08
de maig
del
2022
Actualitzat
el
19
de maig
a les
19:05h
"Es busquen persones per formar part del Laboratori de Creació Transformadora. Un equip que indagui en referents d'arreu que han utilitzat la creació, l'art i la cultura com a mètodes de transformació; els destil·li i dissenyi tres propostes d'intervenció adaptades a les necessitats del Centre Històric de Manresa". Aquesta era la crida que el passat mes de novembre els organitzadors del Festival Artístic del Barri Antic, el FABA, van fer per les xarxes socials. La idea era trobar tres persones residents a la capital Bages que tinguessin relació, d'alguna manera o altra, amb el món de la creació i de l'art. De les deu sol·licituds que van rebre arran de l'oferta, es van quedar amb les de l'Aida Cendra Talavera, la Xènia Sotillo Postigo i l'Oriol Segon Torra. "La intenció era construir un equip que fos el més equilibrat possible pel que fa a rols i que assegurés un coaprenentatge per part de tots els membres", explica Jordi Jet Serra, un dels impulsors del FABA.
I qui són, els tres elegits? L'Aida és una manresana de 27 anys que acaba d'acabar la carrera de Belles Arts. Anteriorment havia cursat el cicle formatiu d'AnimacióSociocultural. "La convocatòria del FABA em va cridar molt l'atenció i vaig llançar-m'hi de cap. No sabia ben bé on em ficava però intuïa que m'agradaria i aprendria molt; a més, feia temps que tenia ganes d'implicar-me amb la meva ciutat des d'una vessant artística i sociocultural", declara. El segon membre, l'Oriol (Manresa, 1981), és un fotògraf amb una dilatada trajectòria professional que va presentar-se com a candidat a ser part del Laboratori "perquè la cultura transformadora m'interessa molt i tenia ganes d'indagar-hi", apunta. La darrera peça de l'equip, la Xènia (Manresa, 2004), és estudiant d'Història de l'Art, una carrera que "no ensenya el rerefons social que pot tenir el fet artístic". Precisament per això, va enviar la sol·licitud al FABA: "volia travessar la frontera i apropar-me a la gent des d'una vessant creativa", assenyala.
A la recerca de referents
Un cop amb l'equip constituït, el següent pas va ser "facilitar-los una espècie de guió amb els passos a seguir per avançar en el procés", diu Serra. En aquest sentit, des del FABA van dividir la tasca del Laboratori de Creació Transformadora en tres fases. La primera consistiria en buscar referents per poder elaborar una definició consensuada sobre què és la cultura transformadora.
L'equip va acabar determinant que perquè una acció sigui considerada transformadora ha de crear xarxa i implicar; ha de divulgar i formar; ha de ser inclusiva i col·laborativa; ha de comptar amb espais de trobada; ha d'incloure processos de recerca; ha de vincular-se amb la realitat territorial on s'efectuarà l'acció, i el més important: "la seva finalitat principal ha de ser transformar". Transformar què? O qui? "Pot ser des d'una sola persona fins a una comunitat sencera", reflexiona l'Oriol, que continua: "l'impacte que generi ha de ser significatiu. La cultura pot arribar-te, sí, però si no et toca, si no et commou... no serveix de res".
Centrem-nos amb el receptor de l'acció: ¿què hi passa al Centre Històric?
Un cop assentades les bases de la cultura transformadora, la segona fase proposava estudiar sobre el terreny la zona receptora de l'acció. En aquest cas, el Centre Històric de Manresa. "Ens vam passar dues hores en dos punts diferents del barri antic (la plaça Gispert i la part de dalt de la Baixada dels Drets) i vam observar, en silenci. Tot allò que vèiem o que percebíem, ho anotàvem, i després vam intercanviar impressions", explana l'Aida. Tots tres (que són conscients que "per fer aquest treball de camp ens hi hauríem d'haver passat moltes més hores") van coincidir a dir que el Centre Històric manresà és una zona "força deteriorada i amb molts pisos buits on és complicat establir-hi relacions personals perquè és molt de pas"; que "hi ha força gent que s'hi passeja visiblement incòmoda, com si no s'identifiqués amb l'espai", i que "hi conviuen molts relats que no es toquen entre ells, que no dialoguen".
Pensar tres propostes d'intervenció
Ho tenien molt clar: "les intervencions artístiques que plantegéssim havien d'abordar la problemàtica de l'habitatge i la de la poca relació entre els diferents col·lectius que conviuen al barri". Ara només calia idear les propostes tenint en compte que el pressupost per executar-les no podia sobrepassar els 2.000 euros, que són els diners de què disposa el FABA per fer realitat una de les tres accions. "Se'ns van acudir moltes idees, i finalment ens vam quedar amb les que vam creure que tractaven les mancances del Centre Històric d'una manera més concreta i focalitzada".
És el torn de la gent
Aquest diumenge (8 de maig) al migdia, coincidint amb la inauguració del FABA 2022, l'Oriol, la Xènia i l'Aida han presentat les tres accions en qüestió al públic assistent. Ho han fet al pati de l'Anònima (que és on es duu a terme el festival), just al costat d'uns plafons de grans dimensions on s'hi poden llegir els detalls de cada proposta (objectius, planificació, pressupost...). Tothom que vulgui participar en aquesta espècie de pressupost participatiu ho haurà de fer presencialment: "creiem que és el més honest: si et vols implicar, acosta't i coneix", reivindica Jet Serra, que també explica que les votacions es faran amb gomets, que s'hauran d'enganxar a la proposta favorita. "Hi ha qui dirà que és un procés manipulable, però nosaltres no ho veiem així: si algú es vol passar una tarda sencera enganxant gomets a una de les propostes, entendrem que té molt interès perquè es faci realitat". Al final, conclou, "no hem de rendir comptes amb ningú".
Totes aquelles persones que vulguin votar podran fer-ho fins l'últim dia del FABA, el dissabte 14. Un cop acabat el festival, l'organització farà el recompte dels vots i anunciarà la proposta guanyadora "al llarg dels següents dies".
Un espai d'aprenentatge "potentíssim"
Després de presentar les tres propostes, l'equip del Laboratori de Creació Transformadora s'ha dissolt: "ells tenien un encàrrec i ja l'han complert", diu Serra. Però que la Xènia, l'Aida i l'Oriol no hi siguin, no vol dir que el Laboratori desaparegui. Al contrari. "Des del FABA hi creiem molt: pensem que és un espai d'aprenentatge potentíssim i interessantíssim tant per a la gent implicada, com per a la ciutadania, i també per a l'organització", reflexiona. En aquest sentit, i amb la clara vocació de seguir sent un festival "que connecti referents de creació transformadora amb persones del territori que tinguin interès per desenvolupar-ne de semblants a escala local", els promotors del FABA aposten per mantenir-lo ben viu.
Abans de tornar a obrir una convocatòria per trobar el següent equip que conformi el Laboratori, el que tocarà serà tirar endavant la proposta vencedora d'aquest any, que és previst que s'executi durant el 2023. "Ens agradaria deixar clar que si fem aquest procés de votació és perquè des del FABA no tenim recursos -ni econòmics ni d'energia- per materialitzar tots tres projectes", remarca Serra, que aprofita per recordar que "qualsevol aportació o ajuda serà molt benvinguda".
I qui són, els tres elegits? L'Aida és una manresana de 27 anys que acaba d'acabar la carrera de Belles Arts. Anteriorment havia cursat el cicle formatiu d'AnimacióSociocultural. "La convocatòria del FABA em va cridar molt l'atenció i vaig llançar-m'hi de cap. No sabia ben bé on em ficava però intuïa que m'agradaria i aprendria molt; a més, feia temps que tenia ganes d'implicar-me amb la meva ciutat des d'una vessant artística i sociocultural", declara. El segon membre, l'Oriol (Manresa, 1981), és un fotògraf amb una dilatada trajectòria professional que va presentar-se com a candidat a ser part del Laboratori "perquè la cultura transformadora m'interessa molt i tenia ganes d'indagar-hi", apunta. La darrera peça de l'equip, la Xènia (Manresa, 2004), és estudiant d'Història de l'Art, una carrera que "no ensenya el rerefons social que pot tenir el fet artístic". Precisament per això, va enviar la sol·licitud al FABA: "volia travessar la frontera i apropar-me a la gent des d'una vessant creativa", assenyala.
A la recerca de referents
Un cop amb l'equip constituït, el següent pas va ser "facilitar-los una espècie de guió amb els passos a seguir per avançar en el procés", diu Serra. En aquest sentit, des del FABA van dividir la tasca del Laboratori de Creació Transformadora en tres fases. La primera consistiria en buscar referents per poder elaborar una definició consensuada sobre què és la cultura transformadora.
L'equip va acabar determinant que perquè una acció sigui considerada transformadora ha de crear xarxa i implicar; ha de divulgar i formar; ha de ser inclusiva i col·laborativa; ha de comptar amb espais de trobada; ha d'incloure processos de recerca; ha de vincular-se amb la realitat territorial on s'efectuarà l'acció, i el més important: "la seva finalitat principal ha de ser transformar". Transformar què? O qui? "Pot ser des d'una sola persona fins a una comunitat sencera", reflexiona l'Oriol, que continua: "l'impacte que generi ha de ser significatiu. La cultura pot arribar-te, sí, però si no et toca, si no et commou... no serveix de res".
Centrem-nos amb el receptor de l'acció: ¿què hi passa al Centre Històric?
Un cop assentades les bases de la cultura transformadora, la segona fase proposava estudiar sobre el terreny la zona receptora de l'acció. En aquest cas, el Centre Històric de Manresa. "Ens vam passar dues hores en dos punts diferents del barri antic (la plaça Gispert i la part de dalt de la Baixada dels Drets) i vam observar, en silenci. Tot allò que vèiem o que percebíem, ho anotàvem, i després vam intercanviar impressions", explana l'Aida. Tots tres (que són conscients que "per fer aquest treball de camp ens hi hauríem d'haver passat moltes més hores") van coincidir a dir que el Centre Històric manresà és una zona "força deteriorada i amb molts pisos buits on és complicat establir-hi relacions personals perquè és molt de pas"; que "hi ha força gent que s'hi passeja visiblement incòmoda, com si no s'identifiqués amb l'espai", i que "hi conviuen molts relats que no es toquen entre ells, que no dialoguen".
Pensar tres propostes d'intervenció
Ho tenien molt clar: "les intervencions artístiques que plantegéssim havien d'abordar la problemàtica de l'habitatge i la de la poca relació entre els diferents col·lectius que conviuen al barri". Ara només calia idear les propostes tenint en compte que el pressupost per executar-les no podia sobrepassar els 2.000 euros, que són els diners de què disposa el FABA per fer realitat una de les tres accions. "Se'ns van acudir moltes idees, i finalment ens vam quedar amb les que vam creure que tractaven les mancances del Centre Històric d'una manera més concreta i focalitzada".
Proposta 1: ∞
Hi ha moltes persones sense llar i moltes llars on no hi viu ningú. Aquesta màxima extrapolable a milers de municipis d'arreu és la base de la primera proposta, que han batejat amb el símbol ∞. "Tant pot ser un número vuit al revés com un infinit, i això ens permet jugar amb la seva significació", expliquen. Així, el vocable 'vuit' escrit amb 'b' al·ludeix als pisos buits, i l'infinit, a les innumerables possibilitats que aquests podrien tenir. En el cas que els ocupa, l'acció plantejada se centraria en la realitat habitacional del casc antic i aniria en la línia d'implicar la ciutadania en els perquès d'aquesta situació.
Per començar, la proposta tindria una primera part destinada a mapejar els pisos i locals buits del barri vell manresà. Un cop identificats, hi hauria una segona fase que consistiria en una jornada de reflexió oberta a tota la població per respondre preguntes com, ¿per què hi ha espais buits?, ¿com és que n'hi ha tants?, ¿té riscos, que n'hi hagi?, ¿quines conseqüències pot suposar per al barri? o ¿s'ha fet algun tipus d'actuació per revertir la situació?, entre d'altres. "L'objectiu del debat és fomentar el pensament crític davant d'aquest repte social", aclareixen.
Finalment, la proposta comptaria amb una tercera fase, que seria la que abanderaria la cultura transformadora: "es tracta d'una rua performativa cerca-habitatges que recorreria els immobles buits detectats en el mapatge i els identificaria amb el símbol ∞, ja sigui amb la tècnica d'estergit o amb paper encolat", exposen els del laboratori, tot afegint que al costat del ∞ "hi hauria un codi QR en el qual s'hi trobaria informació de l'habitatge en qüestió", com ara a qui pertany, quin ús havia tingut, quina és la seva situació legal o com afecta a les veïnes i veïns que estigui buit. "Pensem que l'impacte estètic d'aquesta acció de denúncia provocaria una implicació per part de les institucions per fer habitables els pisos", reflexionen.
Hi ha moltes persones sense llar i moltes llars on no hi viu ningú. Aquesta màxima extrapolable a milers de municipis d'arreu és la base de la primera proposta, que han batejat amb el símbol ∞. "Tant pot ser un número vuit al revés com un infinit, i això ens permet jugar amb la seva significació", expliquen. Així, el vocable 'vuit' escrit amb 'b' al·ludeix als pisos buits, i l'infinit, a les innumerables possibilitats que aquests podrien tenir. En el cas que els ocupa, l'acció plantejada se centraria en la realitat habitacional del casc antic i aniria en la línia d'implicar la ciutadania en els perquès d'aquesta situació.
Per començar, la proposta tindria una primera part destinada a mapejar els pisos i locals buits del barri vell manresà. Un cop identificats, hi hauria una segona fase que consistiria en una jornada de reflexió oberta a tota la població per respondre preguntes com, ¿per què hi ha espais buits?, ¿com és que n'hi ha tants?, ¿té riscos, que n'hi hagi?, ¿quines conseqüències pot suposar per al barri? o ¿s'ha fet algun tipus d'actuació per revertir la situació?, entre d'altres. "L'objectiu del debat és fomentar el pensament crític davant d'aquest repte social", aclareixen.
Finalment, la proposta comptaria amb una tercera fase, que seria la que abanderaria la cultura transformadora: "es tracta d'una rua performativa cerca-habitatges que recorreria els immobles buits detectats en el mapatge i els identificaria amb el símbol ∞, ja sigui amb la tècnica d'estergit o amb paper encolat", exposen els del laboratori, tot afegint que al costat del ∞ "hi hauria un codi QR en el qual s'hi trobaria informació de l'habitatge en qüestió", com ara a qui pertany, quin ús havia tingut, quina és la seva situació legal o com afecta a les veïnes i veïns que estigui buit. "Pensem que l'impacte estètic d'aquesta acció de denúncia provocaria una implicació per part de les institucions per fer habitables els pisos", reflexionen.
Els tres membres del Laboratori acompanyats de Jordi Jet Serra Foto: AFT
Proposta 2: SOPA DE PEDRES
¿Què fa la gent en un context social tan complicat com l'actual: es guarda els recursos per a ella o els comparteix solidàriament? Amb aquesta pregunta sota el braç i amb l'observació prèvia de la poca connivència entre col·lectius vinculats al barri antic, neix "una proposta súper novedosa" que pretén aconseguir, d'una banda, "crear relacions on tothom senti que hi té el seu lloc" i, de l'altra, "portar la cultura directament a la porta de casa". Com? Doncs a través de la figura d'un clown i del conte Sopa de pedres, una rondalla que il·lustra molt encertadament el benefici col·lectiu de compartir. "El clown aniria casa per casa i convidaria tot el veïnat a un dinar comunitari que se celebraria el cap de setmana següent en alguna plaça del barri", detallen, i continuen: "la idea seria que tothom portés ingredients per coure algun plat i cuinar tots plegats a la plaça mateix".
A banda de la importància de crear xarxa, aquesta segona acció també posa el focus en "donar a conèixer la creativitat artística als infants". En aquest sentit, mentre s'estigui preparant el menjar, "els nens i nenes podran participar en un taller de teatre basat en la història de Sopa de pedres", que es representarà just abans de dinar. "Ens recolzarem molt en el poder metafòric del relat per muntar la trobada", apunten.
¿Què fa la gent en un context social tan complicat com l'actual: es guarda els recursos per a ella o els comparteix solidàriament? Amb aquesta pregunta sota el braç i amb l'observació prèvia de la poca connivència entre col·lectius vinculats al barri antic, neix "una proposta súper novedosa" que pretén aconseguir, d'una banda, "crear relacions on tothom senti que hi té el seu lloc" i, de l'altra, "portar la cultura directament a la porta de casa". Com? Doncs a través de la figura d'un clown i del conte Sopa de pedres, una rondalla que il·lustra molt encertadament el benefici col·lectiu de compartir. "El clown aniria casa per casa i convidaria tot el veïnat a un dinar comunitari que se celebraria el cap de setmana següent en alguna plaça del barri", detallen, i continuen: "la idea seria que tothom portés ingredients per coure algun plat i cuinar tots plegats a la plaça mateix".
A banda de la importància de crear xarxa, aquesta segona acció també posa el focus en "donar a conèixer la creativitat artística als infants". En aquest sentit, mentre s'estigui preparant el menjar, "els nens i nenes podran participar en un taller de teatre basat en la història de Sopa de pedres", que es representarà just abans de dinar. "Ens recolzarem molt en el poder metafòric del relat per muntar la trobada", apunten.
Proposta 3: EXPOSAR-NOS
Una iniciativa "dirigida a totes aquelles persones que se senten discriminades i necessiten que les seves veus siguin escoltades". Partint de la base que al Centre Històric "hi ha un munt de veus i relats que conviuen però que no es creuen", la Xènia, l'Alba i l'Oriol proposen, amb aquesta tercera acció, "generar un precedent innovador pel que fa al contacte entre veïns i veïnes". La idea, exposen, "consistiria en organitzar un taller d'unes quantes sessions que, vehiculat per artterapeutes, culminaria amb una exposició conjunta". L'eix central de la proposta serien objectes personals dels participants, a través dels quals "els seria més fàcil expressar qui són i com se senten".
Una iniciativa "dirigida a totes aquelles persones que se senten discriminades i necessiten que les seves veus siguin escoltades". Partint de la base que al Centre Històric "hi ha un munt de veus i relats que conviuen però que no es creuen", la Xènia, l'Alba i l'Oriol proposen, amb aquesta tercera acció, "generar un precedent innovador pel que fa al contacte entre veïns i veïnes". La idea, exposen, "consistiria en organitzar un taller d'unes quantes sessions que, vehiculat per artterapeutes, culminaria amb una exposició conjunta". L'eix central de la proposta serien objectes personals dels participants, a través dels quals "els seria més fàcil expressar qui són i com se senten".
És el torn de la gent
Aquest diumenge (8 de maig) al migdia, coincidint amb la inauguració del FABA 2022, l'Oriol, la Xènia i l'Aida han presentat les tres accions en qüestió al públic assistent. Ho han fet al pati de l'Anònima (que és on es duu a terme el festival), just al costat d'uns plafons de grans dimensions on s'hi poden llegir els detalls de cada proposta (objectius, planificació, pressupost...). Tothom que vulgui participar en aquesta espècie de pressupost participatiu ho haurà de fer presencialment: "creiem que és el més honest: si et vols implicar, acosta't i coneix", reivindica Jet Serra, que també explica que les votacions es faran amb gomets, que s'hauran d'enganxar a la proposta favorita. "Hi ha qui dirà que és un procés manipulable, però nosaltres no ho veiem així: si algú es vol passar una tarda sencera enganxant gomets a una de les propostes, entendrem que té molt interès perquè es faci realitat". Al final, conclou, "no hem de rendir comptes amb ningú".
Totes aquelles persones que vulguin votar podran fer-ho fins l'últim dia del FABA, el dissabte 14. Un cop acabat el festival, l'organització farà el recompte dels vots i anunciarà la proposta guanyadora "al llarg dels següents dies".
Xènia Sotillo, Oriol Segon i Aida Cendra explicant les tres propostes durant la inauguració del FABA Foto: FABA
Un espai d'aprenentatge "potentíssim"
Després de presentar les tres propostes, l'equip del Laboratori de Creació Transformadora s'ha dissolt: "ells tenien un encàrrec i ja l'han complert", diu Serra. Però que la Xènia, l'Aida i l'Oriol no hi siguin, no vol dir que el Laboratori desaparegui. Al contrari. "Des del FABA hi creiem molt: pensem que és un espai d'aprenentatge potentíssim i interessantíssim tant per a la gent implicada, com per a la ciutadania, i també per a l'organització", reflexiona. En aquest sentit, i amb la clara vocació de seguir sent un festival "que connecti referents de creació transformadora amb persones del territori que tinguin interès per desenvolupar-ne de semblants a escala local", els promotors del FABA aposten per mantenir-lo ben viu.
Abans de tornar a obrir una convocatòria per trobar el següent equip que conformi el Laboratori, el que tocarà serà tirar endavant la proposta vencedora d'aquest any, que és previst que s'executi durant el 2023. "Ens agradaria deixar clar que si fem aquest procés de votació és perquè des del FABA no tenim recursos -ni econòmics ni d'energia- per materialitzar tots tres projectes", remarca Serra, que aprofita per recordar que "qualsevol aportació o ajuda serà molt benvinguda".