03
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
23:37h
El Centre d'Art Contemporani i Sostenibilitat (CACiS) del Forn de la Calç de Calders acollirà el proper dissabte 7 de maig a les 12 del migdia la inauguració de la mostra Rèquiem per la figuera 2021 de Dolors Puigdemont. L'exposició es podrà visitar fins al mes d'agost.
"La figuera de casa, crescuda vora el pou, ha ombrejat molts estius el jardí dels avis, ha donat molt fruit cada setembre, i m'ha omplert de records i companyia. L'he escollida, en representació de tots els arbres dels meus entorns, per honorar-los, en aquets seu comiat" a CACiS, explica l'artista.
Dolors Puigdemont i la figuera
La relació entre el seu art i la natura ha estat una constant en la producció artística de Dolors Puigdemont. La natura és la seva font constant d'inspiració i en ella s'endinsa volent copsar part del seu esperit, part de la seva essència, i poder transmetre-les a les seves obres.
A vegades aquesta relació a penes s'insinua, altres com a Rèquiem per la figuera 2021, la relació es més directa, més evident. En les seves darreres obres, Puigdemont treballa amb un dels arbres que té més forta càrrega simbòlica. Chevalier i Gheerbrant parlen de les interpretacions de la figuera en diverses cultures de la terra, equiparant-la a l'olivera i la vinya com a símbol de l'abundància, sense oblidar que les interpretacions simbòliques mai són unívoques, tot depèn del seu context .
Dolors Puigdemont fa una contraposició entre el món natural i el món industrialitzat. Fa servir perfils metàl·lics i una malla de fil ferro per a crear unes estructures que actuen com a suport o com a contenidor d'elements naturals, concretament troncs, i branques de figueres i figues confitades.
A la rigidesa dels perfils, a la fredor de la malla metàl·lica, contraposa les formes irregulars del tronc i de les branques i la seva riquesa textural. El tronc evidencia el pas del temps, mostra les seves esquerdes, un tronc ferit que l'artista simbòlicament vol curar, com si volgués tornar-li la vida.
La figuera, simbolitza el triomf de la natura sobre el món artificial, sobre un món mecanitzat. És com un crit a la resistència de l'arbre que sempre retorna, que neix o rebrota en els llocs més inversemblants, que de les seves branques tallades sortiran de nou les fulles, que la sàvia tornarà a circular en el seu interior, que les seves figues tornaran a néixer i que la seva ombra tornarà a portar la frescor als calorosos dies de l'estiu.
"La figuera de casa, crescuda vora el pou, ha ombrejat molts estius el jardí dels avis, ha donat molt fruit cada setembre, i m'ha omplert de records i companyia. L'he escollida, en representació de tots els arbres dels meus entorns, per honorar-los, en aquets seu comiat" a CACiS, explica l'artista.
Dolors Puigdemont i la figuera
La relació entre el seu art i la natura ha estat una constant en la producció artística de Dolors Puigdemont. La natura és la seva font constant d'inspiració i en ella s'endinsa volent copsar part del seu esperit, part de la seva essència, i poder transmetre-les a les seves obres.
A vegades aquesta relació a penes s'insinua, altres com a Rèquiem per la figuera 2021, la relació es més directa, més evident. En les seves darreres obres, Puigdemont treballa amb un dels arbres que té més forta càrrega simbòlica. Chevalier i Gheerbrant parlen de les interpretacions de la figuera en diverses cultures de la terra, equiparant-la a l'olivera i la vinya com a símbol de l'abundància, sense oblidar que les interpretacions simbòliques mai són unívoques, tot depèn del seu context .
Dolors Puigdemont fa una contraposició entre el món natural i el món industrialitzat. Fa servir perfils metàl·lics i una malla de fil ferro per a crear unes estructures que actuen com a suport o com a contenidor d'elements naturals, concretament troncs, i branques de figueres i figues confitades.
A la rigidesa dels perfils, a la fredor de la malla metàl·lica, contraposa les formes irregulars del tronc i de les branques i la seva riquesa textural. El tronc evidencia el pas del temps, mostra les seves esquerdes, un tronc ferit que l'artista simbòlicament vol curar, com si volgués tornar-li la vida.
La figuera, simbolitza el triomf de la natura sobre el món artificial, sobre un món mecanitzat. És com un crit a la resistència de l'arbre que sempre retorna, que neix o rebrota en els llocs més inversemblants, que de les seves branques tallades sortiran de nou les fulles, que la sàvia tornarà a circular en el seu interior, que les seves figues tornaran a néixer i que la seva ombra tornarà a portar la frescor als calorosos dies de l'estiu.