Un itinerari guiat recordarà els manresans deportats als camps de concentració nazis

Aquest pròxim dijous, 5 de maig, es farà un recorregut guiat per algunes de les stolpersteine col·locades a Manresa en homenatge permanent als deportats manresans als camps nazis. A cadascuna de les stolpersteine s'explicaran elements sobre la vida, la implicació política, l'exili o l'estada als camps de concentració dels deportats. Aquestes històries permetran conèixer com el compromís antifeixista d'aquestes persones els va portar a ser víctimes primer del règim franquista i després del règim nazi, que va ser instat expressament per Franco a castigar amb duresa els republicans espanyols que caiguessin a les seves mans.

L'itinerari començarà a 2/4 de 7 de la tarda a l'escultura dedicada a Joaquim Amat Piniella, davant del Casino (Passeig de Pere III, 27) i acabarà a la plaça Sant Domènec amb un gest d'homenatge a la placa dedicada a les persones de Manresa deportades als camps nazis. El guiatge anirà a càrrec d'historiadors membres de l'Associació Memòria i Història de Manresa i hi participarà alumnat dels instituts Lluís de Peguera, Pius Font i Quer i Lacetània que, dins el Projecte Manresa-Mauthausen, viatjaran als camps nazis austríacs en els propers dies.

L'Ajuntament de Manresa i l'Associació Memòria i Història de Manresa organitzen aquest acte, amb el suport de la Diputació de Barcelona, amb la voluntat de sumar-se a la iniciativa promoguda per l'Amical de Mauthausen per commemorar el 5 de maig com a Dia d'Homenatge als espanyols deportats i morts a Mauthausen i en altres camps i a totes les víctimes del nazisme d'Espanya. La data és significativa, ja que coincideix amb la commemoració de l'alliberament el 1945 del camp de Mauthausen, a Àustria.

L'Amical de Mauthausen recorda que prop de 10.000 espanyols i espanyoles van ser deportats a camps nazis, i molts milers més van ser també víctimes del nazisme com a treballadors forçats o per altres circumstàncies. A Mauthausen, hi van estar internats més de 7.300 espanyols, majoritàriament exiliats republicans que es van exiliar a la fi de la Guerra Civil espanyola. Desproveïts de la seva nacionalitat per decisió del govern franquista, van patir innombrables atrocitats i un total de 5.270 van morir allà i en altres camps de concentració nazis. Amb la instauració d'aquest dia i acte d'homenatge, que se celebra amb caràcter anual, a semblança d'altres països europeus, el país vol honorar la memòria d'aquests espanyols i reconeix que representen una part fonamental de la nostra història democràtica pel seu exemple insuperable de sacrifici i lluita per la democràcia i la llibertat.

L'homenatge de Manresa als deportats

El mes de gener de 2017, a Manresa es van posar 21 stolpersteine i va venir a col·locar-les el seu creador, l'artista alemany Gunter Demnig. L'any 2018 es van col·locar tres llambordes més, dedicades a tres nous manresans deportats que s'havien identificat amb la continuació de la recerca.

Finalment, el mes de maig de 2021 quatre stolpersteine davant del que havia estat domicili de quatre persones més identificades.

Aquestes accions a Manresa, s'han dut a terme conjuntament per l'Ajuntament de Manresa, el Memorial Democràtic, l'Associació Memòria i Història de Manresa, i dels instituts Lluís de Peguera, Pius Font i Quer i Lacetània amb l'objectiu de seguir fent memòria de les víctimes de l'horror derivat de la guerra i dels totalitarismes en un homenatge permanent als deportats manresans als camps nazis.

Com diu la placa commemorativa situada a la plaça Sant Domènec: "En homenatge als manresans que patiren l'horror dels camps de concentració nazis. El seu compromís amb la llibertat els portà a combatre el feixisme durant la Guerra Civil i a patir l'exili a França. Capturats per l'exèrcit alemany, i amb l'acord del govern franquista, foren deportats als camps de la mort. Que la seva lluita per la llibertat i la dignitat sigui per sempre exemple i objecte de record".

Les stolpersteine

Les stolpersteine són unes peces creades per l'artista alemany Gunter Demnig. Es tracta d'unes llambordes quadrades de 10 x 10 cm fetes de formigó i cobertes d'una fulla de llautó daurat on es graven les dades de cada persona deportada i que es col·loquen al paviment, just davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar lliurement abans de ser empresonades i deportades.

Stolpersteine significa en alemany pedra que fa ensopegar i vol servir per recordar i homenatjar les víctimes del nazisme i lluitar contra l'oblit. Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l'extermini industrialitzat que va aplicar el règim nazi. Actualment hi ha més de 60.000 Stolpersteine a més de 1.800 localitats d'una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Bielorússia, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia.

A Manresa s'han identificat 35 persones deportades als camps de concentració nazis, dels quals 19 hi van ser assassinats i 16 alliberats, i s'han localitzat els domicilis on vivien 28 d'aquestes persones, on s'han col·locat les corresponents stolpersteine. Molts dels deportats residien a la ciutat en el moment d'esclatar la guerra, d'altres n'havien marxat i d'altres no ha estat possible identificar-ne la localitat. D'entre els deportats, hi ha noms coneguts per la ciutat, com el de l'escriptor Joaquim Amat-Piniella, autor de la cèlebre novel·la KL Reich, o també Jacint Carrió, que va ser regidor de l'Ajuntament anys després.

Aleshores es va crear un itinerari, ara actualitzat, que permet visitar totes les stolpersteine col·locades a Manresa a través d'una audioguia creada amb l'aplicació Izitravel. L'audioguia es pot descarregar des d'un codi QR que hi ha al costat de la placa de la plaça Sant Domènec o des d'aquest web.

També es poden trobar totes les biografies dels manresans deportats i molta altra documentació i contextualització històrica, i el reportatge de col·locació de les stolpersteine a Manresa dels anys anteriors al web de l'Associació Memòria i Història de Manresa.

Aquesta iniciativa d'homenatge als deportats, sorgida d'una moció presentada per l'Associació Memòria i Història de Manresa i Òmnium Cultural del Bages, va ser aprovada per unanimitat al ple municipal del mes de febrer del 2016. Aquesta moció va ser presentada arran d'un treball d'investigació realitzat per Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, dues joves estudiants de batxillerat de l'Institut Pius Font i Quer de Manresa, amb la tutoria del seu professor d'història, Jordi Pons, també partícip de l'exhaustiva recerca realitzada.