09
de març
del
2010
Virtualitat de l'Ateneu Les Bases
A partir del diumenge 14 de març el solar situat entre els carrers Balmes, Guifré el Pilós, Valentí Almirall i Cintaires deixarà de ser aparcament provisional per convertir-se en l'espai on s'edificarà el primer equipament de Manresa que inclourà una gran diversitat de serveis. Es tracta del futur equipament integrat de la zona nord, que ja té nom: Ateneu Les Bases.
Abans de començar les obres, durant el mateix diumenge dia 14 de març, s'hi farà una jornada de presentació del projecte d'aquest equipament. Es preveu que les obres durin a l'entorn d'un any i mig.
La jornada de presentació contindrà una mostra d'activitats que es podran fer en aquest futur equipament del districte nord de Manresa. En concret, s'habilitarà una pista de bàsquet en una part de la caçada de Guifré el Pilós. En l'interior del solar hi haurà el bibliobús de la Diputació (que, en el futur, tindrà un espai d'aparcament connectat a la biblioteca de l'Ateneu), un espai de spinning, i un camp de voleibol. En el mateix solar hi haurà una vela on s'exposarà el projecte constructiu i se n'informarà.
L'acte oficial de col·locació de la primera pedra es farà a la 1 del migdia. Per aquest acte es farà servir la composició del logotip del futur Ateneu Les Bases mitjançant un joc d'encaixos. Divuit peces de fusta composaran el logotip de l'Ateneu, i un total de 18 entitats o grups d'entitats participaran en aquest acte simbòlic. Cada entitat o grup col·locarà un peça del logotip de l'Ateneu. Les entitats participants representaran un dels àmbits culturals, socials, esportius, sanitaris o educatius que contindrà l'equipament integrat. Un cop s'hagi muntat el logotip, s'enterrà juntament amb la primera pedra.
De manera detallada, el programa d'activitats d'aquest diumenge, 14 de març, és la següent:
- 10 h: activitats de bàsquet 3X3 i concursos. Voleibol
- 10.30 h: spinning, bàsquet amb cadira de rodes i tallers (maquillatge, xapetes i collarets, cuina, agulles de feltre
- 11 h: jocs de bàsquet per als més petits
- 11.30 h: classe de gimnàstica per a tothom
- 12 h: spinning
- 13 h: acte oficial de col·locació de la primera pedra
- 13.30 h: cloenda de l'acte. Parlaments de les autoritats
Una estructura d'edificis
L'equipament estarà format per tres edificacions:
L'equipament estarà format per tres edificacions:
- Un edifici alt, el més semblant a una torre, situat a la cruïlla entre els carrers Balmes i Cintaires, que contindrà els usos més cívics i associatius.
- Un pavelló, situat en paral·lel al carrer Guifré el Pilós, que contindrà les pistes poliesportives.
- Un edifici horitzontal situat en paral·lel al carrer Valentí Almirall, que contindrà les instal·lacions d'activitats físiques i la piscina.
L'equipament
Es tracta d'un projecte innovador d'equipament públic, inèdit a Catalunya, que busca la proximitat als barris on s'instal·la, l'aprofitament dels espais per a una diversitat de serveis i ser punt de trobada de persones que coincidiran per motius i usos diferents. També té un sistema de finançament que comparteix amb les empreses concessionàries l'esforç d'inversió municipal per destinar-lo a objectius d'interès públic. El primer exemple d'aquest nou model serà el que correspondrà al districte nord de Manresa.
Els edificis que conformen l'equipament estaran dissenyats per poder contenir serveis molt diversos (ludoteca, tallers, sales de reunions, centre obert, niu d'entitats, sala d'exposicions, cafeteria, biblioteca, pista poliesportiva, espais de lleure, sales específiques). En una segona fase del desplegament de la renovació de l'atenció ciutadana, també es preveu crear delegacions de la futura Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC) en cada districte i a l'interior d'aquests equipaments públics.
L'equipament públic també contindrà espais comuns que serveixin com a vestíbuls o com a vestuaris per a més d'un d'aquests serveis.
D'aquesta manera, es pretén:
Es tracta d'un projecte innovador d'equipament públic, inèdit a Catalunya, que busca la proximitat als barris on s'instal·la, l'aprofitament dels espais per a una diversitat de serveis i ser punt de trobada de persones que coincidiran per motius i usos diferents. També té un sistema de finançament que comparteix amb les empreses concessionàries l'esforç d'inversió municipal per destinar-lo a objectius d'interès públic. El primer exemple d'aquest nou model serà el que correspondrà al districte nord de Manresa.
Els edificis que conformen l'equipament estaran dissenyats per poder contenir serveis molt diversos (ludoteca, tallers, sales de reunions, centre obert, niu d'entitats, sala d'exposicions, cafeteria, biblioteca, pista poliesportiva, espais de lleure, sales específiques). En una segona fase del desplegament de la renovació de l'atenció ciutadana, també es preveu crear delegacions de la futura Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC) en cada districte i a l'interior d'aquests equipaments públics.
L'equipament públic també contindrà espais comuns que serveixin com a vestíbuls o com a vestuaris per a més d'un d'aquests serveis.
D'aquesta manera, es pretén:
- donar resposta d'una forma més planificada a les necessitats creixents de serveis complementaris en els diferents districtes municipals
- donar més aprofitament als metres quadrats de disponibilitat pública de cada districte i
- donar més facilitat i més comoditat per a les famílies o pels usuaris que s'adrecen als equipaments públics en grup. Els pares i mares que acompanyen als seus fills al gimnàs o a la piscina poden aprofitar el seu temps en altres serveis com en el de la biblioteca, per exemple.
La novetat d'aquest model d'integració de serveis en un únic equipament ha de comportar la descentralització i l'apropament de serveis, els usuaris dels quals en aquest moment han de fer un desplaçament més llarg de casa seva. També ha de propiciar un increment de la convivència i de l'activitat comunitària en cada un dels sector de la ciutat.
La idea de la integració en un únic edifici de diferents serveis va aparèixer en el procés de participació ciutadana per definir com ha de ser l'equipament públic de la zona de les Bases de Manresa. Aquesta intenció s'ha anat concretant a través el coneixement de l'experiència de l'Ajuntament de Vitòria.
Quant al finançament del nou model d'equipament integrat, l'Ajuntament busca compartir la inversió de la construcció i les despeses de manteniment amb empreses externes a través d'una concessió administrativa. L'empresa o grup d'empreses que formin part de la concessió recuperaran part de les despeses que hauran assumit a través del pagament dels usuaris d'alguns dels serveis que ofereixi l'equipament.
Novetats amb relació a l'avantprojecte
Amb relació a l'avantprojecte, el projecte definitiu ha variat per adaptar-se a condicionants del subsòl i a demandes dels veïns propers. Les cales que s'han fet per conèixer les característiques del subsòl han desaconsellat la construcció de dues plantes sota terra, tal com preveia l'avantprojecte inicial. S'ha detectat una capa freàtica que obligaria a aïllar la planta més soterrada per impermeabilitzar-la i evitar la penetració d'aigua.
Un segon repte ha estat aconseguir una disposició dels edificis que reduís les molèsties cap als veïns de l'entorn.
Documentació del projecte
Què són els equipaments integrats?
Els equipaments integrats estructurants són:
La idea de la integració en un únic edifici de diferents serveis va aparèixer en el procés de participació ciutadana per definir com ha de ser l'equipament públic de la zona de les Bases de Manresa. Aquesta intenció s'ha anat concretant a través el coneixement de l'experiència de l'Ajuntament de Vitòria.
Quant al finançament del nou model d'equipament integrat, l'Ajuntament busca compartir la inversió de la construcció i les despeses de manteniment amb empreses externes a través d'una concessió administrativa. L'empresa o grup d'empreses que formin part de la concessió recuperaran part de les despeses que hauran assumit a través del pagament dels usuaris d'alguns dels serveis que ofereixi l'equipament.
Novetats amb relació a l'avantprojecte
Amb relació a l'avantprojecte, el projecte definitiu ha variat per adaptar-se a condicionants del subsòl i a demandes dels veïns propers. Les cales que s'han fet per conèixer les característiques del subsòl han desaconsellat la construcció de dues plantes sota terra, tal com preveia l'avantprojecte inicial. S'ha detectat una capa freàtica que obligaria a aïllar la planta més soterrada per impermeabilitzar-la i evitar la penetració d'aigua.
Un segon repte ha estat aconseguir una disposició dels edificis que reduís les molèsties cap als veïns de l'entorn.
Documentació del projecte
Què són els equipaments integrats?
Els equipaments integrats estructurants són:
- Equipaments intensament polivalents i transversals, que ofereixen espais flexibles i espais específics en quatre àmbits: cívic (espai per a la gent gran, ludoteca, tallers, sales de reunions, centre obert, niu d'entitats, sala d'exposicions, cafeteria), cultural (biblioteca), esportiu (pista poliesportiva, vas de lleure, sales específiques) i de serveis municipals (oficina d'informació i atenció al ciutadà, oficines del districte, i àrea bàsica de serveis socials).
- Equipaments bàsics, que actuen com a peces essencials del sistema d'equipa¬ments, conjuntament amb els equipaments educatius.
- Referents en el territori. Funcionen com a peces vertebradores i com a pols d'atracció recognoscibles pel ciutadà, bo i esdevenint un eina eficient de cohesió social. Alhora apropen l'administració al ciutadà i faciliten el diàleg i la participació de la ciutadania en els afers i la vida pública.
- Equipaments de proximitat. S'impulsen en paral·lel als equipaments centrals de caràcter cultural (Kursaal, biblioteca del Casino...), esportiu (piscina municipal, pista d'atletisme, pavelló del Congost), social (centres de dia, residències) i municipal (seu de l'Ajuntament). La seva finalitat última és una finalitat cívica, en la qual a través de serveis propers, flexibles i participatius, es creïn dinàmiques de corresponsabilitat entre l'administració, les entitats i la societat civil en general, amb l'objectiu d'assegurar la qualitat de vida i el seu desenvolupament personal i col·lectiu.
- Són equipaments integrats i globalitzats. En primer lloc perquè es defineix un pla funcional compacte, amb objectius comuns i projectes i actuacions diversificades però que responen a una mateixa finalitat: un servei eficaç i eficient adaptat a les necessitats dels ciutadans, unes necessitats que requereixen cada cop respostes més complexes i que han d'integrar una visió holística del que és el ser humà. En segon terme perquè l'edifici es concep com a una entitat única formulada pensant en una gestió futura sostenible. Una tercera característica és la gestió pensada des del principi no com a una agregació de peces, sinó com un veritable tot, amb l'elaboració del projecte arquitectònic i del projecte de gestió en paral·lel, projectes versàtils i en diàleg constant. Finalment el plantejament integrat es tradueix en una oferta d'usos que abasta el conjunt de tots els espais i que vol arribar a tots els públics, permeten una fluïdesa i transferència entre serveis, usos i població.
Objectius dels equipaments integrats
La creació i implantació dels equipaments integrals respon a diversos objectius específics:
La creació i implantació dels equipaments integrals respon a diversos objectius específics:
- Cobrir dèficits detectats d'espais en els àmbits cultural, esportiu, social i municipal.
- Dotar d'equipaments potents i de qualitat els nous espais urbans on es concentra el creixement de la població.
- Facilitar als ciutadans l'ús d'aquests espais, de manera que més persones disposin de més i millors serveis i els utilitzin.
- Possibilitar accions integrades innovadores.
- Disposar d'eines que ens permetin millorar el diàleg entre l'administració i els ciutadans i, alhora, la convergència de públics i la permeabilitat entre ells amb la finalitat d'augmentar la cohesió social
- Assegurar la sostenibilitat futura d'aquests equipaments, bo i partint d'equipaments integrats que requereixen un esforç inversor més assumible i fan possible una gestió més sòlida i simple.
Quants equipaments integrats es preveuen i on se situen?
El Complex Nord és la primera peça de les quatre que acabaran vertebrant l'espai urbà. Un altre d'aquests equipaments es situarà, en el període 2011-2014, a l'est (Complex Llevant), a la zona de Maixanet, de manera que doni servei als barris ja existents de la Sagrada Família o la Font dels Capellans, a més de les noves àrees de creixement en aquest indret. Un tercer es localitzarà al centre històric (Complex Centre), amb tota probabilitat utilitzant recursos ja existents, replantejant-los i donant-los un nou impuls. Finalment un quart se situarà a la zona de Plaça de Catalunya (Nucli Ponent), destinat a la població resident a aquest barri i a Valldaura.
L'entrada en funcionament dels equipaments integrals facilitarà donar un altre ús als actuals centres cívics. Aquests centres són fruit d'un plantejament més limitat, atès que els equipaments integrats oferiran un ventall més ampli de serveis i activitats, en un espai de més dimensions, i seran més fàcilment accessibles per part de més ciutadans de més diversos col·lectius.
Els espais
El Complex Nord és la primera peça de les quatre que acabaran vertebrant l'espai urbà. Un altre d'aquests equipaments es situarà, en el període 2011-2014, a l'est (Complex Llevant), a la zona de Maixanet, de manera que doni servei als barris ja existents de la Sagrada Família o la Font dels Capellans, a més de les noves àrees de creixement en aquest indret. Un tercer es localitzarà al centre històric (Complex Centre), amb tota probabilitat utilitzant recursos ja existents, replantejant-los i donant-los un nou impuls. Finalment un quart se situarà a la zona de Plaça de Catalunya (Nucli Ponent), destinat a la població resident a aquest barri i a Valldaura.
L'entrada en funcionament dels equipaments integrals facilitarà donar un altre ús als actuals centres cívics. Aquests centres són fruit d'un plantejament més limitat, atès que els equipaments integrats oferiran un ventall més ampli de serveis i activitats, en un espai de més dimensions, i seran més fàcilment accessibles per part de més ciutadans de més diversos col·lectius.
Els espais
- Total m2 construïts: 10.248
- m2 útils: 9.040
- Espais cívics: 1.647 m2. Sala d'actes, vestíbul, sala d'exposicions, tallers, sales de reunió, sales multimèdia, niu d'entitats, sala de reunions, espai gent gran, ludoteca, centre obert, cafeteria, vestíbuls, distribució comunicacions verticals evacuació.
- Espai cultural. Biblioteca: 1.420 m2. Zona infantil, àrea d'accés, diaris revistes, àrea d'informació general, espais de suport i formació, espai de treball, despatx dirección, àrea de descans, bibliobús, dipòsit documental i magatzem, comunicació vertical, magatzem de neteja, sanitaris, sortida d'emergència
- Espais esportius: 5.276 m2. Pista poliesportiva (3 pistes), vestidors, piscina, zona d'aigua, sala tècnica, calderes, magatzems, comunicació vertical, vestíbul, evacuación, distribuïdors, grada, pavelló, sales d'activitats, spinning
- Serveis municipals 316 m2. OAC i altres serveis, EBASP, Regidoria de Districte.
- Serveis generals i de gestió: 380 m2. Vestíbul principal, sanitaris generals, comunicació vertical, despatxos administració i direcció, centre mèdic, magatzem de neteja i altres.
Cost i finançament
- El concurs preveu l'assumpció d'una part del finançament, la construcció de l'edifici i l'explotació durant 40 anys.
- El cost de l'obra, de sortida, és de 13.437.500€ (sense IVA). Es fixa com a baixa temerària un 20% d'aquest cost. La proposta presentada tindrà un cost d'11.970.798€
- La Generalitat hi aportarà 2,8 milions d'€ (Acció Cívica, Esports, Cultura i Acció social) amb la signatura d'un conveni conjunt entre aquesta institució i l'Ajuntament. És probable que la Generalitat financiï el funcionament d'algun dels serveis previstos.
- La Diputació hi aportarà 1,2 milions d'€. La Diputació es fa càrrec de la dotació de fons de la biblioteca i de la direcció.
- La resta del finançament, 7.970.798€, l'aporta el concessionari.
- A la pràctica, la gestió no significa un cost a l'Ajuntament, ja que l'explotació genera ingressos suficients per afrontar la part deficitària d'activitats (la bilbioteca o el pavelló, per exemple). L'aportació màxima anual prevista per l'Ajuntament: 700.000€ (si l'Ajuntament fes directament l'obra i hagués de demanar un préstec per a la construcció, el cost anual seria de 782.313€).
10 dades rellevants
- Usuaris anuals previstos: 22.630.
- Hores setmanals d'obertura mínima: 98.
- Tallers anuals programats: 180.
- Nous llocs de treball: 50 (96, equivalents a 50 dedicacions a jornada completa).
- M2 útils: 9.040
- Cost de construcció: 11.970.798. €
- Percentatge d'ingressos destinats a promoció cultural i esportiva: 15%.
- Entrada en funcionament: 2011
- Autor del projecte arquitectònic: Lluís Millet i associats, SLP
- Adjudicataris de la concessió: AEI formada per: Federació Catalana de Basquetbol; cooperativa 6tell, treball, educació i lleure; Construcciones Cots y Claret S. L.