02
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
15:14h
Operaris i grues col·locant les vidrieres a la monumental entrada del futur Museu del Barroc de Catalunya, a la plaça Sant Ignasi de Manresa. Entre el passat divendres i aquest dilluns quedaran fixades les vidrieres a les tres plantes de l'estructura i es conclourà la posada a punt en altura de la façana sud de l'antic Col·legi de Sant Ignasi. La resta de la façana tindrà l'aparença actual, amb una estructura metàl·lica lineal instal·lada al llarg de la cara sud de l'edifici.
Quan s'acabi de condicionar la planta baixa de la mateixa estructura, les obres a l'exterior de l'edifici estaran completes i començarà la urbanització de l'àrea de la plaça Sant Ignasi que ocupava la derruïda Sala Ciutat, que ha estat tancada des del seu enderroc, l'octubre de 2016. Les previsions de l'Ajuntament per a què això passi s'acosten als quatre mesos, però també es podrien avançar.
Les obres a l'interior de l'equipament continuen al ritme marcat i, posteriorment, caldrà portar-hi a terme la museïtzació. Cap d'aquestes intervencions, però, no tindrà afectació a l'exterior de l'edifici de manera que la urbanització de la plaça es pot portar a terme en paral·lel a les intervencions que es desenvolupin a dins.
Segons el la presentació que es va fer l'octubre de 2015, el Projecte d'Urbanització de l'Àmbit de la Capella del Rapte té la voluntat d'aconseguir un resultat coherent i unitari amb l'actual plaça de Sant Ignasi de tal manera que sigui percebuda com un únic espai públic a l'entorn de la Capella del Rapte, que quedaria envoltada d'espai per als vianants. L'àmbit d'actuació té una superfície de 1.008 m2 i és bàsicament la superfície que ocupava la Sala Ciutat.
El nou espai públic estarà destinat bàsicament a vianants i disposarà de recorreguts perfectament accessibles, petites zones d'estada i amb una forta presència de la vegetació. La previsió era que hi hagués quatre noves franges que es diferenciaran mitjançant la seva vegetació. Cadascuna d'aquestes franges prendrà com a referència un dels paisatges principals del camí que l'any 1522 va emprendre Ignasi de Loiola des de la vall de Loiola fins a Manresa, el Camí Ignasià. La voluntat de la proposta és representar aquesta ruta de 650 km a través dels seus quatre paisatges principals, Loiola, l'Ebre, Montserrat i Manresa.
Quan s'acabi de condicionar la planta baixa de la mateixa estructura, les obres a l'exterior de l'edifici estaran completes i començarà la urbanització de l'àrea de la plaça Sant Ignasi que ocupava la derruïda Sala Ciutat, que ha estat tancada des del seu enderroc, l'octubre de 2016. Les previsions de l'Ajuntament per a què això passi s'acosten als quatre mesos, però també es podrien avançar.
Les obres a l'interior de l'equipament continuen al ritme marcat i, posteriorment, caldrà portar-hi a terme la museïtzació. Cap d'aquestes intervencions, però, no tindrà afectació a l'exterior de l'edifici de manera que la urbanització de la plaça es pot portar a terme en paral·lel a les intervencions que es desenvolupin a dins.
Segons el la presentació que es va fer l'octubre de 2015, el Projecte d'Urbanització de l'Àmbit de la Capella del Rapte té la voluntat d'aconseguir un resultat coherent i unitari amb l'actual plaça de Sant Ignasi de tal manera que sigui percebuda com un únic espai públic a l'entorn de la Capella del Rapte, que quedaria envoltada d'espai per als vianants. L'àmbit d'actuació té una superfície de 1.008 m2 i és bàsicament la superfície que ocupava la Sala Ciutat.
El nou espai públic estarà destinat bàsicament a vianants i disposarà de recorreguts perfectament accessibles, petites zones d'estada i amb una forta presència de la vegetació. La previsió era que hi hagués quatre noves franges que es diferenciaran mitjançant la seva vegetació. Cadascuna d'aquestes franges prendrà com a referència un dels paisatges principals del camí que l'any 1522 va emprendre Ignasi de Loiola des de la vall de Loiola fins a Manresa, el Camí Ignasià. La voluntat de la proposta és representar aquesta ruta de 650 km a través dels seus quatre paisatges principals, Loiola, l'Ebre, Montserrat i Manresa.