dels tribunals.
- Si ara ja tenim un índex de l'ús del català a les escoles molt baix, si s'aplica aquest 25%, les dades seran alarmants. Penso que com a mestres hem de ser molt conscients que no podem canviar de llengua quan ens dirigim a segons quins alumnes. Hem de donar al català el prestigi que es mereix. De fet, si no parlem català a l'alumnat, el que estem fent és discriminar-lo i no oferir-li les mateixes oportunitats que la resta d'estudiants que el coneixen i el parlen assíduament. En definitiva, els estem privant d'adoptar el català com una llengua pròpia més.